Primera Guerra Mundial

Historia universal. Siglo XIX. Conflictos bélicos. Causas. Bloques. Crisis de 1917. Revolución bolchevique. Consecuencias. Tratados de paz. Crisis colonial # Causes. blocs. Revolució bolxevic. Conseqüencies

  • Enviado por: Olimpia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

La Primera Guerra mundial

L'esclat de la primera guerra mundial el 1914 va iniciar una nova era.

Segle XIX (Canvis)

  • Liberalisme (polític)

  • Revolució industrial (econòmic)

  • Capitalisme (sistema econòmic)

  • Aprofondiment del colonialisme (social, polític i econòmic)

  • Més democràcia “sufragi universal” (polític)

  • Divisió social en classes “burgesia i proletariat” (social)

  • Moviment obrer “sindicats” i “revoltes” (polític i social)

  • Noves idees polítiques “socialisme, anarguisme” (polític)

Començaments del s. XX desplaçament polític, perden força el domini europeu i pren força els estats units.

Conflictes oberts (inici del s. XX)

  • Lluita de classes ((conflicte polític i social)

  • Conflicte entre països pel repartiment colonial, explotació recuroso, nous mercats i domini polític

Eix cronològic de la 1ª Guerra Mundial

1914

Juny: Atemptat de Sarajevo.

Juliol - Agost: Declaracions de Guerra.

Agost: Batalla de Tannenberg.

Setembre: 1ª Batalla del Marne.

1915

Guerra de trinxeres.

Abril: Tractat de Londres.

1916

Guerra de trinxeres.

Batalla de Verdum.

1917

Guerra de trinxeres.

Revolució Russa: Rússia abandona.

Revolució Bolxevic a l'octubre.

1918

Juliol - Agost: 2ª Batalla del Marne (gran ofensiva alemanya).

11 Novembre: final Guerra.

Armistici de Rethoundes.

1919

28 Juny: Tractat de Versalles.

Armistici: Pacte en una guerra, per a un període de Pau indefinit, de part de totes les bandes, però sense acabar la guerra.

CAUSES

- PROFUNDES: Econòmiques. Alemanya té dificultat a l'hora de comerciar perquè les potències europees més antigues li ho dificultaven (sobretot França).

Nacionalistes. França es veu amenaçada i retallada per Alemanya en l'Alsàcia i la Lorena, dos territoris estratègics bèl·licament, extrets per Alemanya a la guerra Franco-Prusssiana.

-INMEDIATES: - Pau armada. Ràpida carrera d'armament per part de les grans potències europees.

- Nacionalisme. Conflicte Franco-Alemany.

- Assassinat de Sarajevo. Un estudiant assassina el príncep hereu d'Àustria-Hongria, que hi anava per dominar-la part dels Balcans i així accedir al mediterrani.

COM VA SER

  • Molt cruel: van haver-hi molts morts i van introduir-se noves armes per les quals no s'estava preparat.

  • Molt llarga: dura des del 1914 fins al 1918.

  • Mundial: Va incloure gairebé tota Europa més Estats Units i el Japó.

Una de les conseqüències més notables va ser la pujada de nivell eco-nòmic d'E.U.A. i Japó, fins a posar-se a nivell de les potències europees o més amunt. Alguns països europeus van obtenir grans beneficis econòmics.

També es va constituir un immens estat: la U.R.S.S. (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Societat de tipus Socialista que portava a terme les idees de Marx i el comunisme. Era així, un model més a seguir per a moltes institucions de treballadors del món.

Rússia abans de la Guerra

Economia agrícola i sistema econòmic d'autarquia.

Era un dels únics tres grans imperis que en aquell moment hi havia a Europa: el Turco - Otomà, l' Austro - Hongarès i el Rus.

BÀNDOLS DE LA Iª G.M.

  • Triple Aliança: 1882.Es constitueix per els pobles unificats per els nacionalismes, Alemanya, Itàlia i Austro-Hongria.

  • Triple Entesa: 1892-1907. Per iniciativa de França, que s'uneix amb Anglaterra i Rússia.

COMENÇA LA GUERRA

Després de l'assassinat, Austro-Hongria envia un ultimàtum a Sèrbia on se l'acusa de propiciar el nacionalisme, i se li obliga a prendre mesures contra l'assassinat. També demana una enquesta judicial contra l'assassí, que va contra la constitució Sèrbia i no es complert: causa més immediata (excusa) de la guerra.

