Productos y distribución

Turismo # Decisions de marca. Dimensions. Avantatges. Fracàs. Producte. Distribució. Preu. Idees

  • Enviado por: Isa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

PRODUCTE:

  • Allò que satisfà unes necessitats

  • Quelcom que pot ser ofert en un mercat amb la finalitat de que se li presti atenció, sigui adquirit i utilitzat o consumit amb l'objecte de satisfer un desig o una necessitat.

- Dimensions:

  • Benefici bàsic: Allò pel qual el client compra el producte

  • Producte genèric: Conversió del benefici substancial en producte

  • Producte esperat: Conjunt d'atributs que els consumidors esperen i amb els quals estan d'acord quan compren un producte.

  • Producte augmentat: Incorpora una sèrie d'atributs i beneficis que fan que es diferenciï dels productes que ofereix la competència.

  • Producte Potencial: Incorpora tots els elements i transformacions que hauria d'incorporar en última instància.

- Decisions de marca:

  • Estratègia de Marketing implica decisions de marca.

  • Estratègia de Marca suposa gran inversió en comunicació.

  • S'incrementa la fidelitat dels clients - Potència de Marca.

  • Si un producte no té una marca ben assentada acostuma a variar la seva estratègia cap a altres variables del Marketing Mix.

- Terminologia associada a la marca:

  • Marca: Símbol, disseny, nom, combinació de colors que identifiquen un producte i el diferencien dels demés.

  • Denominació de marca: Part de la marca que pot ser vocalitzada.

  • Símbol de marca: Part de la marca que es pot reconèixer però no pronunciar.

  • Marca registrada: Marca o part d'ella susceptible de ser registrada legalment.

  • Copyright: Dret legal exclusiu de reproduir, publicar i vendre continguts artístics.

- Avantatges de la marca:

  • Protecció legal d'ús exclusiu.

  • Atrau consumidors fidels

  • Permet planificar les demés variables del Mkting Mix

  • Permet segmentar fàcilment.

  • Reforça la imatge corporativa de l'empresa

  • Deforma el pensament: Coca Cola amb una altra llauna...

  • Possibilitat de cedir la marca mitjançant franquícia.

- Decisions associades al nom de la marca:

  • Individual: Mateixa empresa - diversos productes però campanyes per productes. Suposa una forta inversió en comunicació per donar a conèixer el producte. El fracàs d'un producte no afecta als demés.

  • Mateixa marca per a tots els productes

  • Marca per línies de productes: Menys despesa que en la marca individual però el fracàs d'un producte fa caure a tota la marca. Cada marca es pot dirigir a un segment en concret.

  • Marca junt al nom de l'empresa.

- Llançament de nous productes: Les empreses es veuen obligades llençar productes nous degut a que canvien les necessitats, costums de compra...

- Causes bàsiques del fracàs d'un producte no nou:

  • Escassetat de bones idees

  • Mercats fragmentats: Els nínxols provoquen poca rendibilitat.

  • Elevats costos de producció.

  • Temps de desenvolupament més curts: Tests mal fets...

  • Cicle de vida dels productes més curt.

- Procés de llançament de nous productes:

  • Generació d'Idees:

    • Fonts de generació d'idees:

      • Les necessitats i desigs dels consumidors.

      • Estudi del comportament dels líders d'us.

      • Aportacions del departament de I + D i dels treballadors.

      • Aportacions de distribuïdors i venedors.

      • Benchmarking

    • Tècniques de generació d'idees:

      • Llistat d'atributs: Llista d'atributs d'un producte per millorar-lo.

      • Relacions forçades: Llistat de productes en relació a un producte.

      • Anàlisi morfològica: Anàlisi morfològica en busca de solucions.

      • Identificació de necessitats/problemes: Segons els consumidors.

      • Brain Storming: Parteix d'1 necessitat d'1 grup de consumidors.

