Primeres eines i primeres civilitzacions

Historia # Paleolìtic. Materials. Mesolìtic. Neolìtic. Poblats. Ciutats. Sumeris. Egipcis. Grecs. Romans. Foc

  • Enviado por: Marc García
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

LES PRIMERES EINES

PLANTEJAMENT

LA PREHISTÒRIA

EL PALEOLÍTIC

EL MESOLÍTIC

EL NEOLÍTIC

CAÇADORS I RECOL·LECTORS

CAÇADORS I PESCADORS

ELS PRIMERS AGRICULTORS

LES PRIMERES EINES

EL FOC

ELS NOUS MATERIALS

La història de la tecnologia començà fa 25 milions d'anys, quan es desenvoluparen espècies capaces de caminar fàcilment sobre dos peus, i això feu possible la utilització d'instruments mitjançant les mans, ja que queden lliures. S'establia una manera de construir les eines i repetir-ho constantment; aquest procés constitueix la tècnica. Això els diferencia de la resta d'animals. A més, tenen més seguretat que els permet obtindre més aliments. També l'evolució tècnica permet el domini de l'entorn.

Els historiadors divideixen la prehistòria en dos llargs períodes: el paleolític (edat de la pedra tallada) i el neolític (edat de la pedra polimentada), entre els quals es situa un període de trancisió anomenat mesolític.

EL PALEOLÍTIC

És l'etapa més antiga de la humanitat. Els humans eren nòmades que vivien de la recol·leció de fruits i de la caça. En aquesta època eren poc nombrosos i estaven dispersos. Açò provocà que no dominaren l'entorn. Com a recol·lectors, aprengueren a reconèixer les estacions i els terrenys on trobar els aliments. La invenció de les armes de caça els permeté una vida més fàcil i menys perillosa.

Les primeres eines

Les primeres eines permeteren augmentar les possibilitats de supervivència. Utilitzaven les eines de pedra per a la construcció de noves eines de fusta (llances).

  • Homo habilis Còdols: instruments de pedra senzills.

  • Homo erectus Destrals de mà: pedra que té un extrem en punta amb una vora fina i esmolada i a més té una base arrodonida per agafar-lo amb la mà.

  • Homo sapiens Puntes

  • Raspadors i ganivets

  • Adornaments personals banyes d'animals

marfil

El foc

La tècnica d'encendre el foc fou un invent molt antic de l'ésser humà. S'encenia fregant dos pals o fent botar espurnes en xocar dues pedres.

Els humans l'utilitzaven per escalfar-se, protegir-se, cuinar (ja que es conservava millor la carn i facilitava la ingestió), per endurir les armes i per a caçar.

Els nous materials

Al final del paleolític es van començar a utilitzar materials nous per a fer noves eines i nous invents:

  • Ossos d'animals Atzagaia: llança curta de poc pes

Punxons

Arpons

Recipients

Agulles de cosir

  • Pells per vestir-se i construir tendes i recipients

  • Banyes (sobretot de ren)

  • Creació de nous utensilis imitant models naturals (cistells observant els nius de les aus)

  • Màquines amb un objectiu concret (paranys per mamuts)

EL MESOLÍTIC

El mesolític fou la trancisió entre el Paleolític i el Neolític. Era una època de poblats petits i dispersos, i també de grans migracions. Com a conseqüència del final de les glaciacions els animals salvatges s'agruparen en ramats més menuts. En aquesta època es va aconseguir la domesticació dels primers animals com el gos o el porc. També es perfeccionaren les eines de caça: augmentaren de tamany i potencia, introduiren les puntes de sílex i començaren a usar propulsors, que donaven més alcanç a les armes.

En aquesta època s'establiren els primers poblats a les vores dels rius i dels llacs; açò feu que s'alimentaren de la pesca. Per pescar utlitzaven arpons d'os, hams, bertrols (que eren com uns embuts per a peixos) i construiren les primeres embarcacions, com rais. També en feien buidant els troncs o cobrint amb pells bastidors fets de branques.

EL NEOLÍTIC

En un principi recollien cereals silvestres i evolucionaren fins a aprendre a conrear el camps. Aleshores cultivaren essencialment blats Einkhorn i Emmer, precussors del blat actual, i civada.

Els mètodes utilitzats per al conreu eren rudimentaris. S'utilitzaven falç de sílex i d'os amb mànec, pals per excavar i les primeres aixades. Més tard s'inventà l'arada o forcat, que augmentà molt el rendiment dels camps, i encara augmentà més quan s'utilitzaven animals, ja que es millorà la tècnica i per tant també la collita.

Les residències fixes facilitaren la protecció del bestiar i augmentar el nombre d'animals. Per alimentar-los cultivaven plantes farratgeres, i així no es movien per trobar pastures

El reg

L'emmagatzematge d'aigua i el reg es practicaren molt prompte, cap a l'any 6000 aC. El shaduf és una espècie de grua utilitzada per a traure aigua. Fou un dels primers invents per aquest propòsit.

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

ELS PRIMERS POBLATS

Els humans s'establiren permanentment al costat de les terres que cultivaven. Entre l'any 8000 aC i 6000 aC alguns poblat cresqueren fins convertir-se en ciutats, ja que l'assoliment tècnic provocà un ràpid creixement demogràfic. Les poblacions no tenien carrers i s'accedia a l'interior de les vivendes pel sostre.

Aproximadament l'any 6500 aC aparegué la terrisseria a Iran. Els recipients d'argila es produien amb molta facilitat. La base de l'alimentació eren fruites i verdures cuites, ja que proporcionaven més aliment. La cistelleria donà lloc als primers teixits, ja que teixir era paregut a trenar. En aquesta època nasqueren els primers telers senzills.

