Quimica

Càlcul de densitats. Solubilitat. Separació de tintes. Cristal·lització. Assaig de la solubilitat dels gasos en l'aigua

  • Enviado por: Iván Romero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Pràctica 1: Càlcul de densitats

Objectius:

Calcular la densitat de diferents metalls per poder-los identificar.

Material:

  • 3 mostres de metall sense identificar.

  • 1 balança de precisió.

  • 1 placa de porcellana

  • 1 proveta de 25 ml.

  • Aigua

Procediments:

Els metalls sense identificar, es pesaran amb la placa de porcellana, en la balança de precisió (prèviament haurem de saber el pes de la placa, i contrarestar-lo al pes de la placa més la del metall). Un cop pesat, introduïm el metall a la proveta amb aigua, i observem el volum que ha ocupat de més. Després amb les dades, es calcula.

Càlculs:

1er cas: metall 3

massa: 83,73 - 82,33 = 1,4 gr.

volum: 2,2 ml. - 2 ml = 0,2 ml

= m/v = 1,4gr/0,2ml = 7gr/ml (Plom)

2on cas: metall 4

massa: 73,65 - 72,85 = 0,8 gr.

volum: 7 ml. - 6,9 ml = 0,1 ml

= m/v = 0,8gr/0,1ml = 8gr/ml (Coure)

3er cas: metall 1

massa: 76,65 - 67,35 = 9,3 gr.

volum: 23,5 ml. - 20ml = 3,5 ml

= m/v = 9,3gr/20ml = 2,6gr/ml (Alumini)

Conclusions:

Quan els resultats obtinguts han sigut comparats amb els altres grups, aquestos resultats van variar. Això és degut a:

  • Les provetes eren diferents i les divisions de les provetes eren en alguns casos d'un o dos ml.

  • El tipus de material (compacte o no compacte) com en el cas del plom, que observem bombolles retingudes, en canvi com l'alumini era compacte el resultats són més propers als vertaders.

  • Errors de càlcul en l'observació de la proveta.

  • Error d'aproximació en el pes dels materials.

Pràctica 2: La solubilitat

Objectiu:

Observar la solubilitat del sulfat de coure(II) (CuSo4) en diferents líquids.

Material:

  • Sulfat de coure (II)

  • Alcohol etílic (CH3CH2OH)

  • Aigua destil·lada (H2O)

  • Bureta

  • Vas de precipitats.

Procediments:

Mesurar entre un i dos grams de sulfat de coure (II) i anotar la quantitat exacte que s'ha pres. Afegir aigua destil·lada fins que succeeixi alguna cosa, com a màxim 10ml. d'aigua. Afegir alcohol fins que succeeixi alguna cosa. Com a màxim 6ml. d'alcohol. Escalfar-lo al radiador.

Càlculs:

Mesura de CuSo4 = 1gr.

mm. per dissoldre'l = 4,8mm. (es dissol en l'aigua)

mm. per dissoldre'l en l'alcohol = 6mm. (no es dissol en l'alcohol, en cara que s'escalfi)

Conclusions:

En aquesta pràctica em vist que el sulfat de coure (II) es soluble en l'aigua i insoluble en l'alcohol.

També podem observar que l'alcohol es soluble en l'aigua, per això quan nosaltres afegíem alcohol en la dissolució aquosa amb el sulfat de coure(II), aquest precipitava i es tornava sòlid al fons en forma de cristalls

Pràctica 3: Separació de tintes

Objectiu

Practicar amb la tècnica de separació que s'anomena cromatografia.

Material:

  • paper de filtre

  • regle

  • llapis

  • dos gots; un amb aigua i un altre amb alcohol.

  • Quatre colors diferents.

Procediments:

Fem 2 rectangles en un full de paper de filtre, Pintem quatre punts en cada una de les columnes dels respectius rectangles, i fiquem el paper de filtre dins el got d'aigua i l'altre en el d'alcohol.

Observacions:

Aquest es el cromatograma d'aigua i l'altre d'alcohol pertany al meu company Marc López.