      • Sinètica: No parteix d'1 necessitat d'1 grup, és + genèrica.

  • Processament de les Idees: Hem d'evitar cometre 2 errors habituals:

    • Abandonar bones idees per culpa d'una filosofia conservadora.

    • Precipitar-se amb idees que a la llarga poden ser poc rentables.

Acostumen a passar quan la idea no convenç a la direcció.

    • Criteris de viabilitat d'una idea:

      • Maximitzar beneficis

      • Augmenta el volum de vendes

      • Millora la imatge.

Una vegada hem arribat a aquí hem de valorar si tenim:

      • La capacitat necessària

      • Els recursos productius i de Marketing necessaris.

      • La capacitat de distribució necessària.

Si no s'acompleixen aquests requisits desestimarem la idea.

  • Desenvolupament del concepte: Les idees abans de concretar-se abans de convertir-se en concepte de producte. Els conceptes es formen mitjançant la combinació de característiques dels atributs. Cada combinació genera un concepte de producte.

  • Test del concepte (qualitatiu): Pretén aconseguir la validació per un grup reduït de consumidors.

    • Preguntes que se'ls hi plantegen:

      • Consideració sobre els bcis del prod.: És creible?

      • Li soluciona algún problema o li satisfà alguna necessitat?

      • Hi ha prods que satisfacin les mateixes necessitats?

      • Té un preu raonable en relació a la satisfacció que ofereix?

      • Compraria el producte?

      • L'utilitzaria? En quina freqüència?

  • Anàlisi del concepte: Es mesura la viabilitat del concepte en el mercat.

    • Estimació de vendes

      • Estimació de les primeres vendes del producte

      • Estimació de les vendes de repetició.

    • Estimació de costos i bcis: Intervenen I+D, fabricació, Mktng, i finances.

    • Viabilitat del negoci: Es calcula en un termini de 3 a 5 anys

    • Desenvolupament del producte: Si ha superat les fases anteriors es disposa a convertir-se en producte físic.

Aquesta fase requereix gran inversió ja que es comprova si la idea es pot convertir en quelcom factible i comerciable. El consumidor comprova si realment respon a les necessitats i l'empresa si el pot produir als costos previstos.

A més ha de complir aspectes psicològics sentits a través d'estímuls físics (colors, formes...).

Ha de superar els tests funcionals i de consum. Comprovem les 1es reaccions, la funcionalitat i que els que van dir que ho comprarien encara ho pensen.

  • Test de mercat: Una vegada superats els tests funcionals i psicològics se li dona 1 nom i un primer programa de Mktng per valorar-lo de forma més real.

Es pretén valorar les preferències dels consumidors i distribuïdors i la mida del mercat.

Els recursos a invertir dependrà del tipus d producte, la pressió del temps de sortida i el risc de la inversió.

  • Tipus d'investigació:

    • Per ondes de venda: S'ofereix a un preu reduït i es valoren les vendes. Es fa que el producte entri i surti del mercat 3 o 5 vegades (segons el nivell de recompra i de satisfacció.)

    • Test de minimercat: Llançament a escala reduïda (local). Després s'entrevisten els consumidors per extreure'n conclusions. Es poden aplicar diferents estratègies a diferents ciutats i observar els diferents resultats.

  • Comercialització: Es requereixen fortes inversions en publicitat per ajudar al producte en el seu llançament. La dificultat recau en saber

    • Quan: Decisió temporal crítica

      • Ser el primer (quan hi ha competidors - amb substitutius): Possibilitat d'obtenir uns distribuïdors claus que garanteixin el liderat, però si el prod no funciona l'empresa perdrà imatge.

      • Entrada paral·lela: Es tracta de saber què farà la competència per fer el mateix. S'averigua amb espies, suborns...

      • Entrada posterior: La competència haurà educat el mercat. Si el prod té errors els podrem corregir. Sabrem la mida del mercat.

