Primera Guerra Mundial

Historia contemporánea. Guerras mundiales. Siglo XX # Baixes. Nacions combatents

  • Enviado por: Dreammer (paco)
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

  • Comentari de les baixes produïdes en la Primera Guerra Mundial (o La Gran Guerra).

Aquest conflicte bèl·lic va tenir una durada de 4 anys, temps no gaire llarg però en el que es van patir grans canvis en gairebé tots els aspectes possibles en l'època.

Inicialment cal destacar dos fronts en aquesta guerra: La Triple Aliança formada per Gran Bretanya, França i l'Imperi Rus, i la Triple Entesa, formada per l'Imperi Alemany, l'Imperi Austro-Hongarès i Itàlia, em dit inicialment perquè poc temps abans de l'inici Itàlia es va fer neutral, i un cop començada la guerra altres països es van unir i van recolzar un dels dos bàndols, en concepte que la Triple Entesa va ésser molt més recolzada que no la Triple Aliança. Tal i com es pot observar en les dades anteriors el nombre d'homes mobilitzats, que estaven a favor dels aliats eren gairebé el doble que no els dels imperis centrals, ja que com ja em esmentat i es pot observar també eren molts més països, i estaven recolzats per una majoria aplastant de territoris arreu del món.

Cal destacar diversos factors decisius que van provocar l'esclat de la guerra, però no hi són tots sinó els més importants i decisius, són els següents:

  • la cursa d'armaments, ja que les potencies europees intentaven aconseguir la primacia en el poder militar a través de l'acumulació i el desenvolupament de tot tipus d'armes. AL començament de la guerra, Alemanya era el país que tenia més innovacions en trets de guerra, i gràcies a la seva capacitat industrial va incrementar la producció bèl·lica de tal manera que el 1917 fabricava mensualment 2000 canons i 9000 metralladores, també els alemanys van intentar contrarestar la manifesta superioritat naval de les potències de l'Entesa per mitjà de la guerra submarina. Al març de 1917, els submarins alemanys van aconseguir elevar la xifra de tones enfonsades en un mes fins a 800000; però aquest esforç final no va ser suficient per decantar la guerra favor seu. En l'àmbit aeri Alemany també era la primera gran potència, amb uns 260 avions i 14 dirigibles al començament de la guerra superant àmpliament a les altres potències. Com es veu reflectit Alemany era la primera gran potència en tot tipus d'armament bèl·lic per a la guerra.

  • les rivalitats econòmiques, hi eren presents grans rivalitats econòmiques entre totes el potències perquè volien controlar els mercats mundials, i això no es podia fer d'altre forma que tenint colònies arreu d'aquest, però no era feina gens fàcil perquè aquestes potències europees volien el domini del món i la influència internacional.

  • les rivalitats colonials, com acabem d'esmentar hi van sorgir grans rivalitats entre les potències europees pel domini del món i per la influència internacional.

  • les rivalitats polítiques, eren produïdes pel nacionalisme agressiu entre les potències i el creixement del poder militar, que anaven acompanyats de l'esmentat auge del nacionalisme que cada cop es mostrava més agressiu.

  • les xarxes d'aliances, perquè hi havia molta pugna per unir a les potències que a l'inici eren neutrals al costat de la Triple Entesa o de la Triple Aliança per tenir més possibilitats de vèncer en cas que es produís una guerra, tal i com va succeir.

  • Un factor determinant va ser l'atemptat de Sarajevo, esdeveniment que es va produir el 28 de juny de 1914, i que va causar la mort a Francesc Ferran, hereu de la Corona Austríaca, que va provocar en cadena la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia, que considerava responsable de l'atemptat; de Rússia a Àustria, ja que Rússia era aliada de Sèrbia; d'Alemanya a Rússia i a França, i de la Gran Bretanya a Alemanya. La Triple Aliança i la Triple Entesa es van enfrontar; excepte Itàlia, que era neutral. Però l'any que comença la guerra, al 1914, hi havien 2 bàndols formats la Triple Entesa i la Triple Aliança (Imperis Centrals), però no van lluitar només 5 països en aquesta guerra sinó que les grans potències o països afectats directament per la guerra o amb ambicions d'aprofitar-se del conflicte es van unir a un o a l'altre bàndol.

