Historia


Primera Guerra Mundial


La I Guerra Mundial

Introducció

  • El 1871 es va culminar la unificació alemanya i es va constituir el II Reich. Bismark va ser l' impilsor del sistema d'aliances entre els Estas , amb l'objectiu d'evitar les coaliccions antialemanyes.

  • Les principals potències europeas ( França , el Regne Unit i Alemania) van protagonitzar numerosos conflictes per la posseció de territoris colonial a l'Africa.

  • Els Estats Units i el Japó es van començar a perfilar com a potències econòmiques, el primer va recuperar Cuba , Filipines i Puertorico, Japó es va enfrontar amb Rússia i Xina.

1.El camí cap a la guerra

La política exterior alemanya

L'objectiu principal de Bismark era aïllar França per evitar la revenja per la pèrdua de Alsàcia i Lorena, per això va construir un sistema d'aliances, amb el qual va atraure a Àustria- Hungria i Rússia , anomenada la Lliga dels Tres Emperadors. Però la rivalitat de Àustria-Hungria amb Rússia per la influència dels Balcans va probocar que Rússia fos substituida per Itàlia, que va decidir formar part d'aquesta aliança només per els seus interesos, recuperar els territoris austriacs de parla italiana.

A partir de 1890, Guillem II, aprofitant la caiguda de Birsmark va iniciar la Weltpolitic o política mundial , creant fisures en les aliançes anteriors , l'aïllament francès quedà ensegon terme i la prioritat passà a ser la competència amb el Regne Unit per el lideratge mundial.

2.Interesos territorials i la formació de blocs

Les diferències entre les potències va conduir a la creació de noves aliances, per a obtenir col.laboració política i ajud mutu davant de posibles atacs. Les potències europeas es vand dividir en dos blocs : La Triple aliança i la Triple entesa.

La Triple aliança estava constituïda per : Alemanya , Austria-hungria i Itàlia

( 1882), Guillem II volia influïr als Balcans , per això va recolzar els interesos Austro-hungaresos en inversions de capital.

La Triple Entesa formada per França , Rússia i posteriorment el Regne Unit. El suport finances francés va permetre l'inici de l'industralització russa. L' incorporació del Regne Unit va suposar la superació de les disputes colonials sobre el nord d'Africa.

3.Les crisis colonials : el Marroc i els Balcans

  • Alemanya s'oposava al protectorat francés al Marroc, Guillem II va desembarcar tropes a Tànger i es va proclamar defensor de la independència Marroquina. A causa d'aquest comflicte es va crear al Comferència d'Algesires on es dona la raó a França.

  • Alemanya va conquerir el Congo al 1911 , això va probocar que la Triple entesa aïllés a Alemania.

  • Tant el rusos com els austro-hungaresos volien una sortida als Dardanels , tots dos volien una sortida a la mediterrànea.

  • Sérbia recolzada per Russia volia unir tots els eslaus de sud.

Entre 1912 i 1913 es van produir les guerres balcàniques:

La primera va enfrontar la lliga balcànica i Rússia contra Turkia , els primers van conseguir la victoria i es van repartir els territoris.

La segona va enfrontar als mateixos vencedors.

4.L'ambient prebèl.ic

Cap a l'any 14 tots el paisos europeus acceleren la política d'armament. Gran part del presupost dels Estats eren dirigits a l'exèrcit. Cada vegada era més potenciat el sentiment nacionalista, havien de salvar la pàtria. La premsa parla sobre la imminència del comflicte amb una opinió favorable i plena d'entusiasme.

Les postures antibel.licistes va tenir poc èxit, les veus més importants ontra la guerra i a favor de la pau va ser la II Internacional i els partitis socialistes , més tard al 1915 va sorgir el manifest de Zimmerwald, proclamat per la I Internacional socialista dotada per les seves tesis pacifistes però amb poca força per detenir el comflicte.

5.El desencadenant de la guerra

El 28 de juny de 1914, l'ereu de l'imperi Austr-hungarès, Frances Ferran, va ser assesinat per un estudiant bosnià a Sarajevo, capital de Bòsnia , l'autor de l'atemtat pertanyia a una societat secreta nacionalista sèrbia.

