Propiedades Químicas de los Lípidos

Materiales. Solubilidad. Tinción. Emulsión

  • Enviado por: Airdsgainne
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
cursos destacados
PREICFES Saber 11 Matemáticas Versión 2014
PREICFES Saber 11 Matemáticas Versión 2014
NO TE PIERDAS EL MUNDIAL YENDO A UN PREICFES VACACIONAL TRADICIONAL, MEJOR ESTUDIA DESDE TU CELULAR...
Ver más información

Cálculo Vectorial y de varias Variables
Cálculo Vectorial y de varias Variables
En este curso se estudiarán conceptos relacionados con las funciones de varias variables como una...
Ver más información

publicidad

Las propietats químiques dels lípids

Material:


4 tubs d'assaig

estufa elèctrica

vasos de precipitats

oli d'oliva

èter dietílic

Sudan III en pot comptagotes

vareta de vidre

1 gradeta

sabó líquid

aigua destil·lada

balança

4 pipetes graduades

4 aspiradors manuals per a pipetes


1. Solubilitat dels lípids

Introducció:

Els lípids són insolubles en aigua perquè no són polars, en canvi,són solubles en dissolvents orgànics, com l'èter, cloroform, acetona, benzè, etc. perquè com son líquids no polars estableixen enllaços de Van der Waals amb els lípids.

Procediment:

Col·loquem 2 tubs d'assaig en la gradeta. En cada tub posem 2 ml d'oli, desprès, en el primer tub posem 2 ml d'H2O i en el segon 2 ml d'èter dietílic (C4H10O). Agitem els dos tubs d'assaig i els deixem reposar. Mentre reposen els observem i els dibuixem.

Observacions:

El primer tub d'assaig el oli no s'ha dissolt sinó que s'han creat petitíssimes gotes formant una emulsió d'aspecte lletós, que és transitòria, ja que desapareix en repòs per reagrupació de les gotetes de greix en una capa que, per la seva menor densitat, se situa sobre l'aigua.
En el segon s'ha format una mescla homogènia perquè el solut és soluble en el solvent, ja que aquest és un compost orgànic. A més de que amb això es comprova la presència del lípid per es demostra una altra més de la seva característiques que són solubles en dissolvents orgànics, com l'èter, cloroform, acetona, benzè, etc.

'Propiedades Qumicas de los Lpidos'
'Propiedades Qumicas de los Lpidos'

Conclusions:

L'oli no es dissol en l'aigua degut a la seva estructura. Al agitar la pel·lícula superficial molt fina formada per els grups carboxils, al exterior ( dintre de l'aigua) i la cadena hidrocarbonada, al interior (fora de l'aigua) s'enfonsa i les molècules es disposen juntes, amb la part hidròfoba cap a dintre i la part hidròfila cap a fora, originant unes estructures anomenades micel·les.

D'altra banda es dissol fàcilment en l'èter, així també com en altres compostos orgànic polars, a causa a que posseeixen una estructura química similar.

2. Tinció amb sudan III

Introducció:

El sudan III es un colorant específic dels lípids i, per tant serveix per identificar-los.

Procediment:

Col·loquem 2 ml d'oli en un tub d'assaig, li aboquem 2 ml d'aigua i el deixem reposar. Un cop formades les dues fases li posem 5 gotse de sudan III , remenem i desprès deixem reposar.

Observacions:

En el tub al que se li va afegir sudan III, l'oli apareix tenyit d'un color vermell-ataronjat i l'aigua es manté igual.

'Propiedades Qumicas de los Lpidos'

Conclusions:
L'oli es tenyeix amb el Sudan amb un vermell - ataronjat, pel fet que aquest és un colorant lipòfil, és a dir, té afinitat amb els àcids grassos.

