Premsa estatal: Pla de Marketing

Mercadeo. Mercadotecnia. Periodismo. Revistas. Audiencia. Anunciantes. Televisión # Diaris: informació. Revistes. Audiència. Anunciants. Sector Comunicatiu. Televisió. Ràdio

  • Enviado por: Anna Quintero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 33 páginas
publicidad

PLA DE MÀRKETING

Context general (Espanya)

PREMSA ESTATAL

Oferta

S' entén com a premsa estatal aquella en què el seu àmbit geogràfic de difusió i consum comprén tot l´Estat.

Pel seu àmbit temàtic s' estableixen diferents grups de diaris quedant la relació establerta de la següent manera:

- El País

. Premsa estatal d´informació general: - El Mundo del s.XXI

- ABC

. Premsa estatal esportiva: - Marca

- Expansión

. Premsa estatal econòmica: - Cinco Días

- Negocios

Demanda

Pel que fa a la difusió de cada diari dins l´Estat, dels diaris d´informació general se situa en primer lloc EL PAÍS (amb una difusió de 416.543 exemplars), seguit de l´ABC (amb una difusió de 303.019 ex.) i de EL MUNDO (amb una difusió de 260.616 ex.).

Tots tres diaris, segons les dades estadístiques, van abaixar la seva difusió l´any 96 respecte l´any 95. Això va ser degut en gran mida a l´augment de la difusió d´altres diaris d´informació general com ara LA VANGUARDIA i EL PERIÓDICO de Catalunya que es limiten a l´àmbit geogràfic regional.

Respecte a la premsa esportiva a nivell estatal convindria tan sols perlar del diari MARCA que, amb una difusió de 495.915 exemplars, supera àmpliament els seus més immediats competidors: AS (107.169 ex. de difusió), SPORT (105.537 ex. de difusió), EL MUNDO DEPORTIVO (90.974 ex. de difusió) i SUPER DEPORTE (12.149 ex. de difusió). Aquests últims, precisament pel nivell de difusió que assoleixen, els situaríem sota un àmbit geogràfic regional.

D´altra banda, dels diaris d´informació econòmica de l´Estat, aquell qui té més demanda és Expansión seguit de Cinco Días i de Negocios. La difusió d´aquest tipus de diaris no és molt gran en relació als d´informació general o fins i tot als esportius però així i tot, el més venut arriba als 37.000 exemplars de mitjana l´any 1996.

En termes generals, referint-nos a les xifres totals de difusió, entre els anys 1996/1995 s´ha produit una baixada important en la venda de diaris d´informació general. Exactament, la baixada representa un 1,76%.

Pel que fa a la premsa esportiva i a la d´informació econòmica veiem com els seus resultats de difusió respecte un any a l´altre són força positius, sobretot en el cas de la premsa esportiva que poc a poc es va consolidant amb empenta dins el sector.

REVISTES (a nivell estatal)

Oferta

La majoria de revistes són d´àmbit estatal, per això es faria molt llarg citar-les totes.

Si més no, és interessant veure com la temàtica de les revistes és molt diversa. Abasta des de les de cuina passant per les de música, moda, actualitat, motor, programació televisiva fins arribar a les conegudíssimes del cor.

Ara bé, entre la diversitat de revistes, dins l'oferta, destaquen clarament les del cor seguides d'altres d'informació generalista però adreçada a un lector majoritàriament femení, així com les dedicades a la programació de les diferents cadenes televisives.

Cal mencionar també que les revistes tenen una peridiocitat a la vegada diversa. La gran majoria són mensuals seguides de les semanalas i les quinzenals.

La revista mensual amb major difusió és la de la cadena televisiva CANAL+ seguida del QUO i MUY INTERESANTE. Les pricipals revistes setmanals, per ordre de difusió són PRONTO, HOLA, LECTURAS, SEMANA i DIEZ MINUTOS.

Finalment, de les dues úniques revistes quinzenals, ambdúes dedicades a la gent més jove, SUPER POP doblega sobradament la difusió d´exemplars de BRAVO.

Demanda

En general es pot parlar d´una tendència a la baixa en el consum de les revistes. Malgrat tot, les del cor han augmentat les seves vendes exceptuant SEMANA i DIEZ MINUTOS. Com deiem abans, tot aquest tipus de revistes del cor o premsa rosa són les que tenen més demanda i per això, els cinc primers llocs d'audiència de revistes corresponen a la d'aquest tipus.

Les revistes generalistes com ara MIA o VERA han disminuit la seva difusió, però no així NUEVO VALE que augmenta les seves vendes amb força.

El descens més aclaparador s´ha produit en totes aquelles revistes dedicades exclusivament a la programció televisiva.

Com a conclusió diríem que la tendència general és que la demanda ha baixat tant lleugerament en les revistes quinzenals com en les mensuals, encara que és necessari remarcar que les suplements o "magazines" dels diaris que sorgeixen setmanalment han gaudit d´un augment favorable.

AUDIÈNCIA

Pel que fa a l´audiència de premsa i de revistes en general, ens trobem amb dades concretes que podríem establir dins un perfil concret.

Diaris

Sobre el total de consum del mitjà premsa, el lector de diaris és generalment masculí (63,2%) mentre que la dona queda força enrere (36,8%).

La majoria de l´audiència dels diaris se situa en una clase social mitja mitja, representada amb un 44,7%.

Pel que mostren les estadístiques, l´audiència menys instruïda o amb menys coneixements a nivell de formació és la menys representativa com a consumidora de diaris.

En termes d´edat, el major percentatge d´audiència queda representat pels joves entre 25 i 34 anys. Els joves entre aquestes edats representen el nombre més majoritari de lectors de diaris.