Àustria va veure en aquest fet l'oportunitat de eliquidar el nacionalisme serbi i imposar la seva hegemonia las Balcans , i , amb l'ajud d'alemanya, el 23 de juliol donà un ultimàtum a Sèrbia, que no podia aceptar-ho sense perdre part de la seva soberania.

Al no aconseguir solucions diplomàtiques es van possar en marxa les aliances i Àustria va atacar Sèrvia el 28 de juliol, Rússia va donar suport a Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. L'1 d'agost Guillem II va declarar la guerra a Rússia, dos dies més tard a França , i , finalment el 4 d'agost el Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya.

Països

Austria Alemanya

Serbia Russia França Regne Unit

Habitants

116.000.000

238.000.000

Situació

Exèrcits més ben preparats

Millor situació estratègica

Més població

Més matèries primeres

Més accés al mar.

  • Països neutrals: Espanya ( probeïdora cpmercial d'europa)

Els països Baixos

Països Escandinaus

Suïssa

-Itàlia abandonà la triple Aliança, i , al 1915 va decidir intervenir a la guerra formant part de la Triple Entesa.

  • L' Imperi Turk i Bulgària es van aliar amb la tripme aliança.

  • Japó , Grècia i Romania feien contat als països de la Entesa.

La participació dels Estats Units al 1917 més la implicació del territoris colonials de cada regió van fer d'aquesta guerra una guerra mundial.

Tanmateix els emfrontaments es van produir basicament entre dos fronts:

  • Els front occidental : Desde el canal de Mànega fins la frontera Suïssa

  • El front oriental : recorria la frontera rusa amb alemania i Àustria

Una guerra nova

Us de noves tàctiques militars :

  • Guerra de moviments: Any 14; tenen com a objectiu abansar la línea del front i fer recular , atacs ràpids.

  • Guerra de posiscions: Anys 15 i 16; El front s'estabiitza i es desgasta l'enemic.

Anomenem a la I guerra mundial com a guerra nova per les següents característiques:

  • La movilització d'efectius humans, civils i militars. Els soldats i la població civil es va posar al servei de la guerra en els frons i en la retaguàrdia. Hi van haver 70.000.000 de movilitzats, 30.000.000 de ferits i 8.000.000 de morts.

  • Utilizació i prioritat de tots els recursos materials per a finalitats militars. Es va abandonar la economia de mercat i es va introduïr una economia de guerra. L'Estat passa a controlar en la seva totalitat l'economia. Politicament els governs van passar a marginar els Parlaments, cosa que va produïr un enfebliment en la democràcia.

  • La guerra econòmica ; va tenir com a objectiu paralitzar l'activitat productiva de l'adversari, i dificulatar les seves vies d'aprovisionament. L'Entesa, que comptava amb la potència naval britànica, i posseïa l'avantatge de tenir garantida la provisió de productes precedents de països neutrals, va imposar el bloqueix marítim a la Tripme Aliança ( imperis centrals), que es van veure privats de les importacions. La rèplica Alemanya al bloqueix va ser la guerra submarina contra els mercats enemics, que també van afectar als vaixells desl països neutrals.

  • La guerra psicològica ; L'esforç ideològic es va centrar a difondre falsa propaganda optimista sobre les pròpies forces exagerant la devilitat de l'adversari.Es va censurar la premsa per tal d'impedir la difusió de notícies derrotistes. Exaltació patriotica i hipernacionalista.

  • Els nous mitjans de arma i de lluita: Els progressos tècnics es van anar succeint al llarg de la contesa i es van aplicar la indústria armamentista. Nou material bèl.lic : metralladores, llançaflames, granades de mà, dirigibles, tancs, aviació…

Els tractats de pau

Després de la signatura, el novembre de 1918, de l'amnistici que posava fí als enfrontaments armats, es va inagurar al 1919( gener) La Comferència de París, amb l'objectiu de regular les condicions de pau.

En dita comferència van participar-hi els estats vencedors( aliats), principalment

per :

  • T.W. Willson : Nord Americà

  • G. Clemenceau : Francés.

  • D. Lloyd George: Britànic

  • V. Orlando : Italià.

Els paisos vençuts van ser exclosos de les reunions on es fixaven els acords i unicament sel's va combocar a la signatura dels tractats , sense haver-ne escoltat els arguments.

Alemanya es va veure obligada a firmar una pau imposada, el Diktat de Versalles, davant de l'amenaça d'una inmediata represa de les hostilitats.

