Psicología i percepció

Comportamiento humano # Comportament. Conducta psíquica. Sensibilitat. Memòria. Imaginació. Sentiments. Intel·lingència. Psicoanálisis. Freud

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

La Psicologia

La psicologia s la ciencia que estudia el comportament -manifestaci externa de la manera de ser- i la conducta psquica -manera de comportar-se tant en relaci amb les reaccions de l'organisme com en resposta a una motivaci o interesos-.

La psicologia es pot dividir en diverses branques:

  • Psicologia clnica, estudia els transtorns emocionals i la conducta. Est relacionada amb la psiquiatria en que diagnostica i tracta transtorns psicolgics.

  • Psicologia experimental, investiga en laboratoris i elabora estudis que tenen que ser el ms quantificables i objectius possible, ja que t com a finalitat establir comportaments estndar i les variables d'aquests.

  • Psicologia evolutiva, estudia els canvis de la persona produts al llarg del creixement, es subdivideix en: psicologia infantil, psicologia de l'adoslecncia i joventud, psicologia adulta i psicologia senil.

  • Psicologia social, estudia la conducta personal quan ens relacionem amb altres persones, tenen com a especialitat resoldre problemes de grans empreses, conflictes professionals, sondejos d'opini,.. T molta influncia en la poltica, medicina, publicitat, consum,...

La percepci

s la forma de sensibilitat externa que fa possible el coneixement de l'entorn i del propi organisme.

En la percepci sempre es produeix una selecci que es constitueix en el bucle perceptiu, que consisteix en la recepci dels estmuls (tant fsics, qumics o biolgics) per part dels sentits o receptors sensorials a travs de les terminacions sensorials, on els estmuls sn organitzats, traduits i convertits en circuits computats que rep el cerbell y que sn captats novament pel sentit com a un tot global i coherent.

La selecci depen de l'atenci i aquesta est condicionada, tant pels motius personals (inters, expectatives, pressi social,...) com pels motius exteriors (intensitat de l'estmul, contrast, dependncia entre fons i forma...)

Relaci entre memria i imaginaci

La memria es podria definir com a una capacitat psquica que conseva i reprodueix estats de concincia passats, i dna cohesi i unificaci a la vida psquica.

La memria segueix tot un seguit de processos:

  • memoritzaci: fixar un concepte, idea o imatge en la memria

  • retenci: conservaci d'una idea, concepte, imatge,... anteriorment fixada

  • evocaci: reproducci mental d'una imatge, situaci, informaci... retinguda anteriorment

  • reconeixement: identificar i situar la informaci anteriorment fixada, retinguda,...(aix permet la relaci entre passat i present)

La imaginaci, en canvi, s una capacitat psquica queprojecta i relaciona els conceptes passats formant noves realitats (capacitat combinatoria). Es podria afirmar que la imaginaci depn de la memria.

La relaci de memria i imaginaci es dna en el moment en el que la imaginaci selecciona i relaciona els conceptes o realitats conservats per la memria i crea noves realitats virtuals, que no poden ser percebudes pels sentits

Els sentiments

Els sentiments sn estats emotius que estan a tota nostra vida psiquica, en les experincies perspectives, de creaci o de memria, aquests sn constants i estables i donen valor i significaci a la vida psquica.

Els sentiments es poden dividir segons el grau d'intensitat:

  • sentiments bsics, sn estats afectius estables, com per exemple: alegria, clera, temor, sorpresa,...

  • emocions, s una intensificaci dels estats emotius que comporta un desequilibri psquic -agitaci o pertorvaci de la ment- i que es manifesta fisiolgicament (llgrimes, respiraci agitada,...)

  • passions, sentiments insistents i irracionals (amor, abaricia, odi,...) que coacciones i controlen un enfrontament entre sentiments i ra.

La inteligncia

La intel·ligncia s una facultat d'adaptaci que permet adaptar-se al mn de manera flexible i variada, tant en la praxis ( activitat transformadora i productiva de l'home), en la techne (producci d'eines i artefactes) com en la theoria (coneixement especulatiu i teric -abstracte-)

s una facultat prpriament humana i una aptitud general. S'aplica a dominis personals, i es podria dir que ens allibera de la subjecci a l'herncia gentica i de les respostes innates quan ms capacita tenim.

