Proxim Orient

Arte egipcio y mesopotámico # Egipte. Mesopotàmia. Orfebrería. Hipogeus. Temples. Piràmides. Mastabes. Deus. Paleta de Narmer

  • Enviado por: Fafa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 42 páginas
publicidad

HISTÒRIA DE L'ART DEL PRÒXIM ORIENT

21/ 09/00

EGIPTE I MESOPOTÀMIA: INTRODUCCIÓ.

Com a elements geogràfics fonamentals a Egipte i a Mesopotàmia tenim els rius. El Tigris i l'Eufrates a Mesopotàmia i el Nil a Egipte. Aquests rius son considerats elements de desenvolupament d'aquestes societats, son la clau de la seva historia. El Nil va ser adorat (cada any a l'època de les pluges el riu augmentava el seu niell, quan baixava aquelles terres que havien quedat negades resultaven d'allò més conreable i productiu, i això en el cas d'Egipte, un país desèrtic era un fet gairebé miraculós).

Tot i que només les zones de les riberes del Nil eren conreables hi havia excedent de producció i això permetis que una part de la població no hagués de treballar la terra per alimentar-se, dedicant-se a altres feines (artesans, per exemple).

La construcció d'un embassament a Nubia va canviar aquesta situació. Es va construir amb la idea d'emmagatzemar i aprofitar l'aigua del Nil a l'època de les pluges, però només va comportar la perdia de restes arqueològiques, que canvies la fauna i que el Nil deixes d'inundar les seves riberes (per tant deixes de produir tant).

A diferència de Mesopotàmia, que era una ciutat estat, Egipte estava sota el poder d'un sol monarca (el faraó) que era rei i déu alhora. Això en èpoques d'estabilitat, perquè en èpoques d'inestabilitat podia haver-hi més d'un monarca.

Religió.

A Mesopotàmia el rei era l'intermediari entre els déus i els homes en canvi a Egipte el rei (faraó) era igual entre els deus, era un d'ells (rei-déu).

La presa de Suan va permetre descobrir nombroses restes arqueològiques però la falta de recursos tècnics i econòmics els va fer demanar ajuda a altres països. Rússia els va oferir ajuda.

El projecte de la presa obeïa un pla de reforma agrària del general marxista Nazer. Aquest volia repartir les terres entre tots els agricultors i per aconseguir-ho calia augmentar el nombre de terres cultivables i per això necessitaven més aigua. Aquest projecte va ser un fracàs i es va tornar a l'antiga parcel·lació. Però per intentar fer possible el projecte Nazer va haver de demanar ajuda a la UNESCO que va aprofitar per treballar els grans camps arqueològics. Els països que hi van participar van ser Alemanya, Anglaterra i els EUA. No serà fins els anys 60 que Espanya se centrarà en l'egiptologia.

22/09/00

EGIPTOMANIA.

L'egiptomania comença ja a l'època grega. Els grecs van ser influïts per la cultura i l'art egipci com es demostra en l'escultura arcaica. Però també Grècia va influir en l'art egipci. Un general grec, Tolomeu, va governar Egipte i la seva descendència, que arriba fins a Cleopatra, va governar durant any. Aquesta influencia es nota en els nombrosos temples grecs que trobem a Egipte.

El romans van traslladar la cultura egípcia a la seva (trobem molts exemples d'obeliscos o piràmides en moltes ciutats romanes). Van assimilar la cultura com feien amb moltes de les cultures que dominaven. Van assumir moltes de les divinitats egípcies a més de les seves idees i creences.

Al segle 313, quan Constantí legalitza el cristianisme, Egipte i Roma es veuen forçats a tancar els seus temples, la cultura cristiana era monoteista mentre que les altres dues cultures eren politeistes. Amb la desaparició dels centres culturals i religiosos l'escriptura jeroglífica desapareixerà.

Per què els romans van perseguir els cristians? Hi ha dos motius principals: el primer que el cristianisme només acceptava un déu, per tant no acceptava que l'emperador fos divinitzat. El segon ve ser un assumpte econòmic, els esclaus eren la base de l'economia romana, aquests eren considerats com coses, no tenien cap dret, i el cristianisme deia que tothom era igual i que tots tenien els mateixos drets.

Per tant els tocaven els dos puntals: la religió (l'emperador) i l'economia (els esclaus).

Ja al segle XVIII, quan Napoleó arriba a Egipte, continua impactant la cultura ecípcia. En les expedicions amb els soldats hi van anar inetresats en la matèria, es van calcar i dibuixar nombroses tombes i materials diversos. Aquests documents son la base per familiaritzar-se amb aquetsa cultura.

Un d'aquests soldats, Vivant Denon, va trobar una pedra que canvià tots els testudis sobre egiptologia, perque va permetre, més tard, desxifrar els jeroglifics, aquesta pedra es anomenada la Pedra Roseta, i te un mateix text escrit en grec, en escriptura demotica i en jeroglific.

El ieratic és una simplificació dels jeroglifics, és l'escriptura en cursiva, rapida, serà la que es convertirà en escriptura demotica a l'imperi antic. Jean Francois Champollion en una carta a M. Dacier explica el fincionament d'aquesta escriptura.

Durant el Romanticisme continuà l'interès per Egipte, els sentiments pel passat, per l'exotisme van fer d'Egipte un dels punts clau.

I al segle XIX apareixen els museus arqueologics. El més antic es el de Turí. A més apareixen el Louvre i el British Museum.

28-09-00

CRONOLOGIA.

Periode predinastic (2920-2575 aC)! d. I a d. III

Imperi Antic (2575-2134 aC)! d. IV a d. VIII

1º Periode Intermedi (2134-2040 aC)! d. IX a d. XI

Imperi mig (2040-1640 aC)! d. XI a d. XIV

2º Periode Intermedi (1640-1532 aC)! d. XV a d. XVII

Imperi nou (1550-1070 aC)! d. XVIII a d. XX

3º Periode Intermedi (1070-712 aC)! d. XXI a d. XXV

Epoca Baixa (712-332 aC)(1º i 2º conquesta Persa)! d. XXV a d. XXX

Periode Grecorromà (Ptolomeus) (332-395 aC)

Periode Romà (30 aC - 395 dC)

Comunicacions.

Les comunicacions per terra eren molt costoses, però, en canvi pel mar Mediterrani o pel Nil aquestes eren més fàcils i barates.

A Egipte el Nil era com una gran autopista que conectava el sud amb el nord i a l'inrreves. Per viatjar contracorrent (nord-sud) se sirgava (el baixell amb càrrega era arrossegat pels tripulants de la nau des de la riba.

La comunicació entre els diferents punts d'Egipte va permetre viatjar els models artistics, les mercaderies, les modes... es a dir va permetre viatjar l'art.

A Egipte l'art és oficial i està vinculat a on es troba el rei (les capitals van ser Menfis i Tebes). Per tant les novetats havien de viatjar a llocs molt allunyats de les capitals (entres creadors d'art). I aquest viatge el permetia el Nil.

Egipte es divideix en tres parts:

  • Al curs alt del Nil situat al sud d'Egipte trobel l'Alt Egipte.

  • Al curs mig, situat al mig, trobel el Mig Egipte.

  • I al curs baix (delta) situat al nord d'Egipte trobem el Baix Egipte.

Periodes d'unitat i crisis.

Durant els periodes intermitjos Egipte perd la unitat territorial, a més deixa de governar un sol faraò, i per aixó aquests periodes son d'inestabilitat dins el país.

Com a conseqüencia d'aquests periodes d'inestabilitat tenim la falta de creació artistica, ja que l'art estava vinculat a un sol faraò. Si desapareix el gran promotor desapareix la creació artistica.

Durant aquests periodes de crisi el pais viu en unes condicions especials. Al 2º Periode Intermedi a aquesta crisi s'hi afegeix la presencia dels Hicsos (país oriental) que intenta dominar Egipte. Això determinarà el periode de l'Imperi Nou (es conqueriran altres territoris). Durant l'Imperi Antic i el Mig Egipte no té cap interes en conquerir i ampliar el seu territori. No s'interessaven per res del que passava al seu voltant, es creien massa importants per preocupar-se'n. Però això canviarà durant aquest periode que els intentaran dominar. La gran novetat de l'Imperi Nou serà aquest afany per conquerir i defendre el seu territori. Conqueriran Nubia i Siria. Serà durant aquest periode de conquestes que Egipte començarà a tindre esclaus de guerra.

Els Hicsos introduirant el cavall com a element militar. Abans no hi havia cavalls a Egipte.

Imperi Antic.

Egipte s'unificaper primer cop. Ho fa des del sud cap al nord. Els conqueridors findaran exnovo una capital en el territori adquirit de nou. Fundaran Menfis, situada al sud del Caire prop de l'inici del delta (Baix Egipte). Menfis esdevè capital del país i centre principal religiòs d'Egipte, per tant serà on viurà el rei i la seva familia. A menfis i trobarem els grans monuments de l'Imperi Antic.

Imperi Mig.

S'organitza una campanya militar des del sud que anexiona tot el territori fins al nord. Ara la capital, Tebes, se situarà a l'Alt Egipte. Durant la dinastia nº 11 la capital politica es trasllada a Lischt (on viurà el rei), però Tebes continua sent capital religiosa.

Imperi Nou.

A la dinastia XVIII els reis tornen a Tebes, que esdevindrà de nou capital politica i religiosa. Es construirà per tota la vall del Nil i a tots els territoris anexionats que havien de pagar trubuts aEgipte.

Al temple d'Abido es conserva la decoració de les parets i les columnes amb els protcols dels faraons ordenats cronologicament.

05-09-00

DEUS.

Les crences dels egipcis es fixaran en periodes predinastics i es mantindran fins el cristianisme. Retien un culte molt dilatat.

Herodot es va sorpendre pal gran nombre de divinitats dels egipcis que no tenien cap problema per crear-ne de noves fins i tot a partir de dues ja credes.

Hi havia diversos tipus de deus:

  • Els Nomos ! déus titulars, patrons de les divisions administratives dels egipcis. Eren el déu privat d'aquestes ciutats i del seu territori circundant (= Nomo). No podien ser venerats en altres nomos.

  • Deus oficials ! els retien culte a tot Egipte. N'hi havia de dos tipus:

  • Cosmics: Sol = Re o Ra

Cel = Nut (deesa)

Terra = Geb (deessa)

Deu Agrari (+/- cosmic) = Nil

  • Dinastics: Osiris + Isis = Horus (des del periode prehistoric)

Amon-Re + Mut = Khonsu (a partir de l'Imperi Mig)

Tambè van divinitzar essers humans, com per exemple l'arquitecte Imhoptep, a l'imperi nou el consideraven un déu amb capacitats curatives (els crecs el van assimilar a Asclepi).

Va ser el primer en construir edificis de pedra, es l'inventor dels carreus.

Se'l va adorar i retre culte en un temple que abans de la Damnatio Memoria havia estat dedicat a Hatshepsut (reina de la d. XVIII). Es van esborrar totes les inscripccions i es van destruir totes les seves imatges. Es trobava a Deir El-Bahari.

Els déus es poden representar de diverses formes:

  • forma humana: més el seu atribut (ex: Mâat = ploma [deessa de la justicia]).

  • F. Zoomorfica: com l'animal que li es propi (ex: Horus = falcó).

  • F. Mixta: mig humà mig animal.

Mite Osidiac.

Osiris era el rei de l'Alt Egipte que estava casat amb Isis, la seva germana. En una lluita pel tron el seu germà Set - senyor del desert i déu de la batalla - l'assessina i el desmembra, llençant les seves restes al Nil que els transporta fins prop del delta. Isis va a buscar els trossos i amb l'ajuda d'Anubis, déu de l'embalsamament, reconstrueixen el sue cos i l'enterren. Al cap d'uns dies Osiris va tornar a la vida, preò en un altre món, ara ja és un deu. De la unió d'Isis i el déu Osiris va neixer Horus que el va succeir despres de vencer a Set.

