Primera Guerra Mundial

Historia universal del siglo XX. Tratado de Versalles. Conflictos imperialistas. Personajes

  • Enviado por: Reñé
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

La Primera guerra mundial va ser la pitjor que cualsevol altra guerra de l'história. En ella van morir més persones i es va fer més mal que mai avans en un confleicte internacional. Les baixes de tota la guerra van totalitzar més de 20 millons.

La mort va arribar en formes brutals. Els homes segats per ametralladores, destroçats per granades explosives, morts en baixells mercants i de guerra torpedejats en l'At làntic, aplastats davall oruges de l'interminable nova arma que eren els tancs. La guerra també va cobrar la seva part en les vides dels civils. Els atacs aèris van causar poc mal, però com que cada castat va provar de bloquejar esl subministres dels altres, millons d'homes, devilitats durant anys per culpa de la mala alimentació, van ser víctimes d'emfermetats.

Inicial ment, la guerra va ser un atrevit desafiament per els joves valents. Però en l'any 1918, la guerra ja tancava poc encant per els dos costats. Era una lluita cruel i enconada. Fins hi tot, al acabar va produïr una sençació de regadici en quins, per l'aventura, no podía perdir el futur. Al menys els seus sofriments van beneficiar a l'humanitat, perque pensaven que havia sert aquesta guerra la que acavaria totes les guerres.

Primera Guerra Mundial

El mapa polític d'Europa estaba dominat per cint grans potències:

Australia-Hungria, Gran Bretanya, França, Alemania i Rùssia, i una cuasi gran potència: Itàlia. Entre aquestes nacions esisitia un inestable equilibri de poder, i van formar aliançes per autoprotegir-se. Austràlia-Hungria, Alemania i Itàlia van formar una triple Aliança. França, Rùssia i Gran Bretalya van formar la triple Entent, un acte d'amistat més que una aliança. Estaban dispostes a ajudar-se entre sí, però en termins limitats.

Primera Guerra Mundial

En agost de l'any 1914, cuasi ningù savia com sería la guerra. Cap país disponia de plans per una guerra que durés més de uns pocs mesos, doncs van ser jutjats com innecessaris. Com una ùnica excusa dels que van desencadenar la Guerra sol es podia decidir que no teníen idea de de que el que arribaria a ser, el dolor i la ruïna que arribaria a produir amb els seus cuatre anys de destrucció i homicidi.

Tropes aliades avansen sobre una posició enemiga

Entre l'any 1914 i l'any 1918 es va desarollar en Europa la major confligació fins antes coneixuda. Motivada per conflictes imperialistes entre les potències europees, la “gran guerra”, com es va denominar originalment a la primera guerra mundial, va implicar a tota la població dels estats contendients, així com a la de les seves colònies respectives.

La causa inmediata que va provocar l'explosió de la primera guerra mundial va ser l'assasinat del archiduc d'Austràlia-Hungria, Francisc Fernando, en Sarajevo, Sevilla (posterior Yugoslàvia), el 28 de juny de l'any 1914. Austràlia va presentar un ultimàtum a Servia i el 28 de juny va declarar la guerra. El sistema d'aliançes militars creades en els anys porcedents van entrar llabors en funcionament. Rusia va ordenar la movilització dels seus exèrcits contra Austràlia, per afinitat per els seus esclaus. Alemània, aliada del imperi austro-hungar, va demanar a Rùssia que parés les seves maniobres per aconseguir ràpidament una victòria que permetés al exèrcit dirigir-se contra Rùssia.

El plà va ser efectuat per el general Helmuth von Moltke, que va deixar al exèrcit austríac encarregat de mantindre als russos en el frent oriental i va dirigir la major part de les seves tropes contra França. El exèrcit françés, al gefe del general Joseph-Jacques-Césaire Joffre, es va disposar a la seva vegada a aplicar el pla XVII, contratac centrat en el Marne.

Els alemans van iniciar la seva ofensiva occidental contra l'agafada de Leija, el 16 d'agost de l'any 1914. El 20 d'agost d'aquell any van entrar a Brusel·les i van agafar la Namur. La defensa françesa va ser arollada, però en septembre, cuan la balança semblava iclinar-se del costat alemà, el exèrcit de Joffe va aconseguir rebutjar l'ofensiva alemana en la primera batalla de Marne. El general alemà Erich von Falkenhaynm que va succedir a Moltke com a jefe de l'estat major del exèrcit, va fer frent a una nova ofensiva anglo-françesa. Després les batalles de Yser i Ypres es va estabilitzar un grent que anava desde el canal de la Mancha fins a Suiza.

Personatjes de la Primera Guerra Mundial

Allenby, Edmund Henry Hynman, primer conde (1861-1936). Va servir en el Frent Occidental en 1914-17, destacant com un brillant oficial de caballeria. En el 1917 va passar a desempenyar-se com comandant de l'exèrcit britànic en el Mig Orient i en octubre- desembre va avançar desde la línea Gaza-Beersheba fins Jerusalén. Va conquistar Palestina i va ocupar Damasco en l'octubre del 1918, després del cual els trucs van solicitar la pau.