La intel·lingncia consisteix en:

  • comprendre: tenir conscincia de les relacions establertes per les diverses capacitats mentals, amb l'objectiu d'entendre l'origen d'una cosa, objecte, explicaci, situaci,...

  • orientar-se: saber reconeixer i determinar la situaci prpia en relaci a l'entorn. Implica l'adaptaci fonamental i recproca del subjecte a l'entorn

  • relacionar: considerar que un concepte, idea, cosa,... t una vinculaci ms o menys estreta amb un altre

  • inventar: crear nous artefactes i les seves funcions

Les dues ltimes tenen com a objectiu resoldre problemes tant terics com prctics

Les aptituds de la intel·ligncia segons Edgar Morin sn les segents:

  • aprendre: adquirir la coneixna i prctica d'una cosa a travs de l'estudi i l'atenci

  • jeraquitzar conceptes: classificar (nocions o idees abstractes) de manera creixent o decreixent, depenent d'un criteri de valor o de la importncia.

  • determinar l's d'un mitj segons la finalitat

  • simplificar problemes: diferenciar el concepte principal d'una idea o problema. Centrar-se en el important deixant a un costat la complexitat

  • descobrir

  • adaptar-se

  • relacionar: configurar un esdeveniment a partir d'uns indicis fragmentaris (aptitud “sherlockholmiana)

  • preveure possibilitats

  • augmentar coneixements: a partir de enriquir, desenvolupar i modificar les estrtegies en funci de les noves experincies

  • reconeixer entre nou i passat

  • superar situacions

  • innovar: introduir alguna cosa , idea nova per reemplaar-ne una de vella

  • Intel·ligncia Artificial

La intel·ligncia artificial s la branca de la informtica que estudia les bases teriques, metodolgiques i tcnes que permetin projectar el sistema de hardware i el sistema de software.

Realitzen tasques consideradoes exclusives de la intel·ligncia humana, i amb aquesta tenen un seguit de caracterstiques comunes:

  • tenen com a objectiu resoldre problemes

  • resolen problemes a partir d'unes informacions prvies

  • les informacions sn utilitzades combinant-les seguint una serie d'operacions primitives simples

  • Intel·ligncia Emocional

La intel·ligncia emocional t tot un seguit de competncies (capacitats) que segons el professor de psicologia Daniel Goleman sn:

  • l'autoconeixement: coneixement de les prpies emocions, quan la persona t ms coneixement d'ella mateixa pot dirigir molt millor la seva vida, mentre que quan hi ha una incapacitat la persona queda sotmesa als sentiments

  • control de les emocions: capacitat de desfer-nos dels estats anmics exagerats (ansietat, tristesa, irritabilitat,...), quant ms control la capacitat de recuperaci s ms rpida davant de les situacions adverses

  • l'automotivaci: control de la prpia vida emocional, capacitat de subordinar-la a un objectiu. Les persones amb ms capacitat sn molt ms productives i eficaces.

  • empatia: facultat que permet conixer i identificar les emocions i sentiments de les altres persones i que estimula l'altruisme. Les persones emptiques solen dedicar-se a professions com la sanitat, docncia, vendes, direcci d'empresa,...

  • control de les relacions: es basa en l'habilitat de relacionar-nos adequadament amb les emocions de les altres persones. Les habilitats socials sn subjacents a la popularitat, el lideratge, la eficincia interpersonal,...

La Psicoanalisi

La psicoanalisi s un mtode fundat per Sigmund Freud que t com a hiptesi que hi ha processos psquics inconscients.