Part d'aquest mite es reproduia en totes les momificacions. Els sacerdots transbestits en Isis i Anubis reconstruien (buidaven) el cos del difunt i li donaven l'alè de vida (com Isis (deessa) va fer amb les seves ales a Osiris). Els momificats resucitaven en un altre nivell en forma d'Osiris.

En el ritual el déu Thot pesa les bones i les males accions del difunt per veure si pot o no ser resucitat. Una altra deessa que participa en el ritual es Mâat.

Durant l'Imperi Antic el privilegi de ser momificat estava restringit a uns poce, concretament al rei i a la seva familia, i a begades també algu que escollia el rei.

Tots els faraons un cop morts es convertien en Osiris i protegien als seus subdits. Per aixó molt egipci svan contribuir a l'edificació de les piramides, era una assegurança pel més enllà.

Amon era el déu patró de Tebes. A la dinastia XI, per interessos, va ser transformat a Amon-Re, això li otorgà més prestigi for a de Tebes. Era una estrategia politica. Amon-Re es instrumentalitzat perque la dinastia es legitimitzi devant del poble.

Un altre tipu de déus son els misterics (reven cultes misterics). Aquests no es manifesten obertament sonò a traves d'oracles (per sacerdots). Els fidels no podien arribar a les zones més sagrades.

Però el déu Re no rebia un culte msteric, no li calia oracle per manifestar-se.

Els sacerdots eren els unics que podien interpretar els oracles i els podien manipular com volien, per tant tenien el poder real i el poder espiritual a le seves mans.

Els déus solars, per tant, deixaven les amns lliures als reis, el poder ja no estava el els sacerdots sinó en les seves propies.

06-10-00

SOCIETAT.

Artesans Reials

Rurals

Faraó Visir Nomarcas Població Camperols Escrivans Sacerdots Funcionaris

Esclaus

En els periodes d'estabilitat el faraò era l'unic sobirà que governava Egipte. Aquest rei era tambè deu. (REI-DEU)

Per sota del faraó hi havia el VISIR, primer ministre.

Cada nomos era governada per un NOMARCAS, que era delegat del faraó.

La població es dividia en comperols, que eren majoria, i artesans.

Els camperols eren propietaris de les terres, però havien de pagar un tribut al faraó (una part de la collita). Gracies a l'augment del cabdal del Nil les terres eren molt fertils i les collites molt abundants.

D'artesans n'hi havia de dos tipus molt diferenciats:

  • Els artesans reials: no savien ni llegir ni escriure. Revien una compensació pel seu treball en aliments, vestit i calçat, per part del rei (pel procés de redistribució dels tributs dels camperols). Treballaben dacord amb les necessitats del rei, per tant vivien prop seu (depenien de la capitalitat política). Feien vaixells de navegació fluvial (que també depenia del rei), confeccionaven el papir. Eren escultors, pintors i orfebres.

Però els artesans reials desapareixeran en els periodes de crisi, ja que depanien del rei (unic).

A la crisi de l'Imperi Mig es va intentar restaurar el cos de funcionaris. Quan es van unir els tallers reals i els funcionaris van desapareixer aquests moments de crisi.

El que dona protagonisme a l'escriptura és la imatge més la inscirpció (de qui els proporcionava). Els artesans tan sols executaven la tecnica, la imaginació la posaven uns altres.

  • Els artesans rurals: feien el que anomenariem artesania popular. Realitzaven el que les comunitats humanes necessitaven per viure, terrissa, metalls, canya... No eren artesans d'alta qualificació.

Es realitzava un inetercanvi entre els artesans i els camperols, productes de la terra per productes de l'artesà.

Una altra divisió la trobem en el cas dels escrivans, podien ser:

  • Funcionaris: eren un element imprescindible per a la societat. Eren els col·laboradors del faraó. Recaptaven impostos, anualment recollien i distribuïen el tribut que havien de pagar els camperols amb la seva collita). Eren els encarregats de fer justicia, vigilaven la irrigació, es a dir, controlaven els limits de les terres després de les crescudes del corrent, ja que aquests desapareixien amb l'aiga. A més administraven les propietats del faraó.

Els funcionaris gaudien de certs avantatges, com ara: no pagar impostos (ells cobraven), el rei els podia cedir part de les terres. Certes families van arribar a acumular en generacions les terres del faraó. Com a consequencia d'això aconseguien un domini important del territori i ocasionaven l'afebliment del oder reial, i això causava la feudalització del país (aquesta va ser la causa de la crisi del 1º Periode Intermedi.

  • Sacerdots: eren funcionaris que treballaven en un temple en periodes alterns entre la seva família i el treball de sacerdot. El treball al temple requeria ser pur per tant el sacerdot ho havia de ser quan hi treballava. Per ser pur s'havien de rapar totalment el cap, rentar-se diversos cops al dia (hi havia llacs sagrats al temple).

Eren els unics que tenien el privilegi d'estar en contacte amb la divinitat (tot i que eren un grup molt minoritari de sacerdots) eren els encarregats d'alimentar i vestir la divinitat.

Els sacerdots secundaris eren els encarregats de la neteja del temple.

Els esclaus eren els presoners de guerra. Hi havia gent en condicions miserables però tenien drets (no eren com l'esclau romà que era considerat res).

La dona tenia sempre els seus bens patrimonials. Es casaven amb que volien i se separaven, llavors l'home havia de pagar una pensuó pels fills.

Els faraons en canvi s'havien de casar entre germans o amb membres de la familia.

Lleis de l'art oficial.

Es devien a la necessitat de l'eficacia de les imatges.

  • Llei de simetria.

  • Perspectiva gerarquica: destacaven en tamany el personatge més important.

  • Aspectiva: descomposaven el cos humà i el recomposaven representant la figura humana amb el cap de perfil, l'ull i les espatlles de front i les cames de perfil. Donaven protagonisme als sentits.

  • Canon egipci: assegut, dret.

  • Relleus policromats: colors convencionals en certs casos. Els cossos femenins eren de color rosat o groc pàlid. Els masculins ocre fosc. No valoraven els volums, per tant utilitzaven colors plans.

  • Relleu ! Paleta de Narmer.

19-10-00

La vida eterna.

L'ésser viu, segons els egipcis estava compost per tres elements fonamentals:

  • La Matèria: o el cos.

  • El Ba: o l'ànima.

  • I el Ka: o alè vital.

Aquests tres elements estaven units i permetien la vida de l'home. Quan aquest moria el Ka i el Ba deixaven el cos (la matèria) i anaven a l'eternitat.

Però si podien fer reentrar el Ka al cos podien tornar a la vida a l'home. (com Isis i Anubis havien fet a Osiris). Per aconseguir-ho celebraven la cerimònia de l'Obertura de la Boca (rituals propiciatoris amb frases màgiques i ofrenes). L'oficiant tocava la boca del difunt amb una vareta llavors el Ka entrava al cos i tornava a la vida en un altre nivell (la vida eterna).

Per viure eternament el difunt necessitava els tres elements, per tant havien de garantir la permanència de la matèria d'aquí el procés de momificació.

A més necessitaven confort i aliment en el Més Enllà per això es feien construir residencies per a l'eternitat (les piràmides) i es garantien l'aliment (pa i cervesa) que els vius havien d'oferir als morts eternament.

La momificació.

N'hi havia de tres tipus: l'econòmica, la mitjana i la caríssima. Aquesta ultima requeria un procés de trenta dies durant els quals es buidava el cos del cadàver de totes les parts toves (òrgans, cervell...), aquestes es conservaven en quatre recipients especials (els vasos canòpics) de pedra. (eren vigilats pels quatre fills d'Horus, cada un s'encarregava d'una part, els taps dels vasos representaven aquests quatre personatges). Els vasos s'enterraven prop del sarcòfag del difunt, en una caixa quadrada.

Tota aquesta cerimònia era una repetició de la historia d'Osiris: primer la destrucció del cos o buidat d'aquest; desprès el reintegrament de la unitat corporal (Isis i Anubis munten el cos), a la cerimònia s'omple el cos. Tot el procés en què Osiris és llençat al Nil i muntat per Isis va durar una trenta dies, el mateix temps que dura el procés de momificació. Mentre aquest dura, el difunt viu en un submón i fa un camí iniciàtic superant una sèrie de proves, una d'elles el judici de les seves accions, si supera aquesta prova es fa la cerimònia de l'Obertura de la Boca i retorna a la vida, però en un altre nivell.

Aquest tema el trobarem representat en molts relleus.

En un principi la vida eterna estava reservada a uns pocs fins la IV dinastia. Només el faraó i la seva família hi tenien accés. El faraó era qui assumia les despeses de la momificació, la construcció de la residencia de l'eternitat i l'aliment assegurat eternament.

Un rei de la IV dinastia, Keops, va permetre l'enterrament d'uns funcionaris. Les despeses van ser assumides per ell.

A la V dinastia de l'Imperi Antic un grup d'alts funcionaris decideix costejar-se les despeses de l'accés al Més Enllà.

Accedir a la vida eterna era molt car:

  • Construir la residencia per a l'eternitat.

  • Farcir els murs interiors de relleus policromats.

  • Fer esculpir escultures del difunt a mida natural (que es tancaran en un amagatall).

  • La momificació.

  • La reparació de l'aixovar funerari.

  • Garantir que mai (eternament) li faltaran ofrenes de pa i cervesa al difunt.

Un cop se supera el 1º Període Intermedi (Imperi Mig) es democratitza el Més Enllà. Tothom pot aspirar a viure eternament.

Les escultures tenien una funció màgica. En relació amb el caràcter pragmàtic dels egipcis (si faltava qualsevol dels tres elements no es podia garantir la vida eterna). La momificació, per ells, no era segura, la solució la donaven les representacions del difunt (estàtues dobles del mort), repliques de la matèria del difunt que en el cas que el cos momificat no perdurés el substituirien. La cerimònia de l'obertura de la boca la feien en totes aquestes representacions del difunt, així podia viure a partir d'elles.

L'alimentació eterna del difunt com és lògic no s'ha acomplert. Els egipcis o volien solucionar, com en moltes altres civilitzacions, dotant la fundació amb uns béns patrimonials dels beneficis dels quals viuria el sacerdot i pagaria els dons en aliments al difunt. Però això va fallar, els béns van anar perdent valor amb el temps i van impedir que es paguessin els tributs.

  • Vasos ! Vasos Canops

  • Recipient de fusta ! s'hi guardaven els vasos canops. Té una mena d'esquís que facilitaven el seu transport.

  • Figuretes humanes ! Imperi Nou. Evitaven haver de treballar en el Més Enllà. Eren unes figuretes màgiques (representacions de momies). A la part frontal portaven una inscripció (el capítol del Llibre dels Morts).

Van fer primer una figureta (Oshepti). Tenien la funció de fer la feina del difunt en nom seu.

  • Papir il·lustrat ! (textos escatològics). Un dels protagonistes és una mòmia amb la mascareta funeraris (li restitueix el seu propi rostre) en el cas dels reis la mascareta havia de ser d'or.

Davant la mòmia dues dones ensenyen el pit (son ploraneres) fent un plany ritual (s'obrien la túnica i s'estiraven els cabells)

Hi ha un personatge més endarrerit que porta una pell d'animal. Els dos de més endavant son sacerdots (per la indumentària). El felí és el sacerdot principal. Hi ha una taula amb pans a sobre (ofrena material). Son ofrenes propiciatòries (per què atreguin el Ka i el Ba). El resultat és que s'està celebrant la cerimònia de l'Obertura de la Boca. El personatge que aguanta la mòmia es Anubis (amb una mascara de terracota).

  • Relleus ! No podien representar al Rei-Déu tal com era, l'havien d'idealitzar i gravaven a l'escultura el nom del model.