A partir de l'esclat de la guerra van transcorre 4 anys fins la seva finalització, aquesta es divideix en dues grans etapes importants:

  • Guerra de moviments (1914):

En aquesta divisió destaquem el pla alemany (Pla “Schliefen”) que volia fer un atac ràpid a França, i el pla francès (Pla “XVII”) que volia fer un atac ràpid sobre Alsàcia i Lorena, que eren dos territoris en possessió d'Alemanya. El mariscal francès Joffre va veure que els alemanys volien entrar a França i Bèlgica va intentar detenir l'atac alemany però no ho van aconseguir i els alemanys van entrar a territori francès fins a París, però el mariscal Joffre i els aliats van aconseguir detenir-ho, va ser una lluita molt dura i esgarrifosa on es lluitava molt però no s'avançava gaire, perquè un dia guanyaven uns quilòmetres però el dia següents es perdia, només augmentat el nombre de víctimes i ferits.

  • Guerra de posicions (1915-1916):

Aquest període de la guerra es va caracteritzar per les nombroses trinxeres, on o es podia avançar, i que provocaven unes condicions molt deplorables i dures pels combatents: fam, gana, fred,... Hi havia diversos fronts de lluita:

  • Front Occidental. En el cal destacar la batalla de Verdum, l'any 1914, amb la resistència francesa, que va tenir un abast d'un milió de morts; i al front italià la “batalla Caporetto” entre els anys 1915 i 1917, que va enfrontar l'Imperi Austro-Hongarès contra els italians, que van sortir vençuts.

  • Front Oriental. L'any 1915 l'Imperi Austro-Hongarès aconsegueix els territoris de Polònia i de Lituània, prenent-li als russos.

  • Front Extrauropeus. La guerra de posicions també va afectar a les colònies dels països europeus en les que es van produir enfrontaments, al continent africà a Togo i a Camerun; i al Pacífic es van enfrontar el Japó i Alemanya per les seves colònies,

  • Guerra Marítima o Submarítima. Cal destaca dos fets en aquest front, que són: la batalla de Jutlàndia, en la que es van utilitzar grans avenços tècnics navals, que va enfrontar Anglaterra i Alemanya, la qual va sortir vencedora; i també l'altre fet que cal destacar va ser l'enfonsament del transatlàntic americà Lusitània pels americans, fet que va provocar l'intervenció dels Estats Units d'Amèrica en la guerra l'abril de 1917, que va ser decisiu i els va situar en una posició de privilegi a l'hora d'iniciar les converses de pau.

  • Finalment l'11 de novembre de 1918 l'emperador Guillem II va abdicar i va proclamar la república, i els alemanys van firmar l'armistici. Fet provocat per la debilitat dels alemanys i els seus aliats que al darrer any perdien moltes batalles al front i que no podien avançar més, i amb un atac final de les tropes franceses recolzades amb ajut americà, la guerra al fi va finalitzar.

    EL 28 d'abril de 1919 es va signar la Pau de París, que és un conjunt de tractats que porten els noms dels palaus dels voltants d'aquesta ciutat, on es va firmar els acords amb cadascun dels països veïns: Versalles (amb Alemanya), Saint-Germain (Àustria), Trianon (Hongria), Neuilly (Bulgària) i Sèvres (Turquia). Per primera vegada en la història, la pau no va ser negociada entre vencedors i vençuts, ja que aquests darrers no van ser convidats a les negociacions, i que va propiciar el ressorgiment de ressentiments profunds entre les nacions vencedores i vençudes, ja que eren considerats culpables de la guerra, i també que els països derrotats van ser els van patir més sancions, concretament Àustria i Alemany, que els seus pobles es van sentir humiliats, fet que va resultar perillós amb vista de futur.

    Els vencedors de la guerra, França. La Gran Bretanya, Itàlia i els Estats Units, van intentar equilibrar els poders entre els nous països europeus i evitar que tornés a sorgir una Alemanya poderosa. També va tractar de lluitar contra els moviments revolucionaris que seguien l'exemple rus, aïllant la Rússia revolucionaria. I van aplicar els Catorze Punts exposats pel president nord-americà Wilson: entre els quals cal destacar la creació d'una associació general de nacions (l'anomenada Societats de Nacions, organisme que va estar desde el 1919 fins al 1940, on va patir canvis i s'anomenarà Organització de les Nacions Unides) que servís de fòrum de diàleg i negociació en el futur, encarregada de vetllar per la pau i evitar nous conflictes bèl·lics.

