Psicología Evolutiva

Desarrollo del ser humano. Evolución. Características de las etapas de la vida. Infancia. Adolescencia. Madurez. Vejez. Gesell. Freud. Piaget. Wallon. Vygotsky. Bandura

  • Enviado por: Marta Figueras
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

CORRECCIÓ DE LES ACTIVITATS D'AVALUACIÓ

1.-Què és la psicologia evolutiva?

La psicologia evolutiva és la branca de la psicologia que estudia i analitza els canvis de l'ésser humà al llarg de la seva vida. Des del naixement fins la vellesa, la persona passa per diferents etapes: infància adolescència, maduresa i vellesa. (cada etapa està explicada a l'exercici 4)

La major part d'estudis que es realitzen en psicologia evolutiva es centren en la infància i l'adolescència perquè són les etapes en que es produeixen més canvis.

Actualment també es presta molta atenció a la vellesa.

2.-Quins aspectes influeixen en el desenvolupament de l'ésser humà?

Els aspectes que hi influeixen són dos:

Els factors interns:

  • Biològics: dotació genètica, influències intrauterines i del part, característiques físiques, maduració del sistema neurolñògic...

  • Psicològics: afectivitat, estabilitat emocional, socibilitat, processos cognitius...

Els factors externs:

  • Mediambientals: l'entorn geogràfic, les característiques del medi, el tipus d'alimentació...

  • Socioculturals: el moment polític i històric, característiques de la societat que es viu, la cultura, el desenvolupament tecnològic i econòmic. Ta mbé té una especial importància el medi familiar, escolar i social en el que ens criem.

  • Les experiències vitals: cada persona tenim una vida particular, amb coses pròpies que van marcant la nostra evolució. Experièncis com accidents de cotxee, malalties greus, etc. poden canviar molt la vida d'una persona.

3.- Quins són els principals autors que estudien el desenvolupament infantil?

ARNOLD GESELL: (1880-1961) va realitzar una descripció de les característiques del nen seguint la seva maduració segons l'edat cronològica, i establint nivells d'edat de 0 a 18 anys. Va construir escales del desenvolupament.

SIGMUND FREUD: (1856-1939) va ser el creador de la psicoanàlisi, que atribueix a factors conscients i inconscients infantils l'evolució psíquica de l'ésser humà va ser el primer en parlar de l'existència d'una sexualitat infantil, i va establir quatre estadis del desenvolupament psicosexual: oral, anal, fàlic i genital.

JEAN PIAGET: (1896-1980) psicòleg suís que va fer aportacions fundamentals a l'estudi de la formació del pensament i del mecanismes intel·lectuals fins a l'adolescència. En el desenvolupamentde la intel·ligència, Piaget va distingi quatre períodes: estadi sensoriomotor, estadi preoperacional, estadi de les operacions concretes i estadi de les operacions formals.

HENRY WALLON: (1879-1962) va estudiar el desenvolupament infantil analitzan la interacció entre la motricitat i l'afectivitat del recent nascut, i després, entre el nen i el medi social. Descriu una sèrie d'estadis en l'avolució de la infancia: impulsiu pur, emcional, sensoriomotor, projectiu, del personalisme i de la personalitat polivalent.

LEV VYGOTSKY: (1896-1934) com aprincipal representant de les teories sociètiques cognitves, diu que el desenvolupamemnt és inesperable del context sociocultural i de les interaccions del nen amb els adults i que el llenguatge és la principal eina d'estímuls i respostes.

ALBERT BANDURA. (1925-) dins de la teoria cognitivosocial, destaca la importància dels processos mentals i de la interacció del nen amb els altres. Destaca la funció de la observació i imitació de models significatius en l'adquisició de conductes. Va crear l'aprenentatge vicari.

4.-Quines són les carcterístiques de cada etapa de la vida?

El nostre cicle vital està dividit en diferents etapes:

INFÀNCIA:

La infància va des del naixement fins l'adolescència.

La primera infància: de 0 a 3 anys: durant el primers mesos de

vida, el procés de maduració cerebral és molt ràpid, així com el desenvolupament cognitiu.

El desenvolupament motriu li permetrà, al nen, el progressiu control del seus moviments. El joc del nen també evoluciona des dels moviments sense cap intenció fins aquells que tenen un caràcter lúdic.

El desenvolupament del llenguatge comença amb el balboteig continuant per la utilització de gestos per fer-se entendre i per últim utilitza les primeres paraules amb significat.