  • Il·lustració !del llibre dels morts. Judici d'un difunt (de la seva anima) presidit per Osiris que du el ceptre i la corona de l'Alt Egipte (sempre identifica Osiris). Va com una momia.

Osiris te la cara verda, associació amb la ressurrecció, com la terra despres d'haver estat fertilitzada pel riu recusita.

L'escena represneta el pesament de l'anima. La deessa de la justicia, Mâat, Anubis i Toth (auxiliar de Mâat) amb el cap d'un ibis (fa de notari de la deessa). És el patró dels escrivans egipcis.

  • Relleu ! escena del pesament de l'anima. Hi ha el Ba del difunt en forma d'ocell.

  • Paleta dels caçadors ! Hi ha una forma circular al centre d'uns de les cares que erveix per barrejar unguents o maquillatge. Tant els sacerdots com les dones es maquillaven. Però aquesta paleta no servia per això, s'utilitzava com a exvot. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 40)]

Representava els caçadors anant a caçar. No s'acaba d'entendre què explica.

  • Paleta de Narmer ! I dinastia de l'Imperi Antic. Dividida en registres sobreposats explica una historia ordenadament, per les dues cares. Utilitza la perspectiva gerarquica i l'aspectiva. És la consolidació del llenguatge narratiu egipci. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 39)]

Ens narra uns fets historics.

Part principal: la figura principal és la del faraó (de l'Egipte sense unificar) de l'Alt Egipte (la corona es de color ocre). El faraò està somentent a un altre individu.

Hi ha també un moixó humanitzat (falcó) que representa Horus que igual que el faraó sotmet a unrecipient amb la cara de l'individu.

Un altre personatge és el portador de sandalies.

A la part superior hi ha dos caps de vaca i a la part central un peix.

20-10-00

LA PALETA DE NARMER.

  • Paleta de Narmer → Pissarra, 63 cm. Va ser trobada a Hieracómopolis (Alt Egipte). [El Despertar de la Civilización, (pags. 104-105)]

Es considera que en les representacions se celebra la victòria del rei del Sud sobre el país del Nord. Amb ella la reunificació, tant important per l'avenç civilitzador, es fa realitat. A la part superior, al centre, apareix el nom del rei dins un palau. A banda i banda del nom veiem el cap de la deessa mare, Hathor, amb rostre de dona i orelles i banyes de vaca.

Sota el nom del rei (un peix), a l'anvers de la paleta hi ha tres franges amb figures. El rei, ostentant la corona vermella de les ciutats del Delta, Buto i Sais, s'apropa, en processó, a dues files de cadàvers de rebels indígenes, amb els braços lligats i els caps tallats, dipositats entre els seus peus. Darrere del monarca hi ha el seu portador de sandàlies i rentador de peus; davant van el sacerdot i quatre portaestandards amb fetitxes, tots ells personatges importants de la seva cort.

La franja central conté una concavitat circular, al voltant de la qual trobem col·locades les figures mitològiques de dos serpoparats, amb els homes encarregats de tenir-ne cura. Podrien representar la unió d'Egipte. A la part inferior de la paleta, el rei, en forma de vigorós toro, irromp en una ciutat i trepitja un enemic vençut.

Al revers de la paleta, Narmer ostenta la corona blanca d'Afroditópolis. Pega a un enemic, al qual te agafat pel cabell, i a sobre de la víctima hi ha un jeroglífic que sembla significar: “faraó, encarnació del deu-falcó Horus, amb la seva poderosa dreta, condueix captius als moradors dels pantans”. El rei es assistit pel seu portador de sandàlies. A la part inferior de la paleta veiem els cadàvers de dos estrangers.

L'ús d'aquesta paleta era religiós, dedicada probablement a la deessa Hathor.

L'IMPERI ANTIC.

SAQQARAH: ELS PRIMERS TESTIMONIS D'ARQUITECTURA MONUMENTAL.

A Saqqara hi trobem les primeres residències per a la vida eterna. És una necròpolis molt important.

Mastaba: és una paraula àrab, que significa “banquet”, amb la qual es designen les moles de pedra sobreposades i posteriorment el conjunt de la tomba característica dels funcionaris de l'Imperi Antic.

26-10-00

CONJUNT FUNERARI DE DJOSER.

  • Piràmide esglaonada → conjunt funerari de Djoser (Zoser), Saqqara, III dinastia. Porta principal. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 54)][Història de l'Art, (pag. 20)]

Els entrants i sortints que delimiten tot el recinte (de pedra) tenien com a funció principal la protecció del recinte, tant de l'edifici com de qui hi residia.

Les franges verticals del mur es deuen al trasllat de l'edifici de tova al de pedra, no serien necessàries.

La regularitat dels carreus és una tradició del Baix Egipte.

El corredor hipòstil te antecedents en l'arquitectura de l'Alt Egipte. Les columnes representaven un feix de canyes.

Un cop travessat el corredor es veu la tomba Sud o Cenotafi. Per damunt del nivell del terra te cobres representades en una filera. Al nord d'Egipte la cobra era una divinitat anomenada Uraeus i els protegia. Al sud es relacionava amb la deessa Neketh.

Les cambres subterrànies estaven decorades igual que les cambres del sud de la piràmide (comunió de funcions entre els dos llocs). La decoració representava un canyís, la ceràmica vitrificada simulava canyes lligades per crear un mur. En aquest mateix mur hi havia una falsa porta que només podia utilitzar el faraó a la vida eterna.

Dins la paret de la porta hi ha un relleu del faraó. És un personatge coronat i amb el ceptre, esta corrent (per la festa de Heb-Sed). La cara és la mateixa del personatge de la Paleta de Narmer.

Tomba Sud o Cenotafi. És la primera piràmide de l'arquitectura. Dins s'hi va trobar un sarcòfag del tipus del dels vasos Canops.

A la I i II dinastia s'enterraven els faraons a Menfis però també es feien construir tombes commemoratives a Abidos.

LES PIRÀMIDES.

En un principi els monuments funeraris eren les mastabes, desprès es van fer les piràmides, generalment com a sepulcre del faraó. Simbolitzaven amb la seva forma els raigs del sol que vivifica la terra en una societat agrícola dirigida per un poder teocràtic, ja que el faraó era associat a Re, déu del sol.

La piràmide és un monument colossal, fruit de l'experimentació, va sorgir gràcies al geni arquitectònic d'Imhotep, que va dirigir les obres de la piràmide esglaonada, superposició de sis mastabes. No serà fina la IV dinastia que s'arribarà a la piràmide llisa.

  • Capelles → [Atlas de las Grandes Culturas, (pag. 46)]

A les capelles nord i sud és on s'hi celebrava la festa de Heb-sed. Aquesta era un dels ritus que realitzava el sobirà al llarg de la seva existència, se celebrava per renovar el seu vigor i la seva vitalitat. Vinculant aquest ritu a la piràmide, era possible revitalitzar eternament el monarca.

Les capelles eren estructures massisses, plenes de pedres i sorra, ja que estaven destinades als morts. Imitaven l'arquitectura de l'Alt Egipte feta de troncs i esteres.

  • Sardab → era una habitació petita i tancada hermèticament on hi col·locaven estàtues dobles del difunt, una petita obertura permetia l'entrada de les ofrenes com el perfum litúrgic.

  • Conjunt funerari → de Djoser.

En moments de canvis posteriors la festa de Heb-Sed va ser substituïdes per relleus que la representaven.

  • Piràmide inacabada → La piràmide anterior a la de murs llisos es troba a la Necròpolis de Meidum, a la III dinastia. Va ser un experiment, no es va acabar mai. Va ser feta pel fundador de la IV dinastia Snofru.

La següent piràmide que es va fer és la primera que es considera de murs llisos.

  • Piràmide romboïdal → Meidum.

La piràmide es va imposar com a model arquitectònic d'enterrament del rei.

El propòsit de les piràmides consistia en protegir els cossos dels reis, les seves joies, els accessoris sepulcrals i altres objectes que s'enterraven amb ells per a la vida eterna. Per les reines es van construir piràmides més petites i separades.

Els complexos de les piràmides incloïen un temple mortuori (Temple Alt) connectat per un camí al temple de la vall (Temple Baix), on es feien els ritus funeraris.

El Temple Baix era l'espai on es passava de viu a mort, on es feia la cerimònia de l'Obertura de la Boca. És on es momificava el faraó i on es deixava el cadàver abans de traslladar-lo al Temple Alt i finalment dina la piràmide. Les ofrenes es feien al Temple Alt.

De la piràmide de Kefrén a la Necròpolis de Giza, IV dinastia, es conserven els fonaments del Temple Alt. Això ens permet treure'n conclusions com:

L'esfinx era un element freqüent, protegia dels mals esperits.

A la rampa hi havia relleus del Heb-Set, que aludien a la festa del Het-Sep.

No hi ha classe 27-10-00

No hi ha classe 02-11-00

03-11-00

[El Despertar de la Civilización, (pags. 110-111 i 118)]

El conjunt de les piràmides de Gizeh o Giza és el primer on trobem un gran conjunt de tombes que no eren de personatges reals. Tots ells formen part d'un enterrament col·lectiu darrere de la piràmide de Keops (es democratitzen els metres onírics o del Més Enllà). Totes les mastabes que hi havia eren iguals i urbanitzades en carrers, aquest va ser un projecte molt ràpid.

Tots aquests enterraments els va assumir el faraó, amb tot el que significava passar a la vida eterna.

En comptes de fer estàtues dobles del difunt es van fer caps de substitució. [El Despertar de la Civilización, (pag. 112)].

Quan es passa de la IV i V dinastia trobem un grup de funcionaris que ja es poden pagar les despeses sense al col·laboració del faraó.

Els enterraments de les mastabes consten de dos nivells:

  • El primer o nivell de supraestructura. De planta rectangular i massissa. A l'exterior de les mastabes trobem falses portes on es veneraven els difunts.

  • El segon o nivell subterrani. Hi trobem la cambra funerària. Abans d'aquesta, en una petita habitació trobem l'escultura del cap.

A les mastabes posteriors hi trobem una diferencia a la supraestructura. S'intentava crear un espai en funció de l'espai intern. Hi trobem més estances (típic model Mediterrani).

  • Piràmide de Kefrén → es va trobar el Temple Baix i part de la rampa d'aquesta piràmide. A més falta part de l'estructura del Temple Alt.

Segons Herodot la rampa era una gran obertura amb decoració a les parets.

  • Temple Alt → estructura.

Cada piràmide agafarà una idea:

La de Keops és la més gran. L'emplaçament de la tomba d'aquest faraó no és igual al dels altres. La piràmide de Keops te a l'interior un estret passadis que porta a una gran galeria, la qual precedeix la cambra funerària, on es guarda el sarcofag del faraó. Aquesta cambra media uns 8 metres de longitud.

Les piràmides de Kefrén i la de Micerinos segueixen el mateix model.

La major dificultat que van tenir per construir aquestes piramides era l'alçada i la manera d'entrer-hi.

Es va necessitar molta ma d'obra. No hi havia esclaus, per tant que va contruir-les va ser el poble.

Els carreus de pedra es tallaven al desert i es transportaven fins la piramide.

Portes.

[Veure dibuix pag 20, Ars]

Voltes.

[Veure dibuix pag 20 - 21, Ars]

aquests tipus de portes i voltes allindades s'utilitzaven per construir les piramides.

El Temple Funerari de Ramsés II.

El temple es de pedra peró

09-11-00

  • Temple Alt → de Kefrén. Planta.

Un gran pati presidia part del temple. Hi havia un edifici que no tenia res a veure amb el temple. És singular per la seva organització interna.

El temple segueix les lleis de simetria. El punt de pas es fa per l'eix de divisió simètric. Seguint-lo es troben tres sales hipòstiles, un pati obert a l'aire lliure i dos passadissos: per un se surt del temple i es va cap a la piràmide, per l'altre es va al sector intern dividit en cinc espais (capelles).

Aquests cinc espais podrien estar relacionats amb els cinc noms dels faraons.

