Pueblos hispánicos

Historia de España # Nuclis cristians del nord. Visigots. Musulmans. Regnes cristians

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

  • Index

  • Els visigots.

    • Les migracions germàniques

    • El regne visigot

    • La fi del regne visigot

    • Esquema.

  • Els musulmans.

    • Els límits de l'expansió

    • La forma de la conquesta

    • La dependència política d'Al-Andalus

    • Al-Andalus se separa de Damasc

    • Els segle X, època d'esplendor dels califes.

    • Les taifes i les invasions.

  • Els regnes cristians.

    • Refugi en terres del nord

    • El nucli asturià.

    • Els nuclis navarrés, aragonés i català.

    • Vocabulari.

    • Al-Andalus: Denominació que donaven els musulmans al territor peninsular conquerit per ells.

    • Delme: Pagament que els camperols havien de lliuarar al seu senyor, que consistia en la desena part de la collita.

    • Emirat. Territori dominat per un emir, cap militar i príncep àrab.

    • Reconquesta. Procés històric pel qual els cristians van anar conquerint militarment terreny musulmà (segles VIII-XV)

    • Repoblació. Acció d'ocupar el terreny conquerit per part de ls cristians durant la Reconquesta, amb l'objecte de no pedre'l (segles VIII-XV)

    • Taifes: Cadascun dels regnes independents en què es va dividir, en el segle XI, l'Espanya musulmana.

    • Esquema .

    Regne Visigot Al-Andalus Regnes Cristians

    (segles VI-VIII) (segles VIII-XV) (segles VIII-XV)

  • Els visigots.

    • Les migracions germàniques

    Diversos pobles germànics van entrar a la Península i hi van organitzar la seua vida sense que l'imperi romà poguera impedir-ho. Els sueus es van es van establir a Galícia. Els alans ocuparen el sud. Els vàndals van saquejar l'estret de Gibraltar.

    • El regne visigot.

    Els visigots s'havien establit a la Gàl.lia, on van fundar un regne amb capital, Tolosa. Es van traslladar a la península Ibèrica. En el segle VI aconseguiren unificar el territori peninsular, excepció feta d'una xicoteta part situada al sud-est. En aquesta zona, l'emperador bizantí Justinià, havia aconseguit establir una provincia. Finalment, els visigots aconseguiren sotmetre tots els habitants de la península.

    Al regne visigot, una minoria dominant tenia el poder, que es basava en l'exèrcit. La monarquia era electiva. La capital del regne era Toledo. Els visigots no eren católics, però el rei Recared, per a aconseguiruna major unitat va declarar que el catolicisme seria religió oficial.

    • La fi del regne visigot.

    El regne visigot es va afeblir a causa de les constants lluites per la corona, que originaren guerres civils. A finals del segle VII, en morir el rei Vítzia, els seus descenents es van enfrontar amb els nobles, que van proposar com a candidat Roderic. Demanaren ajuda als barbarescos, poble musulmà del nord d'Àfrica, que travessaren l'estret de Gibraltar i van véncer Roderic. Fou la fi del regne visigot d'Hispània.

    • Esquema.

    Pobles bàrbars a la península Ibérica

    Segle VI. Segle VI Segle VIII.

  • Els musulmans.

    • Els límits de l'expansió.

    L'epanció musulmana per les terres del nord d'Àfrica va arribar a la península Ibèrica en el segle VIII. Creuaren l'estret de Gibraltar com a aliats d'un del bàndols en la guerra civil visigoda. Els invasors van véncer Roderic.

    Animats amb l'èxit fàcil i gràcies a l'arribada de noves tropes, la conquesta musulmana va avançar més enllà dels Pirineus.

    • La forma de la conquesta.