    • On: S'ha de decidir a quina escala en llença i en quina àrea. Dependrà del potencial del mercat, la reputació de l'empresa en l'àrea, el cost de subministrament, la Q de les dades de la investigació, la penetració de la competència,...

    • A qui (públic objectiu): S'ha de trobar les eines per arribar exactament al públic que ens interessa:

      • Adaptats primerencs

      • Molt consumidors

      • Líders d'opinió

      • Gent que parli favorablement del producte

Difícilment un grup reunirà totes les característiques. L'empresa s'haurà de dirigir al que més li interessi.

L'objectiu d'aquests grups és atraure a consumidors i començar a generar vendes, per atraure als millors distribuïdors.

    • Com: Estratègia d'introducció. Desenvolupar un pla de mercat i distribuir els pressupostos entre les diferents components del Mktng Mix.

  • Reacció del consumidor:

    • Procés d'adaptació del consumidor: Abans el llançament era generalitzat, ara està molt dirigit als usuaris de més freqüència. Les fases d'adopció d'un producte estan ben definides i depenen del caràcter de cada consumidor:

      • Innovadors (2'5%): Persones desitjoses de noves idees, amb risc.

      • Adaptadors inicials (13'5%): Líders d'opinió d'una comunitat. Imitació dels productes dels famosos.

      • Majoria primerenca (34%): Acullen les noves idees abans que les persones mitjanes. Rarament son líders d'opinió. Sempre copien.

      • Majoria tardana (34%): Ascèptics. Adopten el prod quan altres ja ho jan fet.

      • Retardats (16%): Només canvien quan el prod ja és una tradició.

El problema és classificar cada consumidor en el seu grup. S'han d'investigar les característiques demogràfiques i psicogràfiques de cada grup per fer la campanya de comunicació específica.

Com reconèixer a un innovador?

Persona atrevida, excèntrica, els agrada el risc i les emocions, destacar per sobre dels demés. La renda pot ser una barrera perquè l'innovador no compri el prod tot i complir les expectatives. L'innovador ho és sempre, no+ en alguns ambients deixa de ser-ho per força (feina - jerarquia)

  • El Cicle de Vida dels Productes: La seqüència històrica de les vendes passa per unes etapes: el cicle de vida d'un producte.

    • Introducció: Idem al mercat, vendes reduïdes, costos elevats per posicionament del prod en el mercat. Bcis inexitents, + aviat pèrdues.

    • Creixement: El mercat va acceptant el prod. Creixen vendes i bcis.

    • Maduresa: Prod accpetat per la majoria. S'estabilitzen vendes i bcis.

    • Declivi: Les vendes decreixen i els consumidors van a altres prod.

Cada tipus de client entra en una fase diferent, depenent del tipus que sigui.

  • Estratègies de marketing associades al Cicle de Vida:

    • Introducció:

      • Desnatat ràpid: Preu alt i molta promo per recuperar el màxim el marge brut. Es transmet una idea d'excel·lència.

      • Desnatat lent: Preu alt, poca promo. Ideal quan el mercat ja coneix el producte ja que el consumidor accepta un preu alt i no existeix competència immediata.

      • Penetració ràpida: Preu baix i molta promo. Té sentit quan el mercat no coneix el prod. Clients sensibles al preu. Molta competència.

      • Penetració lenta: Preu baix, poca promo. El preu baix anima als clients i la poca despesa en promo garanteix certs bcis. Té sentit quan el mercat és ampli, hi ha sensibilitat al preu i hi ha risc d'entrada de competidors.

  • Creixement: En aquesta fase apareixen els competidors que aporten nous aspectes de producte. S'incrementen els punts de venda. Els preus es mantenen. Els costos de comunicació tb o augmenten fins a situar-se en nivells de la competència. Les vendes augmenten fins a cert moment que l'empresa ha de saber preveure per canviar l'estratègia de comunicació.

    • Increment de la Q del producte.