  • Temple misteric → planta.

Els temples solars tenen estructures molt similars perquè son de caire misteric i necessiten un tipus d'edifici determinat.

El temple funerari o alt és on es rebien les visites. A més hi ha les dependències del servei, on s'emmagatzemaven els vasos sagrats..., i el dormitori on la imatge de la divinitat estava tancada a les fosques. En totes aquestes dependències només hi podien entrar alguns sacerdots. Les diferents sales anaven impedint el pas als fidels que només podien arribar a la primera sala. Els sacerdots arribaven a la segona. I com ja s'ha dit uns pocs tenien accés a la resta i a la divinitat.

Els dos itineraris que suggereix el pati relacionen aquest temple amb un de misteric.

Les cinc capelles es doblen: unes es veuen des del pati i les altres es troben desprès de recórrer un itinerari sinuós (per complicar l'accés). Les capelles estan destinades a persones diferents.

Per interpretar la singularitat del temple ens hem de remetre a la seva funció.

El temple alt de Kefrén era el temple funerari del faraó però amb alguna connotació mistèrica.

En edificis posteriors trobem aquesta situació de l'edifici.

  • Piràmide → més la rampa ascendent i el temple Baix, amb la vall inundada.

A l'angle sud-est de la piràmide hi havia una piràmide satèl·lit de la qual no se sap la funció. Un mur aïllava el recinte.

A la IV dinastia s'enterraven a Giza, a la V a Abusir.

  • Conjunt de Sahure → temple alt. Pati d'entrada. Abusir, V dinastia.

El pati esta format per elements de suport de seccio circular i capitells de tipus vegetal que tenen un rerafons simbòlic. Les columnes del nord son papiriformes i les del sud lotiformes. A més al nord trobem el color vermell i al sud el color blanc. Tot te una doble simbologia.

ELS TEXTOS DE LES PIRÀMIDES.

  • Necròpolis → Sakra. Cambra funerària de la piràmide d'Unas. V dinastia, Zoser. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 75)]

Hi veiem els Textos de les Piràmides. Son frases fetes col·locades unes darrere les altres amb un esperit comú de frase propiciatòria, expressen la idea de salvar-se, del que passarà desprès de la mort, son textos escatològics. No totes tenen la mateixa cronologia, n'hi ha alguna d'època prehistòrica. Aquests textos pertanyen a l'Imperi Antic.

A l'Imperi Mig trobem els Textos dels Sarcòfags. I a l'imperi Nou neix un altre gènere: el Llibre dels Morts, el Llibre de les Cavernes i el Llibre de les Portes. Tots ells parlen del submón que el difunt ha de superar fins a salvar-se.

Els Textos de les Piràmides i els relleus donaven suport a la cerimònia de l'Obertura de la Boca, les frases fixes i determinades ajudaven el sacerdot a no oblidar-ne cap i si ho feia ja estaven escrites.

  • Piràmide → habitació funeraris de Merenre. VI dinastia. Sarcòfag.

  • Conjunt funerari → format pel temple baix, la rampa, l'alt i la piràmide.

El temple alt és diferent del de Keops. Aquest temple és posterior al de Kefrén.

El mur que envolta la piràmide divideix la part pagana de la sagrada.

Pertany al faraó Pepi (Fiope) V o VI dinastia.

  • Conjunt funerari → dels funcionaris a Sakra, Menfis.

Van ser construïdes per iniciativa dels funcionaris, és a dir, dels propis destinataris.

Tenien dos parts:

  • Una subterrània on trobem la cambra funerària o del sarcòfag. Un corredor descendent o u pou vertical, segellat per sempre un cop s'hi dipositava el difunt. Ni la cambra ni el pou estaven decorats.

El temple tenia l'aspecte d'una casa mediterrània, el pati i habitacions al voltant.

  • El nivell superior era la mastaba, residència d'eternitat.

Eren repliques en pedra de les vivendes dels funcionaris.

Un pati i una sala oberta servien per dipositar les ofrenes del difunt que entrava a la sala per una falsa porta. La sala estava decorada amb relleus policromats. La temàtica d'aquests relleus era la vida quotidiana, son fonts documentals de la vida.

Aquests edificis eren molt grans, s'hi podien arribar a enterrar famílies senceres (els pares i els fills morts nens).

Quan hi havia un nen a la mastaba s'hi representaven jocs d'infant. Les imatges estan acompanyades de textos amb un llenguatge col·loquial.

10-11-00

El suport dels textos escatològics podia ser o papirs il·lustrats amb miniatures o els murs (relleus).

LES MASTABES CIVILS.

  • Mastaba → de Ti, Sakra, V dinastia. Planta del nivell superior. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 85)]

Hi trobem els relleus més bonics de la historia d'Egipte.

Reproduïen la distribució de l'espai intern de les seves vivendes.

La porta d'entrada esta monumentalitzada per dos pilars de secció quadrada que donen pas a un pati obert rodejat d'un porxo, cobert de relleus.

Desprès es troba una petita habitació amb relleus concebuts amb la tècnica de trampeig. Representen prestatgeries amb recipients per aliments, és a dir, representa un rebost.

A continuació trobem una sala més gran, la de les ofrenes pel difunt. En aquesta habitació hi ah un altar on hi deixaven els presents, a més una falsa porta permetia l'entrada del difunt.

Per últim una habitació tancada hermèticament. Oberta només pe una petita espitllera que permetia la circulació de l'aire a les habitacions que tenien d'estar protegides. En aquesta cambra hi havia tranquil·litat i foscor, s'anomenava sardab. Aquí s'hi custodiaven les imatges dobles del difunt. El perfum (en fum) podia entrar per les espitlleres i arribar a les estàtues. Moltes de les escultures dels museus van ser trobades als sardabs de les mastabes.

Les habitacions estaven folrades de relleus policromats. Hi ah temes que apareixen sempre en la mateixa situació:

A la porta d'entrada s'hi troba la processo de les ofrenes. I la imatge del difunt assegut envers ala taula de les ofrenes.

  • Mastaba de Mereruka → entrada monumental, hi ha inscripcions de caràcter biogràfic. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 93)]

Mereruka era un funcionari de la VI dinastia.

  • Mastaba → planta de la de Mereruka.

Era molt gran, tenia moltes cambres. Hi residien la parella i un fill, tres habitants, per tant tres cambres.

Una zona esta destinada al fill, la decoració de les parets representa escenes de caràcter infantil.

Una grans ala de pilars amb un nínxol era la sala de les ofrenes. Aquesta sempre és la sala més espectacular i gran de les mastabes.

  • Mastaba de Mereruka → sala de les ofrenes. Nínxol presidit per una escultura fent el gest funerari: avança un braç cap a la taula de les ofrenes, però no el separa del cos.

ARQUITECTURA DEDICADA A LES DIVINITATS.

EL TEMPLE SOLAR.

El temple d'Heliópolis no s'ha trobat. Es conserva l'ermita.

Aquest edifici estava destinat al culte solar.

  • Necròpolis → planta. Abu Gurob, V dinastia.

La capella estava dedicada al déu solar Niuserre (faraó que va fer fer el temple).

No és un temple oficial, esta vinculat a la necròpolis perquè esta fet per un faraó associat al déu sol.

Els temples misterics i els solars eren molt diferents.

Esquema de la planta. Estava format pel temple baix, una rampa i el temple alt.

En un temple misteric el recorregut de del pòrtic a l'habitació anava des de la llum a la falta total de claror. El paviment anava pujant, les cobertes baixant i les parets laterals s'anaven fent més estretes. Aquesta formula es va utilitzar en més del 99 % dels temples egipcis, l'1 % que resta estava dedicat als temples solars. En aquests no hi havia segregació dels accessos, no hi faltava la llum, al contrari. S'expressava l'essència del culte eliminant les cobertes.

  • Reconstrucció → del temple solar. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 74)]

No s'entrava directament es passava per un corredor fosc així es passava de la claror a la foscor i desprès, quan s'arribava al pati. Altre cop a la claror. Se simbolitzava la recuperació de la llum mitjançant el temple.

  • Planta → del temple solar, Abusir. L'edifici esta ensorrat. És una reconstrucció ideal.

A l'Imperi Nou es delimiten uns espais oberts per col·locar-hi les ares d'altar. Arquitectura oberta.

La ciutat d'el-Amarna (antigament coneguda com Akhetatón) va ser creada per Amenofis IV un faraó de la XVIII dinastia. Els dos noms (Amenofis i Akhetatón) fan referència al déu solar Amón/Atón.

Es van construir unes canalitzacions per evacuar la sang dels holocausts.

Se suposa que hi havia un obelisc a la zona actual de pedruscall massís, seria de base quadrada.

Els obeliscs simbolitzaven els raigs de sol, petrificats, del déu solar Re. Es creu que la punta de l'obelisc estaria coberta de plaques de coure que reflectirien més el sol creant una sensació màgica.

Al sud de l'edifici es va trobar una marca que podria ser el simulacre d'un vaixell de tova a l'aire lliure. Es va buscar un segon vaixell el qual hauria estat destruït.

Aquest vaixell estaria en relació amb el mite que diu que el sol viatjava en barca.

Hi havia vestigis arquitectònics d'una vil·la sacerdotal a banda i banda de la rampa ascendent. Eren els que tenien cura del culte i de la Necròpolis d'Abusir.

EL RELLEU I PINTURA: FORMES I USOS.

Un element important del relleu és la Paleta de Narmer. (veure dia 20-10-00)

  • Relleu → façana del palau reial on s'hi representa un falcó (Horus) i una serp (cobra). Estela funerària que flanquejava l'entrada. Simbolitzava el rei serpent o cobra de la I dinastia.

  • Relleus → a la mastaba d'Hesire, Saqqara, III dinastia.

Hesire era un personatge que escollí el faraó Djoser per concedir-li la vida eterna.

La decoració de la mastaba estava formada per relleus de fusta rectangulars.

El personatge sosté elements per escriure (allò que era imprescindible per anar ascendint). Un visir o funcionari havia de saber escriure i llegir.

Te una vara per castigar els subordinats. El visir tenia un ceptre que el convertia en el primer ministre egipci (a l'altre ma).

  • Relleu → Hesire assegut. El personatge esta dins un context funerari (te la mà avançada cap a les ofrenes, el pans). Esta assegut en un tamboret de potes zoomòrfiques.

Les inscripcions que acompanyen les imatges tenen un gran protagonisme. Son com petits relleus.

  • Relleu → les oques de la necròpolis de Meidum, a l'edifici més important: la mastaba de Nefret, III o IV dinastia. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 71)]

Aquest relleu és l'únic ben conservat, policromat, ja que recobrien el suport on havien de treballar amb palla per mantenir les pintures però les termites han anat destruint gairebé tots els relleus.

L'artista va copiar fidelment les oques seguint un doble llenguatge:

Les oques es poden copiar exactament iguals a la realitat, però els personatges importants s'havien de representar segons els convencionalismes de l'art oficial per poder tenir eficàcia màgica. Els personatges secundaris podien ser més mòbils i reals.

Es el primer testimoni de l'art monumental, dividit en registres sobreposats.

  • Relleu excavat → Mastaba o capella d'Itet a Meidum. Es cavava i es reomplia amb pasta de color. Aquesta tècnica es va provar però es va deixar de fer servir.

  • Relleu → representa les mateixes imatges del relleu anterior però molt menys treballades.

15-11-00

  • Relleu → tomba d'Hesire. [Historia Gráfica del Arte Occidental, Imatge 7 (pag. 22)]

Conservadorisme: les imatges no representen: són.

Dinàmica de l'art egipci.

Els egipcis distants a la capital necessitaven estar informats, necessitaven un sistema per divulgar l'art. En papir no podia ser per que era molt car, per tant, feien servir els ostraka/-on, unes pedres irregulars amb una de les cares allisada, on s'hi dibuixaven els esquemes de representació. La diferencia entre aquest relleu i el següent és la qualitat artística, en el primer observem el detall i la minuciositat fins i tot en els jeroglífics. Però la funció dels relleus no era decorar o ser artístics, per tant no era important que estiguessin ben fets.