La psicoanalisi aplega diversos camps com a:

  • disciplina cintifica: ja que explica l'estructura i composici de la vida psquica

  • mtode d'investigaci: que creu en l'evident significaci inconscient de actes, mots, les imaginacions,... Es basa en l'associaci lliure de la persona sotmesa a la psicoanlisi i a l'interpretaci donada per l'especialista

  • tcnica psicoterapeutica: tracta transtorns neurtics (especialment histrics)

  • teoria de cultura: que s'afegeix a altres teories i que ha perms l'interpretaci peculiar de la cultura humana

  • L'Estructura del Psiquisme segons Freud

Sigmund Freud va seguir dues hiptesis o tpiques sobre l'estructura del psiquisme hum.

La primera tpica fou creda l'any 1900 i defensa que el psiquisme est dividit en:

  • conscient: part de l'estructura psquica que funciona quan estem desperts i que ens permet percebre el mn. Cont una part petita de les funcions psquiques

  • preconscient: inclou els elements inconscients que poden esdevenir conscients. s com un tipus de conscient latent

  • inconscient: cont elements que sn dificilment emergents a la conscincia, en sn exemples els records, desitjos, pulsions o els sentiments controlats per una censura que no els deixa passar al conscient

La segona tpica fou descoberta l'any 1920 i aquesta creia que el psiquisme est constituit per:

  • all: energies vitals i impersonals que brollen del nostre organisme i que es manifesten en passions, inspiracions, follia (nogeria),... No es pot conixer directament i est guiat pel principi del plaer.

  • superj: representaria l'assimilaci de normes cviques i culturals. s el smbol de la societat i est guiat pel principi de realitat

  • jo: busca l'equilibri entre el superj i l'all, per tant s el que permet la bona relaci entre impulsos i entorn social.

  • El Funcionament del Psiquisme segons Freud

Freud creia que el psiquisme est dominat pel principi del plaer i el principi de realitat.

El principi de realitat t com a objectiu ajustar-se a les exigncies del medi social i a les resistncies del mn exterior pel que s'ha d'adaptar al col·lectiu social i cultura cominants ,o el que s el mateix, adaptar-se a la societat, mitjanant l'orientaci i direcci del principi del plaer.

El principi del plaer t una serie de tendncies que tenen com a objectiu satisfer els desitjos i pulsions de l'inconscient de manera inmediata. Aquestes tendncies es canalitzen en l'inconscient que les converteix en manifestacions depurades i disfrassades en somnis, actes fallits (actes erronis: oblids involuntaris, prdua d'objectes apreciats, lectura d'una paraula per una altra...), etc.

Quan les tendncies sn punyents i les manifestacions fortes esdev l'angoixa, que s una emoci negativa que comporta un malestar profund i que la persona davant d'ella se sent indefensa. Per evitar-la es desenvolupen una serie de mecanismes de defensa:

  • sublimaci: compensaci socialment acceptada d'un desig inconscient

  • repressi: tornar a etapes ja assolides, sol ocurrir quan la persona t masses responsabilitats

  • desplaament: s quan s'allibera l'agressivitat sobre objectes o persones no provocants de l'agressivitat

  • projecci: s quan es culpa a una altra persona dels errors prpis

  • racionalitzaci: justificaci d'una conducta per via de l'argumentaci i l'autoconvicci

  • fantasia: fugida per la via imaginativa

  • repressi: no aceptaci o relegaci a l'inconscient de pensaments i desitjos considerats inconfesables o inaceptables

  • Els Actes Fallits i els Somnis

El conscient i l'inconscient tenen intencions contrries de les quals sorgeixen unes manifestacions que segons la psicoanlisi sn elements censurats que pugnen per apareixer.

Les manifestacions ms corrents sn: els actes fallits, els lapsus, i els somnis tant nocturns com diurns.

Els somnis, segons Freud, sn les manifestacions de desitjos ms grans de l'inconscient. s la realitzaci simblica i imaginada d'un desig reprimit i aquest es manifesta per mitj de:

  • contingut manifest: imatges o histria del somni que sol ser estrany, inconex i absurd

  • contingut latent: que sn les pulsions que malden per sortir o sigui la significaci conexa de les imatges o histria que ha estat codificat en el contingut de manifest

L'objectiu de la psicoanlisi s descobrir la significaci del contingut latent a travs del contingut manifest.