El 4 d'agost de 1914 va declarar la guerra a Bósnia, amb Alemanya de part d' Àustria-Hongria i Rússia per part de Bósnia.

Al principi Anglaterra no hi volia intervenir, però amb la invasió a Bèlgica per part d'Alemanya li va veure les idees clares i va haver-hi d'inter-venir. Les persones i institucions de caire culte, junt amb pacifistes i intel·lectuals, es van oposar. Però no ho van aconseguir ja que les raons de caire nacionalista eren més fortes.

DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA

Per part de la Triple Aliança hi havia dos fronts: l'Occidental i l'Oriental, units en el Pla Schlieffen alemany.

-F. Occidental: envaint Bèlgica s'obria un camí cap a Anglaterra i rodejava el seu pitjor enemic: França.

-F Oriental: atacaria Rússia que pensaven que estava pobra d'exèrcit i no els podria parar. Però no va sortir bé perquè mentre Alemanya desviava les tropes cap a l'oest, Rússia atacava la part oriental d' aquesta, que era des-protegida totalment. Així va fer que Alemanya desviés una part del seu exèrcit que era a la línia d'occident, cap a la part oriental, per defensar-se. Així va perdre contra França i Anglaterra a la Iª Batalla del Marne, però els Russos van ser abatuts a la batalla de Tannenberg.

Posteriors unions: Bulgària i l'Imperi Turc es van afegir a la Triple Aliança, mentre que Romania i Grècia s'uneixen a la Triple Entesa i Itàlia es canvia de bàndol.

Al front de guerra occidental comença una guerra de trinxeres: S'excaven trinxeres des de Suïssa fins al Mar del Nord, on viuen els soldats durant mesos, amb poca higiene i molt dolentes condicions d'alimentació i vida en general.

Després venia lligada la guerra de desgast, que consistia en l'atac massiu amb molt d'armament per aconseguir que l'enemic es quedés sense armament si responia igual. La Batalla de Verdum n'és un exemple.

LA CRISI DE L'ANY 1917: LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC

Rússia havia estat a la guerra per part de L'Entesa, encara que no estava al mateix nivell que els seus socis bélics i no estava preparada per afrontar una guerra tan llarga i tan cara.

MOTIUS:

  • L'agricultura era la base de l'economia, i aquesta no podia aguantar tal guerra., i encara que ho pogués fer, tots els homes eren reclutats a l'exèrcit i no podien treballar-hi, per lo que quedaven paralitzades.

  • L'exèrcit rus no estava preparat per aquest nou tipus de guerra. Ni els caps militars tenien noves tàctiques d'atac, ni els transports estaven evolucionats. La indústria militar produïa poc armament. Rússia destina tota l'economia a la guerra, i això produeix malestar.

  • El sistema polític era l'Autocràtic, amb el TZAR com a cap de govern (Nicolau II en aquell moment).

COM AGUANTAVA L'ESTAT

El Tzar era l'únic monarca a Europa d'aquell tipus en aquell moment

a) Dirigia personalment l'exèrcit.

Els milers de funcionaris de la burocràcia eren elegits per ell.

Ell era el cap de l'Església Ortodoxa.

Era el cap de la policia que duia un sistema repressiu molt fort.

Totes aquestes entitats el recolzaven per que ell n'elegia els oficials, i aquests el recolzaven com a agraïment, i es transformava en una roda.

Però al 1905 hi ha l'inici d'una revolució i aquest fa un parlament, que dura fins que aquesta s'apaiga, que l'aboleix.

QUINS ENEMICS TENIA

Partit Liberal (KADET), que representa els interessos de la burgesia exclosa de l'administració.

Partit Socialrevolucionari, del qual Kerenski n'és el cap. Representa els interessos dels pagesos.

Partit Socialdemócrata Marxista - moderada: Menxevics.

ð - radical: Bolxevics (cap: Lenin).

LA REVOLUCIÓ

En cert moment l'exèrcit li donà l'esquena al Tzar, perquè estava cansat de les terribles circumstàncies que patien, i veien que si un exèrcit mal preparat era obligat a anar a la guerra, estava destinat a una mort segura. Aleshores alguns partits s'uneixen i provoquen al febrer de 1917 una revolta a San Petersburg (Petrograt), que produeix un perill per a l'estat i la dimissió del Tzar com a conseqüent.

GOVERN PROVISIONAL

Després de la revolució Rússia tenia d'estar governada per algú, i aquest algú va ésser el cap dels socialrevolucionaris, Kerenski, que va constituir una sèrie de soviets elegits per tothom i repartits pel país.