    • Penetració en nous segments del mercat.

    • Nous canals de distribució.

    • Campanya + destinada a estimular la compra que no a prendre consciència del prod

    • Reducció de preus per arribar als clients de renda més baixa.

En aquesta fase es poden fer fortes inversions pel esdevenir el líder del mercat o optar per una posició de follower.

  • Maduresa: És la fase + llarga. L'empresa es troba amb excés de capacitat pel estancament que pateix. Competència intensa: forts descomptes, publicitat agressiva... S'eliminen competidors dèbils. Queden poques empreses grans i algunes petites especialitzades en nínxols de mercat.

    • Modificacions de mercat: Atrauen nous consumidors, entren en nous segments, prenen quota a competidors.

    • Modificacions de producte: Millora de la Q i/o les característiques.

    • Modificacions Mktng Mix: Reducció del preu o tenir major recolzament distribuïdors, increment despeses publicitat, promoció prod, augmentar serveis,...

  • Declivi: Dura competència. Abandó segments + petits. - pressupost publicitat i preu + baix.

    • Identificació productes dèbils: Es prioritzen els productes.

    • Determinació estratègies Mktng: L'anadó dl mercat dependrà de les barreres de sortida.

    • Rejoveniment del prod: Considerant els atributs del prod, l'empresa pot allargar la seva vida útil.

PREU

  • Fixació preu venda: Antigament negociació venedor - client. El preu ha d'anar íntimament relacionat amb la Q del prod tot i que sovint es relaciona amb la marca.

  • Factors que tenen una influència directa en la fixació del preu:

    • Objectis de l'empresa

      • Supervivència: Empresa amb excés de capacitat, forta competència o prod obsolets. Preu q cobreixi costos fixes i variables.

      • Maximització bcis: Preu que maximitzi bcis segons la dda i els costos. És complicat si hi ha restricció legal de preus.

      • Maximització vendes: S'anomena preu de penetració de mercat. + baix que el de max bcis. És per guanyar quota de mercat.

      • Màxim desnatat: Preu + alt possible. Prod de molta Q i nous. S'utilitza per treure el màxim rendiment a un segment.

      • Liderat en Q: La Q es paga.

    • Determinació de la demanda

      • Variables que afecten a la sensibilitat del preu (Nagle):

        • Singularitat: Prod exclusiu = - sensibilitat

        • Substitutius

        • Comparació: - sensibilitat si no es pot comparar

        • Despesa total: - sensibilitat quan menor sigui la rel despesa/renda.

      • Mètodes d'estimació de la dda: Complicat ja que depèn de la sensibilitat del client i de les respostes de la competència. (Teoria de jocs)

      • Elasticitat preu - dda

    • Estimació de costos: El preu ha de cobrir els costos. Costos fixes (no depenen de la producció), variables (depenen de la producció) i d'aprenentatge (a mida que agafem experiència arribem a economies d'experiència).

  • Tècniques de fixació de preus:

    • Mitjançant marges: S'afegeix un marge als costos totals.

    • Segons tassa rendibilitat: Es fixa una tassa de rendibilitat del K invertit i es reparteix entre les vendes.

    • Segons el valor percebut: Segons preu competència, s'augmenta en funció de millores que aporta.

    • Basada en la competició: Follow the leader.

  • Elecció del preu final: A l'hora de fixar el preu final hem de tenir en compta altres factors:

    • Preus psicològics

    • Preus de referència

  • Adaptació al preu:

    • Descomptes i altres reduccions de preu:

      • Per pagament inmediat

      • Per quantitat

      • Estacionals

    • Preus promocionals: Duració limitada

      • Promo nous productes

      • Dates especials

      • Finançament a baix tipus d'interès.

      • Descomptes psicològics: Es fixa un preu artificial per després poder-lo baixar.

    • Discriminació de preus

      • Per segments

      • Per localització

      • En funció del temps: Segons l'estació, el dia, l'hora...

