Ramon Llull

Literatura española de la Edad Media. Narrativa catalana. Filósofos y escritores mallorquines. Vida

  • Enviado por: Alexandra
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

RAMON LLULL:

Ramon Llull va nèixer a la ciutat de Mallorca el 1232 o el 33. Allà es va formar en les matèries que s'ensenyaven als nois de bona familia, com ell. Es va dedicar a la bona vida: fent de poeta oferint versos a les dames; d'estil trobadoresc i en occità.

Llull destaca en la història de la literatura catalana i europea. Va ser escriptor, filòsof i missioner. Al llarg de la seva vida, va escriure 280 obres, eren obres que abastaven un gran ventall de gèneres i estaven escrites en català, llatí i àrab, on destaquen llibre d'evast i Blanquerna.

Cap als 30 anys la seva vida va canviar quan una aparició de Jesucrist el va persuadir que havia d'abandonar la vida prosaica i dedicar-se únicament a servir a Déu. Va disposar a passar els anys que li quedaven perseguint aquest objectiu. L'eix d'aquesta tasca ingent és l'Art, un mètode científic ideat per ell que persegueix explicar amb una lògica incontrovertible la veritat de la fe cristiana. Va viatjar per tot el món conegut al segle XII amb l'objectiu de fer proselitisme del seu sistema filosoficoreligiós i evangelitzar els infidels.

1. El fill de la conquesta

La Corona catalanoaragonesa vivia en un moment àlgid, fred. L'illa era un lloc privilegiat per al comerç amb tota la Mediterrània. El biògraf de Llull Anthony Bonner anota que quan el filòsof tenia 50 anys, encara dos terços del tràfic marítimde l'illa es fèien amb els països del Magrib. Aixa que, si volem entendre l'ambient de Ramon Llull va conèixer, “ ens hem de desfer de dues imatges intuïtives: la de l'abisme i la de le Balears”. Aixa doncs, Mallorca no s'assemblava gaire al que és ara. La gran diferència era la religió. En aquest entorn va nèixer fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill, tots dos de l'alta burguesía barcelonina. Formaven part dels poderosos, dels que estaven convensuts de la seva visió de la vida, el seu Déu i la seva estructura social, era la bona.

Poesies adúlteres: arribat al moment, es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills: Magdalena i Domènec. Tot i això, va seguir vivint aventures en forma de literatura amorosa.

2. L'il·luminat

La senyora sabia proa bé que aquell marit no estava per ella però procurava no fer-se mala sang. El Jove Ramon se sentia apassionat i tenia ganes d'acabar aquell poema per a encendre una mica més l'amor en aquella dama que ocupava el seu cor nit i dia. Es va concentrar i va comensar a escriure però no va acabar els versos perquè de cop, se li va aparèixer Crist clavat a la creu. Sense saber com reaccionar es va posar al llit. L'endemà es va aixecar i i va torna a fer el de sempre, sense preocupar-se de la visió. Ell no era un home religiós, però la visió es va anar repetint fins que, finalment, va interpretar que havia d'abandonar aquella vida mundana i dedicar-se únicament a servir a Déu, quan tenia 30 anys.

La missió: no tenia ni idea de com convertir-se d'un dia per l'altre en un home pietós. Va sentir una missió “li entrava al cor”. Li calia convertir els infidels, havia d'escriure el millor llibre per a poder demostrar els dogmes de la fe cristiana, i treballar per a la fundació de monestirs. Mesos después va sentir un sermó sobre Sant Francesc i va vendre les seves propietats exepte la més petita per l'esposa i els fills. Es va vestir pobrament i amb una barba llarga que ja no volia atreure a les dones i va buscar la formació que li permetés cumplir la seva missió. Tenia la intenció d'estudia a París, però es va quedar a Mallorca, on va aprendre llatí i llengua i cultura àrabs. També va aprendre teologia i filosofia. Nou anys després, explica que “de sobte el Senyor il·lustrà la meva ment, donant-li la forma i manera de fer el llibre contra els errosrs dels infidels”. Era l'Art. Sentia que desenvolupar el mètode i aplicar-lo era el seu objectiu. Era un il·luminat, un “phantasticus”, com deia ell mateix, però un boig que criea en la raó.

3. El missioner nòmada

R. Llull, armat amb la seva missió, va viatjar constantment. Va visitar els principars centres de poder d'Europa, Roma i París. Va anar a Tunis i Bugia, a Italia i França.

A Europa, la llengua franca era el llatí, Ramon el parlava raonalment, però també conexilla l'occità, el francés, i l'italià a més d'àrab i català.

Per a ell, qualsevol racó era bo per a escriure: ho va fer als convents que el van acollir, en un ambient de repòs i tranquil·litat.

Fins al final: el vaixell on viatjava va naufragar proa de Pisa: “algunes persones van morir i altres, amb l'ajuda de Déu, es van salvar. Entre aquests es trobaven Ramon Llull o un companyó seu, que, havent perdut tots els llibre i la roba, van arribar en una barca”. L'home va sobreviure aquest fet però aquesta experiencia no el va fer quedar-se a casa. Va anar a Tunis, on la llegenda diu que va morir allà, màrtir, encara que va ser enterrat a Mallorca.

4. L'home polèmic

El teòleg dominic Nicolau Eimeric (Girona, 1316-1399) es va obsesionar amb Ramon Llull. Era inquisidor general de la Corona. Estava convençut que la obre de Llull contenia errors. El 1372 va iniciar la causa contra Llull i va aconseguir que el papa Gregori XI fes una butlla on manés examinar i, si calgués, cremar, les seves obres. Eimeric va ser suspés i reincorporat al seu càrrec més d'una vegada. L'inquisidor va escriure el llibre Diàleg contra els lul·listes, on inventava diàlegs, d'una gran violencia verbal.

Obrir el camí: en l'únic camp on no hi ha discussió és en el literari, on se'l considera un pioner i el creador de la prosa catalana culta. Va escriure la primera novel·la europea en llengua “vulgar” de temàtica contemporània, sempre utilitzant un lèxic extensíssim i uns recursos lungüístics sorprendents per algú que tenia molts pocs procedents sobre els quals avançar. La major part de la seva producció la va fer en català, i algunes obres en àrab. També va escriure en llatí. Uns dels factors més innovadors de Llull va ser l'adaptació del registres, el format, i la llengua de cada obra al públic al qual volia dirigir-se. Al rei de França, li va escriure un llibre en llatí, i en va fer una còpia per a la reina en francés; alguns llibres didàctics els va fer en rima per a arribar me´s fàcilment als lectors. Les sevs obres van ser traduïdes a diverses llengües i la creació de Llull ha arribat fins als postres dies.