Racionalitat i acció humana; J Mosterín

Racionalismo # L'esser humà. Evolució cultural. Empirisme. Aculturació ecumènica. Relativisme. Interculturalisme. Comentari de text

  • Enviado por: Lenz R.
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Oct'2000

COMENTARI DE TEXT.

PRIMER CRÈDIT: L'ÉSSER HUMÀ.


1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

Tots els homes tenen necessitats semblants. Però al llarg del temps, diverses poblacions humanes que vivien en un estat de relatiu aïllament han desenvolupat diverses cultures (o, tal com de vegades també es diu, diversos sistemes socioculturals), amb els quals han aconseguit de fer front al repte dels seus diversos entorns i han satisfet amb major o menor fortuna les seves necessitats. (...)

En el passat han coexistit a la Terra nombroses cultures diferents, moltes de les quals encara perviuen en els nostres dies, encara que en general com a fenòmens residuals en vies d'extinció. En efecte, a partir del segle XVII s'han desenvolupat en l'Europa occidental uns nous elements culturals -la ciència, la tecnologia, la indústria van sorgir de bona part del seu antic contingut religiós, polític i moral, li han proporcionat un dinamisme i una eficàcia incomparable. Per aquest motiu hem assistit en els dos darrers segles a un progressiu i imparable procés d'aculturació ecumènica, en el qual tots els pobles del món han donat entrada -de grat o per força, segons els casos -en els seus propis sistemes socioculturals a creixents proporcions d'aquesta cultura occidental (occidental d'un Occident que en qualsevol cas inclou Rússia, la Xina, Austràlia i el Japó, és clar.


J. Mosterín, Racionalitat i acció humana.

1. Quin tema planteja el text? Quina tesi o tesis defensa? Quina és la seva estructura?

El text ens parla de l'evolució cultural, i a la tesi ens presenta que s'està produint una desaparició d'algunes cultures més aviat minoritàries. Cal dir també, que no és queda tan sols en la defensa d'aquesta tesi, si no que es posiciona en contra d'una globalització cultural, potser voluntària o imposada per mitjà del poder polític, religiós i mediàtic.

En quan a l'estructura del text el podrit dividir en tres parts. La primera part (línia 1-5) se'ns introdueix al tema, presentant-nos que cada comunitat es desenvolupa per tal de cobrir les seves necessitats ja sigui amb més o menys encert. A la segona (línies 6-11) l'autor ens explica com l'aparició d'una cultura a l'Europa Occidental durant el segle XVII, així com la ciència i la tecnologia han provocat que moltes de les cultures minoritàries estiguin en procés de desaparició. I la tercera i última part (linies 12-16), arriba a la conclusió de que ja sigui de manera imposada o espontània s'està produint cada cop més ràpid un procés d'aculturació ecumènica, i que els sistemes socioculturals perdin trets diferencials i n'adquireixin de la cultura d'occident.

  • En el text es parla del segle XVII com a un moment clau en l'evolució humana. Busca informació i justifica l'opinió de l'autor.

  • Durant els segles XVII i XVIII, apareixen dues noves tendències filosòfiques, el Racionalisme i posteriorment l'Empirisme. Aquest primer, creu que la raó és una font molt més vàlida que l'experiència sensible i per tant és l'únic mitjà absolutament vàlid per arribar a una interpretació, a un coneixement i una comprensió totalment veritables. El Racionalisme cartesià, és absolutament oposat a les doctrines de Hume, ja que aquest diu que l'única manera de tenir un coneixement absolut és per mitjà de l'experiència sensible, així com neguen rotundament l'existència d'idees innates, concepte que si era acceptat per Descartes a “El discurs del mètode”. Kant, també juga un paper molt important durant els anys que vindran ja que a la “Critica de la raó pura” (1789) inicia un seguit de preguntes com: què de fer? I la més important, què és l'home? Aquestes preguntes donaran peu a un seguit de reflexions i a una nova època. Entre la segona revolució anglesa (1688) i la revolució francesa (1789) té lloc la il·lustració, període en què s'obren noves portes que condueixen a una nova mentalitat, seguint majoritariament el model racionalista iniciat per Descartes. Amb aquests nous camins donen peu al desenvolupament de la ciència amb Newton al capdavant, a la investigació que per exemple porten a terme els fixistes Cuvier i Von Linné i a la literatura enciclopèdica Diderot, així com a una recerca aferrissada per resoldre preguntes pendents com les plantejades per Descatres, i per Kant més endavant. D'aquesta manera es crea un nou model cultural que és el fonament de la cultura occidental. Aquí és on veiem la relació amb el text ja que quan parla del segle XVII es refereix aquest període com el fonament de l'actual cultura occidental que encara que actualment la veiem modificada manté aquelles arrels i és aquesta que estem imposant arreu.

  • Què significa aculturació ecumènica? Posa'n algun exemple que tingui relació amb el text.

  • Quan parla d'aculturació ecumènica és refereix a la imposició d'una cultura per sobre de les altres a nivell mundial. Un cas força evident és com la religió catòlica ha estat exportada tot acabant en d'altres tipus de culte a gran part del món.

