Ramón Llull

Religioso. Penitencia, apostolado

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

3.2 Ramon Llull

Ramon Llull es considerat el creador de la prosa literària en llengua
catalana. Va ser el primer autor Europeu en utilitzar una llengua Romànica
popular per tractar temes que eren reservats al Llatí: filosofia, ciències
exactes, teologia, pedagogia, astronomia i astrologia.

Actituds i obres de Ramon Llull:

Ramon Llull va neixer a Mallorca l'any 1232, era fill de pares Barcelonins.
Va arribar a ser preceptor, majordom i senescal de Jaume II de Mallorca.
Es va casar amb Blanca Picany amb qui va tenir dos fills.
Els trenta anys, mentre componia una cançó amorosa es va sentir cridat per
deu a través de cinc aparicions de crist crucificat, es va desvincular de la
família i va iniciar un canvi radical de vida.
Aquesta nova vida de penitencia i apostolat el va dur a viatjar per Europa,
terra santa i el nord d'Àfrica amb l'objectiu de convertir els infidels al
cristianisme i crear escoles per a missioners on ensenyés l'art lul·liana i
les diverses llengües del poble on havien d' anar a predicar.
Va exposar les seves doctrines en concilis i universitats, va visitar corts,
papals i reials, i va escriure unes 250 obre que abasten una gran varietat
de temes:
• Llibre de contemplació en deu.
• Arbre de filosofia d' amor.
• Llibre de meravelles.
• Llibre de les bèsties.

Ramon Llull i les llengües:

Ramon Llull va utilitzar en les seves obres 4 llengües: el llatí, el català,
l'àrab i l'occità.

- L'ús del llatí s'explica pel fet de que era la llengua del clergat, de les
relacions diplomàtiques i de les universitats.
- L'ús del català s'explica pel desig de difondre entre el poble diverses
branques del saber.
- L'ús de l'àrab es deu a la voluntat de convertir els infidels a la fe cristiana a través de la seva pròpia llengua. Es fa difícil saber amb certesa si Llull
va escriure obres en àrab, ja que no se n'ha conservat cap. Això mateix
passa amb la utilització de l'occità en la seva obra poètica: sabem que va
escriure poesia amorosa amb estil trobadoresc, però no se'n conserva cap
composició.


La llengua catalana de Ramon Llull:


Llull es el primer escriptor que va fer servir el català amb la prosa
literària com a instrument normal de comunicació i també com a eina útil en
l'expressió culta. Ramon Llull va superat la situació sociolingüística de la
època, que era favorable al llatí i al provençal.
Els dos aspectes de la prosa de Llull son la sintaxi i el lèxic.

La sintaxi

L'estructura sintàctica de la prosa de Llull presenta elements cultes,
calcats directament del llatí i elements populars, els quals reflectien
l'espontaneïtat de la llengua col·loquial.

a) En la sintaxi culta cal destacar l'ús de subordinació, especialment l'adjectiva.

Podem destacar també com a elements cultes l'oposició de contraris, les amplificacions, les enumeracions de substantius, adjectius i verbs i les construccions paralel·lístiques d'oracions coordinades i subordinades.

b) dels elements sintàctics populars podem destacar sobretot:

  • l'expressió de l'impersonal verbal en segona persona

  • en les construccions condicionals, l'ús de l'imperfet d'indicatiu per comptes del corresponent subjuntiu

  • La repetició d'un “que” enunciatiu desprès d'una oració

  • Presencia d'elements d'enllaç

El lèxic

En la llengua utilitzada per Llull troben diverses menes de paraules: mots populars, mots derivats, llatinismes, mots inventats, etc. Llull era conscient d'aquest ús tan variat, compost segons ell per tres tipus de paraules:

  • Els mots «qui són en vulgar» 

  • Els mots « qui no són en vulgar e qui són en llatí »

  • « Alcunes paraules estranyes qui no són en ús vulgar e qui són en llatí»

El vocabulari de Ramon Llull es compon de 7.000 mots aproximadament, segons l'estudi fet per Francesc de Borja Moll. Es distribueixen així:

Mots populars hereditaris del català

52%

Mots derivats dins el català

20%

Llatinismes

18%

Mots usats només per Ramon Llull

7%

Provençalismes

1%

Onomàstica (noms bíblics, geogràfics, etc.)

2%

Com veiem la major part del lèxic és format per mots populars, que pertanyen al patrimoni comú de la llengua catalana. Alguns d'ells, però, son exclusius de Llull (noable -nociu-, menys conèixer -ser desagraït - , etc.)

Ramon Llull va resoldre la dificultat d'expressar conceptes nous amb l'incorporació directa de llatinismes. La majoria han perdurat i s'usen encara avui (audàcia, avarícia, benefici ...) i d'altres ja són veritables arcaismes (accídia - peresa - , cruciar - turmentar- , denudar - despullar-, etc.)

El procés de derivació de mots, es llatinitzat i és fet per addicció tan de sufixos nominals (-able, -ible, -ança, -ença, -esa, -ós, -ment: negable, incorruptible, valença, saviesa, cessament, coratjós), com de sufixos verbals (sobretot -ar, -ir: eternar, endurir...)

Pel que fa als occitanismes, la seva prosa se'n presenta exempta. En els versos, en canvi, apareixen sovint formes occitanes, encara que són menys nombroses que en altres poetes catalans posteriors.