Aquests soviets van constituir cadascun una petita guàrdia milicies; que si es juntaven totes feien un petit exèrcit: la Guarda Roja.

SEGONA REVOLUCIÓ

Però el govern provisional només va durar fins al'octubre de 1917, quan una revolta dirigida per els Bolxevics i la Guardia Roja i ajudats per els mariners de de les flotes del Bàltic. Van assaltar el Palau d'Hivern, on residia Kerenski, i van enderrocar el govern. Kerenski va fugir per l'ambaixada d'E.E.U.U. i a conseqüencia es va instaurar el primer Govern comunista, amb Lenin al cap.

Alló que primer que va complir va ser la retirada de Rússia de la guerra. També va repartir les terres entre els pagesos i els llocs de treball entre els obrers.

CONSEQÜENCIA

Amb la retirada de Rússia per causes internes, entre d'altres causes, la Triple Aliança es va posar al capdavanter de la guerra, però els E.U.A. no volien que la Triple Entesa perdés la guerra (perquè havia fet préstecs als seus components), hi va entrar per la seva part amb la excusa de l'enfonsa-ment de diversos vaixells que transportaven ajuda als Entesos.

Amb aquesta intervenció, Alemanya veia que no podia guanyar la guerra perquè no disposava del tipus d'armament ni de la quantitat de que en disposava E.U.A., i també estava molt desgastada ja per la guerra com per enfrontar-se a un nou enemic en perfectes condicions. Alemanya va demanar la rendició el 8 de novembre de 1918.

LA GUERRA DE LA RERAGUARDA

A nivell general, els diferents governs van treure del front de batalla als obrers especialitzats per posar-los a les fàbriques per dirigir els civils que no lluitaven (dones, nois i ancians) i servien com a mà d'obra. Van ampliar les fàbriques i van trans-formar altres edificis en fàbriques. També es van nacionalitzar els trans-ports.

- Molts dels productes eren adquirits als països neutrals, i els països amb colònies les utilitzaven per reclutament de soldats.

- Tots els estats van gastar molts diners en el bloqueig de l'abastament de l'enemic.

- Per aconseguir que la població no es desanimés, el govern duia a terme l'anomenada guerra psicològica que consistia, entre altres, en fer veure les coses d'una manera molt positiva i a vegades massa i tot.

  • Per justificar la llarga durada de la guerra, concienciaven a la gent de que l'enemic era com el mateix maligne al que s'havia d'eliminar fos com fos. Es fan campanyes d'exaltació nacionalista per motivar els civils.

  • A les dones les alabaven amb l'excusa de que havien prestat els seus homes, fills, pares, germans, etc., al servei de l'estat, per defensar-lo.

  • Per evitar la rebuda de males notícies per als civils, l'estat feia passar la premsa i la ràdio per una prèvia censura, al igual que la correspondència privada dels soldats, que eren els que podien contar les coses més greus.

  • Per que no hi hagués descontent en la política, els governs tenien representants de totes les ideologies al parlament.

  • Per controlar l'actitud de la gent s'adoptà una disciplina gairebé militar i es prohibeixen les vagues i els actes de PAU.

Paper de les dones

Fins aleshores eren sempre els homes els qui sortien a treballar a les fàbriques i les dones vigilaven la canalla i treballaven a casa. Però durant la guerra no hi havien homes per treballar a les fàbriques (sobretot d'arma-ment) i hi havien d'anar les dones. Es a dir, amb la guerra s'atorga ales dones les tasques dels homes (algunes eren al front com enfermeres).

La guerra va propiciar la dona al món laboral, i aquestes van adquirir més responsabilitat i més independència.

Com que ja no poden cuidar els nens, apareixen les guarderies, per part del govern, i els albergs (prop de les fàbriques) per que les dones que havien d'anar a treballar lluny de casa poguessin quedar-s'hi quan ho necessitaven.

L'ENDEUTAMENT DE LA GUERRA

El desgast dels diners de l'estat arribava a tal punt que aquest havia de demanar als civils que invertissin els seus estalvis en les fàbriques d'armament per poder-les tirar endavant, i demanar préstecs a altres potències .

CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA

Quan va acabar la guerra, tots els participants es van reunir a Paris per signar la Pau de Versalles. Aquesta suposa càstig per a les potències derrotades. Concretament, Alemanya (reconeguda com la culpable de l'esclat de la guerra) va haver de cedir l'Alsàcia i la Lorena a França, i va cedir una part del territori oriental per formar Polònia. També va ser expropiada de les seves colònies i es va veure reduït l'exèrcit i lla marina al mínim. Així mateix, va haver de pagar indemnitzacions als països més afectats, com Bèlgica o França.

Un cop acabat tot, el president d'E.U.A. va crear una assemblea a Ginebra amb tots el representants de les diferents nacions europees Societat de nacions, amb finalitats de: 1.- Guarantir la Pau; 2.- Assegurar la independència de tots els països, nous i antics; i 3.- Potenciar una política de desarmament mundial.

Introducció

  • El 1871 es va culminar la unificació alemanya i es va constituir el II Reich. Bismark va ser l' impilsor del sistema d'aliances entre els Estas , amb l'objectiu d'evitar les coaliccions antialemanyes.

  • Les principals potències europeas ( França , el Regne Unit i Alemania) van protagonitzar numerosos conflictes per la posseció de territoris colonial a l'Africa.

  • Els Estats Units i el Japó es van començar a perfilar com a potències econòmiques, el primer va recuperar Cuba , Filipines i Puertorico, Japó es va enfrontar amb Rússia i Xina.

1.El camí cap a la guerra

La política exterior alemanya

L'objectiu principal de Bismark era aïllar França per evitar la revenja per la pèrdua de Alsàcia i Lorena, per això va construir un sistema d'aliances, amb el qual va atraure a Àustria- Hungria i Rússia , anomenada la Lliga dels Tres Emperadors. Però la rivalitat de Àustria-Hungria amb Rússia per la influència dels Balcans va probocar que Rússia fos substituida per Itàlia, que va decidir formar part d'aquesta aliança només per els seus interesos, recuperar els territoris austriacs de parla italiana.

A partir de 1890, Guillem II, aprofitant la caiguda de Birsmark va iniciar la Weltpolitic o política mundial , creant fisures en les aliançes anteriors , l'aïllament francès quedà ensegon terme i la prioritat passà a ser la competència amb el Regne Unit per el lideratge mundial.

2.Interesos territorials i la formació de blocs

Les diferències entre les potències va conduir a la creació de noves aliances, per a obtenir col.laboració política i ajud mutu davant de posibles atacs. Les potències europeas es vand dividir en dos blocs : La Triple aliança i la Triple entesa.

La Triple aliança estava constituïda per : Alemanya , Austria-hungria i Itàlia

( 1882), Guillem II volia influïr als Balcans , per això va recolzar els interesos Austro-hungaresos en inversions de capital.

La Triple Entesa formada per França , Rússia i posteriorment el Regne Unit. El suport finances francés va permetre l'inici de l'industralització russa. L' incorporació del Regne Unit va suposar la superació de les disputes colonials sobre el nord d'Africa.

3.Les crisis colonials : el Marroc i els Balcans

  • Alemanya s'oposava al protectorat francés al Marroc, Guillem II va desembarcar tropes a Tànger i es va proclamar defensor de la independència Marroquina. A causa d'aquest comflicte es va crear al Comferència d'Algesires on es dona la raó a França.

  • Alemanya va conquerir el Congo al 1911 , això va probocar que la Triple entesa aïllés a Alemania.

  • Tant el rusos com els austro-hungaresos volien una sortida als Dardanels , tots dos volien una sortida a la mediterrànea.

  • Sérbia recolzada per Russia volia unir tots els eslaus de sud.

Entre 1912 i 1913 es van produir les guerres balcàniques:

La primera va enfrontar la lliga balcànica i Rússia contra Turkia , els primers van conseguir la victoria i es van repartir els territoris.

La segona va enfrontar als mateixos vencedors.

4.L'ambient prebèl.ic

Cap a l'any 14 tots el paisos europeus acceleren la política d'armament. Gran part del presupost dels Estats eren dirigits a l'exèrcit. Cada vegada era més potenciat el sentiment nacionalista, havien de salvar la pàtria. La premsa parla sobre la imminència del comflicte amb una opinió favorable i plena d'entusiasme.

Les postures antibel.licistes va tenir poc èxit, les veus més importants ontra la guerra i a favor de la pau va ser la II Internacional i els partitis socialistes , més tard al 1915 va sorgir el manifest de Zimmerwald, proclamat per la I Internacional socialista dotada per les seves tesis pacifistes però amb poca força per detenir el comflicte.