Primera Guerra Mundial

General Sir Edmund Allenby

Foch, Fernand, (1851-1929). Era un mariscal françés. Va demostrar ser un hàbil estratègic en les batalles del Frent Occidental i en el 1918 va passar a desenpenyar-se com a comandant jefe dels exèrcits aliats en el Frenc Occidental. Baix la seva direcció, la gran ofensiva final dels alemans va ser controlada i derrotada en el Marne, en 1918, al que van seguir les ofensives aliades que van conduïr a la victòria.

Primera Guerra Mundial

Haig, Douglas, (1861-1929). Era un mariscal de camp, comandant jefe de les forçes britàniques en el Frent Occidental desde 1915. Per alguns pareixia ser inpressindible a les baixes; per a altres era un dedicat soldat profesional que desenpenyave tenasment en la feina de vènçer a Alemània en una guerra de aniquilament.

Primera Guerra Mundial

Wilson, Thomas Woodrow, (1856-1924). President dels Estats Units d'Amèrica (1913-21), va mantenir la neutralitat estadounidense fins que Alemània va declarar la guerra submarina sense restriccións en el 1917 i va començar a esfonsar mercants norteamericans. A començaments del 1918 va preparar un plà de pau de 14 punts que va alentà a Alemània a solicitar el arministici. Va ser responsable, en gran medida, del estableciment de la Lliga de les Nacións i es va sentir profundament desepcionat cuan el Congrés va rebutjar acceptar el ingrés dels Estats Units d'Amèrica com membre de la dita organització.

Clemenceau, Georges, (1841-1029). Va ser el primer ministre de França, 1906-09 i 1917-20. Va ser un gran orador i un polític agresiu, apodat “El Tigre”. Va presidí la Conferència de la Pau en el 1919.

Lloyd Geroge, David, va ser el primer conde de Dwyfor (1863-1945). Primer ministre britànic (1916-22). Va obtenir com a renombre com a dinàmic liberal i després de desempenyar-se com a ministre de Municions i Secretari de Estat per a la Guerra, va reemplaçar a Asquith com a primer ministre. Conegut com “el home que va guanyar la guerra” va desempenyar un papé important en el dacort de pau, però va demanar ajut dels seus conciudadans i no va tornar a ocupar cap carg després del 1922.

Primera Guerra Mundial

Paisos que van Participar en la Primera Guerra Mundial

Primera Guerra Mundial

 

Els paisos que van participar en la Primera Guerra Mundial van ser:

  • Alemània

  • Austria

  • Gran Bretaña

  • Francia

  • Bélgica

  • Rùsia

  • Yugoeslàvia

  • Japó

  • Polònia

Linea del Temps de la Primera Guerra Mundial

Linea del Tiempo en la epoca de la Primera Guerra Mundial

1911

Revolució china del Dr. Sun Yat Sen

1912

Es proclama la Republica China

1914

Assassinat de Francisc Fernando a Yugouslavia

1917

Revolució Rusa de Octubre

1918

Tractat de Brest-Litovsk

1918

Fi de la guerra

1919

Firma del trcatat de Versalles

 

TRACTAT DE VERSALLES

Amb aquest tractat es va donar fí a la Primera Guerra Mundial de 1914-1918. Cuatre estadistes el conferier: Wilson el President dels Estats Units, Llyd George per Inglaterra, Clemenceau per Francia i Orlando per Itàlia, representant a les potències més importants.

Aquest tractat va ser el resultat d'un armistici que va solicitar Alemània, al veure agotades tots els seus recursos, però en realitat, va ser una verdadera rendició. Les condicións finals es van discutir en París en un congrés de delegats de totes les nacións que directa o indirectament habíen participat en la guerra, tots exepte els vençuts. Aquests van tenir que acceptar els tractats que hi havia redactat per els vençedors, sense poder participar en les discusións. Va ser un judici que va condenar als cirminals (els vençuts) sense concedirlis el dret a la defensa. Els alemans l'anomenaven el Diktat, el que volie dir “condena”

El tractat de Versalles va ser jutjat severament, vet aquí el que The World comentava aquells dies: “En tota l'història de la diplomacia no existia un tractat que pugui calificar-se amb més justícia del crim internacional, com aquell estrafali que va documentar que si volie farie firmar als alemans”. Molts autors jutjaven que aquell tractat es el que donava el origen a la catastròfica la Primera Guerra Mundial del segle XX debut a les seves diferencies i errors.

Com maten a un en a l'imperi sol

 

 El Lusitania 

Primera Guerra Mundial

El vapor del Lusitana apareix aquí partint de Nova York per empendre el seu ultim viatge. La nau va ser torpedejada per un submarí alema frent a les costes de Irlanda i es va esfonsar en 20 minuts, van morir 1.198 persones que es trobaven a vort. Els alemans van pensar que el vaixell transportave armes, el que va ser negat aGran Bretanya i als Estats Units. Aquest indis va ser un dels factors principals que va ipusa als Estats Units a participar en la I Guerra Mundial

BIBLIOGRAFÍA

LA CRISI MUNDIAL DEL SIGLO XX

LA PIMERA GUERRA MUNDIAL

EL MUNDO ENTRE 2 GUERRAS

ENCARTA 2001

ENCARTA 98

INTERNET

PARE

GERMANA

Primera Guerra Mundial

Primera Guerra Mundial