Protocol de Kyoto

Medio ambiente. Protocolo de Kioto. Contaminación. Emisión de gases contaminantes # Protecció del medi ambient. Politiques ambientals. Responsabilitats civils

  • Enviado por: Bitxeta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

INFLUÈNCIA DEL PROTOCOL DE KYOTO A LES COMPANYIES ENERGÈTIQUES

ÍNDEX


Introducció

Energía i medi ambient

Politiques ambientals i el seu marc legislatiu

Legislació ambiental

Instruments alternatius o complementaris

Instruments econòmics

Responsabilitat civil per danys al medi ambient

Actuacions tecnologiques

Perspectives futures

Mesures, càlculs verificacions establerts pel protocol de Kyoto

3

4

5

6

7

8

9

9

11

12


INTRODUCCIÓ

Actualment la protecció del medi ambient en el sector de la indústria és una responsabilitat corporativa. La compativitat exigeix a les empresses l'ús racional dels recursos i la conservacio i aprofitament de l'energia. Aquestes empreses també estan obligades a reaccionar positivament davant els canvis de valors i els comportaments socials, i això pot afectar a l'economia i als seus mercats.

Temes com ara el transport transfronterer de contaminants atmosfèrics o la polució del mar i de grans rius va donar dimensions internacionals a aquests fenòmens. També altres problemes com el canvi climàtic relacionat amb l'efecte hivernacle, la destrucció de la capa d'ozó o la perdua de la diversitat biològica han ampliat fins a nivell mundial la magnitud de determinades questions.

A aspectes legals, tecnològics i econòmics s'han afegit consideracions socials i polítiques i étiques.

La indústria energètica i en particular el Sector Elèctric han sigut objecte de una continua atenció. La societat humana té una creixent demanda del subministrament energètic. Per això, les instal·lacions de producció d'electricitat augmenten en número i capacitat, fent ús així de quantitats cada vegades més grans de matèries primeres, recursos i produïnt més residus.

La indústria elèctrica ha anat fent ús d'una variada serie de tecnologies, però en canvi en el marc de polítiques ambientals planteja , de forma continua, objectius importants d'implicacions tecnològiques i econòmiques.

ENERGIA I MEDI AMBIENT

El sector energètic exerceix una serie d'efectes sobre el medi que l'envolta degut a les següents causes:

  • ocupació dels espais naturals per l'establiment de les instal·lacions productores d'energia elèctrica o extractives de matèries primeres.

  • utilització i consum de recursos renovables i no renovables.

  • generació de residus materials i energètics amb possible incidencia ambiental

  • modificacions fisiques,socioeconòmiques i culturals en les zones de l'implantació de les activitats.

El resultat potser impactes sobre la qualitat de l'atmosfera, les aigües i el sòl i, naturalment, sobre les comunitats i ecosistemes relacionats amb aquests medis.

Actualment l'energia elèctrica es produeix en centrals tèrmiques convencionals( alimentades amb combustibles fòssils), plantes termonuclears o instalacions hidràuliques. En totes aquestes al llarg del temps existeix una permanent interacció amb el medi.

Però tot hi aquests casos esmentats, en previsió de poc temps no existeix un risc previsible de que els recursos energètics siguin escassos, tot i que la seva distribució com la seva disponibilitat es trobin molt desequilibrats. El 70% de les reserves mundials probades de combustibles fòssils són carbons. L'ús d'aquests recursos s'haurà de fer de manera favorable pel medi ambient ja que seguirà sent un suport del subministrament mundial .

La generació elèctrica amb carbó constitueix un exemple molt il·lustratiu d ela relació energia/medi ambient. En el cas d'Espanya, la relativa baixa disponibilitat de reserves, freqüentment de baixa qualitat, suposa un seriós desafiament contra les futures exigencies ambientals i la competivitat en el mercat intern d'energia.

Les grans centrals termoelètriques, amb consum molt gran de carbó són molt relacionades amb la contaminació atmosfèrica.

Alguns dels contaminants que es produeixen en aquestes activitats són : diòxid de sofre (SO2), els òxids de nitrogen (NOn) i partícules sòlides, diòxid de carboni (CO2) que és un dels gasos que té més efecte en l'efecte hivernacle. Alguns dels impactes que ens podem trobar que aquets contaminants provoquin són: efluents líquids, descargues tèrmiques, soroll , diferents residus com els esmentats anteriorment, impacte visual.