5.El desencadenant de la guerra

El 28 de juny de 1914, l'ereu de l'imperi Austr-hungarès, Frances Ferran, va ser assesinat per un estudiant bosnià a Sarajevo, capital de Bòsnia , l'autor de l'atemtat pertanyia a una societat secreta nacionalista sèrbia.

Àustria va veure en aquest fet l'oportunitat de eliquidar el nacionalisme serbi i imposar la seva hegemonia las Balcans , i , amb l'ajud d'alemanya, el 23 de juliol donà un ultimàtum a Sèrbia, que no podia aceptar-ho sense perdre part de la seva soberania.

Al no aconseguir solucions diplomàtiques es van possar en marxa les aliances i Àustria va atacar Sèrvia el 28 de juliol, Rússia va donar suport a Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. L'1 d'agost Guillem II va declarar la guerra a Rússia, dos dies més tard a França , i , finalment el 4 d'agost el Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya.

Països

Austria Alemanya

Serbia Russia França Regne Unit

Habitants

116.000.000

238.000.000

Situació

Exèrcits més ben preparats

Millor situació estratègica

Més població

Més matèries primeres

Més accés al mar.

  • Països neutrals: Espanya ( probeïdora cpmercial d'europa)

Els països Baixos

Països Escandinaus

Suïssa

- Itàlia abandonà la triple Aliança, i , al 1915 va decidir intervenir a la guerra formant part de la Triple Entesa.

  • L' Imperi Turk i Bulgària es van aliar amb la tripme aliança.

  • Japó , Grècia i Romania feien contat als països de la Entesa.

La participació dels Estats Units al 1917 més la implicació del territoris colonials de cada regió van fer d'aquesta guerra una guerra mundial.

Tanmateix els emfrontaments es van produir basicament entre dos fronts:

  • Els front occidental : Desde el canal de Mànega fins la frontera Suïssa

  • El front oriental : recorria la frontera rusa amb alemania i Àustria

Una guerra nova

Us de noves tàctiques militars :

  • Guerra de moviments: Any 14; tenen com a objectiu abansar la línea del front i fer recular , atacs ràpids.

  • Guerra de posiscions: Anys 15 i 16; El front s'estabiitza i es desgasta l'enemic.

Anomenem a la I guerra mundial com a guerra nova per les següents característiques:

  • La movilització d'efectius humans, civils i militars. Els soldats i la població civil es va posar al servei de la guerra en els frons i en la retaguàrdia. Hi van haver 70.000.000 de movilitzats, 30.000.000 de ferits i 8.000.000 de morts.

  • Utilizació i prioritat de tots els recursos materials per a finalitats militars. Es va abandonar la economia de mercat i es va introduïr una economia de guerra. L'Estat passa a controlar en la seva totalitat l'economia. Politicament els governs van passar a marginar els Parlaments, cosa que va produïr un enfebliment en la democràcia.

  • La guerra econòmica ; va tenir com a objectiu paralitzar l'activitat productiva de l'adversari, i dificulatar les seves vies d'aprovisionament. L'Entesa, que comptava amb la potència naval britànica, i posseïa l'avantatge de tenir garantida la provisió de productes precedents de països neutrals, va imposar el bloqueix marítim a la Tripme Aliança ( imperis centrals), que es van veure privats de les importacions. La rèplica Alemanya al bloqueix va ser la guerra submarina contra els mercats enemics, que també van afectar als vaixells desl països neutrals.

  • La guerra psicològica ; L'esforç ideològic es va centrar a difondre falsa propaganda optimista sobre les pròpies forces exagerant la devilitat de l'adversari.Es va censurar la premsa per tal d'impedir la difusió de notícies derrotistes. Exaltació patriotica i hipernacionalista.

  • Els nous mitjans de arma i de lluita: Els progressos tècnics es van anar succeint al llarg de la contesa i es van aplicar la indústria armamentista. Nou material bèl.lic : metralladores, llançaflames, granades de mà, dirigibles, tancs, aviació…

Els tractats de pau

Després de la signatura, el novembre de 1918, de l'amnistici que posava fí als enfrontaments armats, es va inagurar al 1919( gener) La Comferència de París, amb l'objectiu de regular les condicions de pau.

En dita comferència van participar-hi els estats vencedors( aliats), principalment per :

  • T.W. Willson : Nord Americà

  • G. Clemenceau : Francés.

  • D. Lloyd George: Britànic

  • V. Orlando : Italià.

