Proteines # Proteinas

Principios orgánicos # Principìs inmediats orgànics. Polipettis. Funciò. Aminoàcids. Enllaç peptídic. Glicerina. Enzims

  • Enviado por: Boucha
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

Proteïnes

Són principis immediats orgànics formats per carboni, hidrogen, oxigen, i nitrogen amb la presència a vegades, de sofre i fòsfor.

Les proteïnes també s'anomenen pròtips.

Químicament Les proteïnes són polipettis, llasrgues cadenes d'aminoacids uints mitjançants enllaços peptidiecs. Amb l'accio del calor, de les variacions del pH, de l'alta salinitat etc., sofreixen alteracions de l'estructura, de les propietats fisiques i de les funcions biologiques. Desnaturalització

Funció.

  • Funció nutritiva i de reserva El valor nutritiu de les proteines depèn de la quantitat i da porporció dels aminoacis que contenen.

  • Funció estructural i de protecció. Son proteines que formen estructures de sosteniment i de soport mecanic i de protecció d nombrosos organismes.

  • Funció catalítica Es la funcio que fa accelrar de manera extraordinària la velocitat de ler reaccions químiques que es desenvolupen dins les cèl·lules

  • Funció transportadora Certes proteïnes tenen gran facilitat per unir-se a altres molècules i ions per transportar-los.

  • Funcioó reguladora o hormonal Les proteïnes reg uladores controlen nombroses activitats metabòliques cel·lulars, dels tiixits organs etc.

  • Funció contàctil Algunes portïnes tenen la capacitatde contreure's i són les responsables dels moviments del cilies i dels flagels de les cèl:lules, de les fibres musculars etc.

  • Funció de defensa i de reconeixament Els anticosos i son formats per proteïnes i per aquet motiu fan fumcions de defenda.

  • Funcio homeostàtica Intervenen en la regulació de l'equilibri osmotic de les cèl·lules i en el manteniment del pH.

Els aminoàcids.

Són els components fonamentals de molts lípids.

Cada molècula, està formada per una cadena de carboni amb enllaços lliures saturats per àtoms d'hidrogen i un grup àcid o carboxílic a l'extrem. Aquesta molècula es diu amfipàtica, ja que el grup àcid és hidròfil (és polar i té afinitat a l'aigua) i la cadena hidrocarbonada és hidròfoba (apolar i repel·leix l'aigua) i lipòfila (té afinitat amb els lípids).

Es coneixen dos tipus d'àcids grassos, els saturats (tots els àtoms de carboni enllaçats amb enllaços simples) i els insaturats (hi ha àtoms que han perdut d'hidrogen i tenen un doble enllaç). L'ésser humà sintetitza la major part dels àcids grassos.

Hi ha tres àcids (linoleic, linolènic i araquidònic) que no es poden sintetitzar i s'anomenen àcids grassos essencials.

L'enllaç peptídic.

Són uns lípids formats per àcids grassos i per l'alcohol glicerina.

Segons el nombre de grups hidroxil (-OH)) de la glicerina units per enllaços èster a molècules d'àcids grassos, els aciglicèrids es distingeixen en monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids o triglicèrids. Aquests són els més

abundants i els principals lípids de reserva.

Els triglicèrids suren en l'aigua, ja que tenen una densitat inferior. Són substàncies molt riques en energia que es troben en gotes microscòpiques en la majoria de cèl·lules.

olis: són greixos líquids a temperatura ambient i rics en àcids grassos insaturats.

mantega: és un greix pastós a temperatura ambient, amb àcids grassos saturats.

SÈU: és un greix sòlid a temperatura ambient amb àcids grassos saturats.

L' estructura de les proteiens

  • L'estructura promària

  • L'estructara secundària

  • L'estructura tierciaria

  • L'estructura quaternària

Els enzims.

Són lípids saponificables que contenen fòsfor. Són els principals constituents de la bicapa lipídica. Els fosfoglicèrids i els esfingolípids són les dues classes de fosfolípids.

La molècula típica dels fosfoglicèrids, inclou una molècula de glicerina, dues molècules d'àcids grassos i àcid fosfòric. Normalment també contenen un aminoalcohol.

La molècula dels fosfoglicèrids és amfipàtica, amb un extrem hidròfil i l'altre hidròfil. En presència d'aigua, les molècules s'agrupen espontàniament formant monocapes,

micel·les, bi capes i liposomes.

ESFINGOLÍPIDS: són lípids saponificables abundants en les membranes de les cèl·lules del sistema nerviós (esfingosina) Aquests lípids deriven de les ceramides.

ESFINGOMIELINES: contenen fòsfor i són els components majoritaris de les beines de mielina que recobreixen les fibres nervioses.

GLUCOESFINGOLÍPIDS O GLUCOLÍPIDS: Contenen a més de la ceramida, un o diversos glúcids.

Cerebròsids: abunden en les membranes de les neurones que formen la matèria blanca del cervell i en les beines de mielina.