El control de les diferents emisions i vertiments requereix l'adopció de tècniques i sistemes de protecció específics. Aquests controls normalment es complementen amb la vigilància i el seguiment d'efectes en el entorn de les instal·lacions per evaluar el seu impacte ambiental.

POLITIQUES AMBIENTALS I EL SEU MARC LEGISLATIU

En l'any 1973 els Estats membres de la CEE van adoptar el primer programa de Acció en materia de medi ambient. En aquest s'estableixen els objectius i els principis d'una política ambiental comunitària i es descriuen les accions que s'han de fer per tal de reduir la contaminació i millorar la qualitat del medi ambient.

Abans de l'entrada en vigor de l'Acta Unica Europea, en 1987, que modifica el “Tractat de Roma” no existien disposicions legals i explícites referents a mesures comunitàries sobre el medi ambient.

En l'Acta Unica Europea s'hi inclueixen uns objectius com ara:

  • conservar, protegir i millorar la qualitat del medi ambient.

  • contribuir a la protecció de la salut humana

  • assegurar la utilització racional i prudent dels recursos naturals.

I les actuacions de la Comunitat relacionades amb el medi ambient es basen en:

- l'adopció d'accions preventives

- la correcció de la contaminació preferentment en la font productora

- la responsabilitat econòmica del contaminador ( principi de “qui contamina paga”)

Des de 1988 - El Consejo de Ministros de Energia de la Comunidad Económica Europea (CEE) - apuntava que:

“ L'establiment d'un equilibri satisfactori entre energia i medi ambient deu costituir d'acord amb l'Acta Unica Europea, un dels objectius prioritaris de la Comunitat.

Més tard, un any en concret, en el Congrés Mundial de l'Energia esmentaava que:

“ Els combustibles fòssils continuaràn siguent el principal suport al subministrament energètic mundial. Pel treball i conservació d'aquest recursos, la clau es troba en el desenvolupament de tecnologies favorables al medi ambient”

El convenciment de que les matèries primeres i els recursos de la terra no són inesgotables, i la evidència de que la natura, en el seu sentit més ampli, té una limitada capacitat per absorvir i assimilar els residus generats per les activitats humanes

En la Cumbre de Rio (1992) es van fer millores importants i parlant del sector de l'energia, hi ha l'objectiu futur de comptabilitzar el creixement econòmic, el subministrament energètic eficaç i segur i un medi ambient net.

En el programa també introduïa el concepte de política ambiental com a base del principi de la “ responsabilitat compartida”.

Particularment s'han de tenir en compte la integració dels conceptes de “ qualitat” i “ risc” en la gestió del medi ambient. En la publicació del Reglament 1836/93 del Consell de la Unió Europea permet a les indústries adherir-se, amb caràcter voluntari, a un sistema comunitari de gestió i auditoria ambiental.

En els sistemes de gestió s'inclueix habitualment la consideració de “ risc ambiental” funamentalment per. evaluar l'efecte de l'activitat considerada i en l'establiment de plans d'emergència.

En resum de tots els parràgrafs anteriors, pot senyalar-se que les tendencies en les polítiques ambientals presidides per la figura del densenvolupament sostenible, s'afageix a les mesures de caràcter prohibitiu o executiu ( establertes per la legislació) noves estrategies de col·laboració, freqüentment voluntaries. Amb elles es preten arribar a un diàleg més fluid entre l'Administració i la Indústria i , per últim extrem, una millor gestió ambiental.

LEGISLACIÓ AMBIENTAL

En els Estats es disposa de cossos legislatius, normalment molt complexes que regulen els diferents aspectes de la protecció del medi ambient. El seu incompliment pot tenir repercucions amb el Dret Administratiu, Civil i fins i tot, Penal.

A Espanya, la Constitució del 1978 recull el dret dels ciutadans a disfrutar d'un medi ambient adequat i la obligació de conservar-lo, així com els instruments sancionadors per respectar aquests objectius

Una recent recopilació del Servei Informatiu d'Europa esmenta que 748 disposicions ambientals de diferent nivell que cubreixen els diferents camps del medi ambient: aigua, aire, clima, residus, espai natural, etc...a més a més 17 documents relacionats amb els Programes d'Acció.

