Principis del segle XX

Literatura universal contemporánea # Autors de novel·la

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

La literatura a principis del segle XX

Quan ja s'està acabant el segle XIX i per tant hi ha el pas cap al segle XX ens trobem una literatura, concretament en el cas de la novel·la, que experimenta diversos canvis que fa que es deixi enrera tots els corrents en què estàvem acostumats. L'entrada al segle XX deixa enrera les classificacions de la literatura en Romanticisme, Realisme, Naturalisme...

El segle XX té com a característica principal la deixada enrera dels corrents, els autors experimenten la novetat a l'hora d'escriure . Investiguen i innoven fent com per exemple va fer James Joyce a l'Ulisses en un dels seus capítols on no apareixen signes de puntuació, pel sol fet de es narra el pensament de la Sra. Bloom, dona del protagonista d'Ulisses.

  • Què intenten aportar els autors del principi de segle?

Aquesta resposta no és fàcil, encara que podem veure com intenten marcar unes característiques en les seves obres, com per exemple:

  • Demostrar el món en què es troben; caòtic i complex.

  • Arribar a una individualitat.

  • Apareix el punt de vista del personatge de la obra.

  • La aparició del subjectivisme, l'arribada del jo narratiu

  • S'acaba la historia en un espai lineal. Apareix el flash-back

  • S'inclouen ambients que no estan dins de l'espai ni dins de la realitat: somnis

El que està clar és que els autors fan un rebuig a l'estètica dels anys anteriors. Hem de recordar que en el segle XX, en els principis, hi ha un seguit de guerres, revolucions tecnològiques... A principis de segle tot avança molt ràpid. Això repercutirà en els autors d'aquesta època. Si tot avança, ells també. Proust, James Joyce, Kafka... aportaran novetats a la literatura.

-1-

  • Què aporten els autors?

Com he dit abans algun dels autors d'aquest temps és Kafka. Què aporta Kafka? Aquest autor nascut al 1883 i mort al 1924, ens dona a conèixer una literatura angoixant mitjançant l'home contemporani. Kafka molt marcat per la revolució soviètica d'aquell moment ens mostra un home que crea un món sense sentit. Té obres on es poden fer diverses interpretacions:

  • El castell: té com a rerafons que no tot es pot aconseguir.

  • La metamorfosi: ens diu que la individualitat no importa a ningú.

  • El procés: en ensenya un home perdut i confós.

Un altre dels autors de principis del segle XX i que ens aporta noves maneres de veure la literatura és James Joyce. Joyce fa un retrat moral de la ciutat en què viu. Joyce, en la seva obra, hi posa també un caràcter autobiogràfic. Critica la seva societat.

Anys desprès Joyce escriurà l'Ulisses, 18 capítols amb un símbol cadascun, els quals són considerats com a una activitat dels sentits o una de l'esperit. Ulisses, com a innovació té que és la vida de Sr. Bloom durant un dia.

Una altra forma d'escriure, o més ben dit, de tema a l'hora de escriure és el que fa servir Marcel Proust. Ell agafa el record com a fil conductor de la seva obra. El seu material a l'hora de fer les seves obres són els records. Proust ens presenta el món com un lloc que no tindria existència si no fos per la consciència de l'home. Els seus llibres representen el problema de la nostra realitat, aquesta és recercada per Proust a través de l'interior. L'única realitat és la creada pel nostre interior i per la nostra consciència. La memòria fa que tinguem els coneixements.

Marcel Proust ens acosta a la novel·la psicològica, la relació entre ell i el seu interior és la base principal a l'hora d'escriure la seva obra.

-2-

  • Com podríem agrupar en un corrent les obres del principi del S.XX?

Com he dit en la introducció d'aquest treball, les novel·les d'aquest temps són marcades per no aparèixer en cap corrent estricte. Havent analitzat tots els autors i els temes de què s'ocupen podríem dir que tenen una cosa en comú, que és el pessimisme amb què la majoria mostren el món en què es troben. Això fa pensar que aquest corrent literari el qual no té un nom preestablert, estava molt afectat per la realitat que es vivia en l'època dels autors. El principi del segle XX va ser un segle de guerres, postguerres i evidents revolucions. Aquest canvi en la societat va afectar directament a la literatura, igual que segurament va afectar també a l'art o en altres camps culturals. Llavors podríem dir que aquestes novel·les es veuen emmarcades en un marc de pessimisme i en un intent de visió més polit sobre què és l'home i què és capaç de fer. Sense poder agrupar-lo en cap corrent especial, podríem dir que totes aquestes obres estan emmarcades en un corrent on ens mostra la vida de l'home en una gran foscor.

  • Com a afectat aquest principi de segle en el final d'aquest i en el començament del XXI?

El que sí que ha sigut clar en el segle XX és que en literatura s'han acabat de moment les corrents literàries. Doncs, a finals del segle XX cap autor no fa servir la mateixa temàtica a l'hora d'escriure. Hi ha diversitat de temes i diversitat de gèneres.

En el segle XX i en els seus finals no hi ha un esquema establert en la novel·la, n'hi cap autor escriu només un tema en concret i fins i tot n'hi ha que utilitzen diferents gèneres.

Els autors d'avui en dia, tornen més cap al passat en la busca de obres que els hi facin referència, n'hi ha que fins i tot pensen que tot ja està inventat a l'hora d'escriure. I potser tenen raó.

El que està clar és que la literatura ha anat avançant fins a convertir-se en una literatura sense cap norma estricte pel que fa a la elaboració d'una obra. Els autors no agafen obligatòriament cap corrent literària.

-3-

  • Conclusions

Com a conclusions generals d'aquest treball sobre la literatura a principis del segle XX, podríem dir que ha sigut el pont d'una literatura marcada per un esquema fix i entre una literatura totalment lliure a l'hora d'escriure.

L'aportació que donen els autors a la literatura i a la novel·la fent que es faci una representació del que passa al món des de el seu punt de vista, fins i tot n'hi ha que introdueixen el jo, ha donat pas al subjectivisme, a la opinió.

Diversos autors com Kafka, Proust, Joyce seran agafats com a punt de partida cap a una literatura diferent, sense esquemes. Així serà la literatura posterior.

Com s'ha pogut comprovar en el pas dels anys la literatura no avarca només un camp en exclusiu, com podria ser el romanticisme sinó que també es poden trobar en un mateix moment una novel·la romàntica, una fantàstica i una realista.

Per tant, doncs, el principi d'aquest segle XX hi ha hagut un “moviment” sense nom que ha fet que hi hagi hagut una evolució en la novel·la.

-4-

La literatura a principis del segle XX