Conclusions:

Podem observar que en general la tinta ha queda més escampada, per que l'aigua és més bon agent transportador.

El primer color blau , pilotV5, podem observar que en el cromatograma d'alcohol, el color surt menys intens, escampat i difuminat que en el d'aigua.

El segon color lila, pilotG1, podem observar que no s'han escampat en cap dels dos cromatogrames.

El tercer, negre pilotV5, podem observar que en el cromatograma d'alcohol, és més difuminat i apareix el color groc, en canvi, en el d'aigua el color es més compacte.

El quart color, taronja fluorescent, pluG3, podem observar que no s'ha escampat gen en el d'alcohol, i en el d'aigua el punt s'ha difuminat una mica.

Pràctica 4: Cristal·lització

Objectiu:

Observar la cristal·lització del sulfat de coure dissolt en l'aigua a 70ºC. Saturat( 46gr.)

Material:

  • Vas precipitat

  • Aigua destil·lada (H2O)

  • Bec bunsen

  • Termòmetre

  • Tres peus

  • Vareta de vidre

  • Cordill de coure

  • Palet

  • Paper de filtre.

Procediments:

Obtenim 200cm3, d'una dissolució saturada de Sulfat de coure a una temperatura elevada, per exemple a 60ºC. Calculem la quantitat aproximada d'aigua destil·lada i de sulfat de coure. Filtrem el sulfat de coure que no s'hagi dissolt i deixem refredar la dissolució. Pengem un petit cristall de sulfat de coure amb un cordill de coure i l'introduïm dintre el vas. Aquest petit cristall servirà com a nucli de cristal·lització. Tapem amb el paper de filtre la dissolució i deixem refredar en absolut repòs durant uns dies.

Observacions:

Nosaltres farem una dissolució amb 20gr. De sulfat de coure aproximadament i la corresponent quantitat d'aigua per obtenir una dissolució saturada a 60ºC.

Càlculs:

200cm3 de dissolució.

20gr. De sulfat de coure - 100gr. D'aigua/40 gr. De sulfat de coure = 50gr. d' aigua

Conclusió:

Ha sortit un cristall en forma de rombe, al voltant del fil de coure, i l'aigua s'ha evaporat majoritàriament.

Pràctica 5: Assaig de la solubilitat dels gasos en l'aigua.

Objectiu:

Assaig de la solubilitat de l'amoníac en l'aigua; familiaritzar-se en:

  • el maneig i obtenció de gasos

  • realització de muntatges específics per l'obtenció dels mateixos.

Material:

  • Suport trespeus

  • Reixeta

  • Pinces de potes mòbils

  • Tub de vidre.

  • Erlenmeyer i tap de goma foradat

  • Matràs de fons rodó

  • Cristal·litzador

  • Clorur d'amoni

  • Òxid de Calci

  • Aigua destil·lada

  • Indicador.

Procediments:

En un Erlenmeyer es fiquen quantitats iguals de clorur amònic i cal viva i s'afegeixen uns mm. D'aigua, només per humitejar la part interior. Després es tapa L'erlenmeyer però sense arribar a tocar els productes i l'altre s'introdueix en un matràs de fons rodó invertit. Si la reacció es lenta es pot escalfar suaument.

Conclusions:

L'amoníac es molt volàtil i es dissol en l'aigua, Quan fem això, l'únic que produïm dins el matràs es omplir-lo únicament d'amoníac, i quan l'introduïm dins l'aigua que té fenolfateïna, la xucla a causa de que dins el matràs hi ha menys pressió, i per omplir-la necessita l'aigua, quan succeeix això, l'aigua es dissolt amb l'amoníac, i a demés indica si aquest es àcid o bàsic, ja que es torna de color rosa.

Índex:

Pàgina 1: Pràctica 1: Càlcul de densitats

Pàgina 2: Pràctica 2: La solubilitat

Pàgina 3: Pràctica 3: Separació de tintes

Pàgina 4: Pràctica 4: Cristal·lització

Pàgina 5: Pràctica 5: Assaig de la solubilitat dels gasos en l'aigua.