Els principis que havien de seguir com a guia per a solucionar les qüestions originades per la guerra estaven recollides en la declaració del President Willson, coneguda com els “14 punts”.

Les reivindicacions territorials i les reparacions de guerra eren els principals punts de desacord, per tant es va acordar que els aliats en bloc signesin tractats separats amb els països vençuts.

  • El tractat de Versalles : Consequències territorials

Aquest tractat regulava la pau amb Alemanya.

França era partidària d'imposar a Alemania unes condicions molt dràstiques,ja que al situar-se a la frontera del mon occidental varen ser els que més van rebre, d'altra banda, Gran Bretanya , que volia evitar l'hegemonia francesa, va insistir en la necesitat de millorar la situació política i econòmica d'alemania.

Finalment França va renunciar a algunes de les seves exigències a canvi de que Willson i Lloyd George defensesin un tractat que els hi fos favorable.

Els països vencedors van considerar que Alemania va ser la responsable de l'esclat del comflicte i le va imposar unes condicios humiliants.

  • Va patir greus pèrdues territorals : Va accedir Alsàcia i Lorena a França, Danzig a Polónia, i altres petits territoria a Bèlgica i Dinamarca. El seu imperi colonial va quedar destuit; L'Àfrica Oriental passa al Regne Unit, el Camerún a França i les Illes Pacífiques al Japó. Tots els drets i títuls sobre les seves possecions d'ultramar queden avolides, i gran part de la seva marina mercant va passar a mans dels vencedors.

  • L'exèrcit quedà reduït a 100.000 homes .Per els danys causats als països de l'Entesa, principalment França, havia de pagar grans quantitats en reparacions de guerra entre els anys 1921 i 1925.

Els països que van lluitar al costat d'alemania també van patir conseqüències:

  • L'imperi Autro-Hungarés va desaparèixer ; Àustria va perdre tots els territoris eslaus , i Hungria va quedar-se sense sortida al mar. Itàlia va recuperar Trieste , Istria i Dalmàcia.

  • L'imperi Otomà també es va desintegrar , va perdre els seus territoris europeus excepte Istambul, les seves posesions asiàtiques esdevenen independents, pasen a ser administrades per França i el Regne Unit.

  • Bulgària va cedir els seus territoris mediterranis i va perdre la seva sortida al mar.

  • Aparició de nous països independents: Polónia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia i els Estats Bàltics.( Estònia , Letònia i Lituània).

La societat de nacions.

Davant la inestavilitat de la nova situació , i inspirada en la filosofia del president Willson, es va crear a París una nova organització Internacional, La Societat de Nacions.

Neix al 1919 amb la missió de garantir la pau i la seguretat internacionals i desembolupar la cooperació entre les nacions per afaborir el progrés cultural i social.

Les conseqüencies posbèl.liques

  • El cost demogràfic : El dèficit de les generacions joves es va traduïr en un descens de la població activa difícil de suplir. 8.000.000 de morts, 30.000.000 de ferits, + de 70.000.000 d'homes movilitzats per la guerra.

  • Repercusions econòmoques: Guerra de desgast; Països en crisis, subproducció, desbastament de les fàbriques i infraestructures. Manca de mà d'obra, elelvada inflació, endeutament d'aquests països amb el EEUU i Japó ( grans creditors). Anglaterra deixa de ser la I potència mundial.

  • Problemes polítics:Les democràcies no constituïen en exemple correcte, durant la guerra augmenta el poder de l'Estat, van aparèixer sistemes més totalitaris ( feixisme , nacisme…) volen governs més forts , tendència més autoritària. Descrèdit del liberalisme. Aquesta demanda d'autoritat en part va ser provocada per la por al comunisme rus , després del triuf de la rev. Bolchevique.

  • Els conflictes socials: El deteriorament del nivell de vida va incrementar el malestar i l'agitació social, això va repercutir com a una onada de vagues. Els sindicats i les forces socialistes van augmentar considerablament, gràcies a aquest fet la jornada laboral va quedar reduïda a 8 hores i va apareix la posivilitat de negociar les condicions de treball. Les dones s'incorporen de forma massiva al treball ( gran paper durant la guerra) i recuperaels seus drets polítics ( sufragi femení : 1920)

7




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar