Radiodifusió

Tecnología # Funcionament. Procés d'emissió. Recepció. Aplicacions principals. Emissores. Comunicacions. Història. Freqüències radiofòniques

  • Enviado por: Aone
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Concepte

Radiodifusió

També anomenada radio. Comunicació entre dos o més punts mitjançant les ones electromagnètiques com a medi transmissor.

Funcionament

Procés d'emissió

La velocitat d'oscil·lació d'aquestes ones s'anomena freqüència.

Per transmetre l'ona és necessari modular-la, o sigui, modificar la freqüència FM o l'amplitud AM i superposar-la a l'ona portadora, perquè la transporti.

Després s'emet a l'espai (ionosfera) a través d'una antena.

Procés de recepció

Les ones electromagnètiques són captades fàcilment mitjançant una antena receptora que desmodula i amplifica, a través de l'altaveu, només les ones sintonitzades pel receptor i elimina la resta

Aplicacions principals de la radio

Radio de navegació

Els vaixells utilitzen ones llargues, de freqüències compreses entre 30 i 300 kHz. Un equip instalable en una embarcació a de ser lleuger i tenir un consum baix d'energia. Amb aquests sistemes les embarcacions es poden comunicar entre elles o amb les costes.

Radio en les emissores locals

Utilitzen una freqüència compresa entre 300 i 3000 kHz. Aquest tipus d'ona rep el nom d'ona mitjana.

Emissores internacionals

Utilitzen ona curta, amb una freqüència compresa entre 3000 i 30000 kHz.

Comunicacions internacionals

Les estableixen els membres dels serveis públics, per exemple la policia i els bombers. Es duen a terme a través d'ones VHF (very high frecuency) en freqüències compreses entre 30000 i 300000 kHz.

Per transmetre imatge de televisió

S'utilitzen ones UHF (ultra high frecuency) amb freqüències compreses entre 300000 i 3000000 de kHz.

Televisió de satèl·lit

Utilitza ones de més de 3000000 milions de kHz.

La emissora de radio digital (DAB)

És un nou sistema de radio que reprodueix el so digital amb la qualitat d'un CD.

Altres aplicacions de la radio

La banda ciutadana

El propòsit bàsic de la CB era permetre als radioaficionats la instal·lació en un cotxe, caravana, casa, etc, un modest equip emisor-receptor amb el qual poguessin discutir amb els altres usuaris de la CB l'estat de les carreteres, el temps i d'altres qüestions.

Equip portàtil

Solen se sistemes VHF i UHF, i les freqüències disponibles per taxis i vehicles comercials estan al voltant dels 80 i 170 kHz. Les antenes han de complir les condicions d'alçada i el disseny estructural especificats per la autoritat local.

Història

Finals del segle XIX

El naixement de la radio consta al 1873, quan Maxwell va publicar la seva teoria sobre les ones electromagnètiques, i quinze anys més tard, Hertz va aconseguir generar aquestes ones electrònicament (Maxwell o va fer amb llum).

L'idea d'utilitzar aquestes ones per la transmissió de missatges d'un punt a un altre no era nova, ja que ja s'utilitzava el morse.

S'havien fet grans avanços en la radiotelegrafia amb el desenvolupament de la comunicació transatlàntica, però la radiotelefonia mai hauria arribat a ser útil sense els avanços de l'electrònica.

Hertzt i Hughes van investigar per detectar la radiació electromagnètica.

Marconi va ser el considerat universalment el inventor de la radio. Des de 1895 va anar desenvolupant mitjans per transmitir senyals.

En el 1902 ja s'enviaven missatges transatlàntics y al 1905 molts vaixells portaven equips de radio.

En el 1909 Marconi rep el premi Novel per la seva creació.

Segle XX

Edwin Howard Armstrong va descobrir el circuit reactiu, cosa que va construir la base de molts circuits moderns de radio.

Es va descobrir una capa que compon l'ionosfera, que té un poder de reflexió molt important per poder propagar les ones de radio molt més lluny, més enllà de l'horitzó.