Els criteris bàsic relatius al control de la contaminació atmosfèrica en les grans instal·lacions de combustió, entre les que es trobenles centrals tèrmiques de combustibles fòssils.

Els criteris de qualitat de l'aire que han de respectar-se a nivell del sòl amb caràcter general, se troben regulats per la Directiva 80/779/CEE per l'anhídrid sulfurós ( SO2) i les partícules en suspensió i per la 85/203/CEE pel diòxid de nitrogen ( NO2) complementades amb algunes normes posteriors.

Tenint en compte la relació emisor/receptor, la normativa contempla també la regulació i el control d'emisions contaminants en les seves fonts emisores. S'estableix les següents linies d'actuació:

  • utilitzar la millor tecnologia disponible que no ocasioni gastos excesius

  • no es sobrepassarà els límits d'emisió aplicables

  • les emisions produïdes no donaràn lloc a una contaminació atmosfèrica significativa

  • es tindran en compte els valors límits establerts per la qualitat de l'aire.

El 1988 es va publicar la Directiva 88/609/CEE relativa a la limitació de les emisions de contaminants (SO2, Nox, particules sòlides) per les noves instal·lacions i reduccions globals per cada país en les plantes ja existents.

INSTRUMENTS ALTERNATIUS O COMPLEMENTARIS

Cada vegada és més freqüent la consideració de conceptes tals com compromisos voluntaris, instruments d'autocontrol, anàlisis del cicle de vida, etiquetes ecològiques, codis de conducta, transparencia informativa, política de formació i comunicació,...

Tot i que la legislació continuarà sent lo més important per. garantitzar el cumpliment de la política ambiental de la Unió Europea amb caràcter general, que deu ser suplementada amb acords voluntaris i amb instruments basats en el mercat.

Els diferents instruments utilitzats per complementar la legislació s'han anomenat “acords ambientals”

Es poden utilitzar a nivell regional, nacional, comunitari o internacionali establir-se amb caràcter sectorial o amb les empreses en particular. A Espanya existeix un petit número d'acords establerts. En el sector energètic es contemplen el “Plan Energetico 1995/2000” i en algunes altres disposicions oficials.

Entre les raons que justifiquen la seva aplicació trobem:

  • el caràcter de complement a la normativa ambiental ( contra la dificultat del tractament legal de totes les situacions )

  • l'augment de costos de gestió

  • l'actitud responsable de l'indústria en front el medi ambient i el canvi de mentalitat en les relacions Administració/Industria

Ventatges d'aquests acords ambientals esmentats anteriorment: la possibilitat d'adoptar noves solucions específiques dins dels costos raonables i la conseqüencia d'objectius de forma més ràpida i suau en la implantació de disposicions legals.

Els acords han d'incluir objectius quantificadors, programes d'implantació esglaonada, instruments de control i seguiment dels resultats, sistemes de verificació independent i mecanismes per facilitar l'informació pública transparent.

INSTRUMENTS ECONÒMICS

La protecció del medi ambient porta estretament unit el component econòmic. L'equilibri del triangle energia-medi ambient-economia resulta bàsic per una corrent gestió ambiental.

La internalització dels costos ambientals i l'establiment d'una comptabilitat ambiental específica comencen a ser habitual. Al principi els costos poden ser correspostos als següents conceptes:

  • operació de les instal·lacions i sistemes de control, gestió i vigilància, assessoria, impostos, taxes i costos associats als efectes ambientals.

Dins del marc de les polítiques ambientals es presenten dos aspectes particulars:

  • el funcionament dels instruments econòmics com el complement a la legislació

  • la internalitazació dels costos ambientals externs.

En el sector elèctric espanyol existeixen taxes i cànons sobre els basaments i utilització d'aigües, emissions a l'atmosfera i instal·lacions industrials; previsiblement en un futur pròxim s'implantarà un impost sobre els residus eliminats.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la importància de la creixent valoració de les externitats ambientals del sector energètic. Es consideren per exemple: els costos de determinants impactes que no es comptabilitzen per l'indústria corresponen, també la producció d'electricitat pot causar certs efectes que no són assumits ni pels productors ni pels usuaris de l'electricitat.