    Europa en aquesta guerra va patir grans canvis, el mapa va tenir una profunda transformació. Van sorgir nous països en lloc dels antics imperis, afrontant les dificultats de la postguerra, el problema de les minories nacionals que en molts casos hi havia als seus territoris i de vegades hostilitat dels veïns. En el següent mapa es pot observar:

    • Un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, el mapa d'Europa va patir grans canvis i transformacions. Pels termes del Tractat de Versalles (1919), Alemanya va cedir territori a Bèlgica, Dinamarca, França, Txecoslovàquia i Polònia. Aquests dos darrers països, com que Romania i Iugoslàvia, van rebre a més a més, territoris de l'Imperi Austro-Hongarès, que va ser dissolt un cop finalitzada la guerra i es van formar els estats independents d'Àustria i d'Hongria. L'Imperi Otomà també es va desintegrar, excepte Turquia, pel que la Societat de Nacions va convertir la major part de les nacions que l'integraven en mandats francesos o britànics. L'antic Imperi Rus, tot i que en teoria va ser un dels guanyadors, es va dividir en Finlàndia, Estònia , Letònia, Lituània, Bessaràbia, una part de Polònia i la part restant es va convertir en la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).

    Però el país més beneficiat per la guerra van ser els Estats Units d'Amèrica, que serien la primera potència mundial, i d'altra banda el control de les colònies de països europeus era qüestionat. Com em esmentat a Ginebra es va crear la Societat de Nacions, la qual va començar sense la participació dels Estats Units, perquè no va ser aprovada en el seu Congrés. Esdeveniment que limitava la capacitat d'actuació de la societat de Nacions, ja que la privava del suport moral i polític que hauria representat la presència nord-americana. Aquesta gran guerra va ser el primer conflicte bèl·lic a gran escala, que va causar molt canvis territorials, econòmics, van perdre la vida milions de persones tal i com s'observa en la següent taula i gràfic:

    Primera Guerra Mundial
    Baixes en la I Guerra Mundial

    País

    Homes mobilitzats

    Morts*

    Ferits

    Presoners i desapareguts

    Total Baixes

    Baixes en el percentatge total de mobilitzats


    Rússia

    12.000.000

    1.700.000

    4.950.000

    2.500.000

    9.150.000

    76,3

    França

    8.410.000

    1.357.800

    4.266.000

    537.000

    6.160.800

    73,3

    Imperi Britànic

    8.904.467

    908.371

    2.090.212

    191.652

    3.190.235

    35,8

    Itàlia

    5.615.000

    650.000

    947.000

    600.000

    2.197.000

    39,1

    Estats Units

    4.355.000

    126.000

    234.300

    4.500

    350.300

    8,0

    Japó

    800.000

    300

    907

    3

    1.210

    0,2

    Romania

    750.000

    335.706

    120.000

    80.000

    535.706

    71,4

    Sèrbia

    707.343

    45.000

    133.148

    152.958

    331.106

    46,8

    Bèlgica

    267.000

    13.716

    44.686

    34.659

    93.061

    34,9

    Grècia

    230.000

    5.000

    21.000

    1.000

    27.000

    11,7

    Portugal

    100.000

    7.222

    13.751

    12.318

    33.291

    33,3

    Montenegro

    50.000

    3.000

    10.000

    7.000

    20.000

    40,0

    Total Aliats

    42.188.810

    5.152.115

    12.831.004

    4.121.090

    22.089.709

    52,3

    Alemanya

    11.000.000

    1.773.700

    4.216.058

    1.152.800

    7.142.558

    64,9

    Àustria-Hongria

    7.800.000

    1.200.000

    3.620.000

    2.200.000

    7.020.000

    90,0

    Turquia

    2.850.000

    325.000

    400.000

    250.000

    975.000

    34,2

    Bulgària

    1.200.000

    87.500

    152.390

    27.029

    266.919

    22,2

    Total Imperis
    Centrals

    22.850.000

    3.386.200

    8.388.448

    3.629.829

    15.404.477

    67,4

    Total general

    65.038.810

    8.538.315

    21.219.452

    7.750.919

    37.494.186