  • Explica els conceptes relacionats amb el text de diversitat cultural i dinàmica cultural.

  • Cataloguem de diferents maneres l'evolució d'un sistema sociocultural. Si partim de la base de que la cultura és dinàmica, veiem que pot anar canviant per exemple per mutació cultural que és quan hi ha innovació i creativitat. Cal dir també que tenim una fixació en transmetre els nostres valors culturals ja sigui vertical o horitzontalment. La transmissió cultural ens porta a la difusió sobre una altra cultura ja sigui d'una manera imposada o bé espontània, tot i que sota el meu punt de vista l'espontània no es dóna mai, ja que la difusió de la cultura occidental té la propietat d'integrar poc a poc una realitat fent-se-la pròpia. Així com és capaç de fer-se la realitat pròpia fins a modificar-la gràcies a infravalorar concienment a la memòria. En diem deriva cultural quan una cultura s'ha vist fragmentada i provoca l'aparició d'un seguit de noves cultures, però totes amb els mateixos pilars. Finalment trobem la selecció cultural, ja que quan hi ha innovació eficaç, per tant progrés real, provoca que els sistemes socioculturals que no s'han adaptat desapareixen.

    Quan hi ha relacions entre diferents cultures, s'estableixen diferents tipus d'actituds entre elles. Un tipus és l'etnocentrisme, que té lloc quan un grup cultural en jutge a un altre sota els seus propis criteris, fet que pot portar fàcilment a l'imperialisme. Un altre tipus de posició que adopten els sistemes culturals és el de la xenofòbia que consisteix en mantenir una actitud distant i de rebuig en vers un ésser o ètnia desconeguda o novedosa. Una altra reacció pot ser el racisme, i que es dona quan una ètnia es creu i així ho manifesta sobre una altra. El relativisme cultural consisteix en la passivitat davant la relació entre cultures, encara que és oposada a l'etnocentrisme provoca una passivitat que dificulta encara més les relacions. Ja l'últim tipus de relació cultural és l'interculturalisme, aquest consisteix en mantenir una posició que reconeix i accepta la pluralitat cultural i proposa diàleg entre diferents ètnies, encara que sovint s'excedeix en voler imposar uns valors mínims i completament subjectius.

    5. Creus que l'adopció d'elements culturals occidentals, com ara la ciència o la indústria és beneficiosa o positiva per a d'altres pobles? Si aquesta expansió es produeix, és de manera forçada o espontània, per què?

    Tenir una opinió coherent i amb fonaments sobre un tema com aquest, és particularment díficil, però des del meu punt de vista trobo que la transmissió de la ciència o la indústria occidental sobre d'altres sistemes socioculturals, és primer de tot inevitable. Segons la meva opinió, pot ser positiu per la població que rep aquests coneixements sempre i quan sigui ben subministrada, és a dir que mantinguin la seva pròpia cultura i excloent-ne els pobres valors ètics i morals occidentals. Ara però, el sistema socio-cultural i econòmic -capitalista- amb tots els seus coneixements culturals i industrials aplicats a nivell global, seran completament catastròfics. Ja que no és crea un mestissatge entre cultures, ni un respecte pel mediambient, ni llibertats individuals si no que és tendeix a una única cultura. Robert Kaplan ens mostra sovint com es troben les cultures en què se'ls hi ha volgut imposar uns aigualits valors morals i ètics d'occident que provoquen un trencament en el sistema sociocultural i econòmic creant desigualtat, i un estrat social en permanent estat de pobresa. Així doncs, l'expansió dels valors occidentals és completament imposada, com ja he manifestat prèviament

    El problema encara és més gran i queda més clar que és imposat si esmentem els poderosos mitjans de comunicació. I en aquest punt és on trobo que és totalment necessari citar una doctrina que, avui més que mai, és completament vigent, el situacionisme de Guy Debord. Debord al llibre “Comentarios sobre la sociedad del espectáculo” exposa: “Una y otra planeaban por encima de la sociedad real, como su meta y su mentira (...) Incitaban a escoger libremente entre una gran variedad de mercancías nuevas que rivalizaban unas con las otras, representaba aquella americanización del mundo que en algunos aspectos espantaba. Desde entonces se ha venido construyendo una tercera forma, se trata del espectacular integrado -capitalismo de la información- , que hoy tiende a imponerse en todo el mundo”. Com diu Debord la facilitat tant del sistema capitalista com dels mitjans de comunicació tenen la facilitat d'agafar qualsevol cosa, fer-se-la seva i modificar-la segons la seva conveniència. Per tant penso que l'imposició i els mètodes que s'estan emprant són totalment negatius, així com ha de tenir lloc una globalització cultural respectant els valors entre les ètnies, i una globalització econòmica que ens tingui a tots per igual. Potser per això caldrà esperar molt de temps.

  • Posa títol al text.

  • Aculturització i alienació de les ètnies minoritàries.

    Nota del Comentari 7'75