D´altra banda, si parlem del valor absolut de l´audiència de diaris, tant estatals com regionals o locals, aquest va estar apunt d'assolir els 13 milions (12.935.000) durant l'any 96.

Revistes

El sector revistes està representat en primer lloc pel lector femení (54,9%) mlagrat que els homes no es queden força enrere (45,1%).

Igualment que amb els diaris, el lector de revistes es troba representat dins la clase social mitja-mitja encara que també queda força representat aquell qui pertany a la classe social mitja-baixa.

A nivell de formació, l´audiència de revistes se situa entre uns coneixements a nivell d´EGB i BUP i COU.

El seu perfil en quant a l´edat és el d'una persona jove (entre els 25 i els 34 anys

-24,0%-) encara que també destaca l´audiència adolescent (14-19 anys) i la d´edat més avançada (65 anys o més).

En valors absoluts, l´audiència de les revistes supera la dels diaris amb la significant xifra de 18.620.000 de lectors-persones.

ANUNCIANTS

  • Inversió publicitària (1993-1995)

  • PREMSA DIARIA / REVISTES

    La inversió publicitària en premsa ha augmentant en els darrers anys rebassant els dos-cents mil milions de pessetes.

    Pel que fa a les revistes en general, la inversió publicitària se situa en els 77,5 mil milions de pessetes també augmentant els seus números respecte anys anteriors però en menor proporció que en els diaris.

    El perfil de l'anunciant de premsa escrita és molt divers, però podríem concloure que predominen anuncis d'empreses del sector de l'automòbil, la perfumeria, les assegurances, entitats bancàries i grans superfícies comercials, entre d'altres.

    ESTRUCTURA DEL SECTOR COMUNICATIU en PREMSA DIÀRIA

    Principals grups multimedia i empreses titulars de diaris.

    El grup de comunicació PRISA és el primer grup de difusió amb una quota de mercat del 13%, superant al grup RECOLETOS que té una quota del 12%.

    Semblen accentuar-se els vincles del grup CORREO ( tercer grup multimedia del sector segons la seva quota de mercat) amb PRENSA ESPAÑOLA.

    També destaquen els grups multimedia PRISA i GODÓ, els vincles dels quals no tendeixen a concentrar-se però es manifesten a l'àmbit especialitzat de la Radiodifusió.

    Entre els grups de concentració destaquen:

    . Unión Taller Editores + Prensa Española (1.200.000 exemplars)

    . Zeta + Grupo 16 (500.000 exemplars). En darrera posició.

    A alguns grups multimedia existeix la participació d'empreses estrangeres. És el cas del Grupo PRISA en premsa.

    El grup PRISA, el primer dins el sector. Engloba els diaris EL PAÍS, CINCO DÍAS i AS, tots tres de difusió nacional. Les empreses titulars estan ubicades a Madrid i la difusió total del grup va ser d'uns 553.790 exemplars l'any 1995, representant un 13,07% de la quota de mercat.

    El grup RECOLETOS, el segon per ordre dins el sector,està format pels diaris MARCA i EXPANSIÓN. L'àmbit de difusió d'aquests diaris és estatal, malgrat que el seu àmbit de difusió significatiu sigui nacional.

    Les seves xifres de difusió total han experimentat un creixement força representatiu (10,7%) respecte l'any 94 ja que les darreres dades de 1995 assenyalen una difusió total de 509.743 exemplars; el que vindria a donar-li una quota de mercat del 12% com hem esmentat des d'un bon principi.

    Tanmateix, també trobem el grup CORREO que està majoritàriament format per diaris locals, regionals i interregionals del nord de l'estat, com ara EL CORREO ESPAÑOL (Bilbao), DIARIO VASCO, LA RIOJA o LA VOZ DE AVILÉS, així com també uns pocs del sur com seria el cas de SUR (Málaga) o IDEAL (Granada).

    La difusió total d'aquest grup és de 506.128 l'any 95, ocupant una quota de mercat de gairebé el 12%. La variació en la difusió total d'aquest grup entre 1994/95 és de -0,2%.

    El GRUPO ZETA és un dels més importants grups multimedia dins l'estat. A ell pertanyen diaris d'informació general com EL PERIÓDICO (específic per a cada regió autònoma), l'esportiu SPORT o LA GACETA DE LOS NEGOCIOS, entre d'altres. La seva difusió se situa al voltant dels 375.356 exemplars i representa un 8,86% de la quota de mercat.

    Pel que fa referència al grup PRENSA ESPAÑOLA, està únicament format pel diari de difusió estatal, ABC. La difusió total durant l'any 1995 va ser d'uns 321.573 exemplars, el que li dona una representativitat dins el mercat d'un 7,59%.

    El grup GODÓ està format -almenys fins el 1995- pels diaris interregionals de LA VANGUARDIA, EL MUNDO DEPORTIVO i ECO 24 HORAS. La seu central del grup es troba a Barcelona. Les seves últimes dades de difusió total (1995) són d'uns 281.706 exemplars, el que li dóna un 6,65 de quota de mercat.

    Pel que fa al grup PRENSA IBÉRICA, aquest està format per diaris de moltes diferents províncies com ara la Comunitat Valenciana, les Illes Balears o Astúries entre d'altres. L'any 1995 va assolir una difusió d'uns 278.536 exemplars, representant un 6,57% de quota de mercat.

    És significatiu verificar com és el grup multimedia que va sofrir la davallada més important (-0,5), en termes de difusió, entre els anys 1994/95.

    El grup UNIDAD EDITORIAL està únicament format per dos diaris. Tots dos d'informació general però adreçats a un àmbit geogràfic prou diferent. Aquests són

    EL MUNDO del siglo XXI i EL DÍA DEL MUNDO de Baleares. La difusió total de tots dos diaris és de 323.998 exemplars, amb una quota de mercat del 7,65%.

