Primera Guerra Mundial

Colonialisme. Imperialisme. Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran. Causes. Conseqüències. Potències. Aliances. Desenvolupament de la Guerra. Neutralitat espanyola

  • Enviado por: Ramaderia El Bruguer S
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

LA GRAN GUERRA

La gran guerra o primera guerra mundial, iniciada el 1914, fou un conflicte total generalitzat a tot Europa. L'expansionisme d'Alemanya, des de Tsingatao, al a Xina, fins a diversos enclavaments a l'Àfrica, topa amb la gran Bretanya i França. L'alteració de l'status power colonial britànic, la humiliació francesa de Versalles (1870), la por del nacionalisme eslau o turc serien entra d'altres, els factors de rerafons de la radicalització de l'exaltació patriòtica i que havien dut fins a la creació de grans aliances político-militars. La carrera d'armament havia desencadenat el militarisme en una societat bloquejada a la participació en les institucions polítiques enfront de la crisis social moral i cultura existent en les societat europea.

Les causes de la guerra

La gota que fer basar el got, i d'on partir l'inici de la guerra, fou l'atemptat el 28 de juny de 1914 de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo. Però en realitat les causes profundes de l'esclat de la primera guerra mundial s'han de buscar en els nacionalismes expansius de les grans potències, en les rivalitat econòmiques i financeres dels grans estats. Els govern austro-hongarès va voler aixafar el nacionalisme serbi arran de l'atemptat. Les potencies van optar per mantenir les aliances defensives que havien establert entre elles. Les preocupacions pe la seguretat, la potència i el prestigi feren d'aquell atemptat l'inici d'un desastre col·lectiu.

Principals aliances i característiques del conflicte.

El conflicte enfrontar inicialment Alemanya, Àustria-Hongria (imperis centrals) i Turquia, per una banda, i França, Rússia i la Gran Bretanya (l'entesa) per l'altra. Sèrbia i Bèlgica formaven també part del bàndol aliat, al qual més endavant si unirien el Japó el 1914, Itàlia el 1915 i els EUA el 1917. Aquest grup de països havien establert en el tractat de Londres el compromís de no firmar la pau per separat. A Europa únicament els regnes escandinaus, suïssa i Espanya es mantingueren neutrals. El conflicte s'allargà més del compte i acabà sent una guerra de posicions que ocasionà un gran nombre de víctimes a tots dos bàndols. Alemanya perdé 1800000 d'homes, austro-hongars 1200000 per a França 1385000 i 947000 britànics perderen la vida.

En aquest sentit la guerra es va caracteritzar per les grans mobilitzacions de la població civil, la utilització d'armes químiques conjuntament amb carros de combat canons de tir ràpid i de submarins al costat d'estratègies de bloqueig naval iniciades a mitjan 1915.

El desenvolupament de la guerra

El 1914 es va decidir l'anomenada “batalla de les fronteres” que va ser la primera de totes i que es va sladar amb importants avenços alemanys posteriorment frenats amb la victòria aliada del Marne. A partí d'aquí la guerra va canviar de direcció, va passar de ser un guerra de moviments (amb el fracàs estratègic alemany), a ser una guerra de trinxeres i de desgast. La nova fase (1915-1916) es caracteritzà per ser una guerra de posicions. Les batalles de Verdun i del Somne han passat a la història amb un total de gairebé un milió de morts pel bàndol alemany i encara amb més baixes per l'exèrcit britànic i francès. El 1917 s'inicià una nova situació els russos com a conseqüència dels objectius polítics del nou govern revolucionari el 15 de desembre d'aquest any signaren la pau amb el imperis centrals a Brest-litovsk, mentre que els estats units a causa de l'esfondrament d'un dels seus mercats el 2 d'abril entraven en guerra al costat dels aliats.

Mentrestant els alemanys a caus del bloqueig comercial alimentari i de provisions s'anaren debilitant. Escassejaven els alimentes i combustibles en els imperis centrals. Els moviments de vagues obreres reflectien el cansament i l'oposició a la guerra d'importants sectors de treballadors. Així l'alt comandament alemany reunit a Spa (Bèlgica) es replantejava la situació, l'Agost de 1918. Les propostes de pau de la declaració del “catorze punts” del president americà Wilson a més de la situació política interior que vivia Alemanya de de l'octubre del '18 com a conseqüència de la revolució soviètica (formació de consells d'obrers d'esquerres) obligaren Ludendorff a demanar u armistici immediat, que va ser firmat l'11 de novembre de 1918.

Conseqüències de la guerra

S'inicia la conferència de pau de Versalles el genera de 1919, punt de partida de les dues línies que marcarien la política internacional d'entreguerres. Configuració d'un nou mapa geopolític centreuropeu, segons la defensa del dret d'autodeterminació dels pobles i els privilegis del vencedor, preveia : la restitució d'Alsàcia i Lorena a França, la reconstrucció de Polònia, la segregació de l'imperi austro-hungarès en els estats txec, romanès iugoslau, hongarès i austríac. I la formació dels estats bàltics de Letònia, Lituània i Estònia entre Rússia i Finlàndia. A més alemanya havia de reparar els costos ocasionats per la guerra, i el país hagué de inicià el pagament dels deutes de guerra desfent-se del nous territoris colonials.

La neutralitat Espanyola

Espanya es mantingué al llarg de la primera guerra mundial per decisió del govern presidit per Eduardo Dato. Amb un exèrcit i una armada desfeta, sense material modern i amb la qüestió marroquina encara pendent era del tot impensable una altra actitud. Així i tot l'opinió majoritària en els ambients militars era germanòfila però el reconeixement de les mancances de l'exèrcit feia que aquesta majoria acceptés de manera realista la neutralitat.

Mentre durà la guerra es varen fer negocis importants amb l'exportació de primeres matèries cítrics i teixits amb què s'obtingueren saldos favorables a la balança comercial exterior espanyola. L'altra cara de la moneda foren les reivindicacions del obrers que acabaven de sortir de la misèria dels primers anys de la guerra.

- Setembre del 2000-