  • Estratègies de preus:

    • Reducció de preus: Pot crear una guerra de preus. S'utilitza en penetració de mercat (introducció) o quan l'empresa té excés d capacitat (maduresa) Risc d'imatge de poca Q, quota de mercat poc fidel o risc de subsistència

    • Increment de preus: Clients i intermediaris se'n ressenteixen. Normal_ es deu a inflació costos. Competència tendeix a no baixar. Consumidor prefereix increments petits i successius que no de cop i elevats.

  • Respostes al canvi de preus: Dependrà de si els productes son homogenis o no.

LA GESTIÓ DELS CANALS DE DISTRIBUCIÓ:

  • Canals de Mktng: Conjunt d'òrgans independents involucrats en el procés de fer que un producte o servei estigui disponible per l'ús o el consum.

L'intermediació és la única sortida al mercat per algunes empreses petites. Certs prod tenen 1 bona rendibilitat d'intermediació: fan rentable el canal de distribució. Altres no (tenda exclusiva Trident). Tb s'opta pel control parcial del canal mitjançant franquícia. Limita el nº de contactes fabricant - client.

  • Funcions dels interemediaris:

    • Informació: Recullen valuosa info respecte a les forces de l'entorn de Mktng (clients, competidors, ...)

    • Promo: Disonen info amb fins persuasius.

    • Negociació: Negocien amb els clients per tal d'arribar a la venda.

    • Comanda: Comunica al fabricant la intenció de comprar.

    • Finançament: Finança les existències a diferents nivells del canal.

    • Assumpció de risc: Al comprar al fabricant assumeix un risc.

  • Nombre de nivells de canals :

    • Nivell 0: Fabricant - client

    • Nivell 1: Fabricant - Minorista - Client

    • Nivell 2: Fabricant - Majorista - Minorista - Client

    • Nivell 3: Fabricant - Broker - Majorista - Minorista - Client.

  • Decisions sobre el disseny del canal: Decidir el canal és complicat. Depèn d'unes variables que no son controlables per l'empresa. Normal_ son criteris de rendibilitat.

  • Objectius i restriccions del canal:

    • Característiques del servei: Servei necessita molta atenció al client - canal curt.

    • Característiques dels intermediaris: Punts forts en realitzar campanyes promocionals, negociar i finançar la compra.

    • Competència: El disseny del canal pot dependre de l'utilitzat per la competència.

    • Empreses: Influeix la mida i la posició de l'empresa.

  • Alternatives del canal:

    • Distribució intensiva: Màxim nº d'intermediaris per vendre a tot arreu.

    • Distribució selectiva: Nombre reduït d'intermediaris.

    • Exclusiva: Exclusivament el establiments seleccionats.

El tipus de distribució depèn del tipus de producte i de l'empresa. En T lo normal és una distribució intensiva (Iberia). Easy Jet - selectiva. I TTOO - exclusiva en viatges al Pol Nord.

  • Avaluació de les ppals alternatives del canal:

    • Critèris econòmics: Son els més importants. L'empresa ha de triar quin canal li dona uns marges + grans (comparació inversió en el canal i bcis generats). Depenent del prod - distribució selectiva o intensiva.

    • Critèris de control: Quan + intensiva major grau de control i + costos.

    • Critèris adaptatius: La relació empresa - intermediari és fruit d'un compromís entre les dues entitats.

  • Decisions sobre la direcció del canal:

    • Selecció dels membres del canal: El procés d'atracció d'intermediaris depèn de les habilitats / fama / prestigi de l'empresa.

    • Criteris per a definir un bon intermediari:

      • Nº d'anys en el mercat

      • Tipologia de productes amb els que treballa

      • Creixement i nivell de bcis aconseguits.

      • Solvència

      • Reputació i grau de cooperació de les empreses.