RESPONSABILITATS CIVILS PER DANYS AL MEDI AMBIENT

Un objectiu de totes els polítiques ambientals es comptabilitzen les activitats industrials amb unes condicions satisfactòries per la salud de l'ésser humà, els ecosistemes i les propietats.

El dret civil contempla, de forma general, la reparació dels danys encara quan no existia l'infracció de la normativa. No obstant, existeix actualment una tendència clara al establiment de disposicions específiques sobre la reparació dels anomenats: “danys ecològics”. Se'n destaquen tres camps d'actuació:

  • reposició dels bèns al seu estat original

  • adob d'indemnització per danys i perjudicis

  • i la constitució de seguros de responsabilitat civil.

A Espanya, el Ministeri de Medi Ambient ha preparat recentment un Avant projecte de “ la ley de responsabilidad Civil derivada d'Activitats amb Incidència Ambiental” i dins la normativa de gestió de residus s'inclou la obligació de contractar seguros.

ACTUACIONS TECNOLÒGIQUES

De forma general i simplificada, pot decidir-se que la prevenció de la contaminació, és bàsicament, una lluita contra la producció i el basament de residus ( materials i energètics) susceptibles d'incidir negativament sobre el medi ambient. Així doncs considerem residu a qualsevol component ( matèria o energia) que s'aporta al procés o es genera en el mateix però que no s'incorpora al producte final desitjat.

Per evitar o controlar l'informació dels residus existeixen varies estratègies generals d'actuació sobre les matèries primeres, com per exemple:


- canvi

- millora de la qualitat

També s'actua sobre els processos que tenen lloc en aquestes activitats:

  • modificació o substitució

  • millora de l'eficiència

I per finalitzar, s'actua sobre els residus:

- reciclar en el propi procés

- utilitzar els residus en l'industria

- separació i concentració

- emmagatzemant confinat de residus

- descarga controlada al exterior.

Les polítiques ambientals recomanen les següents actuacions:

1.- la prevenció de la contaminació.

2.- la reducció en la font productora o en el reciclat del circuit

En el mercat tecnològic s'ofereix una gran varietat d'opcions pel control de la contaminació en el sector elèctric i en particular en les centrals tèrmiques de combustibles fòssils.

Es posa en manifest un informe coordinat per la “Direcció General XI de la Comissió de la UE “ per definir les millores tècniques disponibles (MTD) per establir uns nous límits d'emissió en la revisió de la directiva sobre grans instal·lacions de combustió:

Els principals criteris per la selecció de la MTD són:

1.Obtenció de baixos nivells d'emissió

2. Aplicació en almenys una categoria d'operació ( combustible, capacitat d'instal·lació, factor de potencia)

3. Mínims efectes negatius,

4. Baix consum energètic

5. Subproductes utilitzables

6. Baixes emissions d'altres productes

7. Absència de problemes significatius d'afluents líquids o d'eliminació de residus

8. Implicacions econòmiques acceptables.

Altres aspectes de control ambiental de les centrals tèrmiques, com ho són el tractament d'afluents líquids o la gestió dels residus, així com la vigilància ecològica, la correcció de l'impacte visual o l'aplicació de sistemes de gestió ambiental responen als processos i mètodes convencionals ben desenvolupats.

La millora en la eficiència en la generació convencional d'electricitat i l'estalvi en la seva utilització pot contribuir a la reducció global d'emissions. Aquest pot ser el resultat de la modificació de les polítiques energètiques.

El problema de la reducció de les emissions de CO2, molt difícil d'arribar mitjançant tècniques de retenció directa, possiblement podrà fer-se mitjançant una combinació de les estratègies indirectes mencionades.

PERSPECTIVES FUTURES

Els sistemes de generació elèctrica continuaran suportant forts condicionants del seu entorn: combustibles, rendiments, costos, incidència ambiental...L'equilibri entre energia, economia i medi ambient constituirà un objectiu bàsic

Els canvis en el mercat elèctric europeu, amb una creixent tendència a la liberalització, incidirà sobre el desenvolupament dels sistemes de generació, la selecció de les matèries primeres i la repercussió ambiental.

