Rafting

Actividades en la naturaleza. Deporte aventura. Técnica. Táctica. Material # Activitats en la naturalesa. Esport aventura. Tècnica. Tàctica

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Cómo montar un Ordenador
Cómo montar un Ordenador
En este curso te guiamos de una forma muy práctica y gráfica, para que puedas realizar el montaje de tu...
Ver más información

publicidad

EL RAFTING

Descripció

El rafting és un esport d'equip, on tots els tripulants del bot remen i orienten el seu pes de manera coordinada per recórrer els ràpids i mantenir-se a la deriva. La quantitat de persones que hi ha a cada barca varia segons el seu tamany; un número estàndard és de sis o vuit tripulants. La direcció dels moviments queda a càrrec del guia, que ha de conèixer al detall cada part del riu i tenir coneixements de primers auxilis. Segons el número de passatgers, el guia pot ubicar-se en el centre del bot i orientar-la per mitjà de dos rems llargs, o bé pot fer-ho en la part davantera i darrera de la embarcació.

Rafting

Pels que s'inicien en el rafting, l'ideal és començar en el centre del bot, on hi ha menys moviment. Els que ja tenen alguna experiència prefereixen remar prop de la part davantera, mentre que els més experimentats s'asseuen darrera.

Classificació dels rius

Generalment les sortides involucren més d'un bot; en aquests casos, hi ha un encarregat general que coordina els esforços de tot els equips. En el rafting, els rius es classifiquen segons la seva dificultat, d'1 a 6 graus.

El risc és de més baix a més alt: en mans d'un guia que coneix, a la perfecció, el riu. L'únic requeriment és saber nedar. Els amants de les emocions fortes solen preferir el rafting extrem, que incrementa al màxim el risc de tombar el bot a causa de la caiguda del torrent d'aigua, del seu fluix, bravura i perillositat.

Classe I: Fàcil. Corrent lenta, ones petites, és fàcil de guiar, el risc de caure's és baix.

Classe II: Principiant. Ràpids suaus i una mica d'onatge, apte per tota la família. Corrents més ràpides, canals amplis, maniobres ocasionals, ones irregulars.

Classe III: Intermedi. Riu amb ràpids més forts, onades moderades i irregulars, nombroses obstruccions i algunes pendents escalonades. També és apte per la família, però amb més precaució. Per majors de set anys.

Classe IV: Avançat. Corrents ràpides, forts i molt irregulars amb roques que obstrueixen el camí. En algunes parts, la pendent és molt pronunciada i es requereix resoldre maniobres ràpidament i sota pressió. Abans del primer descens, és recomanable que un kayaquista s'anticipi per reconèixer el terreny. És per majors de 16 anys, amb precaucions.

Classe V: Expert. Corrents molt ràpides, irregulars o molt llargues. Són complexes degut a la quantitat de perills que hi ha per evitar; es requereix excel·lent domini de tots els elements del rafting, seguretat i rescat. Apte només per els més experimentats.

Classe VI: Rius absolutament perillosos, en el límit amb els criteris de navegabilitat.

TÈCNIQUES i TÀCTIQUES DEL RAFTING

Estratègia

Rafting
En primer lloc, és indispensable el coneixement del riu i tècniques d'aigües blanques.

Mai devem llençar-nos a recórrer un tram del riu sense conèixer-lo i haver fet un reconeixement previ, si és un sector no transitat amb freqüència. Si és la primera vegada que l'anem a navegar, devem consultar a experts de la zona, i després fer el reconeixement. Seria molt important comptar amb un kayak de recolzament. D'aquest reconeixement devem tractar de memoritzar punts de referència tant interns com externs al riu, amb la fi de planificar-nos una trajectòria temptativa de descens.

És funció del guia, ja al riu, poder llegir la trajectòria a fer, escollint el pas més segur. Per a això, ha de mantenir una visió al llarg i curt del recorregut. La primera ens serveix per localitzar les referències escollides en la vista prèvia. La segona, per ajustar cada pas o tram començant des de la part inferior fins la superior. També és important preveure, sempre, un pla alternatiu que ens permeti sortir d'una situació inesperada.

Situacions a tenir en compte

PRESA DE CORRENT:

Angle de distribució del pes.

CORBES:

Les granes corbes d'un riu es caracteritzen normalment per una part externa, generalment en forma de paret rocosa en la que xoca la major part de la corrent, i per una part interna en la que la corrent perd intensitat, formant una gran contracorrent amb una riba suau i arenosa. Es deu prestar especial atenció a aquest tipus de corbes, ja que suposen un perill potencial si no s'afronten correctament. Per a això, en arribar a la corba, devem apropar-nos a la riba interna de la mateixa orientant progressivament l'embarcació en la nova direcció. S'ha d'evitar que la proa del bot entri en la contracorrent, ja que en aquest cas, això la sotmetrà a una brusca rotació.

CAIGUDES AMB RETORN:

S'han d'evitar les grans caigudes d'aigua; si no fos possible, es tractarà de fer un moviment cap endavant amb la pala per tal de mantenir l'embarcació recta amb relació a la corrent.

LÍNIA DE NAVEGACIÓ:

Hem de mantenir el bot sobre la línia de la corrent principal, ja que aquesta ens marcarà la zona de major profunditat i l'absència d'obstacles en la superfície.