3.Emulsio persistent

Introducció:

Els olis, com la resta dels lípids, no es dissolen en aigua. Quan barrejem intensament una mescla d'oli i d'aigua aconseguirem nomes una emulsió temporal ( com en la practica 1), una colla de fines gotetes d'oli suspeses en l'aigua que, de mica en mica, es tornaran a reunir per formar, al damunt, una capa menys densa, nítidament separada.
Tanmateix, si un cop aconseguida l'emulsió hi afegim un sabó líquid, aconseguirem de mantenir disperses les gotes d'oli enmig de l'aigua i, doncs, una emulsió permanent.

Procediment:

Posem en un tub d'assaig 2 ml de aigua i 2 ml d'oli. Agitem vigorosament i deixem reposar el tub.
Afegim 1 ml de detergent líquid (mes o menys 10 gotetes) i agitem de nou.

Observacions:

Al agitar el tubb d'aigua amb oli obté un aspecte lletós, produït per l'emulsió de l'oli en l'aigua que dura pocs minuts. Al cap d'un temps les fases lipídiques i aquoses s'han separat, quedant l'oli sobre l'aigua formant una emulsió inestable. Quan es afegeix sabó, les dues fases no es separen formant una emulsió estable.

'Propiedades Qumicas de los Lpidos'

Conclusions:

La emulsió permanent es forma gracies a que les gotes d'oli es recobreixen d'una capa de molècules de sabó, i aquestes queden amb el pol lipòfil unit al oli i el pol hidròfil ionitzat cap a l'exterior en contacte amb l'aigua. Com tenen la mateixa càrrega (-), aquestes partícules es repel·leixen i l'oli queda emulsionat.

4. Saponificacio

Introduccio:

Si es fa reaccionar un aciglicerid (oli o greix) amb una base forta, com la sosa (hidròxid sòdic) o la potassa ( hidròxid potàssic) es forma sabó ( una sal sòdica o potàssica d'àcid gras) i s'allibera la glicerina que queda dissolta a l'aigua.

El sabó forma una capa solida a la superfície del recipient. Prova de saponificació:
CH2-OOC-(CH2) 14-CH3 CH2OH
| |
CH-OOC-(CH2) 14-CH3 CH.OH + 3 CH3-(CH2) 14-COONa Tripalmitina, Sabó
| |
CH2-OOC-(CH2) 14-CH3 CH2OH

Procediment:

Col·loquem 50 ml d'oli i 50 ml de NaOH al 20 % en un vas de precipitats(s'ha de anar amb compte amb la dissolució de les lentilles d' NaOH amb aigua ja que es una procés exotèrmic). El vas de precipitats el posem a sobre la estufa a bany maria en un altre vas de precipitats. Remenem durant uns 20 minuts i desprès ho deixem reposar unes 24 hores.

Observacions:

Passat el temps, es poden observar en el vas de precipitats 3 fases: una inferior clara que conté la
solució de sosa sobrant juntament amb la glicerina formada, una altra intermèdia semisòlida que és el sabó format i una superior lipídica d'oli inalterat.

Conclusions: 'Propiedades Qumicas de los Lpidos'

Els greixos reaccionen en calent amb l'hidròxid sòdic o potàssic descomposant-se en els dos elements que la formen: glicerina i àcids grassos. Aquests es combinen amb els ions de sodi o de potassi de l'hidròxid per donar sabons, que són en definitiva les sals sòdiques o potàssiques dels àcids grassos.

5.Taca

Introduccion:

Volem observar les diferencies entre la taca que deixa una gota d'aigua sobre paper i una taca que deixa una gota de oli sobre paper.

Procediment:

Es col·loquen duse gotetes, una d'oli i l'altre d'aigua sobre un paper. Es deixen sacar i s'observen.

Observacions:

El oli deixa una taca translúcida en secar-se i l'aigua deixa el paper sec i una mica arrugadet.

Conclusions:

Quan es seca la gota d'aigua deixa de ser translúcida i deixa la zona on hi havia la taca una mica arrugadeta mentre que l'oli ha entrat en els porus del paper i no s'evapora con l'aigua, deixant la zona translúcida.