Psicología cognitiva

Psicología cognitiva. Jean Piaget. La psicologia evolutiva de Piaget. Les emocions i els pensaments irracionals

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Psicologia cognitiva

Biografia de Jean Piaget

Jean Piaget neix el 9 d’agost de 1896 a Suïssa. Als deu anys va enviar un article sobre una oreneta albina a una revista d’història natural i li van publicar. Estudia ciències naturals a la universitat i el 1917 presenta la seva tesi doctoral sobre zoologia. Durant aquest època s’interessa per la filosofia i especialment per l’epistemologia. Piaget va constatar que la psicologia era la millor reina per conèixer el procés del pensament humà, perquè tenia una base experimental. Al 21 anys va treballar al famós laboratori de Binet- Simon, els creadors del primer test d’intel·ligència. Més endavant ocupa el càrrec de director d’investigacions de d’Institut Jean-Jacques Rousseau de Ginebra. On pot dedicar-se de manera sistemàtica a l’anàlisi de la psicologia infantil per tal de conèixer les estructures de la intel·ligència adulta. Aquestes investigacions marquen el seu treball som a investigador experimental li com a teòric coneixement.

El 1925 succeeix a un antic professor seu en la càtera de filosofia de la universitat del seu poble natal. El 1940 indica els seus estudis experimentals sobre conceptes de temps, moviment i velocitat en els nens. El 1950 publica el llibre Tratado de lógica, on sintetitza els trenta anys d’investigació sobre d’intel·ligència i el coneixement. El 1956 Piaget crea el centre Internacional d’Epistemologia Genètic a Ginebra. En aquest centre reuneix lògics, matemàtics, físics, biòlegs, cibernètics, psicòlegs i lingüistes per treballar de manera interdisciplinària sobre els temes relacionat amb l’intel·ligència. Al 1971 es jubila i al 1980 mor.

Es calcula que l’obra de Piaget consta d’unes 20.000 pàgines, amb temes tan diversos com <<Relacions entre la moral i el dret>> o <<Les races lacustres de la Limmea stagmalis>>. El reconeixement internacional per la seva obra li va reportar 20 doctorats d’universitats tan diferents com les de Moscou o la jesuïta Loyola Univerity Chicago.

Conceptes fonamentals de la teoria de Piaget i de la psicologia cognitiva

Jean Piaget es considera un dels pares o antecessors de la psicologia cognitiva. Piaget es centre sobretot en la psicologia evolutiva. Pel que fa a la psicologia cognitiva, s’analitzen només alguns aspectes de l’ampli ventall de temàtiques que tracta. Per tant, aquest apartat queda organitzat de la manera següent.

La psicologia evolutiva de Piaget

Els quatre estadis del desenvolupament infantil

  • 1er estadi (0-2 anys): L’estadi dels actes reflexos, de les percepcions, els hàbits i l’estadi sensomotriu. Entre el 0 i els 2 anys el nen passa de dependre només dels actes reflexos a actuar de forma intel·ligent. També adquireix una relació efectiva. Al final d’aquesta etapa el nen construeix categories d’objectes, espai, temps i causalitat.
  • 2n estadi (2-7 anys): Estadi de les operacions preoperatives.

- Apareix el llenguatge. Aquest permet comunicar-nos amb els altres.

- Característiques del pensament d’aquest època:

· Egocèntric: Els nens consideren que tot gira al seu voltant.

· Animista: Els nens consideren que tot ( la lluna, el sol, els nuvols, etc.) té vida pròpia.

· Artificialista: Els nens consideren que tot ha estat creat per els humans.

-Els nens encara no tenen pensament lògic, però el supleixen amb una gran intuïció.

  • 3er estadi (7-12 anys): Les operacions concretes

-El nen comença a parir dels 7 anys a ser capaç de fer raonaments lògics.

-L’egocentrisme tendeix a desaparèixer i és capaç de distingir entre el seu punt de vista i el dels altres.

-Comença a desenvolupar-se una forta socialització.

-L’artificalisme i l’animisme tendeixen a desaparèixer, donant pas a un pensament més causal i racional.

-En aquest estadi es passa de dependre de les intuïcions per passar a utilitzar operacions concretes, es a dir aquelles que fan referència a objectes específics concrets.

  • 4rt estadi (12-16 anys): Estadi de les operacions formals

-Es dona el pas del pensament concret al pensament abstracte (el que no fa referència a objectes concrets, que es poden veure, tocar, etc.).

-Es pot operar amb símbols o representacions sense tenir els objectes davant.

Influències de la psicologia cognitiva
  • Revolució informàtica amb l’aparició del primer ordinador a la dècada dels 40.
  • Els estudis sobre el llenguatge de Noam Chomsky.
  • Els estudis i descobriments en el camp de la neurofisiologia.

Origen de la psicologia cognitiva:

  • 1956 als EUA.

Mètode inductiu: Consisteix a passar d’observacions de casos particulars a enunciats generals.

La metàfora de l’ordinador: Un intents d’explicació de la ment humana

Codificació Emmagatzematge

Fets Memòria Memòria de Memòria de externs sensorial curt termini llarg termini

Recuperació

L’ordinador funciona graciés al hardware i al software i l’ésser humà a través del cervell i les estructures mentals que organitzen la informació.

