Què menjaven a l'Edat mitjana

Cereals y carn i peix. Vi. Animals de granja. Les espècies

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Què menjaven a l'Edat mitjana?

Les ciutats exigien quantitats ingents de cereals, de carn i de vi. Cada habitant consumia al dia més de 600 grams de pa; el dels pobres era moreno o negre amb mescla de segó, i el dels rics, pa blanc de blat. Per tal de satisfer la demanda es portaven a la ciutat grans ramats de bous, corders o porcs. Al vi i l'arengada dels dies de vigília s'hi afegien els productes de luxe exigits pels rics: Potes de corder, capons o caça, truites o esturions, sense oblidar els dàtils i les costoses espècies. Les ciutats depenien del camp, per la qual cosa eren les primeres víctimes de les males collites i de les pujades de preus. Fins i tot en els bons temps, el pa era sempre car. Els obrers i els artesans gastaven en aliments més de les tres quartes parts del seu sou. La sequera, la guerra i l'encariment brutal dels queviures provocaven la penúria i, fins i tot, períodes de gana mortífers.

El pa. El forner omplia el forn amb canyes i les encenia per que les flames escalfessin els totxos. Quan el foc s'havia consumit, el forner treia les cendres i netejava l'interior del forn amb un drap humit, quedant així llest per coure el pa. Existien diferents tipus de pa. Quan més elevat era l'estatus social, més blanc era el pa que es menjava. Els senyors menjaven pa floral, el millor de tots, fet amb farina escollida, però pel gust actual, seria bastant fosc. La gent humil menjava un pa negre fet amb farina menys refinada. El pa de la pitjor qualitat es feia amb mixtura (mescla de farina de blat i fenc) i a vegades amb civada i llegums.

El vi. El vi era més car que la cervesa però no era un luxe. El vi es comprava en botes de fusta (fins al s. XVI no va començar a embotellar-se) i abans de servir-lo els copers l`hi posaven sucre i espècies.

La cervecera. L` elaboració de la cervesa era un treball reservat a les dones (sobretot a l'Europa central ila del nord), i un dels pocs oficis on predominaven. L'elaboració tenia una primera fase que consistia en deixar la civada en remull durant tres dies. Després, el gra humit s'escampava damunt d'una superfície en fermentació. Passats sis dies la cervesa ja es podia consumir. Es preparaven dos tipus de cervesa: una més suau i altra més forta. La més suau es considerava apropiada per nens i malalts, però els que s'ho podien permetre bevien cervesa enriquida, que era tant forta com el vi que es beu avui en dia. Per provar la qualitat de la cervesa es vessava una garra en un banc de fusta i el cerveser seia sobre ella. Si passada mitja hora els calçons de cuir no s'havien enganxat al banc, la cervesa passava la prova. La cervesa de mala qualitat era molt ensucrada i enganxosa.

Els animals de granja eren molt importants. Quan estaven vius contribuïen a adobar els camps, donaven llet o ous per menjar i llana per a confeccionar la roba. Quan se'ls sacrificava donaven carn i cuir per fer corretges i calçat. Un home lliure podia posseir un parell de bous, tres o quatre vaques, un petit ramat d'unes deu ovelles i un o dos porcs. Els bous eren animals de gran resistència, podien suportar carregues pesades però eren molt lents i menjaven molt, entre 30 i 35 quilos de forratge al dia i per mantenir-los a l' hivern es requerien enormes provisions. Les mules eren molt més cares que els bous i treballaven més ràpid i eren més resistents als treballs del camp. El porcs no costava gens mantenir-los, doncs ells mateixos es procuraven el seu aliment al bosc. Les ovelles constituïen una important font d'ingressos, doncs la llana que produïen era molt apreciada. Els excrements, constituïen un bon adob. La llet s'emprava per fer formatge i, la carn de corder, no molt valorada, també formava part de la dieta medieval.

Els productes làctics ja formaven part de la dieta de l`Edat Mitjana. El formatge, es considerava menjar de pobres i poc apropiat per a la taula del senyor. Els pagesos, conservaven la crema de la llet en forma de formatge, doncs mentre la crema es torna rància als pocs dies, el formatge podia aguantar mesos.

Al corral solia haver varies gallines de les que obtenien ous i carn. Els pitxons i coloms dels colomars, quan no hi havia ous ni carn fresca, tenien un gran valor. Els coloms eren molt productius doncs solien tenir unes 14 cries a l`any.

Apicultura. Si bé, es cert que es coneixia la canya de sucre des de el s. IV aC., a l'etat mitja era un luxe i la majoria de la gent utilitzava la mel com edulcorant. Quan les abelles feien el rusc els més valents el posaven en una caixa i després passaven les abelles a una colmena de mimbre, on produïen mel i cera, molt apreciada per fer veles de bona qualitat

El peix. Els peixos d`aigua dolça constituïen un nutritiu aliment per a qui els podia pescar. A l`estany del castell, que s`utilitzava com viver, es criaven sobre tot lluços, anguiles, carpes, i altres peixos. Els del riu eren del senyor, però a les fosses i estanys podia pescar tothom que tingués una canya.

'Qu menjaven a l\'Edat mitjana'

Conservar el menjar. Molts dels mètodes que es coneixen avui en dia per a conservar els aliments, no existien a l'etat mitjana. No havia frigorífics, congeladors ni menjar enllaunat, però tenien algunes tècniques molt pràctiques i eficaces. Els pèsols i les llegums es dessecaven; la carn es fumava a la xemeneia i la fruita es guardava assecada. Però el sistema de conservació més emprat era el de salar el menjar, doncs la sal absorbia l`aigua de la carn o del peix i impedia que es desenvolupessin els microorganismes que causen la putrefacció. Per conservar la carn els xarcuters la salaven o la conservaven en sal marina. Aquesta última era la més fiable. Si es conservava en botes de fusta, la carn podia aguantar alguns mesos. Aquest procés requeria grans quantitats de sal (uns 8 quilos per cada 100 quilos de carn).

Les espècies. En tots els menjar s'afegien moltes espècies. En una llista del s. XIV podrien aparèixer claus, pebre, safrà, sucre, canyella, gingebre, comins, regalis, anís, i berbena (una herba aromàtica que s'emprava per a curar les pedres del fetge). Com eren extremadament cares la majoria d'elles es guardaven sota clau.

Vídeos relacionados