RIUS I CIUTATS

Les primeres civilitzacions sorgiren a les riberes de les grans vies fluvials. Una de les primeres nasqué a Mesopotàmia, a l'actual Irak. Les civilitacions tenien aquest emplaçament degut a que els rius eren una font d'aliment i una via de comunicació per a persones, béns i coneiximents. També les inundacions periòdiques fertilitzaven els camps i el coneiximent dels cicles dels rius permeté constuir preses canals i dics i controlaven aquestes inundacions.

La creació de noves activitats (agricultors, terrissers, fusters, etc.) feu possible el naixement de grans ciutats i la seua organització.

ELS SUMERIS

Els sumeris foren el primer poble que conegué els principis de l'agricultura (la relació ente les llavors, la terra, l'aigua i el cicle climàtic anual). Per millorar l'agricultura van construir dics i canals. L'aigua es distruibuia des d'aquests canals a les sequies i als canals menuts de regadiu. La construcció de preses de maó servien per a controlar el cabal d'aigua dels rius i per a evitar que el fang embossara els canals. Cap a l'any 3000 aC els sumeris inventaren la roda i més tard la evolucionaren. També utilitzaven metalls, com l'or la plata o el coure, però canviaren el coure pel bronze, que obtingueren mesclant el coure amb estany. En quant a arquitectura, les cases eren primer de vímet i després les constuiren amb toves i més tard amb totxos cuits al forn. Les construccions per al culte eren unes torres de base quadrada anomenades ziggurats. Les ciutats eren molt grans i estaven emmurallades.

ELS EGIPCIS

Els Egipcis depenien del Nil per a viure. La riquesa del pais es basava en una agricultura eficaç i pròspera. Utilitzaren el shaduf i la sínia de cadufs per elevar aigua continuament. Els egipcis crearen un calendari estudiant el Sol i els estels. Com que a Egipte escassejaven les pastures, criaren als animals en estables. El bestiar, a més de proporcionar-los aliment,, també era utilitzat en feines agrícoles i de transport.

Els egipcis desenvoluparen tècniques per elaborar aliments i begudes com el pa, la cervesa i el vi.

En quant a arquitectura, les piràmides constitueixen el tret més conegut de l'antic Egipte. Les edificacions reials i oficials eren de pedra, mentre que els ciutadans vivien en cases construides amb toves. Per obtenir grans blocs de pedra calia vèncer grans dificultats, però encara resultava més penós els transport dels blocs des de la pedrera fins als llocs on s'havia de construir. El terreny on s'havia de construir la piràmide havia de ser anivellat, i ho aconseguien amb el sistema de canals. Per construir, es crearen uns instruments sense els quals no s'hauria pogut fer:

  • La plomada: Permet comprovar la verticalitat dels objectes.

  • L'escaire: Serveix per construir els angles rectes dels blocs de pedra.

  • El nivell: Indica que la superfície està completament anivellada.

Els artesans egipcis construiren rodes de quatre raigs, més lleugeres i per tant els carros més ràpids. També inventaren un tipus de paper: el papir. Un altre invent molt útil fou la utilització de l'energia del vent per als vaixells.

ELS GRECS

Al voltant de l'any 3000 aC els grecs donaren un gran impuls a la cultura, a la ciència i a la tècnica. Els grecs van crear a Egipte l'escola d'Alexandria, en la qual els savis del món hel·lènic estudiaven i investigaven. Els enginyers més importants de tots van ser Arquímedes i Heró. Les principals innovacions arquitectòniques foren la utilització de bigues de ferro forjat, grans grues i marbre com a material de costrucció.

Arquímedes: Fou un físic, matemàtic i enginyer grec, nascut a Siracusa (Sicília) l'any 287 aC, però educat a l'Escola d'Alexandria. Destacà en matemàtiques, en mecànica i en hidroestàtica, en la qual formulà el principi que porta el seu nom: “tot cos submergit en un fluid, experimenta una pèrdua de pes igual al pes del volum del fluid que desplaça”.

Heró: Fou un matemàtic i científic grec nascut l'any 20 dC. Fou l'inventor de diverses màquines amb funcionament basat en la transmissió de moviment per engranatges i de la primera màquina de vapor: l'eolípila.

ELS ROMANS

Els romans eren un poble pràctic que s'interessà més per les aplicacions dels coneixements científics. Es basaren en les tècniques de construcció gregues, però amb moltes aportacions. Construiren les ciutats de manera planificada i van dur a terme moltes obres públiques (carreteres, ponts, ports, aqüeductes, etc.). Els carrers de les ciutats i les calçades romanes es caracteritzaven pel traçat recte, que l'aconseguien amb un instrument anomenat groma. Per proveir les ciutats d'aigua construiren aqüeductes. Altres avenços tècnics foren la utilització de bastiments de fusta en les construccions i l'ús del ferro en la fabricació d'eines, com la rella de l'arada.

ÍNDEX

Índex

Bibliografia

Pàgina 1

LES PRIMERES EINES

Plantejament

Pàgina 2

EL PALEOLÍTIC

Les primeres eines

El foc

Pàgina 3

Els nous materials

EL MESOLÍTIC

Pàgina 4

EL NEOLÍTIC

El reg

Pàgina 5

LES PRIMERES CIVILITZACIONS

ELS PRIMERS POBLATS

RIUS I CIUTATS

Pàgina 6

ELS SUMERIS

ELS EGIPCIS

Pàgina 7

ELS GRECS

ELS ROMANS

Pàgina 8

BIBLIOGRAFIA

Informació extreta de les següents fonts:

  • Llibre de Tecnologia 1r cicle 2on curs d'ESO. Ed. Brúixola.

  • Enciclopèdia Encarta 98. Microsoft.

  • Gran Enciclopèdia Catalana. Ed. de 1981.