¿Qui ets, Marina?; Estrella Ramón

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y novela catalana # Argument. Tema

  • Enviado por: Chupa materias
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Presentació d'Estrella

Em dic Estrella Ramon i em sembla que he aterrat al món destinada a esdevenir -ja d'entrada- un ésser eminentment binari. Fixeus: vaig néixer a Tortosa .He fet moltes feines: de botiguera a la vora de la platja, de secretària d'uns advocats anglesos tibadíssims, d'interpret a un hotelàs carregat d'estrelles, d'estudiant d'un munt de coses...
Darrerament treballo de senyo de música a l'escola del barri i volto amunt i avall dels Països Catalans impartint cursets de didàctica de la música.
També toco una mica de jazz i música clàssica a les tecles negres i blanques d'un piano vell i atrotinat (pobres veins) i toco contes i altres històries a les tecles quadrades i grises d'un ordinador portàtil.

¿Qui ets, Marina?; Estrella Ramón
.-Ah! I acostumo a fer la fila de la noia aquesta de la foto, però no sempre, no un refieu massa de les apariències. De vegades estic al setè cel i tinc un aspecte absolutament angelical i, de vegades, m'emprenyo i llavors semblo un dimoni banyut, pelut, rabiut i tururut!

Tipus: Novel·la


Títol: Qui ets, Marina?

(Guanyadora del IV Premi de Novel·la Juvenil "Ferran Canyameres")


Edat lectors: A partir de E.S.O.


Col·lecció: La Llum del Far


Editorial: Baula

¿Qui ets, Marina?; Estrella Ramón

- Novembre 1995

......................4º ESO

Àrea: Català

INDEX

-AUTOR Biografia .......................................................... PAG I

-ARGUMENT Llibre .......................................................... PAG II

-PERSONATGES Descripcions .......................................................... PAG IV

-OPINIO Personal ........................................................... PAG V

ARGUMENT

Dues històries amb estranyes similituds s'emboliquen, teixint una vertiginosa espiral al voltant de la Marina, una noia de C.O.U. tímida i misteriosa.
D'una banda, al segle XVII, enmig de les intrigues per expulsar els moriscs, l'única filla del cavaller Roger de Sentmenat -Marina de Sentmenat- es assassinada davant mateix de la catedral de Tortosa.
D'una altra banda, en els nostres dies, una noia -Marina Sanz i Menat- comença a tenir uns somnis molt estranys que la trasbalsen fins al punt d'impulsar-la a demanar ajuda al company de la seua classe que més se'n burla d'ella, el Guillem.
Emocionant barreja d'humor, misteri, amor, amistat, capacitats paranormals, quotidianitat tortosina, ambient d'institut, bars i motos; relacions familiars, polítics ultraconservadors, policíes, lladres, racisme, intolerància i uns fets esdevinguts a les Terres de l'Ebre al segle XVII -expulsió dels moriscs pel port dels Alfacs, a la Ràpita- que semblen disposats a trobar un mitjà per perpetuar-se i tornar a succeir en l'actualitat.

--El llibre narra dues històries amb trets essencials y exactes similituds. Una prové de la Edat Mitjana y l'altre esta marcada en un espai de la nostra època. Totes dues amb aventures de tot tipus.

La historia de Marina comença amb un noi de 16 anys anomena't Guillem. Aquest noi es estudiant d'un institut, noi esportista amb moto pròpia y un xicot normal per a la seva edat. Tot comença en el mes de novembre, en Guillem narra la seva vida a partir d'aquest punt. S'havia enrotllat amb la Marta i com diu ell, semblava que era molt atractiva y bufona.. A mitjans de novembre, en guillem arribava a casa i es troba a la Marina, la noia mes estranya del institut. Porta com sempre faldilles llargues y un jersei de llana fins a les . Ell, amb molt poques ganes de parlar amb ella, va fer un esforç i ho va fer. Li va dir que al dia següent explotaria el cotxe del professor Fermí Miralles. En Guillem no s'ho va creure, però el dia següent o va poder confirmar que va ser així. Aleshores en Guillem i la Marian tindrien una gran confiança i aventures increïbles. La Marina va explicar-li que ella tenia poders mentals y podia saber el que passaria en un futur. A partir d'aquí es van fer molt amics i al poc temps va esclatar un altre segon cotxe. La Marina s'havia perfectament que eren un gàngsters que volien robar l'estrella del retaule de Santa Maria. Aquests goril·les estaven contractats per el polític més important del poble: en Joan Ferrer i Puig.