L'art més important és el des centres de creació (les capitals) perquè era on es trobaven els artistes més preparats.

  • Relleu → representa el mateix que el relleu anterior, però és d'una qualitat molt inferior, fins i tot mediocre.

Es una obra feta a la perifèria.

  • Relleu → Matrimoni.

Es una peça de qualitat. Els signes indiquen la direcció de la paraula

  • Relleu → sacerdotessa de la IV dinastia.

L'esquema no ha variat, és un relleu policromat.

  • Relleu → detall de la sacerdotessa del relleu anterior, el tamboret sempre és igual, amb les potes d'animal.

  • Mastaba → la cambra inferior no es decorava mai, només es decorava la part alta.

ÀMBIT FUNERARI. AIXOVAR FUNERARI

Ressuscitar era molt car, per això estava reservat a uns pocs. Alguns arquitectes , funcionaris... van ser premiats amb la vida eterna. El rei assumia totes les despeses (unes despeses inabastables).

  • Relleu → dominis. Dones amb cistells.

Dotaven la tomba de bens patrimonials que beneficiaven als sacerdots que s'encarregaven de dur menjar i ofrenes al difunt eternament. El problema era la inflació de les terres que va impedir aquest propòsit.

A la zona d'entrada al recinte de la piràmide s'hi van col·locar uns relleus que recordaven el nombre de propietats que pertanyien a la piràmide. Cada domini era encarnat per un personatge femení. Aquestes transportaven capa la tomba els productes que s'obtenien en cada parcel·la de terra (domini).

A la V dinastia un col·lectiu de funcionaris decideixen enterrar-se gràcies al seu nivell econòmic. Però tenien límits i no odien deixar amb deutes a la família.

Els egipcis creien en la màgia i si les imatges es podien animar de vida, per que no utilitzar-les en benefici propi?

Tot el que necessitava el difunt per viure en el més Enllà: alimentació, navegar... ho representaven. reproduïen tots els processos de fabricació del pa o de la producció d'altres aliments. I el procés de fabricació dels vaixells.

A més representaven el Ka i el Ba (moixó) que no moren mai. Reproduïen tot la cerimònia de l'Obertura de la Boca i feien dobles del difunt per que res falles i pogués viure eternament.

  • Relleu → als funcionaris no els feien falta dominis, els representaven en imatges. Es trobaven a l'entrada de la Mastaba, al llindar de l'entrada.

  • Relleu → personatges que van a pasturar. Corredor que entrava fins la sala de les ofrenes de la mastaba de Ptah-Hotep, Saqqara. (part dreta) [El Arte Egipcio, Paidós, pag 39]

El tema està dividit en registres sobreposats. Sempre hi ha inscripcions amb les imatges (tipus còmic), els personatges parlen entre si, son com retalls de vida, reprodueixen escenes de la vida quotidiana.

  • Relleu → detall dels personatges anteriors. Els relleus estaven policromats.

  • Relleu → detall del relleu anterior.

  • Relleu → part central del mur de la Mastaba de Ptah-Hotep, Saqqara. Escena de caça.

Sempre s'han de basar en els canons de l'art oficial. El personatge principal ha de ser més gran i perfecte que la resta. Sempre es fa així per practica.

La caça era un esport important. A l'Imperi Nou s'utilitzava com exercici de guerra en èpoques de pau, per entrenar l'exercit.

Sempre es reservava una part de la cacera al Nil o al desert.

Ti representat segons les lleis de l'aspectiva, no es mou, te aplicada la perspectiva jeràrquica.

  • Mastaba de Mereruka → (Saqqara, VI dinastia) falsa porta amb el destinatari representat. Al contorn s'hi ubicarà la pintura o relleu de les ofrenes i el difunt agafant-les. [El Arte Egipcio, Paidós, pag 22]

  • Relleu → detall de la Mastaba de Ti. Dibuix esquema. Escenes de caça. Grups de signes que s'atribueixen a cada personatge. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 85)]

Els registres servien per compartimentar, per separar o per explicar una sèrie d'escenes .

  • Relleu → per registres: a) Jocs d'infants. Els infants van nus i pentinats amb una trena lateral. b) feres del desert egipci. c) representació meticulosa del procés de pesca: tensant la corda, fabricació de les naus, les naus acabades, pesca amb diverses tècniques. A més cacera d'aus i animals a les vores del Nil.

El diagrama de línies ondulades representa l'aigua en moviment.

  • Relleu → detall dels tensors de cordes.

  • Relleu → dominis en el context dels funcionaris. Engreixament de les vaques i escorxador (en dos registres).

  • Relleus (3) → construcció de vaixells.

  • Relleu → càstig físic administrat pel que tenia el dret de tenir la vara.

  • Mastaba de Mereruka (Saqqara)→ dibuix esquema.

ORFEBRERIA.

Procés de fabricació en un taller d'orfebres (treballen l'or). Representen com es treballava, els condicionants físics, si era un treball en cadena, els tipus de productes que s'hi feien...

Aquests relleus donen resposta a totes aquestes qüestions. Això demostra el grau de civilització dels egipcis.

El nivell tècnic que assoleixen és molt gran. La joia va sent elaborada com en una cadena de muntatge. La base de la producció és l'or, a Egipte no hi havia plata.

  • Relleu → detall del relleu anterior. Que te a veure l'orfebreria amb la temàtica religiosa? Les joies no eren un signe de distinció social, eren objectes que protegien, eren amulets. Les joies estaven destinades a salvaguardar-los també en la vida eterna.

  • Escultura → imatge de Zoser (Djeser). III dinastia, Saqqara. Estava col·locada aïllada en un serdab, una habitació molt petita. [El Arte Egipcio, Manniche, Imatge II (pag. 64)]

No eren escultures, eren objectes màgics. No estaven destinats a ser mirats sinó a servir al difunt de matèria.

ESCULTURA.

Les escultures son fetes com alts relleus, molt rotunds. No tenen diversos punts de vista, només la visió frontal.

Primers estadis: un personatge en un sol bloc.

Desprès: grups escultòrics en un sol bloc (enterraments familiars).

Es conserven més escultures en pedra tot i que també se'n van fer en fusta i metall, se'n conserven pocs testimonis.

Les escultures de fusta rebien un pulimentat molt rigorós a més de la policromia amb els colors convencionals: els personatges masculins amb colors foscos i els femenins amb roses o grocs pàl·lids.

Les noves tipologies. Hi havia diversos tipus de representacions, segons les necessitats del rei.

A la V dinastia els artistes creen una nova representació sense relació amb el rei: l'escrivà, segons els funcionaris.

Els artistes acaben creant segons les seves necessitats. Actuen segons les dues vies:

Naturalistes: per representar funcionaris. Però mai el rei que es idealitzat (amb un físic envejable).

El nom del personatge és el que atorga la catalogació del retrat.

A l'Imperi Nou hi va haver molta demanda d'escultures, per tant tenien molta feina. Per això van utilitzar escultures antigues en les quals gravaven el nom d'un altre faraó.

Hi havia dos variants tipològiques per representar les escultures:

  • personatge entronitzat (assegut)

  • personatge dret.

La mà ens indica la funció de l'escultura: si està allargada ens indica si ve d'aquest context.

Al regnat de Micerinos apareixen els grups escultòrics, representació de més d'un personatge en un mateix bloc. (Micerinos amb la seva dona o amb divinitats).

L'aparició d'aquests grups es dona d'acord amb les necessitats del rei, però els funcionaris se'ls faran seus, podran ser representats amb tota la família.

Les representacions de l'escrivà son personatges asseguts (entronitzats?). això demostra la posició important que estan adquirint aquest grup.

A la fi de l'Imperi Antic sorgeix una nova representació tipològica: el faraó agenollat sostenint dos recipients amb les mans, els quals ofereix a una divinitat. Aquest és un gest universal.

PRIMER PERÍODE INTERMEDI.

En la crisi del 1º Període Intermedi aquesta representació és molt característica.

Es un fenomen de principis de l'Imperi Antic i es repetirà en altres períodes. La crisi profunda provoca la desaparició del monarca únic. Els funcionaris abandonaven les seves tasques i quan es recuperava l'estabilitat s'havien de recuperar els funcionaris. Però la crisi no només és política i territorial, els artistes també havien de deixar la seva professió. Quan la crisi s'acabava les representacions eren titubejants, els artistes havien de tornar a aprendre a fer l'art oficial.

  • Escultura (anterior) → Zoser (Djeser/Djeserit), Saqqara, III dinastia.

El faraó es representat amb tots els signes de la reialesa: la barba postissa, el complement de la perruca (neme?)... el rei s'havia de vestir com a tal i les reines també havien d'assumir aquests atributs.

L'escultura te elements malmesos, com els ulls, que eren postissos (de quars). Està feta en pedra policromada.

Els membres no se separen del cos per evitar que es trenquessin, és una massa uniforme. En aquesta escultura es demostra el titubeig

  • Escultures → Rahotep i Nefret, IV dinastia, Medium. [El Arte Egipcio, Manniche, Imatge III (pag. 64)]

Son dues escultures pensades per estar juntes, però que van ser fetes per separat. Representen dos membres de la família real, dels que van seguir al faraó fins a Medium, on seran enterrats.

El punt de vista és frontal, son com alts relleus, els membres del cos sorgeixen del fons.

Son policromats (convencionalismes). Esta molt ben conservada.

Per evitar errades, com confondre'ls amb els reis, hi ha inscripcions amb els seus noms.

A partir de l'Imperi Mig comencem a trobar més orfebreria. Les reproduccions les trobem en les escultures, es pot saber si existeixen ja a l'Imperi Antic.

  • Escultura de Rahotep → detall dels seus ulls. Estan fets en cristall de quars). Eren tallats en materials diferents per destacar-los.

  • Escultura → Hemiunu, fill del príncep Nefermaat. Mestre d'obra o arquitecte que va dirigir els relleus de la piràmide Keops a Giza. IV dinastia. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 68)]

Com en la III dinastia amb Imhotep, arquitecte important del regnat de Zoser que va ser divinitzat. Hemiunu es va fer una tomba personal i va obtenir el privilegi real d'erigir-se una estàtua amb la seva efígie.

L'escultura va ser feta pels escultors de les mastabes de la part occidental de la piràmide (al darrere).

Aquests escultors situaven un cap substitutori de l'escultura sencera a la necròpolis.

  • Cap → n'hi havia tants com mastabes. Eren de mida natural.

Durant un període molt curt es deixen de banda tots els convencionalismes i representen el difunt a partir del cap.

  • Cap → IV dinastia, Necròpolis de Giza. [El Arte Egipcio, Manniche, Imatge VII (pag. 65)]

Giovanni Morelli va desenvolupar una teoria segons la qual tots els artistes representen les mans, el nas, les orelles... d'una manera personal i això permet reconèixer a quin artista pertany una obra (atribucionisme).

Segons aquesta teoria podem descobrir un equip d'escultors de la necròpolis de Giza que van fer tant l'escultura de Hemiunu com aquest cap.

  • Escultura → tors del príncep Ankh-haf. Necròpolis de Giza IV dinastia. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 67)]

La part inferior de l'escultura esta malmesa.

No és un rei ja que no esta idealitzat.

A les escultures de fusta s'aplicava estuc. Aquesta tot i ser de pedra esta estucada.

16-11-00

  • Escultura → Kefrén. Procedent del temple baix de Kefrén, IV dinastia. [El Arte Egipcio, Manniche, Imatge V (pag. 64) “visió lateral”] [El Arte Egipcio, Paidós, (pag. 48) “visió frontal”]

L'IMPERI MIG.