Després de la I Guerra Mundial els avenços van ser brutals, es va aconseguir el primer contacte radiofònic transatlàntic, al 1921.

La radio actual

Els avenços en el camp de la tecnologia de la comunicació radiofònica, a partir de la II Guerra Mundial, han fet possible l'exploració de l'espai, entre d'altres coses perquè es van enviar satèl·lits a l'espai per millorar la comunicació que a la llarga també van servir per explorar l'espai calculant la distancia entre satèl·lits medint el temps que es tardava en emitir un to i rebre la resposta (eco).

Freqüències radiofòniques

Les ones radiofòniques són ones d'energia electromagnètica de diferent longitud que vibren a diferents velocitats. La mitjana de vibració es diu freqüència.
FREQÜÈNCIA: numero de cicles per segon.
Ones curtes: freqüència més alta.
Ones llargues: freqüència més baixa.

Bandes de radiofusió

Estan dividides en diversos grups, segons la seva freqüència o la seva longitud d'ona. En aquests grups estan totes les freqüències usades en l'actualitat, tant atura serveis comercials com particulars.

Classificació segons la freqüència:
· Freqüències molt baixes VLF (Very Low Frecuency), que van de 3 a 30 kHz
· Freqüències baixes LF (Low Frecuency), entri 30 i 300 kHz.
· Freqüències mitges MF (Medium Frecuency) de 300 a 3.000 kHz.
· Freqüències altes HF (High Ferecuency) de 30 a 300 MHz.
· Freqüències ultraaltes UHF (Ultra High Ferecuency), de 300 a 3.00 MHz
· Freqüències superaltes SHF (Super High Frecuency), de 3 als 30 GHz.
· Freqüències extres altes EHF (Extra High Frecuency) de 30 i 300 GHz.

Classificació segons la longitud d'ona:
· VLW (Very Long Waves), ones molt llargues entri 10 i 100 *km i que corresponen a VLF en la primera classificació.
· LW (Long Waves), ones llargues de 1 a 10 km, corresponents a LF.
· MW (Medium Waves), ones mitges de 100 a 1.000 metres, corresponents a MF.
· SW (Short Waves), ones d'ona curta de 10 a 100 metres, que equivalen a HF.
· VSW (Very Short Waves) ones molt curtes que oscil·len entri 1 i 10 metres (VHF en la primera classificació).
· USW (Ultra Short Waves), ones ultracurtes de 100 a 1.000 mm, equivalents a UHF.
· SSW (Super Short Waves), ones supercurtes de 10 a 100 mm, que corresponen a SHF 3.
· ESW (Extra Short Waves), ones extres talles de 1 a 10 mm (EHF en la classificació 1).

Modulació

FM Freqüència Modulada. En la FM, la freqüència de l'ona portadora es varia dintre d'un rang establert a un ritme equivalent a la freqüència d'un senyal sonor. Aquesta forma de modulació, desenvolupada en l'època i 1930, presenta el desavantatge de generar senyals relativament nets de sorolls i interferències procedents de fonts com els sistemes d'encès dels automòbils o de les tempestes, que afecten en gran mesura a les senyals AM. Per tant, la radiodifusió FM s'efectua en banda d'alta freqüència, aptes per a senyals grans però amb abast de recepció limitada.



AM Modulació d'Amplitud. L'ona portadora també es pot modular variant l'amplitud de l'ona segons les variacions de la freqüència i intensitat d'un senyal sonora. La AM s'utilitza en molts serveis de radiotelefonía, incloent les emissions normals de ràdio.

Les bandes de freqüència: es reparteixen entre emissores de ràdio de forma que cada uneixi pot emetre en la seva pròpia freqüència sense que es produeixin interferències.


Els receptors de ràdio: seleccionen una sola cadena i converteixen les ones en so.


Els satèl·lits: permeten a través de les microones, la comunicació entre llocs molt distants.