LES CONTRACORRENTS:

Las contracorrents que es formen a la riba s'han d'utilitzar per embarcar o desembarcar. Les que es formen en el mig del riu poden ser utilitzades per maniobrar i dirigir el bot en la trajectòria escollida.

Tècniques de navegació en bot

Aquestes es deriven bàsicament dels dos tipus de bot que existeixen. D'una banda, les embarcacions de rem central, en les que la conducció recau sobre el guia mitjançant les diferents accions de palanca que aquest realitzi amb cadascun dels rems. D'altra banda, les tècniques de conducció amb pala en la que aquesta conducció és el resultat d'un treball en equip dirigit per un guia central. En els dos casos, els tripulants han de complementar els seus coneixements de les aigües blanques amb maniobres específiques, siguin amb pala o rem central.

Tècnica de Back o encreuament (Ferry)

És la maniobra que ens permet encreuar la corrent d'un costat a l'altre.

Hem de tenir en compte els següents punts:

- Determinar la direcció de la corrent.

- Preparar el bot amb relació a la corrent (angle de back, encreuament o ferri)

- Remar contínuament: una vegada aconseguit l'angle que jutgem convenient, iniciarem un cicle continu de remades fins arribar a l'altre costat de la corrent.

- Realinear el bot respecte a la corrent: una vegada que s'hagi aconseguit el punt desitjat sobre la llengua de la corrent, reacomodarem l'angle del bot respecte a la corrent per seguir el nostre trajecte. El mateix concepte pot utilitzar-se per afrontar una corba en la que la corrent xoca violentament contra la paret externa.

Navegació a pala

Es caracteritza per ser el resultat d'un treball en equip dirigit per un membre de la tripulació que actua com a guia. Es tracta d'una tècnica més agressiva, ja que tendeix a anar sempre a major velocitat que la corrent per facilitar la conducció del bot. Els membres de la tripulació s'asseuen als dos costats de l'embarcació, repartits en igual número per equilibrar el pes i la força de la pala. El guia s'asseu en la popa a mode de timó. La tasca dels que usen la pala és molt més intensa que en el cas de la navegació a rem, perquè és necessari palejar constantment, a fi d'aconseguir una velocitat relativa positiva superior a la corrent. El guia ha d'estar pendent dels obstacles anticipant-se a la corrent. També ha de dirigir-se a la tripulació basant-se en consignes clares, l'execució i encert de les quals derivarà l'eficàcia de la navegació.

MATERIAL

El bot

El bot (raft) és una embarcació pneumàtica de dimensions variables, generalment de doble proa. Las característiques generals dels diferents bots que es poden trobar al mercat no ens mostren diferències importants a simple vista: doble proa, compartiments estancats, pisos llisos o autodrenants, diversos diàmetres de tub, etc. Però sí hi ha diferències estructurals que es deuen tenir en compte: qualitat dels materials, dimensions del bot, segons el riu o sector a recórrer.

Segons el sistema de conducció, podem diferenciar dos tipus de rafting:

De rem o comandament central: el guia s'ubica en el centre del bot amb dos grans rems, que tenen un centre fix a l'embarcació i són manejats per un sol tripulant que s'asseu de cara al sentit de la corrent (guia monitor).

A pala: la conducció s'efectua mitjançant pales d'una sola fulla en un treball d'equip dirigit per un guia principal.

Podria considerar-se un tercer sistema la combinació de les dues formes mencionades.

Rafting

Accessoris

Són els elements que conformen l'equip i vestimenta que incorporarà cada tripulant del bot.

Elements de seguretat:

Armilla salvavides: ha de garantir la flotabilitat del tripulant a l'aigua.

Rafting
Rafting
Casc: constitueix un element indispensable de seguretat, sobretot si el rafting es realitza per un sector del río amb ràpids de grau 2 ó més.

Vestimenta: segons la temperatura de l'aigua, serà necessari l'ús d'equips de neoprè o similars. També tot ser necessari l'ús de calçat, donat que en ocasions s'ha d'abandonar el bot.

Bossa de rescat: cada bot ha de portar una bossa (o soga) de rescat que pugui usar-se tant per al rescat d'un tripulant o de materials.

Elements de propulsió

Rems: si es tracta d'una embarcació propulsada per rems centrals, aquests hauran de tenir un punt fix a l'embarcació. Han de ser molt forts i alhora lleugers.

Pales: a las característiques de resistència i lleugeresa, s'ha de sumar que siguin submergibles, ja que és molt freqüent que caiguin a l'aigua. També és important que tinguin colors vistosos per facilitar la seva localització.

Campionats

Actualment el rafting es practica en molts llocs del món. On trobem bastants campionats nacionals és a l'Amèrica del sud, però a Catalunya també n'hi ha. Destaca el “Rafting Llavorsí” de Lleida, que fa la temporada d'abril a setembre, encara que de maig a juny és quan trobem les aigües més altes al riu. Un altra empresa és “Rafting Pallars Aventura”, que usa el riu de la Noguera Pallaresa per les seves activitats. Tot i això, no hi ha campionats oficials a Catalunya, tan sols s'organitzen alguns torneigs.

5