    Per últim trobaríem el grup GRUPO 16 amb diaris d'informació general però amb les edicions corresponents al seu àmbit de difusió; normalment, regional-provincial.

    La seva difusió totalés de 103.279 exemplars durant l'any 95, amb una quota de mercat del 2,5%.

    TELEVISIÓ ESTATAL

    Oferta

    S'entén com a televisió estatal aquella en què el seu àmbit geogràfic de consum comprén tot l'Estat espanyol.

    Les principals cadenes de televisió a l'Estat espanyol són:

    -TVE-1

    -La 2

    -Tele 5

    -Antena 3

    -Canal+

    -Via Digital

    -Canal Satélite Digital

    La televisió a Espanya, al menys fins la recent aparició de VIA Digital i Canal Satélite Digital, és de caire generalista. Però amb l'aparició d'aquests dos nous canals la televisió hi ha hagut una especialització temàtica segons cada emisora. Si sumem que el mercat espanyol és l'oligopoli trobem una lluita aferrissada per aconseguir el màxim d'audiència possible.

    La difusió de la televisió, i en general de tots els mitjans audiovisuals, es renova constantment degut, en part, a la fugacitat dels seus missatges. Si fem una comparació entre les últimes dades entre aquests 5 canals trobem que el 1997 TVE-1 va ser el canal amb més audiència amb una última onada de 15.690.000 espectadors al mes d'abril-maig de 1997. En segon lloc trobem Tele 5 amb 14.273.000. Molt a prop es troba Antena 3 (14.248.000). Les dues últimes cadenes ja es troben a molta distància de les tres primeres: La 2 amb 2.691.000 espectadors i Canal+ amb 2.671.000.

    Pel què fa a l'increment d'audiència respecte l'any passat ens adonem que només dos canals han augmentat el seu tant per cent: La 2 (0,43 %) i Tele 5 (2,97 %). El canal que menys increment ha sofert és Canal + amb un -7,03%.

    En termes generals, referint-nos a les xifres totals, entre abril de 1996 i mig de 1997 s'ha produit una devallada d'audiència entre el total de les cinc cadenes un -0,20% (0,18% més que fa dos anys).

    Estructura del sector televisió

    Principals grups multimèdia i empreses titulars de televisió:

    TVE-1/ La 2: L'Estat espanyol

    Tele 5: Gestavisión Tele5 S.A. : Mediaset Spa 25%

    Telefuturo S.A. 25%

    Sotelcin S.A. 25%

    Deinde S.A. 13,4%

    Prensa Española 10%

    Otros 1,6%

    Antena 3 : Telefónica Multimedia 25%

    Banco de Santander 11,58%

    Bank of New York 13,11%

    Banesto 9,9%

    J. Frade Producciones Cinematográficas S.A. 5%

    Otros 6,54%

    Canal +: Sogecable S.A. : C+ France 25%

    Promotora de Informaciones 25%

    Grupo March 15,8%

    BBV 15,8%

    Eventos 7,89%

    Caja de Madrid 5,26%

    Banco de Santander 5,26%

    Canal Satélite Digital: Sogepaq S.A. 85%

    Gestora de Medios Audiovisuales 7,5%

    Antena 3 7,5%

    Via Digital: Telefónica Multimedia

    Prensa Española

    Televisa

    TVE

    Anunciants

    Inversió publicitària (1993-1995)

    TELEVISIÓ

    La inversió publicitària a la televisió és la més important dins les indústries informatives espanyoles. Aquesta inversió ha sofert un increment important en només dos anys. El 1993 la inversió era de més de 200 mil milions de pessetes. L'any següent, 1994, la inversió va augmentar sis mil milions de pessetes i el 1995 es va arribar a una inversió que superava el 220 mil milions de pessetes.

    RÀDIO ESTATAL

    Oferta

    Sentén com a ràdio estatal aquella en què el seu àmbit geogràfic comprén tot l'estat espanyol.

    La ràdio a Espanya ha adoptat un sistema de fòrmules segons el contingut general de l'emisora quedant la relació establerta de la següent manera:

    Fòrmula Convencional: Cadena Cope Magazines: La Mañana, La Tarde i El Sur de la Semana

    Informatius: La Mañana, Informativo Mediodía, Las Noticias de la Tarde i La Linterna

    Esports: Supergarcía (tarifa més alta de publicitat) i Tiempo de Juego

    Cadena SER Magazines: Hoy por Hoy, El Terrat, La Ventana

    Informatius: Hora 14, Hora 25

    Esports: El Larguero, Carrusel

    Nocturns: Hablar por Hablar, Si Amanece nos Vamos

    Onda Cero pel matí és Onda Rambla: Protagonistas

    La Radio de Julia

    Esports: El Penalty

    Nocturn: Turno de Noche, Lo que Tú quieres

    Radio Nacional de España

    Fòrmula musical: Cadena 40 (SER)

    Cadena Dial (SER)

    M80 (SER)

    Cadena 100 (Cope)

    Radio 2 Clásica (RNE)

    Radio 3 Pop (RNE)

    Fòrmula informativa: Radio 5 Todo Noticias (RNE)

    Estructura del sector Ràdio

    Principals grups multimèdia titulars de les emissores de ràdio:

    PRISA

    Propietari de la Cadena SER i per tant de la Cadena 40, Cadena Dial i M80

    Total oïents a l'abril de 1997: 8.741.000-Homes 62,3% Dones 37,7%

    Classe social: alta 6,7%

    mitja alta 17%

    mitjana 45 %

    mitja baixa 23%

    baixa 6,8%

    Edat: 14-19 7,4%

    20-24 10,6%

    25-34 20,4%

    35-44 17,4%

    45-54 16,2%

    55-64 11,3%

    + de 65 16,6%

    CONFERENCIA EPISCOPAL I GRUPO CORREO

    Propietaris de la Cadena Cope i la Cadena 100

    Total oïents a l'abril de 1997: 3,776.000 ( no hi ha dedes sobre el perfil de l'audiència)