En Guillem una vegada sap tota l'historia comença a tramar un pla per poder evitar el robatori. Finalment opten per anar-hi a un concert però no aconsegueixen evitar el delicte i el roben. Però aquests encara amb idees van fer la manera més fàcil, van trucar a la policia i així els van agafar.

Al dia següent tots dos van junts al col·legi amb la moto d'en Guillem i al acabar el dia, desgraciadament la Marina es atropellada per un cotxe. Per sort, es recupera i torna en si mateixa.

En Quan a l'altra història podem argumentar clarament els mateixo aspectes que en el darrer resum, canviant els personatges i modificant alguns matisos.

En la època del segle XVII en el Delta de L'Ebre es vol expulsar lo més ràpid possible als moriscs que hi rondaven per el territori i els voltants. Hi van haver-hi moltes propostes i plans per a fer-ho però finalment va ser el més traïdor de tots el escollit: es volia robar l'estrella del retaule de Santa Maria i donar-li aquest a els moriscs per tal de ser agafats amb les mans a la massa i ser seguidament acusats del robatori. Hi havia nobles que no estaven d'acord en aquesta proposta i es negaven a fer-ho. Només un noble s'havia mostrat partidari acèrrim de l'expulsió, en Joan Puigferrer.

En aquesta versió antiga apareixen relacions d'amor i d' aventures. Roger de Sentmenat, fill de Pere Sentmenat, tenia una única filla anomenada Marina i aquesta devia casar-se, però ella devia ser la que escollís al seu home. En Roger de Sentmenat convocà una reunió a tots els prínceps de arreu els territoris i la Marina es va quedar enamoradíssima d'un tal Guillem, però aquests no el va tornar a veure mai més.

OPINIO

Es un llibre interessant. Té un estil molt provocador i l'argument es fascinant. Encara que penso que es un llibre “fàcil” que històries així te las pots inventar i de moltes si ets un bon escriptor. M'agrada molt el personatge de en Guillem perquè te un caràcter dur i decisiu encara que sembla un noi molt orgullós i a vegades xulo. És una obra que engloba molt la adolescència dels nostres dies; moderna i amb molts trets característics: la moto d'en Guillem, la tia bona de la Marta,...

He llegit aquest llibre amb molt interès y satisfacció.

PERSONATGES

Guillem: És un noi del que es pot dir d'avui dia. Apassionat de les motos pel que es pot apreciar al llibre, persona molt contenta amb si mateixa i decidit a l'hora de exposar una acció o fet, ho fa sense remordiments i directament tal com es. Sembla tenir una bona colla d'amics y està molt ben adaptat a l'institut al que hi va. Amb la família sembla estar molt a gust encara que el seus dos germans petits li treuen de les seves caselles. En el començament (els primers capítols) mostra una actitud molt vividora i sense inquietuds o preocupacions que li amarguin la existència. Però més endavant es queda intensament atrapat a la pell de cor de la Marina y es tan gran l'amor que la seva vida canvia de sobte. Per el físic es pot dir que sembla molt atractiu i guapo.

Marina: Com es descriu aquest personatge als primers capítols, podem dir que es una noia amb una actitud molt ignorant en quant a les persones que l'envolten. Respecte el col·legi es pot dir que és l'alumna més estudiosa de tot l'institut al que hi va i, com es de saber, els professors estan molt contents i satisfets amb ella ja que posseeix tots el requisits com a alumna i estudiant. Intenta fer-se passar per una noia tímida, aplicada, desinteressada per als demés i amb unes actituds a vegades d'autista. En canvi, mentre transcorria la història del llibre, va adoptant uns caràcters i adjectius que la fan més com una noia normal, bufona i amb un cert grau de simpatia.

  • Els personatges no citats en el treball de la versió antiga no han sigut descrits perquè segons el meu criteri, penso que no remarquen exactament la actitud i el físic de aquests i del poc que es comenta, es viceversa a l'altra història referent als personatges.