La crisi que pateix Egipte durant el 1º Període Intermedi es resolta amb l'aparició d'un nou faraó, que intentarà restaurar l'imperi i haurà de fer creure als súbdits que és rei i déu alhora, però, el faraó, mai més tornarà a tenir la credibilitat que havia tingut a l'Imperi Antic.

En aquesta escultura el rei juga a fer el paper de rei i de deu. Representa al déu Horus amb el falcó (darrere el cap).

L'artesà, que era analfabet, va fer servir un material difícil de traslladar, molt dur: la diorita negra. Esta pulida seguint una tècnica molt elevada.

L'espai on es va trobar li dona una funció clara: que el rei rebi les ofrenes funeràries.

Les bones idees d'aquesta escultura les trobarem més tard, en època de Cleopatra.

La doble naturalesa del personatge: per les insígnies de poder (barba i perruca) i per la representació del déu Horus (falco).

El tron és un element de poder que funcionarà en moltes altres cultures. Les potes del tron son zoomòrfiques, son potes de lleó. Aquest animal és el símbol de la força, com el toro.

El símbol de les dues corones d'Egipte, que estan pintades en dos colors diferents segons el lloc que representen:

El nord d'Egipte - corona vermella = color de l'argila.

El sud d'Egipte - corona blanca = color del desert.

Els animals també representen aquestes dues terres: els uraeus? (nord) i els nekbeth? (sud).

Tots aquests símbols estan gravats a la part lateral del torn. També hi apareix representada la flor de lotus i la del papir, símbols de l'Alt i Baix Egipte, per tant de l'unificació d'Egipte.

El falco simbolitza el déu Horus i ,per tant, que el rei és el déu vivent. Demostra una clara idealització del rei Kefrén, és perfecte, jove, solemne...

A la base, on posa els peus el personatge, esta gravat el seu nom, per identificar-lo.

El punt de vista és frontal i lateral, si es volen veure els símbols.

  • Escultura → Micerinos i la seva dona, IV dinastia, Gizeh. (Museu de Belles arts de Boston) [El Despertar de la Civilización, (pag. 113)]

El faraó acompanyat de la seva dona. És un grup escultòric elaborat en un mateix bloc de pedra.

La dona vivia una situació excepcional a Egipte i això l'artista ho reflecteix en aquest grup: el rei i la reina son de la mateixa mida, a més la dona abraça al marit per la cintura. Estan idealitzats.

  • Escultura → triada de Micerinos, IV dinastia, Gizeh. [El Arte Egipcio, Manniche, Imatge VI (pag. 64)]

El faraó porta la corona de l'Alt Egipte de color blanc. És una escultura de mida reduïda, representa el faraó amb dues deesses: Hathor (la de les banyes) i la d'un nomos de l'Alt Egipte (la que te el símbol d'aquesta nomos).

Aquest tipus d'escultures es col·locaven sobre un pedestal, això fa difícil saber la seva localització exacta, perquè no ha deixat marca en el paviment.

La temàtica de les triades estava molt estesa, es van representar tantes triades com indrets hi havia a l'Alt Egipte, on es venerava la deessa Hathor. Algunes son de gran qualitat, com aquesta, i altres eren més pobres per la gran quantitat que se'n feien.

A la base apareix el cartutx enrotllat amb el nom dels personatges (protocol).

  • Escultura → faraó de fusta. Ha perdut la capa d'estuc que la recobria per unificar-la i que no es veiessin les juntures. [El Arte Egipcio, Manniche, Imatge VIII (pag. 65)]

Els ulls son de pasta de vidre. Se sap que és un faraó perquè porta una vara a la ma que l'identifica com a tal. Te papada, element molt ben vist a Egipte, estava relacionat amb la grossor.

Es va trobar molt ven conservada, però es va haver de restaurar.

  • Escultura → faraó Fiope o Pepi, VI dinastia. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 90)]

  • Escultura → faraó Fiope. És una escultura d'alabastre de finals de l'Imperi Antic. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 90)]

  • Escultura → deessa Isis amb el seu fill Horus. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 90)??]

Horus esta assegut a la falda de la seva mare, evoca a la Verge Maria. Esta feta en alabastre. És de finals de l'Imperi Antic.

  • Escultura → escribes, IV-V dinastia. Museu del Luovre. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 80)]

No hi ha classe 17-11-00

No hi ha classe 22-11-00

23-11-00

A l'Imperi Antic trobem altres produccions artístiques com la vaixella. Es van trobar milers de peces d'alabastre i d'altres materials.

  • Vaixella → les peces destaquen per les habilitats i l'elegància que denoten. Son molt imaginatives.

La vaixella sempre es feia en pedra pulimentada

  • Dibuix → dels arqueòlegs d'un amagatall, desprès de ser saquejat.

Hi veiem l'aixovar funerari, parcialment conservat, de la reina Heteferes I, que va ser regent del seu fill.

Aquesta troballa permet comprovar quin era l'aixovar funerari hi havia a la IV dinastia. En aquest cas hi trobem mobles (sillons, llit funerari...) i una part més sumptuosa (maquillatge, joies...) formada per peces d'or i plata. El fet de trobar peces de plata demostra que a la IV dinastia ja existien les relacions comercials amb altres zones, perquè a Egipte no hi havia plata.

  • Habitació → un biombo aïllava la cambra de la resta. Estava formada per un silló i un llit, decorats amb elements florals i zoomòrfics. [El Despertar de la Civilización (pag. 114)]

  • Recipient → fet en or marcís. És un element molt representatiu. (Trobat també a la cambra de Heteferes ?).

TEBES.

DEYR EL-BAHARI I MENTUHOTEP.

1º Període Intermedi. El nacionalisme de l'Alt Egipte renunciarà la vall del Nil. Els faraons de la XI dinastia no podien reivindicar el tron, només ho podien fer amb les armes.

Per això la historia es falsejada. Els faraons juguen a ser reis-deus. Com que aquests faraons eren de Tebes i el déu titular de Tebes, Amón, no era important fora de la nomos li van afegir l'apel·latiu Re o Ra: per tant ara l'anomenaven Amón-Re.

Deien que aquesta divinitat era el protector del faraó i per tant eren considerats els fills d'Amón-Re, és a dir, deus.

Per fer més forta la imatge van instal·lar la capital a Tebes on hi havia un temple dedicat a Amón-Re, així converteixen la nomos en capital política i religiosa alhora. En convertir-se en capital Tebes van remodelar i fundar nous temples dedicats a la divinitat modificada, amb una clara ambició monumental, com el temple de Karnak i el de Luxor que es van remodelar durant la XI i XII dinasties.

Cerimònia de Hebsed o sed. La celebraven al temple de Karnak, fins i tot quan es trasllada la capital a la XI-XII dinastia es continua celebrant a Karnak.

Montuhotep va ser el responsable que Tebes esdevingués capital, política i religiosa, primer i religiosa només, desprès. Aquest faraó s'hi va enterrar.

De la Tebes de l'Imperi Mig només en queden vestigis.

  • Circ → situat a Deyr el-Bahari. Hi ha dos edificis. [El Arte Egipcio, Paidós, (pag. 31)]

  • Temple → temple funerari de Hatchepsut, Deyr el-Bahari, XVIII dinastia. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 138)][El Arte Egipcio, Paidós, (pag. 31)]

Aquest edifici sembla un circ. És més gran que un altre situat al costat però aquest últim és més important. És el conjunt funerari del faraó Montuhotep.

Un temple funerari és un lloc de culte. El cos de la reina estava situat a la Vall dels Reis (això s'introdueix a l'Imperi Nou). En canvi un conjunt funerari era un lloc d'enterrament i de culte.

  • Conjunt funerari → el de Montuhotep. El seu valor esta en relació amb la historia d'Egipte. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 99)]

Aconseguir un edifici rellevant era molt difícil. No hi havia ma d'obra i l'edifici es va construir a la perifèria (al sud). Tampoc ajudava el fet d'haver sortit, feia poc, d'una crisi.

Des del punt de vista tipològic no és del tot perfecte, però la configuració d'una de les parts de l'edifici és totalment original.

  • Temple → el temple estava format per un edifici més un pati amb una rampa descendent que conduïa a un altre temple.

La piràmide i el temple alt, utilitzats fins ara, s'han fos en un sol edifici.

Dues files de columnes sobre una planta quadrada sostenien un element central, una piràmide o una estructura coberta plana a mena d'altar gegant. Les columnes dels pòrtics del pati eren octogonals, però llises. La tomba estava situada a la roca, sota un vestíbul amb columnes, col·locat darrere el pati. Els murs del deambulatori hipòstil estaven decorats amb relleus, i davant del monument s'hi havia plantat arbres.

Era com un mur de contenció, la perspectiva que es veia era el penyasegat com a telo de fons, a més s'hi veia un porxo al mur: amb la funció d'harmonitzar l'edifici i l'entorn.

Els suports sense decoració donaven un sentit de verticalitat.

Es va trobar una escultura que era un doble del difunt, momificada i amb la pell fosca.

Les columnes de l'interior son de secció circular, en canvi les de l'exterior son de secció quadrada.

Els relleus dels porxos representen la capacitat de reunificar Egipte per la força de les armes, hi ha escenes de batalla.

La funció dels murs era dividir, separar els espais i els usos que en feien de cada un d'ells. U n mur parteix el temple alt en dos parts, es vol imitar l'edificació de l'Imperi Antic.

Es un conjunt funerari reial. Potser a partir de la IV dinastia (la de Kefrén) i de manera inequívoca a partir de la VI dinastia.

A la XII dinastia la capital es trasllada a Lisht, prop de Menfis.

  • Escultura → Sesostris I, XII dinastia. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 109)]

  • Piràmide → de Sesostris II, XII dinastia

Falta 24-11-00

Falta 30-11-00

Falta 01-12-00

14-12-00

IMPERI NOU.

TEBES: DEIR EL-BAHARI I HATSHEPSUT (KARNAK I LUXOR).

  • Temple → planta del temple dedicat a Amón-Re, Karnak.

Ja existia a l'Imperi Mig. És un temple bàsic per l'art egipci. molts faraons van competir per deixar la seva empremta al temple. S'estava remodelant i utilitzant contínuament. En tot cas sempre s'intentava que seguis la seva funció: donar tranquil·litat al deu. Aquestes remodelacions son la causa que l'edifici tingui una forma tant estranya.

De fet el temple és una obra votiva, com tots els temples que es construeixen a Karnak.

A la planta es pot veure el sector que correspon al “sancta sanctorum”, lloc on hi havia la capella, la divinitat i la barca. (seria l'habitació hermètica i fosca dels temples mistèrics).

Aquest temple va créixer cap al sud i cap a l'oest, en relació amb les sortides que es dirigien als altres dos temples de Tebes. I en relació amb les dues grans festes que se celebraven a Karnak:

  • La festa d'Opep: relacionava el temple de Karnak amb el de Luxor, que es vinculaven per l'avinguda de les esfinx. Estava dedicada als deus Amón, Mut i Khonsu. Marxaven processionalment cap al temple de Luxor dedicat a Amón.

  • La festa de la Vall: relacionava els temples funeraris occidentals. Era la festa dels morts, el dia del retrobament. Amón-Re travessava el Nil i visitava els temples funeraris occidentals i els hipogeus de la vall dels Reis.

A la planta també s'hi pot veure la successió de patis i pilons (deu en total) amb les façanes monumentals. Segueix el típic esquema d'entrada: façana monumental + pati, però ho han multiplicat. Es veu l'estructura de creixement. Les dues sortides del temple estan relacionades amb les festes d'Opep i de la Vall.

A partir de Tutmosis III les façanes es converteixen en grans programes iconogràfics. Explicaran les seves batalles exteriors. Tebes era visitat per tothom i per tant podien saber, gràcies als relleus, el que havia fet el faraó, eren relleus propagandístics.

Un d'aquests relleus propagandístics és el de la batalla de Quresh.