    • Motivació dels membres del canal: Motivació constant per a una millor consecució dels objectius. L'acord fabricant - intermediari ja és en si una motivació xo es necessita formació addicional, estímuls, supervisió,... L'empresa ven a l'intermediari i a través d'ell. La motivació s'aconsegueix mitjançant la cooperació i programació de la distribució.

    • Avaluació dels membres del canal: Indicadors com el volum de vendes, tractament de queixes, cooperació en campanyes promocionals,... serveixen al fabricant per avaluar el rendiment del distribuïdor. El que rendeixi per sota de la mitjana necessitarà major formació i estímuls.

  • Conflictes amb els canals:

    • Incompatibilitat d'objectius

    • Falta de concreció en els acords sobre els rols i els drets.

  • Solucions als conflictes amb els canals:

    • Consens en els objectius

    • Diplomàcia: Cada part envia 1 persona x buscar 1 compromís acceptable per les 2 parts.

    • Arbitratge

    • Poder: La part amb major poder de negociació fixarà les normes.

  • Intermediaris de la Distribució:

    • Minorista: Venen el prod de les majoristes. Estan al final del canal. Son les úniques que poden vendre al detall, al client final. Cobren comissions

    • Majorista o TTOO: Dissenyen paquets turístics. Prohibit vendre al detall.

    • Especialistes: Corredors de viatges i empreses d'incentius. Venda a través de minoristes. S'anuncien per mitjà de folletons.

    • Agències turístiques locals: Creen paquets d'oci per la seva zona. S'anuncien per mitjà de folletons. Venen a través de minoristes.

    • Centrals de reserva: Gestionen les reserves de grans hotels. Cobren comissió per cada reserva i/o una quota anual.

    • Central de reserva aèria: Gestionen les reserves de les companyies aèries.

LA COMUNICACIÓ:

Les eines del Mix de Comunicació son:

  • Publicitat: Divulgació d'1 missatge a través de mitjans massius. Permet arribar a molts clients però és menys efectiu que la venda directa.

  • Venda personal: Interacció venedor - client mitjançant comercials.

  • Promoció: Esforços de comunicació amb l'objectiu d'atraure l'atenció del client.

  • RRPP: Idem amb l'objectiu de crear, mantenir i reforçar la imatge de l'empresa.

  • Promoció de vendes: Accions curtes, si s'allarguen decau la impressió de Q.

  • Mostres: Donar a provar productes. (En hosteleria)

  • Cupons de descompte: En temporada baixa x augmentar les vendes o en alta per pujar la quota de mercat.

  • Premis: Per atraure l'atenció del client.

  • Incentius: Targetes de punts pels millors clients.

  • Punts de compra: Descomptes utilitzats per provar altres empreses de la cadena.

  • Promocions creuades: Assoc d comerciants. No competeixen, es complementen.

  • Sorteigs

  • Recollida de punts

  • Comunicació Cial: Interacció social x mitjà d missatges (1967). Transmetre info, idees, actituds o emocions d'una persona o grup a un altre x mitjà d símbols (1969) Intercanvi d'energia entre organismes vius, adquirint aquest caràcter d'informació rellevant per a aquests organismes (1999).

  • Situacions de comunicació: Àmbit en que es troben emissors i receptors i les relacions entre ells.

    • La comunicació interpersonal:

      • 2 persones que es troben pròximes físicament.

      • Comunicació cara a cara: Interacció pròxima i bilateral.

      • No es limita a l'intercanvi verbal, tb entonació, gestos, postures...

      • Formula tradicional en la venda activa.

    • Comunicació grupal:

      • “ interpersonal realitzada x grups humans (reunions de treball,...

      • Diferències segons mida del grup i nº de parlants.

      • Segons l'anterior s'assemblarà + al cara a cara o a c. col·lectiva.

      • Tipus de comunicació important en empreses i organitzacions

    • Comunicació intermitja:

      • Requereix instruments tècnics de transmissió (tlf, fax,...) privat.