    Darrere dels guerrers invasors que van ocupar les terres, arribaren nombrosos emigrants musulmans. La conquesta del regne visigot es va efectuar fàcilment per diverses causes. Gran part dels habitants acceptaren la conquesta, per als quals la invasióva suposar un autèntic alliberament respecte als seus senyors. La rapidesa s'explica també per la debilitat del mateix regne visigot. A pesar de l'escassa oposició a l'avanç, alguns aristòcrates gots es rebel.laren i fugiren a terres franques o a les regions muntanyoses del nord. Un dels primers xocs fou la mítica batalla de Covadonga.

    • La dependència política d'Al-Andalus.

    L'Espanya musulmana o AL-Andalus es va considerar al principi una província de califat omeia de Damasc. En realitat, aquesta dependència fou purament teòrica al cap d'unes dècades, perquè la llunyania de la Península del centre del califat, va dificultar el domini directe sobre aquestes terres.

    • Al-Andalus se separa de Damasc

    Al-Andalus que tenia de capital a Còrdaova, constituïa una proíncia depenent del califat d'Omeia. Abderraman I, es va proclamar emir i va trencar la dependència de l'Espanya musulmana en relació a Damasc. Amb ell va cpmençar l'emirat independent.

    • El segle X, època d'esplendor dels califes.

    Al segle X, Abderraman I es va proclamar califa i es va separar totalment de la resta del món musulmà. Tot el poder militar i polític es concentrà a les seues mans. Els califats de Còrdova.

    Fou el període de màxima explendor política, econòmica, comercial i cultural d'Al-Andalus. El poder, se basava en un exèrcit professional. Els forts impostos mantenien l'administració.

    Els regnes cristians del nord van rendir vassallatge al califa i van haber de pagar-li tributs.

    • Les taifes i les invasions.

    El califat es va disgregar en diversos regnes independents anomenats regnes de taifes. A partir d'aleshores, la balança de poder de la Península es va inclinar cap als cristians.

  • Els Regnes cristians.

    • Refugi en terres del nord.

    Fugint dels invasors, a les muntanyes i valls del nord s'havien refugiat nobles i bisbes visigots. Aquestes societats cristianes eren rurals i primitives.

    Els musulmans llançaren algunes expedicions, però com que aquests no constituïen un autèntic perill, es van limitar a mantenir un espai despoblat, una terra de ningú denominada desert estratègic del Duero.

    • El nucli asturià.

    Trobem un regne en Asturies, que s'estenia cap a Galícia i cap al País Basc. En el segle IX, s'avançà fins a la zona deserta del Duero. L'objectiu era poder fer front a les espedicions de saqueig musulmanes, estendre els cultius i consolidar el domini cristià.

    El regne asturià es considerava sucessor dels visigots, i la seua missió era conquerir les terres a l'islam. Es tractava d'una missió religiosa.

    • Els nuclis navarrés, aragonés i català.

    A més del regne asturià, uns altres nuclis cristians, aïllats entre si, es van mantenir com a nuclis autònoms contra els musulmans.

    Els navarresos de les altes valls pirinenques, que van establir la capital a Pamplona.

    Els cristians de l'alta vall del riu Aragó.

    Uns cinc comptats a Catalunya, depenents de l'imperi de Carlemany.

    Visigots: Primer regne unificat a la península Ibérica des de la caiguda de l'imperi romà.

    Invasió musulmana.

    Sueus i bizantins: Dominaren durant un temps algunes parts de la península.

    Visigots: Monarquia electiva. Religió-cristians-catòlics.

    Civilitzacions de l'Espanya medieval.

    És el regne format pels visigots bàrbars que va enviar la península.

    Es regeix per monarquia electiva que va originar nombroses guerres civils.

    És l'Espanya musulmana.

    Etapes:

    -Emirat independent (756-929)

    -Califat de Còrdova 8929-1035)

    -Regnes de taifes (segle XI)

    Són regnes formats al nord per cristians.

    Nuclis:

    -Asturià

    -Navarrés

    -Aragonés

    -Cátala.

    Objectius:

    -Reconquerir el territori musulmà.

    -Repoblar i ocupar els terrenys conquerits.