    ESTAT ESPANYOL

    Propietari de Radio Nacional de España (Radio 1, Radio 2, Radio 3 i Radio 5)

    Total oíents a l'abril de 1997: 2.614.000 ( no hi ha dades sobre el perfil de l'audiència)

    ONCE

    Propietària d'Onda Cero

    Total oïents a l'abril de 1997: 1.923.000 Homes 48% Dones 52%

    Classe Social alta 10,5%

    mitja alta 23,6%

    mitjana 42,4%

    mitja baixa 17,2%

    baixa 4,5%

    Edat 14-19 2,4%

    10-24 5,9%

    25-34 19,9%

    35-44 21,5%

    45-54 19,5%

    55-64 13,6%

    + de 65 17%

    Anunciants

    La inversió publicitària a la ràdio és la menys important entre les indústries informatives. La inversió el 1993 va ser de 51 mil milions de pessetes; aquesta xifra es va incrementar en dos anys fins arribar als 57 mil milions de pessetes, molt llunyy dels 220 mil milions facturats a la televisió aquell mateix any.

    Principals empreses inversores a la publicitat radiofònica:

    L'Estat espanyol

    El Corte Inglés

    Henkel

    Seat

    Citroën

    Per sectors: begudes alcohóliques, tabac, cotxes, serveis comercials i alimentació

    Context concret (Catalunya)

    EL MITJÀ RÀDIO A CATALUYA

    EMISSORES D'ABAST CATALÀ

    882 COM Ràdio (OM)

    Catalunya Ràdio

    Catalunya Informació

    Catalunya Música

    RAC 105- Ràdio Associació de Catalunya

    Ràdio Estel

    Ràdio Club 25

    Ràdio Salud

    EMISSORES LOCALS

    Ràdio Barcelona (OM)

    Ràdio Manresa (OM)

    Ràdio Terrassa (OM)

    Montcada Ràdio

    Ràdio Barcelona-2

    Ràdio Berga

    Ràdio Calella

    Ràdio Estudi Esplugues

    Ràdio L'Hospitalet

    Ràdio Manlleu

    Ràdio Metropol

    Ràdio Pineda

    Ràdio RKFOR

    Ràdio Rubí

    Ràdio Sitges

    Ràdio Vic

    Ràdio Cerdanyola

    Ràdio Barberà

    Ràdio Santa Perpètua

    Ràdio Sant Cugat

    Ràdio Costa Brava

    Ràdio Girona (OM)

    Ràdio Marina

    Ràdio Olot

    Ràdio Sant Feliu de Guíxols

    Ràdio Ponent

    Segre Ràdio

    La Cala Ràdio

    Ràdio Ebre

    Ràdio Mora d'Ebre

    Ràdio Valls

    AUDIÈNCIES I TARIFES DE PUBLICITAT

    (a les principals emissores de Catalunya)

    Catalunya Informació

    Cadena de ràdio exclusivament dedicada a la informació. La seva programació és un flux continu de notícies.

    Sexe: Home 73'4%

    Dona 26'6%

    Clase social: Alta 23'3%

    Mitja-alta 24'5%

    Mitja 33'7%

    Mitja-Baixa 15'8%

    Baixa 2'7%

    Edat: 14-19 0'5%

    20-24 5'8%

    25-34 21'5%

    35-44 12'4%

    45-54 18'4%

    55-64 12'4%

    + 65 20'6%

    Comunitats Autònomes: Catalunya 98'2%

    Balears 0'8%

    València 1'2%

    Aragó 1'1%

    Publicitat: 15 segons 16.500

    20 segons 22.000

    30 segons 33.000

    Segon + 1.100

    Catalunya Ràdio

    Programació convencional.

    Sexe: Home 57'6%

    Dona 42'4%

    Classe Social: Alta 15'3%

    Mitja-alta 24'1%

    Mitja 43'4%

    Mitja-baixa 15'5%

    Baixa 1'6%

    Edat: 14-19 4'5%

    20-24 3'9%

    25-34 20%

    35-44 20'7%

    45-54 16'7%

    55-64 12'7%

    + 65 21'6%

    Comintats Autònomes: Catalunya 97'4%

    Balears 1'1%

    València 1'2%

    Aragó 0'2%

    Publicitat: matí: 15" 25.500

    20" 34.000

    30" 51.000

    Segon + 1.700

    tarda: 15" 19.800

    20" 26.400

    30" 39.600

    Segon + 1.320

    Rac 105- Ràdio Associació de Catalunya

    Sexe: Home 53%

    Dona 47%

    Classe Social: Alta 23'6%

    Mitja-alta 26'2%

    Mitja 36'9%

    Mitja-baixa 10'9%

    Baixa 2'4%

    Edat: 14-19 6'5%

    20-24 20%

    25-34 33'2%

    35-44 25'8%

    45-54 10'4%

    55-64 2'3%

    + 65 1'8%

    Comunitat Autònoma: Catalunya 93'2%

    Balears 5'6%

    València 1%

    Aragó 0'2%

    Publicitat: 15" 11.250

    20" 15.000

    30" 22.500

    Segon + 750

    TELEVISIÓ AUTONÓMICA

    A Catalunya hi ha dos canals autonòmics: Televisió de Catalunya (TVC) i Canal 33, administrades per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Televisió de Catalunya és el canal amb més audiència de tota Catalunya, en canvi el Canal 33 és la televisió menys vista per part de la població catalana. Aixó es deu a la seva especialització i pels temes que tracta que van dirigits, normalment, a una audiència minoritaria.