    • Comunicació col·lectiva:

      • Produir missatges iguals a través de medis de comunicació x difondre'ls de manera potencial_ il·limitada a 1 públic heterogeni

      • Els mitjans + freqüents són massius: Radio, premsa, TV

      • Formula tradicional en la comunicació publicitària.

Emissor ------ Codificació ----------- Mitjà -----------Descodificació ----------- Receptor

Soroll / Interferències

---------------Retroalimentació --------------------------------------------- Resposta-------------

Si el missatge s'envia a través d'un mitjà massiu la resposta és a través de les compres. Soroll i interferències són informació que pot distorsionar l'ànim del missatge original.

  • Característiques de la comunicació comercial:

    • Simbòlica: Utilitza símbols verbals i no verbals. Aquests signes han de complir 2 característiques:

      • Comprensibilitat: Que el missatge es relacioni amb el producte.

      • Validesa: Capacitat del missatge per captar l'atenció (originalitat)

  • Intencionalitat mercantil: És tendenciosa, no és desinteressada ni imparcial ni escèptica, va al grup objectiu.

Quan veiem 1 anunci intentem justificar-lo a través de la part racional del nostre cervell, xo els anuncis comporten una altra part que estimula els sentits, els sentiments i les sensacions, o sigui, l'esfera irracional o afectiva.

  • Pla de Comunicació:

    • Etapes

      • Objectiu Mktng: Objectius Mktng ! Objectius de comunicació.

      • Objectius d Comunicació: Audiència.

      • Determinar el públic objectiu (Stake Holder): Es divideix en públic final (client) i públic intermig (proveïdors)

Públic intermig - promoció; client final - publicitat.

  • Imatge de l'empresa: Creences del consumidor cap a l'empresa. Per averiguar-la podem aplicar el Test d'Imatge amb 2 preguntes bàsiques:

    • Coneix l'empresa?

    • Quina imatge en té?

A partir d la imatge del públic podrem aplicar la millor campanya x corregir-la.

  • Estratègia de comunicació:

    • Push : Es busca la col·laboració dels canals de distribució. La força de venda és el + efectiu quan el nº d'intermediaris és menor.

    • Pull: Objectiu final ! públic massiu. Publicitat atrau al client al canal.

    • Estratègia mixta: Barreja de les dues.

  • Pressupost de comunicació:

    • Mètodes per fixar el pressupost de comunicació:

      • Fins el que puguis: No permet planificar a llarg termini.

      • Percentatge sobre vendes: Es desvirtua el sentit de la comunic.

      • Mateix percentatge que la competència: Garantitza l'estabilitat competitiva xo tracta a totes les empreses com si fossin iguals.

      • Segons objectius: És el + complicat xo el + vàlid.

  • Control: Tot plà s'acaba amb un control q ens dirà si hem aconseguit els objectius. Després de la campanya es repeteix el test d'imatge.

PUBLICITAT:

  • El missatge publicitari:

    • És el resultat del pla creatiu.

    • Un pla creatiu s'inicia amb un briefing

      • Objectius del brifeing:

        • Informació selecta i ordenada de l'empresa.

        • Implica als creatius en el desenvol. d la planif. publicit.

      • Un briefing conté 4 blocs d'informació:

        • Descripció, utilitats i avantatges del producte.

        • Public objectiu, segment,...

        • Situació de l'empresa en el mercat, mida del mercat...

        • Pressupost de la campanya de publicitat.

  • Elecció de l'eix de la campanya: Els anuncis tenen un eix:

    • El prod. posseeix 1 caract. distintiva que es correspon amb 1 motivació. És el cas + +. En T seria qualsevol element del Patrimoni Històric (únic)

    • El prod posseeix 1 caract. distintiva q no es correspon amb 1 motivació

    • El prod no té característiques distintives però se li poden afegir.