Els paisos vençuts van ser exclosos de les reunions on es fixaven els acords i unicament sel's va combocar a la signatura dels tractats , sense haver-ne escoltat els arguments.

Alemanya es va veure obligada a firmar una pau imposada, el Diktat de Versalles, davant de l'amenaça d'una inmediata represa de les hostilitats.

Els principis que havien de seguir com a guia per a solucionar les qüestions originades per la guerra estaven recollides en la declaració del President Willson, coneguda com els “14 punts”.

Les reivindicacions territorials i les reparacions de guerra eren els principals punts de desacord, per tant es va acordar que els aliats en bloc signesin tractats separats amb els països vençuts.

  • El tractat de Versalles : Consequències territorials

Aquest tractat regulava la pau amb Alemanya.

França era partidària d'imposar a Alemania unes condicions molt dràstiques,ja que al situar-se a la frontera del mon occidental varen ser els que més van rebre, d'altra banda, Gran Bretanya , que volia evitar l'hegemonia francesa, va insistir en la necesitat de millorar la situació política i econòmica d'alemania.

Finalment França va renunciar a algunes de les seves exigències a canvi de que Willson i Lloyd George defensesin un tractat que els hi fos favorable.

Els països vencedors van considerar que Alemania va ser la responsable de l'esclat del comflicte i le va imposar unes condicios humiliants.

  • Va patir greus pèrdues territorals : Va accedir Alsàcia i Lorena a França, Danzig a Polónia, i altres petits territoria a Bèlgica i Dinamarca. El seu imperi colonial va quedar destuit; L'Àfrica Oriental passa al Regne Unit, el Camerún a França i les Illes Pacífiques al Japó. Tots els drets i títuls sobre les seves possecions d'ultramar queden avolides, i gran part de la seva marina mercant va passar a mans dels vencedors.

  • L'exèrcit quedà reduït a 100.000 homes .Per els danys causats als països de l'Entesa, principalment França, havia de pagar grans quantitats en reparacions de guerra entre els anys 1921 i 1925.

Els països que van lluitar al costat d'alemania també van patir conseqüències:

  • L'imperi Autro-Hungarés va desaparèixer ; Àustria va perdre tots els territoris eslaus , i Hungria va quedar-se sense sortida al mar. Itàlia va recuperar Trieste , Istria i Dalmàcia.

  • L'imperi Otomà també es va desintegrar , va perdre els seus territoris europeus excepte Istambul, les seves posesions asiàtiques esdevenen independents, pasen a ser administrades per França i el Regne Unit.

  • Bulgària va cedir els seus territoris mediterranis i va perdre la seva sortida al mar.

  • Aparició de nous països independents: Polónia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia i els Estats Bàltics.( Estònia , Letònia i Lituània).

La societat de nacions.

Davant la inestavilitat de la nova situació , i inspirada en la filosofia del president Willson, es va crear a París una nova organització Internacional, La Societat de Nacions.

Neix al 1919 amb la missió de garantir la pau i la seguretat internacionals i desembolupar la cooperació entre les nacions per afaborir el progrés cultural i social.

Les conseqüencies posbèl.liques

  • El cost demogràfic : El dèficit de les generacions joves es va traduïr en un descens de la població activa difícil de suplir. 8.000.000 de morts, 30.000.000 de ferits, + de 70.000.000 d'homes movilitzats per la guerra.

  • Repercusions econòmoques: Guerra de desgast; Països en crisis, subproducció, desbastament de les fàbriques i infraestructures. Manca de mà d'obra, elelvada inflació, endeutament d'aquests països amb el EEUU i Japó ( grans creditors). Anglaterra deixa de ser la I potència mundial.

  • Problemes polítics:Les democràcies no constituïen en exemple correcte, durant la guerra augmenta el poder de l'Estat, van aparèixer sistemes més totalitaris ( feixisme , nacisme…) volen governs més forts , tendència més autoritària. Descrèdit del liberalisme. Aquesta demanda d'autoritat en part va ser provocada per la por al comunisme rus , després del triuf de la rev. Bolchevique.

  • Els conflictes socials: El deteriorament del nivell de vida va incrementar el malestar i l'agitació social, això va repercutir com a una onada de vagues. Els sindicats i les forces socialistes van augmentar considerablament, gràcies a aquest fet la jornada laboral va quedar reduïda a 8 hores i va apareix la posivilitat de negociar les condicions de treball. Les dones s'incorporen de forma massiva al treball ( gran paper durant la guerra) i recuperaels seus drets polítics ( sufragi femení : 1920)