Els temples no només eren la casa d'un deu. podien haver-hi diversos edificis dedicats a més d'un deu.

Hi va haver faraons que van deixar més empremta que altres al temple de Karnak:

La numeració no és cronològica.

De la dinastia XVIII:

  • Tutmosis I: va construir els pilons 4 i 5.

  • Hatshepsut: va construir el piló 8 (a l'eix meridional).

  • Tutmosis III: va construir el piló 7 i va promoure la construcció del darrere del santuari (com a lloc on celebrar el seu Heb-Sed).

  • Amenofis III: va construir el piló 3.

  • Amenofis IV Ajenaton: va construir un nou edifici. Optà per una altra divinitat i prohibí la resta de cultes. Llavors el temple de Karnak es va tancar. El faraó va anar a viure a Tell el-Amarna.

De la dinastia XIX:

  • Horemheb: era un militar que va assumir el govern del país i va retornar a l'ortodòxia d'Amón. Va construir el piló 10.

Amenofis IV Ajenaton va canviar de divinitat perquè l'atabalava que el poder estigues en mans dels sacerdots. El deu Amón era mistèric, és a dir, que es revelava en oracles. I els únics que podien desxifrar o interpretar aquests oracles eren els sacerdots, per tant tenien el poder. Tots els faraons estaven tutelats per aquest deu (o pels sacerdots), i molts ho propiciaven per interessos. Però Amenofis IV Ajenaton no vol ser tutelat pel deu i decideix canviar Amón per una divinitat solar, la qual no necessita intermediaris per declarar-se. Fent això es posa en contra els sacerdots, per això abandona Tebes.

L'ultima etapa de la dinastia XVIII és un embolic, és difícil que va passar ben be. Es retorna a l'ortodòxia, Amón-Re torna a ser el deu que governa. En aquesta època es fan obres monumentals.

  • Seti I (o Setos I): a l'inici de la dinastia XIX fa la sala hipòstila del temple de Karnak, per fer-se perdonar. La fan entre dos pilons (el 2 i el 3), en un dels patis.

  • Rameses II: fa el piló 2. És el fill de Seti.

  • Rameses III: fa un edifici entre els pilons 1 i 2. Aquests edificis no son temples son edificis de parada processional.

[El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 136 i 141)]

  • Maqueta → temple vist des del santuari. Encarats cap al riu. A la façana hi havia dos obeliscs a banda i banda.

  • Relleu → figura de Hatshepsut destruïda expressament. Hi ha elements repicats, protocols i figures eliminades.

En els moments d'ortodòxia es van destruir i eliminar les imatges d'aquells que no havien seguit les normes. També es va perseguir el record d'Amenofis IV Ajenaton. El temple de Hatshepsut es va tancar i es van destruir les escultures i els protocols. Es va eliminar la reina de les llistes reials, se l' va impedir la seva memòria.

Hatshepsut era la tercera generació de reines que havien tingut filles hereves del tron. Les dues primeres generacions es van solucionar transferint el poder reial als marits d'aquestes i transformant els descendents en fils d'Amón. Però Hatshepsut no va cedir el poder i va regnar ella sola, la seva època es caracteritza per la falta de guerres, va mantenir les possessions però no les va ampliar. Per tant es va quedar al poder quan no podia. Per això la va perseguir l'ortodòxia.

  • Relleu dels pilons → trasllat de la barca sagrada. Capella on anava el deu.

  • Temple → sector oriental del temple on es va celebrar el Heb-Sed de Tutmosis III. Els pilars estan relacionats amb la decoració vegetal de cada part d'Egipte (Alt i Baix Egipte).

  • Relleu → representació d'unes ovelles. Eren el símbol d'Amo-Re.

  • Temple → patis del temple de Karnak.

  • Temple → edifici annex al temple de Karnak.

Amenofis IV Ajenaton va cometre un error quan va plantejar el canvi. Va construir un temple dedicat al deu Aton (a Karnak). La celebració del seu Heb-Sed la va commemorar amb la construcció d'un nou temple, que va ser arrasat a la dinastia XIX. (Es van recuperar tots els carreus decorats amb relleus i s'intenta reconstruir).

  • Temple → pati interior.

  • Foto → desmuntatge d'un dels pilars per recuperar aquest temple. (Es pilars desprès es tornen a muntar).

  • Temple → estat del temple actual.

  • Sala hipòstila → hi falten els arquitraus. [El Arte Egipcio, Paidós, (pag. 27)]

  • Sala hipòstila (dibuix) → era un espai molt gran. Era una espècie de sala basilical (nau central més alta i dues naus laterals). La llum entrava per unes claraboies de la nau central deixant les laterals en penombra.

  • Dibuix → sala hipòstila des de l'exterior.

  • Foto → claraboies (des de l'exterior).

[El Arte Egipcio, Paidós, (pag. 26)]

  • Mapa → Temple de Luxor. Encarat a la ciutat.

La funció d'aquest temple era el culte a Amón-Re, però el deu només el visitava un cop a l'any, per la festa d'Opep.

Es l'harem meridional d'Amón.

Es més unitari que el de Karnak. en aquest només hi van intervenir dos faraons.

La planta es divideix en dos sectors:

El primer format per el “sancta sanctorum” més un pati obert, i el segon format per un corredor que condueix a un pati i el piló de la façana principal.

A l'últim pati hi van construir, més tard, una mesquita amb un minaret. Actualment encara se celebra la festa d'Opep i s'arriba a aquesta mesquita.

La festa d'Opep, a principis de la dinastia XVIII, commemorava la unió d'Amón-Re amb una mortal (la hierogamia), la qual donava lloc al naixement d'un nou faraó.

El primer sector del temple es va construir a la XVIII dinastia per Amenofis III. A l'època de Tutancamó s'acabà la decoració amb relleus del corredor hipòstil. Rameses II va fer el piló i el pati on hi van col·locar dues escultures colossals del rei i dos obeliscs precedents de la façana. Al porxo que envolta el pati hi ha un templet processional que data del regnat de Hatshepsut.

Per arribar a aquest temple la processó travessava Tebes o feia el recorregut pel riu i per un canal que arribava al temple.

  • Temple → vista de la zona del santuari. Destaca la monumentalitat del piló i de la columnata.

  • Temple → planta de l'edifici.

  • Temple → façana d'entrada al temple, estava precedida per dues estàtues. Els murs de la façana estaven coberts de relleus que commemoraven les gestes militars.

  • Relleu → detall de la festa d'Opep. Es veuen les vaques del seguici.

  • Temple → detall de la columnata. Estan recobertes de relleus incisos.

15-12-00

LA VALL DELS REIS. ELS HIPOGEUS.

Per obtenir joies i els tresors dels aixovars funeraris dels faraons es destruïen les imatges i les cambres. I això significava impedir al faraó viure la vida eterna. Per això es va decidir separar la cambra funeraris del temple de culte.

Es van fer els hipogeus excavats a la roca de la carena de darrere a la Vall dels Reis. Els hipogeus eren tombes on hi col·locaven el cos del rei i l'aixovar funerari, desprès tancaven els accessos per evitar els robatoris. La zona era fàcil de vigilar.

La tomba de Tutankhamón va ser una de les que van intentar robar, però no es van endur res. La importància d'aquesta tomba recau en el seu aixovar funerari. El faraó no representa res en comparació amb altres reis, i coneixent el seu aixovar, ens podem imaginar com serien els dels reis més importants.

Les reines s'enterraven més al sud de la Vall del Nil, a la Vall de les reines, en hipogeus excavats a la roca.

Aquests hipogeus no es poden separar dels temples de culte. Son un tot.

Els temples funeraris reials:

De la dinastia XVIII:

  • Hatshepsut.

  • Amenofis III.

  • De la dinastia XIX:

  • Rameses II.

  • De la dinastia XX:

  • Rameses III

  • Temple de Hatshepsut.

    • Temple → de Hatshepsut, Tebes, dinastia XVIII. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 138)] [El Arte Egipcio, Paidós, (pag. 31)]

    A la dinastia XIX quan va ser deslluïda la memòria de la reina el temple va deixar de formar part dels temples visitats per Amón-Re a la festa de la Vall. La seva funció canviarà i passarà a ser un temple per una divinitat: Imhotep.

    Aquest era venerat com un deu curatiu, per això es va convertir en un lloc de peregrinació. Els malalts dormien al temple i durant la nit el deu els posava les mans a sobre i els curava.

    Es un edifici molt ben resolt, l'arquitecte va seguir el model del temple de Montuhotep, situat al costat.

    L'esplanada de davant era el temple alt. És organitzat en terrasses esglaonades que entren a la muntanya. Els porxos ajuden a connectar el temple amb el paisatge.

    • Temple → vista des del penya-segat. S'hi veuen dues terrasses i el passadís que conduïa al temple baix. L'avinguda de les esfinx també es veu des d'aquí. Hi havia unes 200 esfinx però moltes van ser malmeses en zones vitals durant la destrucció de la memòria de Hatshepsut.

    Unes rampes connectaven les terrasses que estaven envoltades de porxos. Aquests eren decoratius.

    • Planta → del temple de Hatshepsut.

    Els elements de suport son de planta quadrada, sense capitell ni ornamentació en un intent de recupera la tradició clàssica.

    Hatshepsut es va esforçar a restaurar els edificis del Baix Egipte que havien estat utilitzats pel Ixos, va fer esborrar els seus rastres.

    La zona anomenada semi-hipogeu (no és correcte anomenar-la així) és on es concentrava el temple funerari i estava complementada per l'hipogeu. En aquesta zona s'hi feia l'ofrena funerària anual.

    A part hi ha dos espais: un al nord, a l'aire lliure, i un al sud, la capella de culte als avantpassats reials. En aquesta capella s'hi van trobar les llistes dinàstiques decorant els interiors, des d'un punt de vista litúrgic.

    En aquestes llistes només hi sortien els que eren considerats aptes per ser evocats. Hatshepsut no serà apta i per això l'esborraran d'aquestes llistes.

    A l'Imperi Nou es repeteixen els temes: el Llibre dels Morts apareix en aquest període. Ens parla del viatge del difunt mentre el seu cos es momificat. Explica quines proves ha de superar i com (totes les proves s'han de fer de forma màgica). Si el supera viurà la vida eterna.

    Aquests llibres es feien en rotlles de papirs que es deixaven al sarcòfag del difunt.

    Els funcionaris de Gurna al nivell inferior hi deixaran els rotllos??

    Els nobles i els funcionaris decoraran les parets amb temes biogràfics. Els reis en canvi representaran les batalles reials. Hatshepsut es desviarà de la norma, perquè no hi ha hagut cap guerra durant els seu regnat. Els relleus els trobarem a l'interior dels porxos, al del sud, el Porxo de Punt narra l'expedició a país de Punt, per obtenir encens (arbre que no existia a Egipte). L'expedició estava formada pels militars i els expedicionaris, que van sortir de Tebes cap al Mar Roig amb el material necessari per muntar vaixells de navegació fluvial, amb els quals van anar, per la costa, cap al sud (cap a l'actual Somàlia). L'expedició va ser un èxit.

    Al porxo nord, el del Naixement de la reina, explica en naixement mític de Hatshepsut, com a filla d'Amón-Re. Narra la hierogamia (unió entre el deu i la mare de la reina (Ahmes)).

    • Plantes → del temple de Hatshepsut.

    • Temple → planta i alçat.

    • Relleus → els que narren l'expedició a Punt, s'hi veu el vaixell.

    • Relleus → s'hi veuen les típiques cases africanes.

    • Relleu → reina del país de Punt.

    • Relleu → reina Ahmes, mare de Hatshepsut.

  • Temple d'Amenofis III.

    • Estàtues → colossos de Memnón. És l'únic que queda del temple d'Amenofis III. Els colossos anaven adossats al pilar de la façana. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 142)]

    • Escultures → imatges entronitzades del rei (colossos). Les dues flors simbòliques entrellaçant-se ajudades pels dos rius personificats (el del nord i el del sud) simbolitzen la renunciació d'Egipte.