  • Titulars: Creativitat en medis escrits. És el què + impacte al lector (5 vegades +). El text explica el q diu el titular. Es juga amb la mida de la lletra.

  • Spots i Slogans:

    • Slogan: És un titular però en TV, no en premsa escrita.

    • Spot: Anunci de la tele.

      • Testimonials: Fan servir 1 personatge conegut que empara el producte. Intenta respectar la credibilitat.

      • Portaveus: Gent de l'empresa que explica com funciona i lo bo que és el producte.

      • Demostració: Demostren com funciona.

      • Solució al problema: Es planteja 1 problema q el prod soluciona.

      • Estil de vida: Imatge de diferenciació de la marca.

  • Mitjans de Publicitat:

La publicitat es pot dividir en:

    • Creativitat

    • Mitjans

L'empresa té diferents canals de comunicació a través dels quals fa arribar el missatge publicitari al client final.

Mitjà " soport de comunicació: Per a les televisions són les cadenes.

Plà de mitjans: Quan s'utilitza + d'un medi.

Medis convencionals de comunicació i les seves característiques:

  • Diaris:

    • No fan selecció geogràfica dels clients (excepte premsa local)

    • No fan selecció demogràfica.

    • Flexibilitat en espai i temps.

    • Q gràfica baixa per poca permanència

  • Revistes

    • No fan selecció geogràfica

    • Fan selecció demogràfica: Es dirigeixen a segments concrets.

    • Flexibilitat en espai però no en temps: Tanquen l'edició amb antelació.

    • Permanència + elevada.

    • Millor Q gràfica i de paper.

  • Suplements:

    • No fan selecció demogràfica (van amb el diari)

    • Fan selecció geogràfica: “Vivir en Barcelona” - Suplement.

    • Flexibilitat espai - temps: Igual que les revistes.

    • Permanència: Depèn de cada cas però acostuma a ser = que les revistes.

    • Q del paper com la dels diaris.

  • Publicitat exterior:

    • Fan selecció demogràfica: Emplaçament.

    • Selecció demogràfica menys potent que en les revistes.

    • Flexibilitat: Hi ha + espai que el q ocupa l'anunci i l'Aj hi guanya $.

  • Radio:

    • Fan selecció geogràfica

    • Fan selecció demogràfica

    • Flexibilitat: Hi ha lleis que regulen això però amb diners.

    • Bastant barat - publicitat local.

    • Missatges poc duradors (desavantatge)

  • Televisió

    • Selecció geogràfica: Algunes, sobretot les locals.

    • Selecció demogràfica: En grans grups però en fan.

    • Té suport audiovisual (agrada al públic - avantatge)

    • Missatges poc duradors

    • Preus molt cars

    • El què + costa és la repetició del missatge pq amb 1 sola vegada no arriba.

Si en els diaris, revistes i televisions no hi haguessin anuncis no n'hi hauria + d'un per país.

  • Cinema:

    • Avantatge audiovisual

    • Selecció geogràfica obvia

    • Les pel·lícules no seleccionen geogràficament el públic, poques ho fan.

    • És un medi local.

  • Internet:

Mitjans no convencionals:

  • Mktng directe: El que s'envia a casa.

  • Mktng telefònic

  • Publicitat en guies i anuaris.

  • Fires i exposicions

  • Publicitat en punts de venda (AAVV)

  • Patrocini.

El millor de la publicitat és la creativitat

Els medis s'elegeixen a partir de les característiques del producte / missatge i el pressupos.

ESTUDI GENERAL DE MEDIS:

  • OJD - Oficina de Justificació de la Difusió: Compten els lectors de revistes i diaris. Et riuen quanta gent la llegeix i les característiques d'aquest públic. En televisió calculen el valor mitjà de la nit i les puntes d'audiència.

Hi ha 1.500 persones que tenen audímetre que et diu quanta gent veu la tele, quanta estona, quan fan zapping,...)