Els ordinadors processen l’ informació a partir de la memòria RAM, la memòria de treball (curt termini), i de la memòria ROM, la memòria de llarg termini, la del disc dur. En els ésser humans ens passa el mateix, però en lloc de la RAM, parlaríem de memòria de curt termini; i en lloc de la Rom, parlaríem de la memòria de llarg termini.

Les emocions i els pensaments irracionals

Albert Ellis, proposa la teoria sobre les emocions que tenim les persones provenen d’una sèrie de creences irracionals o esquemes amb els quals orientem la nostre vida i determinem la nostre conducte. Les idees irracionals són les responsables de les pertorbacions emocionals i dels nostres conflictes psíquics.

Podríem definir els pensaments irracionals amb els trets següents:

  • Radicalització, les coses són blanques o negres.
  • Generalització, s’utilitzen expressions com <<sempre>>, <<tothom>>.
  • Catastrofisme, veure-ho tot com a terrible, tràgic, etc.
  • Distorsió de la realitat, exageració.
  • Poc científic, injustificat, confús.
  • Idealització exagerada, romanticisme, situacions impossibles.
  • Molt exigent i obsessiu.

Les emocions de les persones i les conductes són fruit de les seves creences i de la seva interpretació de la realitat. El mecanisme de funcionament de les idees irracionals és conegut com a mode ABC.

Esdeveniment (A) és interpretat per una persona, i a partir del fet desenvolupa una sèrie de creences(B) que poden ser lògiques i racionals (rB) o bé il·lògiques i irracionals (iB). A partir d’aquestes creences, es desenvolupa unes conseqüències (C) que poden ser emocionals (Ce) o/i conductuals (Cc). Per tant, les conseqüències d’una conducta no són degudes als fets o a les circumstàncies, sinó a les creences i interpretacions de les persones.

Ellis creu que els pensaments irracionals són conductes de tipus absolutista i d’exigència radical que responen a l’ordre <<he de fer>>. Aquest pensaments es desenvolupen en tres àrees: un mateix, els altres i el món en general <<Jo he de funcionar sempre bé, els altres han de tractar-me bé, i la vida, el món, m’ha de dona allò que jo vull>>.

Conseqüències absolutistes:

  • Tremendisme; destacar els aspectes negatius d’un fet.
  • Poca tolerància a la frustració; considera que les situacions són insuportables i que no es pot ser feliç.
  • Condemna; destacar que l’espècie humana és essencialment dolenta i que les conductes de les persones no tenen cap valor.

Les teràpies cognitives i la teràpia emotivoracional d’Ellis

La tesi que defensa aquesta teràpia és que les conductes no són degudes únicament a elements ambientals, sinó que depèn d’elements cognitius. Pressuposa que la modificació cognitiva, el canvi dels pensaments, pot canviar la conducta.

Teràpies emotivoracionals:

1)Diagnòstic del trastorn del pensament: - Entrevistes ( es graven per analitzar-les).

- Tests estandarditzats.

- L’autodiagnòstic (consisteix a omplir un formular on el pacient analitza el seus sentiments.

Teràpies d’Ellis (aportades per ell):

  • Debat: És una discussió racional entre el pacient i el terapeuta que té com a objectiu qüestionar la validesa de les seves idees irracionals.
  • Les feines per a casa: Consisteix a proposar al pacient una sèrie de tasques per dur a terme a la vida quotidiana entre sessió i sessió terapèutica (escriure un diari lectura, activitats de relaxament).
  • Els exercicis emotius: Són les activitats que procuren intervenir en els aspectes emocionals que s’amaguen darrera de les idees irracionals.

Altres teràpies de la psicologia cognitiva ( no són pròpiament d’Ellis):

  • Assaig cognitiu o imatges racionals emotives: Aquest procediment consisteix a imaginar-se una situació molt negativa o dolenta per al pacient, i les conseqüències d’aquesta situació. Després es demana que el pacient imagini els sentiments o conseqüències emocionals, que experimenta en aquesta situació. Un cop el pacient ha viscut aquesta sensació, se li demana que substitueixi els sentiments negatius per uns altres que siguin adequats i funcionals. L’objectiu és canviar les emocions negatives inapropiades per emocions funcionals, útils.
  • Entrenament en habilitats específiques com comunicar-se, assertivitat i resolució de problemes: Es tracta d’una sèrie d’exercicis que reuneixin per adquirir habilitats socials.
  • Assaig de conductes i role playing: Consisteix a representar situacions possibles i conflictives de la vida real, això proporciona eines al pacient per trobar conductes alternatives i no angoixants.

Cas: Normalment els pensaments obsessius van acompanyats de rituals o compulsions. Un ritual compulsiu és una acció repetitiva que habitualment serveix per reduir l’ansietat i el malestar. Les conductes compulsives més comunes són netejar, comprovar i ordenar les coses.

Assertivitat: Tipus de conducte que implica l’expressió dels sentiments propis, necessitats i opinions sense amenaçar ni castigar els altres i sense violar els seus drets.

Role playing: Tècnica terapèutica que consisteix en la representació d’una sèrie de situacions a partir d’un petit argument o d’una improvisació.