Gangliòsids: Abunden en les membranes de les neurones de la matèria grisa del cervell i en les beines de mielina.


Proteïnes

Són principis immediats orgànics formats per carboni, hidrogen, oxigen, i nitrogen amb la presència a vegades, de sofre i fòsfor.

Les proteïnes també s'anomenen pròtips.

Químicament Les proteïnes són polipettis, llasrgues cadenes d'aminoacids uints mitjançants enllaços peptidiecs. Amb l'accio del calor, de les variacions del pH, de l'alta salinitat etc., sofreixen alteracions de l'estructura, de les propietats fisiques i de les funcions biologiques. Desnaturalització

Funció.

  • Funció nutritiva i de reserva El valor nutritiu de les proteines depèn de la quantitat i da porporció dels aminoacis que contenen.

  • Funció estructural i de protecció. Son proteines que formen estructures de sosteniment i de soport mecanic i de protecció d nombrosos organismes.

  • Funció catalítica Es la funcio que fa accelrar de manera extraordinària la velocitat de ler reaccions químiques que es desenvolupen dins les cèl·lules

  • Funció transportadora Certes proteïnes tenen gran facilitat per unir-se a altres molècules i ions per transportar-los.

  • Funcioó reguladora o hormonal Les proteïnes reg uladores controlen nombroses activitats metabòliques cel·lulars, dels tiixits organs etc.

  • Funció contàctil Algunes portïnes tenen la capacitatde contreure's i són les responsables dels moviments del cilies i dels flagels de les cèl:lules, de les fibres musculars etc.

  • Funció de defensa i de reconeixament Els anticosos i son formats per proteïnes i per aquet motiu fan fumcions de defenda.

  • Funcio homeostàtica Intervenen en la regulació de l'equilibri osmotic de les cèl·lules i en el manteniment del pH.

Els aminoàcids.

Són els components fonamentals de molts lípids.

Cada molècula, està formada per una cadena de carboni amb enllaços lliures saturats per àtoms d'hidrogen i un grup àcid o carboxílic a l'extrem. Aquesta molècula es diu amfipàtica, ja que el grup àcid és hidròfil (és polar i té afinitat a l'aigua) i la cadena hidrocarbonada és hidròfoba (apolar i repel·leix l'aigua) i lipòfila (té afinitat amb els lípids).

Es coneixen dos tipus d'àcids grassos, els saturats (tots els àtoms de carboni enllaçats amb enllaços simples) i els insaturats (hi ha àtoms que han perdut d'hidrogen i tenen un doble enllaç). L'ésser humà sintetitza la major part dels àcids grassos.

Hi ha tres àcids (linoleic, linolènic i araquidònic) que no es poden sintetitzar i s'anomenen àcids grassos essencials.

L'enllaç peptídic.

Són uns lípids formats per àcids grassos i per l'alcohol glicerina.

Segons el nombre de grups hidroxil (-OH)) de la glicerina units per enllaços èster a molècules d'àcids grassos, els aciglicèrids es distingeixen en monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids o triglicèrids. Aquests són els més

abundants i els principals lípids de reserva.

Els triglicèrids suren en l'aigua, ja que tenen una densitat inferior. Són substàncies molt riques en energia que es troben en gotes microscòpiques en la majoria de cèl·lules.

olis: són greixos líquids a temperatura ambient i rics en àcids grassos insaturats.

mantega: és un greix pastós a temperatura ambient, amb àcids grassos saturats.

SÈU: és un greix sòlid a temperatura ambient amb àcids grassos saturats.

L' estructura de les proteiens

  • L'estructura promària

  • L'estructara secundària

  • L'estructura tierciaria

  • L'estructura quaternària

Els enzims.

Són lípids saponificables que contenen fòsfor. Són els principals constituents de la bicapa lipídica. Els fosfoglicèrids i els esfingolípids són les dues classes de fosfolípids.

La molècula típica dels fosfoglicèrids, inclou una molècula de glicerina, dues molècules d'àcids grassos i àcid fosfòric. Normalment també contenen un aminoalcohol.

La molècula dels fosfoglicèrids és amfipàtica, amb un extrem hidròfil i l'altre hidròfil. En presència d'aigua, les molècules s'agrupen espontàniament formant monocapes,

micel·les, bi capes i liposomes.

ESFINGOLÍPIDS: són lípids saponificables abundants en les membranes de les cèl·lules del sistema nerviós (esfingosina) Aquests lípids deriven de les ceramides.

ESFINGOMIELINES: contenen fòsfor i són els components majoritaris de les beines de mielina que recobreixen les fibres nervioses.

GLUCOESFINGOLÍPIDS O GLUCOLÍPIDS: Contenen a més de la ceramida, un o diversos glúcids.

Cerebròsids: abunden en les membranes de les neurones que formen la matèria blanca del cervell i en les beines de mielina.

Gangliòsids: Abunden en les membranes de les neurones de la matèria grisa del cervell i en les beines de mielina.