Des del punt de vista Europeu les línies bàsiques s'orientaran cap a “la prevenció i el control integrats de la contaminació. Ja que no s'accepta la eliminació en la natura , s'ha de buscar la limitació en la producció de subproductes.

El desenvolupament sostenible requereix una atenció preferentment l'ús racional dels recursos i l'eficiència energètica.

Alguns dels condicionants que s'han de tenir en compte per l'industria en un futur són:

  • l'augment de la preocupació social pel medi ambient

  • l'enduriment de la normativa ambiental

  • la menor disponibilitat de recursos i de sòl industrial

  • l'increment de la competivitat

  • l'augment del autocontrol i dels compromisos voluntaris, més enllà del marc jurídic

  • la gestió basada en el concepte de risc ambiental

  • la millor transparència informativa

  • la participació social en la presa de decisions

Per això la gestió ambiental, haurà de contemplar pel seu desenvolupament cap a una qualitat total amb actuacions tal com:

  • l'integració dels aspectes ambientals en els objectius i estratègies corporatives

  • l'aprofitament màxim de les matèries primeres

  • la gestió avançada dels recursos

  • el funcionament dels processos nets i eficients

  • la prolongació de la vida de les instal·lacions

  • la minimització dels residus; reciclat ; i utilització

  • la diversificació de fonts energètiques i matèries primeres alternatives

  • la vigilància, i restauració del entorn

  • i la conscienciació ambiental: formació, comunicació i educació

Els serveis elèctrics són una demanda essencial de la societat moderna. A la arribada d'un desenvolupament sostenible a Europa i en tot el món va unit al conseqüència “ d'una electricitat sostenible”.

MESURES, CÀLCULS I VERIFICACIONS ESTABLERTS PEL PROTOCOL DE KYOTO

Segons el Protocol de Kyoto les emissions es seguiran a travès de càlculs o medicions mitjançant un verificador.

CÀLCULS

Els càlculs de les emissions es realitzaràn de la fòrmula següent:

Dades de l'activitat x Factor d'emissió x Factor d'oxidació

El seguiment de les dades de l'activitat es farà sobre la base de les dades de subministrament o mitjançant mesures.

S'utilitzaran els factors d'emissió acceptats. Els factors d'emissió específics d'un activitat seràn acceptables per tots els combustibles. Els factors per defecte seràn acceptables per a tots els combustibles excepte els no comercials. Es necessitaràn factors per defecte específics per filons de carbó i factors per defecte específics de la UE o dels productors d'un país per el gas natural. Els valors per defecte del IPCC seràn aceptables en el cas dels productes de refinería. El factor d'emissió de biomassa serà zero.

Si el factor d'emissió no té en comte el fet de que part del carbó no està oxidat, s'utilitzarà un factor d'oxidació adicional. Si s'han calculat factors d'emissió específics d'una activitat considerant la oxidació, no farà falta aplicar un factor d'oxidació.

S'utilitzaràn els factors d'oxidació per defecte definits d'acord amb la directiva 96/61/CE, a menys que el titular pugui demostrar que son més exactes uns factors específics de l'activitat.

Es farà un càlcul separat per cada ativitat, cada instal·lació i cada combustible.

MESURES

Les mesures de les emissions es farà recorrent a mètodes normalitzats o acceptats i es corroboraràn mitjançant un càlcul complementari de les emissions

Es recorrerà als mètodes normalitzats o acceptats desenvolupats per la Comissió, en col·laboració amb totes les parts interesadse pertinents i adoptats d'acord amb el procediment contemplant l'article 23, apartat 2

Tots els titulars inclouràn la següent informació a l'informe sobre la instal·lació:

·Dades identificatives de la instal·lació (nom de la nstal·lació, direcció, codi postal i país,tipus i nombre d'activitats, direcció, telèfon i fax de la persona de contacte i nom del propietari i de qualsevol ocietat matriu)

· Els calculs corresponents per a cada activitat de l'annex I (dades de l'activitat, factors d'emissió, factors d'oxidació, emissions totals )

·Les mesures corresponents per a cada activitat de l'annex I (emissions totals,infrmació sobre la fiabilitat dels mètodes de mesura)

· Per les emissions procedents de la combustió d'energia, l'informe també incluirà el factor d'oxidació a menys que ja s'hagi tingut en compte l'oxidació en la definició d'un factor d'emissió específic de l'activitat.