  • Temple de Rameses II.

    • Planta → del temple de Rameses II. Recorda un temple de caire mistèric. Hi ha dos patis i una sala hipòstila. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 259)]

    • Planta → dinastia XX. L'ordenació és la mateixa que la d'un temple mistèric perquè un cop l'any Amón-Re visitava el temple.

    En aquesta època s'utilitzaven les dues solucions de cobertura (pedra i tova) segons la importància de l'espai.

    En aquest temple hi havia un palau reial fictici (per us en la vida eterna).

  • Temple de Rameses III.

    • Temple → a Medinet Habu, Tebas. [El Arte Egipcio, Manniche, (pag. 140)]

    A causa de la crisi es van feu uns murs d'aïllament. Les torres dels extrems son de l'Imperi Nou (època d'obertura a tots els nivells). Aquestes edificacions no tenen precedents a Egipte, però si a Siria.

    • Temple → torre.

    • Relleu → decoració exterior dels murs del temple. Els relleus representen una escena de remots antecedents: la de la paleta de Narmer. Per primera vegada en la història de l'art egipci els enemics son mostrats de front.

    • Relleu → part inferior dels arquitraus. L'arquitectura estava coberta de policromia.

    • Dibuix → palau fictici, annex al primer pati. Hi ha dos àmbits diferents: la zona oficial on el rei rebia els ambaixadors estrangers al salo del tron, la sala hipòstila del costat del pati.

    Una obertura comunicava aquesta sala amb el pati: era la finestra d'aparició, la qual és l'única que es conserva. (aquesta no es va fer servir mai per això era falsa com el palau).

    Durant el regnat d'Amenofis IV Akhenatón es vol demostrar la proximitat del rei (i la seva família) al poble. És el primer cop que un rei demostra el seu afecte per les filles. Per això comença a fer-se la finestra Aparicio. Per ella es feia l'entrega del collaret d'or. Totes aquestes escenes es representen als relleus.

    • Temple → detall del nivell del palau.

    20-12-00

    • Repàs.

    • Mapa → de la zona de Tebes.

    • Foto → vall, canal que arribava a Luxor.

    • Hipogeus → de les dinasties XVIII a la XX.

    • Foto → a la muntanya es pot veure les localitzacions de les tombes.

    • Dibuix → de les corbes de desnivell i de les tombes excavades a la roca.

    • Plantes → a la imatge veiem les tombes ordenades cronològicament de més antigues a menys. [Dossier Arqueologia del Món Antic (pag. 29)]

    La planta va evolucionar de forma circular a la rectangular i més longitudinal (a la dinastia XVIII).

    Hi havia un desnivell que anava baixant des de l'entrada al nivell inferior. L'ultima habitació és on col·locaven el sarcòfag, l'anomenaven Sala d'Or. Les parets estaven pintades de color groc perquè és on el faraó es convertia en deu i la seva matèria en carn de deu, és a dir, en or.

    A les tombes s'hi excavaven pus. Aquestes tenien una doble funció: la de dipòsit d'aigua, impedien que l'aigua arribes a la cambra del sarcòfag, i la de dificultar l'accés a la tomba.

    Les parets dels hipogeus estaven decorades amb pintures sobre el mur o amb estuc treballat com si fos relleu policromat.

    La temàtica d'aquesta decoració era escatològica, del llibre dels morts, de les portes o de les cavernes. Sempre era la mateixa temàtica, per tant, son poc originals.

    • Relleu → policromat. Representa els protocols del rei.

    • Pintura mural → representació del llibre dels morts, tomba de Tutmes III, Tebes, La Vall dels Reis.

    • Cambra → Sala de l'or

    • Relleu → tomba de Tutankamó. Representa la resurrecció del difunt. També el seguici amb el baldaquí que transporta la mòmia.

    • Sarcòfag antropomorf → escena de l'obertura de la boca a Tutankamó. La figura de la mòmia porta la corona de l'alt Egipte, té la cara verda com Osiris.

    VALL DE LES REINES.

    Nefertari era l'esposa principal de Rameses II, pertany a la dinastia XIX. A Abu Simbel hi ha dos temples a la divinitat (també a la de Remeses II): un esta dedicat a Rameses II com a deu, i l'altre a Nefertari com a deessa (Athor), és l'únic cas en la història d'Egipte que una reina rep un temple com a deessa.

    La vall de les reines era anomenat el lloc de la bellesa i la vall dels reis el lloc de la veritat.

    Els hipogeus de les reines eren similars als dels reis però més reduïts, si un fill moria quan encara era un nen l'enterraven amb la mare.

    • Pintures murals → capa d'estuc de guix formant un relleu policromat. Hipogeu de Nefertari.

    • Pintura mural → Nefertari es duta de la ma per la deessa Isis. Es veu una certa voluntat de crear volum.

    • Habitació → pintures que recobreixen totes les parets. Podem veure la reina fent ofrenes als quatre fills d'Horus.

    • Pintures → la sala d'or de la tomba de Nefertari, se la veu convertint-se en Osiris.

    • Ciutat → fotografia de les restes de la segona ciutat egípcia (de fet la segona és Tell Amarna, aquesta seria la tercera).

    Es la cuitat dels artesans Deir el-Medinet, de planta irregular. Els artesans vivien i s'enterraven aquí. El que veiem a la fotografia és la zona d'habitació, n'hi havia una de temples.

    • Hipogeus → alçats dels hipogeus dels artesans. Presentaven un element distintiu a la façana: una petita piràmide. La zona superior era destinada al culte funerari, un pou conduïa a la part inferior on col·locaven el difunt i l'aixovar funerari. Les parets de la part superior estaven decorades amb pintures murals. Les de la cambra funerària no.

    21-12-00

    • Cases → de la ciutat dels artesans. Son allargassades, amb les estances distribuïdes en un rectangle. A la part posterior hi havia la cuina. El terrat era una part important de la vivenda.

    • Foto → estat actual de les cases de Gurna, al costat de la muntanya o veiem entrades a la roca. Aquestes eren llocs d'habitació dels monjos monaquistes de l'època cristiana. En aquestes habitacions o tombes excavades a la roca trobem les millors pintures de l'art egipci.

    Els hipogeus d'aquests artesans unien el recinte de culte (a la part superior) i la tomba (a la part inferior), on trobem també el sarcòfag amb el rotllo del llibre dels morts.

    Snnefer (l'alcalde de Tebes) va decorar també la seva cambra funerària.

    • Foto → tombes excavades a la roca.

    • Plantes → hipogeu de Gurna. Pertanyia a Ramose, visir d'Amenofis III i d'Amenofis IV. La tomba va quedar inacabada quan Amenofis IV Akhenatón va marxar a Tell Amarna, quan va canviar el culte d'Amón pel d'Atón.

    Amenofis IV Akhenatón es anomenat així pel deu Atón, antigament la ciutat de Tell Amarna s'anomenava Akhenatón (horitzó del deu Atón).

    La forma de l'hipogeu és la d'una T invertida.

    • Cambra petita → la decoració segueix la temàtica de la desesperació davant la mort.

    Les escenes representen un funeral egipci, amb els familiars i unes figures femenines que realitzen el plany ritual amb els braços aixecats, estirant-se els cabells i obrint-se les túniques (aquestes ploraneres les trobem al cristianisme, en el plany per Crist).

    L'exemple d'aquestes ploraneres és el més antic de la zona del Mediterrani.

    • Habitació → hi ha més decoració en aquesta habitació, escultòrica (en relleus). Son poc variats iconogràficament. Representen el banquet funerari que els vius celebraven per despedir-se del difunt. Es repetia anualment el dia de la festa de la Vall.

    • Relleu → representació de les parelles que assistien a aquest banquet. Les que es representen en aquest relleu son d'alt rang (per la indumentària i per les insígnies que ostenten) representa Ramose, amb el ceptre de visir. Porta el collaret d'or (condecoració del faraó a aquells amb qui confiava). És un relleu molt pla però d'una altíssima qualitat. Unes pinzellades fines completen la imatge dels relleus.

    • Pintura → tomba de Gurna. Museu Britànic. Escena que representa el difunt practicant la cacera amb arpó i amb bumerang. [El Arte Egipcio, Manniche (pag. 168)] [Los Colores (pag. 21)]

    Es considerada de les millors pintures egípcies de totes les èpoques per la qualitat de l'artista i la varietat i originalitat.

    El destinatari de la tomba era Nebamon.

    Les dues escenes de cacera es feien per separat. La que veiem a la diapositiva és la del bumerang.

    Destaquen les aus, els papirs els animals de terra, la gran varietat de fauna que vivia als canyissars fluvials.

    • Pintura → és la mateixa escena que l'anterior. Però de menys qualitat. Aquesta va ser feta per un funcionari aficionat. L'anterior estava feta per un artista.

    Quan havien de partir una imatge, els artistes s'hi resistien perquè era invalidar la seva possible vida. En aquesta pintura el funcionari per no haver de partir la figura amb l'arpó no l'ha dibuixat.

    • Pintura → transport de l'aixovar funerari cap a la tomba.

    • Pintura → banquet funerari de Nebamon. S'hi veuen les parelles que assistien al banquet. Destaca la vistositat de la moda femenina. Les dones portaven un con de greix perfumat al cap que s'anava desfent durant el banquet i anava perfumant. [El Arte Egipcio, Manniche (pag. 167)]

    • Pintura → serventes dansant. Tomba de Nebamon. Un músic cec cantava les exelències del difunt als funerals. [Ars (pag. 47)]

    • Pintura → dibuix esquema. Representaven escenes biogràfiques, allò que enorgullia el difunt. Un alt funcionari responsable de les obres artístiques del faraó explica això a les pintures.

    • Pintura → taller d'orfebreria destinat al monarca. Mastaba de Mereruca. Aquesta també podia ser una escena biogràfica d'un encarregat del taller.

    • Pintura → tribut anual al faraó per part d'un visir.

    • Pintura → collites del rei. Activitats agràries que depenen del visir.

    • Pintura → cambra funerària de Sennefer. Representa una parra amb raïms i el difunt acompanyat de les seves tres dones (era monògam).

    Comencen a incorporar-se nous temes que tenen a veure amb l'orgull professional del propietari de la tomba. A més també s'hi fan les escenes de les ofrenes però en aquestes s'omple la taula d'aliments i obvien les escenes de la producció d'aquests aliments.

    • Planta → de la cambra de Sennefer.

    • Relleu → representa Amenofis IV Akhenatón amb la seva dona (Nefertiti) i les dues filles. El rei demostra el seu afecte per una de les filles. Aquest relleu és oficial, el deu Atón hi es present en un disc solar.

    Iconogràficament és extraordinari per la seva originalitat. Mai en l'art egipci s'havia representat un faraó amb sentiments cap als fills o en actitud familiar, i menys en una representació oficial.

    • Escultura → colossal, Karnak. [El Arte Egipcio, Manniche (pag. 189)]

    El faraó es representat amb un aspecte estrany. Volien representar l'espiritualitat del moment.

    Les representacions seguien dos models: a) la colpia dels models antics; b) seguint les formes cal·ligràfiques (distanciament del naturalisme).

    Es el rei qui vol canviar la manera de representar allò que vol ser el faraó.

    Amenofis IV Akhenatón volia semblar més proper als seus súbdits (com ho havia demostrat amb la creació de la finestra d'apropament, els relleus...), volia mostrar-se humà, amb sentiments.

    Ameofis IV es va presentar com l'únic profeta del deu Atón a la terra, tots els que volguessin arribar al deu havien de passar per ell.

    • Ciutat → Tell Amarna era la capital política i religiosa. És una mostra de la ciutat més important. Es va abandonar desprès d'Amenofis IV Akhenatón.

    • Ciutat → barri central.

    ÚLTIM DIA No hi ha classe 22-12-00

    41