De 1 a 3 anys: s'adquireix la funció representativa o simbólica, que li permet la utilització de símbols per fer presents els objectes absents. El llenguatge evoluciona ràpidament i es fa srvir per expressar els desitjos i pensaments.

Als 18 mesos el nen aconseguirà identificar la seva imatge en el mirall. En aquest moment la marxa també evoluciona de manera important el que permet més autonomia la nen i més possibilitats per explorar el medi que l'envolta.

La infància intermitja: de 3 a 7 anys: apareixen amb força sentiments d'enveja, rivalitat i cels. Descobreixen la diferència sexual entre nens i nenes; relacionen l'embaràs amb el començament de la vida i pregunten sovint pel tema; descobreixen l'existència de la mort; s'inicia el llenguatge de lecto-escriptura; el llenguatge s'enriqueix amb una gran ampliació del vocabulari i el domini de les formes gramaticals.

La infància dels 7 als 12 anys: el nen comença a organitzar i controlar els seus impulsos; comença a investigar i amplia els seus coneixements; edat de la raó; comencen a comprendre i a utilitzar raonament lògics i es tornen més reflexius i responsables; més capacitat de concentració.

Els últims anys d'aquesta etapa , s'anomena la pubertat o preadolescència, ja que apareixen els primers signes de creixement sexual i comença un nou canvi en les actituds.

ADOLESCÈNCIA:

L'adolescència constitueix un període característic en la qual la persona experimenta notables transformacions físiques i fisiològiques, accedeix a unnou estadi del pensament que li permetrà de construir raonaments més elaborats, travessa un moment decisiu en la configuració de la seva identitat, cxanvia els models de referència en la seva conducta, i es veu obligada a prendre decisions sobre normes i formes persnals de comportamenr ¡, respecte d'ella mateixa i dels altres

En el desenvolupament psicomotor els nois i noies experimenten canvis hormonals que modifiquen el seu aspecte físic.

En el desenvolupament cognitiu ja no necessiten tan el contacte directe amb els objectes i comencen a utilitzar raonaments fonamentats en operacions formals.

En el desenvolupament afectiu: a poc a poc es va constiutuint la identitat personal, alhora que progressa la individualització i la diferenciació respcte dels altres. Comencen a escollir els amics per afinitat de gustos, tendeixen a identificar-se amb certs estils i modes, sense tenir un ferm criteri personal.

En el desenvolupament social la família continua sent un referent bàsic en la presa de decisions. Disminueixen les tensions dins la família en haver aconseguit l'adolescent un determinat espai de llibertat. S'obren als altres, els agrada mantenir converses i discusions sobre temes variats i fer amics entre persones de l'altre sexe

MADURESA O EDAT ADULTA:

Aquest període abarca des dels 20-25 fins als 60-65, tot i que podem trobar diferències ja que l'edat cronològica, mental i social poden no coincidir, però en general s'hi troben aquestes característiques:

Es carcteritza pels canvis impotants en la vida familiar i professional. La maduresa no s'enten com l'estadi final del desenvolupament, sinó com un perìode més del cicle vital.

L'adultesa comporta l'assumpció de determinats rols, la formació una familia, l'exercic d'una feina; s'assumeixen determinades carcterístiques psicològiques o els comprosis afectius estables.

El pic de les capacitats físiques arriba als 258 anys, llavors disminueix paulatinament. Els canvis físics i les malalties associades provocaran respostes psicològiques segons el punt de vista de qui va envellint.

L'evolució intal·lectual és multidireccional, reflectint grans diferències interindividuals i una gran plasticitat segons el context.

VELLESA:

Els ancians que tenen bona salut i una actitud positiva mantenen la vitalitat suficient com per dur una vida activa. L'aparició d'una malaltia crònica és el que fa que s'enfrontin al seu envelliment. És una època per enfrontar-se a la mort dels familizaars, els amics, etc.

Als 65 anys d'edat és el límit de l'edat adulta, és a dir la jubilació. 65 anys no és un límit adequat per a les dons perquè elles segueixen treballant a casa.

L'habilitat del raonament abstracte i sobretot l'habilitat del raonament disminueix amb l'edat, encara que la capacitat de resoldre problemes que necessiten instrucció i experiència no ho fa

Els vells desitgen gaudir de la seva independència: necessiten mantenir relacions bones i freqüents amb els fills i els néts, però no relacions imposades. Per aquest motiu volen viure sols en la llar que s'han anat creant.

L'equilibri psicològic consisteix en adaptar-se a les circumstàncies reals en les que està un inmers, a les limitacions biològiques i als canvis existencials. En els vells domina el passat i en ells el futur propi no té gaire pes.