Els Estats membres adoptaràn mesures per coordinar els requisits de notificació amb qualsevol requisit vigent de notificació, amb la finalitat de reduir i càrrega que la notificació suposa per a les empreses.

CRITERIS DE VERIFICACIÓ

Les emissions de cada activitat enumerada a l'annex I estaran subjectes a verificació

El procès de verificació inclourà l'examen de l'informe elaborat d'acord amb l'apartat 3 de l'artícle 14 i de seguiment de l'any anterior. Estudiarà la fiabilitat, crèdit i exactitud dels sistemes de seguiment i de les dades i informació notificats relatius a les emissions, en especial;

·Dades de l'activitat notificats i les mesures i càlculs relacionats

·Elecció i ús de factors d'emissió

·Càlculs en que s'hagi basat la determinació de les emissins globals

·Si s'ha recorregut a la medició,la conveniencia d'aquesta opció i l'ús de mètodes de mesura.

Les emissions notificades nomès es validaràn si s'aporten dades i informació fidedignes i dignes de crèdit que permetin la determinació de les emissions amb un alt grau de certesa, per tan el titular aura de demostrar;

·que les dades notificades no presenten contradiccions

·que la recollida de les dades s'ha realitzat d'acord amb les normes científiques aplicables

·que la documentació corresponent de la instal·lació és complerta i coherent.

El verificador disfrutarà de lliure accès a tots els emplaçaments i tota la informació en relació amb l'objecte de la verificació

El verificador tindrà en compte si la instal·laci´està registrada en el sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS)

La metodología

Anàlisi estratègic:La verificació es basarà en un anàlisi estratègic de totes les activitats portades a terme a la instal·lació, per tan el verificador aura de tenir una visió general de totes les activitats i de la seva importancia per les emissions

Anàlisi de processos:La verificació de la informació presentada es durà a terme , quan procedeixi, a l'emplaçament de la instal·lació. El verificador recorrerà a inspeccions in situ per tal de determinar la fiabilitat de les dades i la informació notificades

Anàlisi de riscos:El verificador sommetrà totes les fonts d'emissions de la instal·lació a una evaluació en relació amb la fiabilitat de les dades de totes les fonts que contribueixin a les emissions globals de la instal·lació.

Partin d'aquest anàlisi, el verificador determinarà explícitament les fonts que presenten un alt risc d'errors i altres aspectes del procediment de seguiment i notificació que puguessin contribuir a errors en la determinació de les emissions globals, el que implica en espercial l'elecció dels factors d'emissió i dels càlculs necessaris per determinar les emissions de fonts aïllades. S'atendrà sobre tot a les fonts que presentin un alt risc d'error i als aspectes ja dits anteriorment del procediment de seguiment.

El verificador tindrà en consderació qualsevol mètode de control efectiu de riscos aplicat pel titular amb l'objectiu de reduir al màxim el grau d'incertesa.

Elaboració d'informes:El verificador elaborarà un informe sobre el proès de validació en el qual constarà si és satisfactoria la notificació realitzada d'acord amb l'apartat 3 de l'article 14. Aquest informe indicarà totsls aspectes corresponents per el treball efectuat. Podrà fer-se una declaració que indiqui que és satisfactoria la notificació realitzada d'acord amb l'apartat 3 de l'article 14 si, en opinió del verificador, la declaració de les emissions totals no presenta errors.

Requisits mínims de competència del verificador:El verificador serà independent del titular, portarà a terme les seves activitats de manera profesional, competent i objectiva i estarà pendent de;

·Les disposicions de la present Directiva, així com de les normes i directrius pertinents adoptades per la Comissió en virtud de l'apartat 1 de l'article 14

·Els requisits legals, reglamentaris i administratius aplicables a les activitats verificades

·La generació de tota la informació relacionada amb cada font d'emissions de la instal·lació, en especial la relativa a la recollida, mesura, càlcul i notificació de les dades.

2

3