Quan tot comença; Pere Pons

Literatura juvenil contemporánea. Novela realista. Amor. Diferencias sociales. Personajes. Argumento

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

'Quan tot comena; Pere Pons'

  • INVENTA DUES PÀGINES DE DIARI PERSONAL D'UN DELS PERSONATGES:

Esteia dins l'avió, encara em quedaven 8 hores de viatge i ja estava apunt de deixar enrere l'Estret de Gibraltar. Pensava amb tot el que havia passat a Mallorca, a n'aquella Cala tant antiga i aventurera. També pensava amb el que deixava i probablement amb el que mai més no tornaria a veure. No em podia imaginar aixecar-me i no poder veure en Lluc, anar a pescar, anar a la Cala dels Monjos. No m'ho podia creure!

Estimava realment a n'en Lluc, me n'havia enamorat. Li vaig poder contar tantes coses a l'àvia, m'hi sentia reflectida, però jo no volia cometre els mateixos errors que ella. Si s'estimava el pintor i hi tenia una filla, perquè no s'hi va casar?

Jo tornaré a Mallorca amb en Lluc, encara que el nostre amor sigui difícil, l'aconseguirem.

L'estraperlo...no el puc comprendre. Entenc que es fan molts diners i que tothom li agrada tenir la butxaca plena, però tanta ambició com per poder arribar a matar un home? No s'entén.

Estic contenta per haver nascut a Bons Aires, perquè si hagués nascut a la Cala amb els familiars, segurament em semblaria a ells, i jo mai voldria ser així de desagradable, ambiciosa i corpulent.

M'agradaria que l'àvia i el pintor es retrobessin a la Cala i que acabessin la seva vellesa junts.

El dos serien feliços, a la Cala, passejarien amb la llesca, anirien als Monjos com quan eren joves, pescarien, etc.

L'àvia ha de tornar i la convenceré.

Sent, que he de dir-li a la meva mare, tenc que explicar-li de qui és filla i tot això, però jo no vull fallar l'avia, perquè jo me l'apreciï molt.

M'agradaria que tota la meva família abandonés Bons Aires i anéssim a viure a la Cala, tot seria diferent, jo, juntament amb en Lluc, combatríem l'estraperlo i estaríem junts com cal i la meva àvia reviuria la seva adolescència amb la persona que vertaderament estima. La mare coneixeria el seu pare i a la cala se estaria molt millor, perquè si he de triar l'estrès que provoca la gran ciutat de Bons aires i el mal ambient( gent que demana caritat...) i el gran ambient de la Cala (frescor i calor al mateix temps, sents l'olor i el vent del mar i tens un poble unit), triï la Cala.

  • CANVIA EL FINAL DE LA HISTÒRIA:

Jo canviï el final a partir de que el dia de la festa quan els dos joves( na Júlia i en lluc), van a la vorera de la mar i n'Albert i els seus amics van anar a pegar a n'en Lluc i els seus amics. A partir d'aquí, el llibre ja no em va agradar i li vaig perdre el gust. Per això, pel meu gust em sembla que es podria canviar de la següent manera:

- Érem en Lluc i jo, a la vorera del mar a passar la nit, ja que hi quedaven 2 dies per anar-me'n de la Cala, en Lluc estava tens i jo no feia més que animar-lo i ajudar-me a mi mateixa per dins, perquè sabia, que seria molt difícil abandonar aquella preciosa i fabulosa Cala, més que res per la gent que hi havia. En Lluc em va agafar de la mà i em va dir que m'estimava i que em seguiria estimant i que mai m'oblidaria; que no havia de tenir por; que jo havia estat el millor de la seva vida i que esperaria si fes falta a que tingues 18 anys per jo tornar a la Cala.

Em van caure un seguit de llàgrimes i li vaig fer una besada feble al llavis sabent que probablement aquella seria la darrera nit que passaríem junts.

Al cap de dos dies, me'n vaig anar a l'aeroport St. Joan i en Lluc i la meva família es van venir a acomiadar-se . La família i en Lluc, estaven uns quants de metres separats uns dels altres, però la família, ja havia acceptat la relació entre en Lluc i jo i per això jo els hi estava agraïda.

Vaig agafar el vol i me'n vaig anar a Bons Aires. En arribar allà, els meus pares i la meva àvia em varen abraçar molt fort. Jo vaig intentar agafar la meva àvia per banda i li vaig dir que m'havia llegit la carta i que ho havia de contar a la meva mare. Em va mirar amb cara de circumstància, però va anar a contar-li a la meva mare i tot va sortir a la resplendor d'aquell dia d'hivern. Però que feia una bona calorada.

Jo els hi vaig contar la meva aventura d'amor amb en Lluc, i al cap i a la fi, entre que jo volia tornar per en Lluc, la meva mare volia conèixer el pintor, la meva àvia volia tornar a veure el pintor i que també hi teníem família, vam decidir tornar i quedar-nos a viure.

Vam agafar l'avió el dia 3 de setembre, ja només veiem el gran oceà, això em recordava a un llibre “One tree hill” perquè hi havia una frase que deia així:” El dolor és com l'oceà, fons, obscur, immens, mai caba, i que ens supera a les persones i és superior a la terra” , la nostra il·lusió era començar una nova vida. El dia 5 a la vesprada, quan ja estava descansada del viatge, vaig anar a cercar en Lluc i amb les mans obertes em va esperar, tal i com ell ja m'havia dit. Ens vam abraçar com mai havíem fet, baix una posta de sol preciosa, feia uns colors taronger vermells de passió. Ell, sabia que tornaria, m'esperava, però no tan prest.

La mare em va apuntar a l'institut d'un dels pobles més propers de la Cala i anàrem junts a l'institut sortirem durant molt de temps, però a causa de que en Lluc es va voler tornar com el seu pare amb el tema de l'estraperlo, va tornar a tenir problemes amb els meus oncles i ho vam deixar, perquè ell va decidir els diners en vers a jo.