    Aquestes dues cadenes autonòmiques catalanes representen dos estils totalment oposats de televisió. TVC és el canal més vist a Catalunya i es dirigeix a un sector més ampli de la població.

    L´audiència d´aquests dos canals, si tenim en compte el sexe dels espectadors, es reparteix de forma bastant igualitària, pràcticament al 50%, però TVC té més audiència femenina, mentre que el Canal 33 té un nombre més elevat d´espectadors dels sexe masculí.

    Quant a l´audiència per edats, les franjes de població que més miren aquests dos canals són, en ordre de més a menys audiència:

    CANAL 33: de 65 o més anys, de 35 a 44, de 45 a 55, de 55 a 64, i dels 16 als 24 anys.

    Per TVC: de 65 i més anys, de 35 a 44, de 55 a 64, de 45 a 55, i de 16 a 24 anys.

    Les dues cadenes tenen pràcticament la mateixa audiència per franjes d´edat llevat dúna petita diferència que es correspon amb el tercer i quart grup respectivament, que al Canal 33 és composat per l´audiència que té aproximadament de 45 a 55 anys i dels 55 als 64, i per TVC l´ordre és invers.

    Segons la classe social, la majoria dels espectadors solen ser de classe mitjana a tots dos canals. A les dues cadenes pràcticament el 50% dels espectadors són de classe mitjana.

    TELEVISIÓ LOCAL A CATALUNYA

    Quant a les televisions locals, la majoria es troben situades a la província de Barcelona i l´única província que no disposa de televisió local és Lleida. A aquesta província es va crear "Ilervisió", però es va haver de tancar a causa de problemes amb l´administració de la provínicia.

    Les televisions locals per provínicies són:

    BARCELONA:

    Barcelona Televisió

    Canal 10 Televisió de Rubí

    Canal 52 Televisió de Badalona

    Canal Balu Televisió

    Canal XIII

    Esplugues Televisió

    Lavinia Televisió

    Televisió de Manresa

    Televisió de Mataró

    Televisió L´Hospitalet

    Televisió local de Sant Cugat

    TVT, Televisió de Terrassa

    GIRONA

    Canal 8 Televisió

    TARRAGONA

    El Vendrell Televisió

    Tortosa Televisió

    Video Ascó Televisió (VAT)

    Televisió de Reus

    ESTUDIS DE MERCAT

    COMPETÈNCIA

    Pel que fa a la competència no trobem cap cas concret d'agència de notícies que es dediqui exclussivament a cobrir la informació de Barcelona província sinó que tenen el seu marc d'actuació a tota una regió o al conjunt de l'Estat. La gran majoria d'aquestes agències elaboren la seva informació per transmetre-la a tots els mitjans; premsa, ràdio i televisió.

    Potser algunes de les agències que ens afectarien més directament serien EFE (delegació de Catalunya), Europa Press de Catalunya i les agències Intercomarcal i Àmbit Local. En l'actualitat l'agència Intercomarcal no duu a terme pràcticament cap activitat, ja que l'empresa propietària es dedica actualment a l'edició d'un diari quinzenal gratuït (finançat per la publicitat) i té deixada de banda la tasca de proporcionar informació a d'altres mitjans.

    L'agència Notícies i Serveis que crèiem podia ser competència nostra ha deixat de funcionar i en l'actualitat només Àmbit Local podria treure'ns una part del mercat potencial.

    Aquestes agències ofereixen diversos serveis. Les més modestes només ofereixen notícies breus anomenades talls. N'hi ha que ofereixen textos més extensos i n'hi ha que fins i tot donen la possibilitat d'obtenir fotografies i talls de veu, principalment.

    Respecte a les tarifes que les nostres agències competidores cobren als seus clients, cal marcar dos aspectes. Les delegacions a Catalunya d'EFE i Europa Press no han facilitat cap informació sobre els preus que fixen.

    Els ingressos per publicitat en el nostre sector no existeixen, ja que la nostra empresa depén totalment de les suscripcions que fan els mitjans de comunicació, que normalment sí tenen finançament publicitari.

    La política de comunicació d'aquestes agències de notícies és la de dirigir-se a uns mitjans de comunicació determinats per oferir-los els seus serveis segons el possible interès que aquests poguessin tenir. La majoria de les vegades, però, són els propis mitjans els que van a la recerca d'aquestes agències per poder satisfer les seves necessitats d'informació sobre llocs, temes i personatges als quals no poden accedir per qüestions de personal, infraestructura, tècnica, etc.

    La competència no és molt nombrosa però hi ha unes empreses que ja tenen molt prestigi en aquest sector, com és el cas d'EFE, creada l'any 1939 com a agència de notícies d'àmbit estatal i que ha consolidat plenament el seu reconeixement a nivell mundial. Al llarg dels anys ha anat obrint diferents delegacions arreu de l'Estat com ara la de Catalunya que ja compta amb un software de traducció immediata del castellà al català de les seves informacions. En aquest sentit la nostra agència treballaria en ambdós idiomes, en funció de com escribissin els nostres redactors i de quin idioma volguessin els nostres clients. Tot depén de la demanda que observem en començar la nostra activitat, per això no determinem cap idioma fixat prèviament.

    Una altra agència que té molt prestigi i a la que hem de tenir en compte és Europa Press, encara que no és el nostre model immediat de competència perquè la dedicació a una determinada zona geogràfica i la política d'actuació que nosaltres tenim prevista és força diferent a les de Europa Press i EFE.

    També cal tenir en compte les agències Jovepress i Barna Directa, especialitzades en informació juvenil, ja que ocupen un sector del nostre mercat potencial. Creiem, però, que no ens han d'amoïnar gaire ja que ofereixen una informació especialitzada que nosaltres possiblement també cobrirem, però que no és el nostre principal objectiu.

