Psicologia experimental de Wundt y psicologia del acto de Brentano

Teorías psicológicas # Paradigmas. Mètodes i resultats. L'Escola de Wurzburg. L'Gestalt. Observació externa. Percepció interna. Introspecció

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

En aquest comentari tractaré de exposar les relacions, ja siguin d'igualtat o de diferència, entre la Psicologia Experimental de Wundt i la Psicologia de l'Acte de Brentano.

Des del punt de vista històric, Wundt va ser el primer a plantejar i portar a terme la creació d'una psicologia científica, basada en els coneixements de la filosofia i la fisiologia, i per tant, es considerat el primer psicòleg científic, pròpiament dit, de la història.

Per la seva part, Brentano, passarà a la història per ser el primer psicòleg en contradir el paradigma de Wundt, en crear una psicologia que fos el contrapunt de la psicologia experimental, la psicologia de l'acte, on va intentar superar els límits del paradigma wundtià, posats en evidència pels propis seguidors de Wundt de l'Escola de Wurzburg.

Així doncs, les similituds que puguin compartir aquestes dues psicologies queden molt reduïdes. Tant és així, que només comparteixen el fet de basar-se en l'estudi de la consciència i la atenció, i que van tenir seguidors que provaven d'aplicar les seves teories.

D'altra banda, i com bé es veu en aquest text, Wundt presenta les característiques principals de la seva futura psicologia, basada en utilitzar els mètodes i resultats de la física i la fisiologia per tractar qüestions psicològiques, així com també, la utilització d'altres matèries com la filosofia, la història o la antropologia, que permetin traspassar els possibles límits fisiològics. A més, també presenta la seva idea des d'un punt de vista experimental, afirmant que: “cada hecho singular de la experiencia sólo puede ser intimamente evaluado en su plena significación cuando ha sostenido la prueba del análisis natural i psicológico”. Indica que tota la experiència conscient es dóna en un moment concret, allò que anomena “experiència immediata”, que és una connexió de processos i que el contingut objectiu d'aquests són les sensacions. L'únic mètode que fa possible l'estudi d'aquestes sensacions que formen l'experiència conscient és l'auto-observació o introspecció. La seva última afirmació més important és la del fet que qualsevol procés mental té representació mental, es a dir, que tot pensament és amb imatges.

Pel contrari, Brentano afirma que el punt de vista necessari per estudiar la consciència és el punt de vista empíric, per que concep l'experiència conscient no com un cúmul de processos que poden observar-se mitjançant al introspecció, sinó com un sol acte conscient dirigit des del subjecte a un objecte concret (pot no ser material, com per exemple, un somni o una idea). Aquest “acte” o relació entre subjecte i objecte és el que, segons Brentano, diferencia els fenòmens psíquics dels fenòmens físics, ja que entre el subjecte i l'objecte existeix “intencionalitat”, relació que es basa en tres aspectes: representació psíquica (l'objecte ens ve a la ment), judici (l'objecte és acceptat o rebutjat com a real) i, moviments afectius (l'objecte és estimat o odiat). Utilitza el mètode de la “percepció interna” per poder estudiar aquesta relació, ja que ell diu que els fenòmens psíquics no poden observar-se (en oposició a Wundt), i que només es poden percebre, al contrari que els fenòmens físics que poden estudiar-se mitjançant la “observació externa”.

Com es pot observar, les diferències entre les seves teories són molt importants i en conceptes bàsics com són: la estructura de la consciència (sensacions vs. Acte), o el mètode d'estudi (introspecció vs. Percepció interna).

De qualsevol manera, tots dos van tenir molts seguidors, entre els quals poden destacar: l'Escola de Wurzburg, seguidora de Wundt, ja mencionada abans i que van formar Ebbinghaus, Müller i Kulpe, o Stumpf i l'Escola Austríaca per part de Brentano.

Aquests dos grans autors passaran a la història un, com a fundador de la psicologia científica i l'altre, com a primer opositor important a la psicologia experimental del “pare” d'aquesta nova ciència, i també com a precursor del pensament fenomenològic d'autors tan importants com els que van formar la Gestalt.

Psicologia

experimental

vs.

Psicologia

de l'acte