Principales autores de la filosofía

Filosofía. Platón. Epistemología. Descartes. Racionalismo. Hume. Empirismo. Mill. Nietszche. Vitalismo

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

FILOSOFIA

PLATÓ:

Ontologia:

Teoria de les idees:

Els objectes sensibles són còpia de les idees que són immutables i són l'autèntica realitat que no es pot captar mitjançant els sentits (intel·ligibles) i són el model de les coses. Les idees són l'essència de les coses.

Els objectes sensibles existeixen gràcies a que participen de les idees (són còpies de les idees=> ombres), no són eternes, són múltiples i canviants.

Mite de la caverna :

Aquest mite explica que dos presoners que estan encadenats des de que van naixer, només veuen les ombres projectades per uns objectes darrere un mur, i acaben creient que és l'única realitat.

La caverna resprsenta el món sensible i l'exterior el món intel·ligible (idees)

Símil de la linia:

REALITAT

CONEIXEMENT

Idees => realitats immaterials, conceptuals, immutables i eternes que són la causa de les coses sensibles. Independents de l'home i les opinions.

Dialèctica=> estudia les idees.

Objectes matemàtics, còpia de les Idees

Discerniment

Objectes físics

Creença

Imatges => reflexos i còpies, aparences, còpia dels objectes físics

Conjectura => opinions

Epistemologia

Dualisme epistemològic: 2 nivells de coneixement

  • Ciència: coneixement autèntic, capta per la raó

  • Opinió: nivell inferior, món sensible canviant i no congnoscible.

Dialèctica

Ciència que estudia les idees i procès per arribar a conèixer l'autèntica realitat.

2 tipus de procès:

- Ascendent: ascendir des del grau més baix fins al més alt. (sortir caverna)

- Descendent: compromís ètic d'explicar i difondre l'autèntic coneixement. (tornar caverna)

Educació, política i ètica

Educació:

Autodomini d'un mateix, raó ha de guiar l'ànima.

* Teoria de la reminiscència* :

L'ànima ha existit abans que nosaltres en el món de les idees, aprendre = recordar idees que s'han oblidat per l'encarnació al món sensible.

Educació al servei de la política=> filòsof governant: ha de governar els millors en saber i virtut (aristòcrates).

Política:

Rebuig de la democràcia: govern en una minoria de demagogs que només es preocupen pel bé particular.

*Símil del vaixell*: no compten les virtuts ni el coneixement sorteig => vaixell amb un capitar que no sap navegar.

Proposta: filòsof governant=> govern d'èlit (aristòcrates), els millors en coneixement i virtuts.

Concepció organicista de l'estat: esta =organisme viu cada classe social fa la seva funció:

-filòsof =>governa

-guardians=> defensa

-productors=> produir dels queviures

Per aplicar la proposta és necessàri educar al filòsof governant i seleccionar-los.

Relació concepció ànima-estat

Ànima 3 parts(carro alat)

-auriga =racional=filòsof governant

-cavall blanc=cor, passions= guardians

-cavall negre= desitjos=productors

Auriga condueix els cavalls, a cada persona predomina una virtut.

DESCARTES:

Projecte filosòfic

Trobar uns fonaments sòlids pel coneixement amb un model racional (matemàtic) que proporcioni un critèri d'evidència i certesa que superi els dubtes.

Mètode

Part I El mètode és necessàri

Tots tenim la capaciotat racional per conèixer però no és suficient, es necessita un mètode per utilitzar-la bé.

Part II Regels del mètode

-Unificar les ciències amb un sol mètode

-Veritats matemàtiques són evidents

-Enderrocar prejudicis=> prudència per no provocar una absència de lleis i de moral.

- Diversitat d'opinions=> qüestionar manera de pensar

-Causes dels prejudicis:

* precipitació: acceptar alguna cosa com a veritable abans de demostrar-ho.

* prevenció: negar que una cosa és vertadera sense saber-ho per prevenir l'errada.

El mètode

La raó opera mitjançant dos mecanismes que són la intuició i la deducció.

La intuïció capta les idees simples i immediates sense possibilitat d'error perquè són idees clares i evidents (matemàtiques)

La deducció encadena idees clares i evidents per captar idees més complexes.

Regles del mètode:

Operació de la raó

Regles

Intuïció

1. Evidència: no es pot acceptar com a veritat allò que no és clar i evident.

2. De l'anàlisi: descompondre conjunt d'idees per arribar a les idees simples i clares.

Deducció

3. Síntesis: encadenar elements simples per arribar a un compost.

4. Enumeració: revisar tot el mètode.

* Definició de mètode: conjunt de procediments que basat en les matemàtiques garanteix l'autèntic coneixement=> matemàtiques ajuden a distinguir les idees clares i distintes.

Part III La moral provisional

Moral= pauta per actuar, depen de moltes coses => relativisme moral.

Màximes:

-Obeir lleis i costums del pais on siguis

-Actuació moral ferma

-Sapiguer on tenim els límits i no dependre de la sort

-Cultivar la raó=> decideix què fem i què no fem

Part IV

Dubte metòdic: dubtar de tot el que presenti dubte per trobar una cosa indubtable (veritat).

Dubta de:

-Sentits=> percepció sensible pot enganyar.

-Existència=> distinció somni/vigilia.

-Hiperbòlic=> geni maligne que ens enganya constantment.

*Primera veritat*:

Jo dubto=> penso, no puc dubtar que dubto

Res cogitans=> idees

Problema: incapacitat per deduïr el món exterior (sol·lipsisme) utilitza les idees innates per resoldre'l + principi de causalitat.

Matemàtiques: no vàlides perquè són racionals

Déu: vàlid=> perfecció=> garanteix el coneixement=> Cogito ergo sum

Res extensa (mesurable)=< univers=maquina (concepció mecanisista)=> home=màquina.

* Proves de l'existència de Déu:

-Déu és perfecte: no existir=defecte=> existeix

-Idees com bondat, infinit... necessiten causa=> causa=Déu

HUME

Filòsof empirista, és a dir, basa el coneixement en els sentits.

L'empirisme considerales sensacions com el primer coneixement i s'inspira en la inducció i el model de Newton.

També afirma que el coneixement comença i acaba en l'experiència i no podem anar més enllà.

Comparació: racionalisme vs empirisme

Racionalisme

Empirisme

Facultat fonamental (base coneixement)

raó

sentits

Critèri raó

Evidència

Experiència

Primer coneixement

Idees innates

Impressions

mètode

Deductiu

inductiu

Epistemologia

Hume afirma que el coneixement deriva de l'experiència que proporciona les percepcion que són les unitats mínimes de coneixement i que es poden dividir en:

- Impressions =>fruit immediat de les sensacions, passions o emocions.

* Simples (color)

* Compostes (poble)

- Idees=> còpies de les impressions=> rebuig de les idees abstractes perquè no tenen impressió.

* Simples (record d'un color)

*Compostes (record del pòble)

*Principi de la còpia*

Per comprobar que una idea és vàlida s'ha de buscar la impressió de la qual deriva, si es troba és vàlida, sinó és una ficció de l'enteniment (raó).

*Lleis d'associació*

La raó agrupa les idees mitjançant uns critèris:

-semblança

-correlació=>continuitat temps-espai

- causa-efecte

** crítica: no es pot defensa la tabula rasa, no hi ha impressió per a les lleis d'associació.

*Relacions d'idees*

Les idees complexes poden ser:

- Idees de Substància=> sempre van juntes i formen paquets

-Idees de mode=> formen paquets però pot faltar alguna

*La substància és allò a que se li atribueixen els atributs (no són essencials)

Atributs=> món físic; Substància=> més enllà=> metafísic

*Anàlisi de les idees*

-Veritats de raó=> no necessiten el món físic per ser comprobades=>necessaries.

-Veritats de fet=< necessiten buscar la impressió en el món físic.

Ontologia

Hume critica a la metafísica com a ciència, ja que tracta amb idees que no tenen impressió (aplica principi de la còpia), això fa que la seva realitat es redueixi a impressions => critèri de veritat: sentits, enganyen=> no garantia coneixement=>esceptisisme.

Hume afirma que les coses són com les interpretem i que no hi ha valors absoluts, Fal·làcia naturalista.

*Fal·lacia naturalista*

Les propietats que atribuim a un objecte no són del objecte, sinó que són valoracions subjectives i en elles projectem els nostres sentiments. Vs Plató.

Exemples de crítica a la metafísica:

1) Principi de causalitat:

No hi ha una impressió del principi de causalitat, són fenòmens aïllats i la raó crea la idea de causalitat per hàbit i costum.

2) Idea de substància material (món/realitat):

No hi ha impressió de la realitat, és un ficció necessàrea per creure que hi ha alguna cosa més enllà i que la realitat no es redueix a allò que veiem.

3) Identitat:

No hi ha impressió de la res cogitans, identitat=conjunt de pensaments que necessita un JO (continent), no hi ha impressió del JO.

4) Existència de Déu::

No es pot afirmar l aseva existència, no hi ha impressió.

Ètica i moral

Influències:

-Liberalisme: drets individuals

-Utilitarisme: bé =útil

Ètica i moral

- Principi que mou a les persones és buscar plaer i evitar el dolor vs Plató.

- No hi han valors ètics absoluts=> subjectius (vs Plató, Sòcrates; =Sofistes)

* Risc=> relativisme moral, per evitar-ho afirma que tots tendim a comportar-nos igual: buscar plaer i evitar dolor (emotivisme moral=> emocions última paraula)

*Qualitats útils i agradables*

Per mí i pels altres són les simpaties altruïstes=> ajudar als altres =>tendència, això evita l'egoisme de l'utiliatrisme.

*Llibertat*

Hume rebutja la llibertat metafísica i diu que es tem determinats per triar la felicitat (forma de triar= llibertat personal)

*Religió*

Acte de fe, no racional, natural, quan algú diu com s'ha d'interpretar=> negocis amb els sentiments=mal

*Política*

Les persones s'organitzen per utilitat, l'única organització natural és la familia

MILL

Mill és un filòsof empirista i liberalista i utilitarista.

L'utilitarisme de Mill es pot sintetitzar en buscar el màxim de felicitat per al màxim de gent.

*Utilitarisme*:

-Ètica allò util

-No s'oposa al plaer

-No és l'hedonisme del porc =>plaers importants =intel·lectuals

-Felicitat és assolible

-La religió és compatible sempre que sigu útil a nivel individual

-Egoisme=> compensa=>simpaties altruistes, autosaccrifici=> bé comú

-Plaers:

*Naturals i necessàris

*Naturals no necessàris

*No naturals i no necessàris

*Dinàmics=> et dominen

*Catastemàtics=< equilibrats

Epistemologicament

Mill és un emprirsta més radical que Hume, ja que aplica el principi de la còpia (concepte= impressió + lleis d'associació) i afirma que tot el coneixement prové de l'experiència. És més radical que Hume perquè utilitza el concepte de reduccionisme: en les explicacions no s'utilitza cap element que no es pugui captar pels sentits (no natural)

Ontologia

Optimisme=> arribar a conèixer el que no coneixem de forma empírica, les coses només són tot allò que coneixem.

Ètica moral i política

Moral:

Deure moral=> compensar utilitarisme radical=> simpaties altruistes i bé comú.

Condicionats a buscar la felicitat per l'epistemologia.

Càlcul utilitarista: balança=> compensar actuar?

Religió:

Crítica=> defensa la religió de la humanitat=> confiança en l'home=>simpaties altruistes.

Té una utilitat social, us individual i exclusiu=> moral autonoma (jutge accions morals=un mateix)

*Trilema teologic*

1 Déu és infinitament bo

2 És omnipotent

3 Existeix el Mal=> incoherència

Economia política:

Llei oferta i demanda=> natural, lleis de producció i distribució =reguladors

Propietat privada sagrat => dret

NIETSZCHE

Mètode Nietszchà:

-Màxim de punts de vista

-Trobar origen de la decadència filosofia: morals de renuncia a la vida (SPC)

-Gran mentida=> definir una Veritat=> veritat més que s'ha imposat a les altres (veritat i mentida en sentit extramoral)

-Problema: comoditat de ser ramat i no individuu

-La realitat és canviant=Heràclit=>Ontologia

-Llenguatge funció expressiva no de coneixement

-Definicions=> pròpies no hi ha valors absoluts=> definir una veritat =fossilitzar una experiènica vital (vida=canvi)

-Lògica mecanisme per sobreviure al desordre=canvi=caos

-Veritat= pacte de grup=ramat i pastor (moral heteronoma)

Vitalisme:

Contra la tradició SPC, tradició de renúncia a la vida.

*Etern retorn*: viure cada instant al màxim com si volguèssim que fos etern

Nihillisme:

* Negatiu: no actura, la felicitat és post-mortem

*Positiu: filosofia del martell=> destruir moral antivitalista per construir moral vitalista (home superior)

*Budista: contemplar i no fer res

Esperit de la tragèdia:

Barreja entre raó i passió, decadència:

* Sòcrates: Universals morals, consciència moral=> raó domina passions

* Plató: Teoria de les idees, esten valors morals i universals + mite carro alat.

*Cristianisme: felicitat post-mortem, vida=penitència, moral de renúncia a la vida+ noció de culpa.

Defensa una moral individualista i vitalista vs valors universals i renúncia a la vida

Voluntat de poder:

Atrevir-se a ser un mateix=> ser pastor i no ramat

Manar quan es pot=> antidemòcrata=igualar, no som iguals.

Mort de Déu:

Queda la seva ombra=> eliminar amb el martell

Ressentits:

Persones que no gaudeixen de la vida i no toleren que ningú del voltant ho faci

Metamorfossis fins a ser un super home:

-Darrer home (camell)

-Home superior (lleó)

-Super home (nen) : gaudeix i pateix plenament

Nietzsche vs tots:

Ontologia

Epistemologia

Ètica i política

Nietzsche

No hiha estructura vertadera realitat, canviant

Hi han moltes veritats, moltes aproximacions

No valors universals

Moral individualista, raó+ passió

Resta

Única forma de conèixer la realitat eterna i immutable

Valors i vertitats universals, una única forma de conèixer exacte

Raó (Plat, Desc)

Principi còpia (Hum, Mill)

Raó domina les passions

Universals morals, tendència a actuar tots igual=> ramat

g

MON

IDEES

SABER

DOXA

MON SENS

IBLE

Idees

Innates:

Es porten al nèixer

(matemàtiques, Déu)

Fictícies:

Fantasia

Adventícies:

Idees de l'exterior. Venen de fora