    L'organització d'aquestes empreses es basa en tenir un cos de periodistes que cobreixen la informació al lloc dels fets i que envien les redaccions a les seves respectives empreses per a que aquestes les proveeixin als suscriptors o interessats.

    Aquestes agències de premsa estableixen unes determinades quotes de pagament en funció del temps d'abonament contractat pel mit-jà de comunicació. Així doncs, hi ha diferents tarifes segons si el servei és contractat per un mes, un trimestre o un any. Normalment el preu està molt relacionat amb les possibilitats tecnològiques que ofereix l'empresa (telefonia, Internet, fax, etc.) i amb la dificultat o no d'obtenir la informació.

    PÚBLIC OBJECTIU

    Les agències de notícies tenen un sol públic objectiu, a diferència dels mitjans de comunicació convencionals: premsa, ràdio i televisió. Aquests tenen dos públics objectius, els consumidors dels mitjans i els anunciants que volen donar-se a conèixer entre aquests consumidors. Les agències només tenen un públic objectiu, els mitjans de comunicació que poden contractar els seus serveis, és a dir, els intermediaris entre l'agència i el lector, oïent o espectador final.

    Així, doncs, els mitjans de comunicació són el nostre públic objectiu. Creiem que la cobertura territorial que nosaltres ens plantegem fa que els nostres clients potencials hagin de ser els de la mateixa zona geogràfica que abastem. Haurem de tenir en compte, llavors, quins són els mitjans que es troben a la província de Barcelona. En la nostra opinió, els grans mitjans que es troben a la capital no són els nostres possibles clients, ja que tenen suficients recursos com per obtenir la informació pel seu compte. Malgrat tot, no cal menysprear de principi aquest sector del mercat i també els oferirem els nostres serveis.

    Els nostres clients potencials són empreses informatives de l'àmbit premsa, ràdio i televisió que tenen el seu camp d'actuació a la província de Barcelona. Amb això volem dir que ens interessen tant les que abarquen zones geogràfiques àmplies, com pot ser El 9Nou, com les que tenen un radi de cobertura d' informació local, com pot ser Cerdanyola Ràdio.

    Gairebé totes les poblacions d'aquesta àrea tenen un mitjà de comunicació d'àmbit local. Sovint és una publicació finançada per publicitat i gratuïta pels lectors, com és el cas dels TOT (Sant Cugat, Cerdanyola, Cornellà...) o de vegades és una ràdio municipal subvencionada pels ajuntaments. Així, doncs, en l'àmbit estrictament local, Barcelona província està farcida de mitjans de comunicació a cada població. Aquestes revistes o diaris i emisores de ràdio i televisió acostumen a no gaudir de gaire recursos, ja que basen la seva producció en molt poc personal. Creiem que el servei que oferim seria suficient per la cobertura de segons quines informacions, de manera que els nostres costos no superarien mai el que suposaria tenir les persones suficients per cobrir-les.

    També pel que fa a mitjans amb una cobertura més àmplia existeix un gran mercat a tenir en compte com a públic objectiu. Aquestes empreses, però, tenen una plantilla més àmplia que contempla la possibilitat de tenir corresponsals a les poblacions més importants de la zona geogràfica que cobreixen. Tot i que creiem que potser aquest sector del mercat serà més difícil d'aconseguir, valorem molt positivament la possibilitat d'oferir els nostres serveis a aquestes empreses i no tancar-nos portes abans de començar.

    Barcelona és una zona que compta amb gran nombre de publicacions especialitzades en temes molt concrets: "Cocinas y Baños", "Arte y Joya" o "Vida Apícola", per exemple. Suposem que aquests mitjans, normalment del sector premsa, no seran clients nostres, ja que nosaltres oferim informació general i potser no els serà rendible contractar el nostre servei per aprofitar poques notícies i de manera molt puntual.

    No seria correcte deixar de banda el fet que el públic últim a qui ens dirigim (indirectament) són els lectors, oïdors i espectadors dels mitjans d'àmbit local o comarcal. Això ho hem de tenir en compte a l'hora de seleccionar les informacions a cobrir i de redactar-les. Aquest públic, quan consumeix el producte que els ofereixen els nostres clients, està interessat en la informació que li és més propera, la que li afecta més com a ciutadà de la seva localitat. Hem de seguir, per tant, un criteri diferent al que utilitzaríem si el nostre àmbit d'actuació fos més ampli. Les informacions que serien insignificants pels grans mitjans són les que interessen al públic últim, als petits mitjans de comunicació i en conseqüència a nosaltres com a agència de notícies de la província de Barcelona.

    ALTRES FACTORS

    Amb el canvi constant que estan vivint les tecnologies de la informació, es fa imprescindible tenir en compte quins aspectes d'aquestes innovacions ens afectaran com a empresa.

    Creiem que una agència de notícies de caràcter provincial com és la nostra, que abasta la zona de Barcelona exceptuant la capital, necessita un mitjà de transmissió ràpid per tal que els seus clients tinguin la informació gairebé a l'instant. En un principi havíem pensat en enviar les notícies per fax a tots els mitjans de comunicació que contractessin els nostres serveis, però després vam analitzar que seria molt més còmode recórrer a Internet que, si més no, és el futur més immediat quant a comunicació.

    La millor manera que hem trobat per tal d'oferir els nostres serveis és la creació d'una pàgina web a Internet, a la qual s'hi pogués accedir mitjançant un password o previ pagament per ús, on s'hi poguessin trobar les notícies agrupades per temes o per àmbits territorials. D'aquesta manera, cada mitjà de comunicació podria trobar i seleccionar les notícies que li poguessin interessar sense haver de rebre tota la informació que la nostra agència genera. Podríem considerar la possibilitat de cobrar per suscripció anual, tot donant un password, i també oferir l'oportunitat de pagar puntualment per una notícia en concret, cobrant a través de targetes de crèdit. De la mateixa manera, aprofitaríem el mitjà Internet per disposar de correu electrònic. D'una banda, enviaríem el nostre "producte" via E-mail als diferents clients nostres (aquell que més els interessés segons les seves necessitats) ja que, avui en dia, tothom disposa d'adreça a Internet i més encara si ens referim a un mitjà de comunicació sigui del tipus que sigui. D'altra banda, la nostra agència també disposaria de la seva corresponent adreça on els diferents mitjans de comunicació interessats poguessin enviar les seves sol.licituts, reclamacions, suggeriments, etc.

    Però el canvi de les tecnologies no només afecta en l'àmbit de la difusió de la nostra informació sinó que també implica una consideració als mètodes de treball interns. Caldrà tenir especial cura en tenir ordinadors potents i ràpids per oferir informació immediata. Els telèfons mòbils i els ordinadors portàtils es fan imprescindibles, i caldrà renovar-los de tant en tant per a que no quedin obsolets. Això, però, suposarà una gran càrrega en el pressupost i per tant dependrà de la bona marxa o no de l'empresa la renovació de tot aquest material.

    Si tractessim una altra indústria potser no caldria aquesta renovació permanent, però dedicant-nos al món de la comunicació, el reciclatge ha de ser constant i la inversió contínua.

    No només caldrà estar al dia pel que fa al hardware. El software es renova contínuament i per tant farà falta invertir periòdicament en nous processadors de textos i programes de tractament de la imatge, que seran provablement els que més farà servir la nostra empresa.

    Si els nostres competidors tenen tecnologies més avançades i deixem que els nostres serveis quedin obsolets ens serà impossible oferir un bon producte i per tant perdrem clientela. Així, en el nostre cas, es farà vital la contínua investigació sobre què és el més nou en matèria de comunicació i informàtica i la ràpida adquisició dels nous productes per tal d'estar a l'alçada de les circumstàncies tecnològiques del moment.

    Desenvolupament de les 4 p's.

    PRODUCTE

    L'empresa que nosaltres projectem es tracta d'una agència de notícies. La seva cobertura geogràfica seran les comarques que pertanyen a la província de Barcelona, exceptuant el Barcelonès.

    Hem cregut convenient l'eliminació d'aquesta comarca perquè aquest territori compta amb una sèrie de mitjans importants que es regeixen per altre tipus de notícies diferent a les que nosaltres oferirem.

    El producte que nosaltres oferirem seran tota una sèrie de notícies referents a l'àmbit local i comarcal.

    Bàsicament la notícia serà un escrit bàsic sobre un fet, esdeveniment, acte institucional, cultural, etc. que després els mitjans que contractin els nostres serveis hauran d'elaborar per construir una notícia.

    PREU

    El preu dels nostres serveis va lligat als costos que necessitem per posar en marxa i mantenir la nostra empresa.

    Però tampoc es pot disparar perquè s'ha de tenir en compte que els mitjans als quals va adreçada la nostra empresa, d'àmbit local, no tenen molts recursos econòmics.

    De partida podríem establir una quota teòrica de 20.000 pesetes al mes. Aquest preu pot variar depenent del número de mitjans que s'abonin al nostre servei. Quants més ens contractin, més podrem ajustar la quota de suscripció.

    De totes maneres no podrem establir un preu definitiu fins que no sabem quant ens costa a nosaltres com a empresa oferir aquest servei continu de notícies.

    El que ens paguin les empreses de comunicació locals serà per a nosaltres. Després nosaltres ens encarregarem de pagar el servidor d'internet i el manteniment de la nostra pàgina web.

    Distribució

    Promoció

    PLÀ D'OPERACIONS

    Localització i dimensió de l'empresa

    El local que hem trobat més adient per les nostres necessitats es troba a Sabadell al carrer Escola Industrial, 9 a DOSS Centre d'Oficines i Serveis.

    Hem escollit Sabadell com a centre d'operacions ja que és una de les ciutats més ben comunicades de la província de Barcelona; prop de la capital, però descentralitzada. Aquest complex de negocis és troba al centre de Sabadell i ofereix locals de diferents grandàries als seus clients. Hi ha un servei de centraleta telefònica comunitària per cada cert grup d'oficines, i lavabos també comunitaris.

    La nostra oficina hauria de tenir uns 20 m2, ja que no necessitem gaire espai per posar els ordinadors necessaris per començar la nostra activitat. De moment amb aquesta capacitat en tenim prou, i a més el lloguer de 40.000 pessetes mensuals és força assequible ara que volem començar.

    De tota manera en el futur la prosperitat de la nostra empresa podria fer viable el fet de canviar de local de lloguer i fins i tot de comprar una oficina. Ara però, i per arriscar el mínim capital possible, el lloguer de 40.000 pessetes és el més adient.

    Equipament

    3 Ordinadors Pentium 233 215.000 ptes per unitat

    2 Fax 49.850 ptes per unitat

    1 Impressora injecció color 39.995 ptes per unitat

    1 Mòdem 20.000 ptes

    4 Taules d'oficina 15.000 ptes per unitat

    5 Cadires 3.500 ptes per unitat

    Material d'oficina (llapis, paper, paper fax,...) 15.000 al mes.

    1 Armari arxivador 10.750 ptes.

    1 Armari 19.895. ptes.

    1 Penjador 5.000 ptes.

    SUBMINISTRAMENTS

    Pressupost del servei elèctric

    - La pólissa d'abonament pel suministrament d'energia elèctrica estarà suscrita pel titular que arrenda el pis.

    - Està prevista una contractació de potència de 4,4 KW a l'empresa ENHER amb una tensió de 220w, a la qual s'aplica una tarifa 2,0. Amb aquestes característiques es podrà disposar d'una capacitat elèctrica suficient per a l'ús de tres ordinadors, els faxos, la impressora i la il.luminació del local.

    - El cost bimensual podria ésser del següent ordre:

    Facturació de la potència (4,4KW · 2 mesos · 279pts./KW) = 2.455 pts

    Consum (1000KWh) (1.000KWh · 15,84pts./KWh)= 15.840 pts.

    ------------------------------------------------------------------------------------------

    Base imposable 18.295 pts

    + IVA 16% sobre 18.295 2.927 pts

    TOTAL 21.222 Ptes.

    Pressupost del subministrament d'aigua

    - Com que la nostra agència de notícies s' ubica dins un edifici per al lloguer d'oficines de negocis, els serveis que ens caldrien per necessitar el corresponent subministrament d'aigua (lavabo, etc) són comunitaris, és a dir que el seu ús no es limita només a nosaltres sinó a tots els arrendataris de l'edifici. Així doncs, els costos periòdics pel que fa al subministrament d'aigua, que es puguin despendre de l'ús comunitari d'aquests serveis, s'engloben dins el preu total del lloguer mensual de cadascuna de les oficines.

    Pressupost del servei telefònic

    - Contractació de la instal·lació telefònica (alta de l'usuari) amb TELEFÒNICA que comporta un cost de 28.500 ptes.

    - Instal·lació d'una línia supletòria amb un cost addicional de 8.250 Ptes. Si necessitem quatre línies telefòniques (línia convencional, Internet i dos per als faxos) s'ha de preveure un cost fix inicial de 53.250 Ptes.

    - Connexió a Internet mitjançant el Col·legi d'Enginyers de Catalunya (el mètode més barat que hem trobat). La connexió ens costa 2.000ptes/any amb la qual disposarem de dues adreces d'E-Mail gratuïtes. La connexió telefònica representa el cost d'una trucada local de tarifa reduïda. Val unes 110 ptes per hora de connexió i nosaltres establiríem unes quatre hores de connexió diària a la red.

    - El cost bimensual podria ésser el següent:

    Quota d'abonament (inclou línia individual i telèfon multiservei) 2.984

    Costos de les trucades (metropolitanes i nacionals) 20.000

    Costos derivats de l'ús del FAX i INTERNET 39.600

    SUBTOTAL 62.584

    + 16% IVA 10.013

    ------------------------------------------------------------------------------------------

    TOTAL 72.597 Ptes.

    Globalment i després de fer els càlculs pertinents, arribem a la conclusió de què entre els diferents subministraments, ens gastaríem aproximadament unes 46.909 ptes. mensuals.

    TRANSPORT

    Quant al transport, els nostres corresponsals utilitzaran el transport públic per arribar a les zones que hagin de cobrir.

    Si algun d´ells vol utilitzar el cotxe propi, rebrà el mateix import que la resta de corresponsals i si les seves despeses són superiors haurà de posar ell la diferència ja que la decisió d´utilizar el seu cotxe ha estat seva.

    Al sou s'hi inclourà un plus per a transports. Seria una quantitat orientativa de 5.000 pts al mes.

    PERSONAL

    Si les comarques que abastiran la nostra activitat són 11 (totes les comarques de la província de Barcelona, excepte el Barcelonès) i volem tenir dos persones per cobrir tota la informació que generin les poblacions de cada una d'aquestes comarques, tindrem un número total de corresponsals de 22. A cada comarca un corresponsal serà un periodista professional, sempre intentant que sigui un de jove i recent llicenciat per així fomentar la ocupació entre es joves, i l'altre un becari que farà les pràctiques a la nostra empresa i estarà sota les ordres del periodista responsable de la comarca.

    Els sous seran de 110.000 pessetes brutes, a les quals s'ha de descomptar el 4.7% de cotització a la Seguretat Social, el 1.6% de subsidi d'atur i el 2% d'IRPF. En total el sou net serà de 100.870 pessetes. A això se li afegirà un plus de 5.000 pessetes per als transports.

    Els becaris no rebran un sou fixe, sinó que l'empresa es reserva la capacitat de premiar la seva labor, depenent del rendiment de cadascú.

    Els convenis amb la universitat atorguen a les empreses que acullen becaris unes 30.000 pessetes al mes. Nosaltres seríem capaços d'integrar 11 becaris a la nostra activitat, per la qual cosa rebríem unes 330.000 pessetes al mes per aquest fet.

    Aquestes xifres, a mesura que l'empresa es posi en marxa i tingui més clients es podria augmentar en la mesura del possible.

    D'altra banda, hem de contemplar una seu central, a la qual hi treballaran cinc persones. A aquesta central hi seran els màxims dirigents i organitzadors de tota l'empresa.

    En aquesta central trobarem els cinc socis, que compartiran el poder de decisió i el control de l'empresa, a més d'estar en continu contacte amb els corresponsals. El nostre sou dependrà del beneficis que tingui l'empresa al mes, que seran repartits per igual entre els cinc socis.

    Els directors de l'empresa seran també l'equip de relacions públiques . Es dedicaran a promocionar el producte als mitjans de comunicació local de cada població de la comarca. A més atendran qualsevol demanda, pregunta, petició del mitjà vers la nostra empresa. Aquesta feina es mantindrà al llarg de tot el temps que l'empresa informativa local contracti els nostres serveis.

    ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS

    Organització del personal

    Volem que la nostra empresa tingui una organització clara I definida però alhora flexible, de manera que es permeti als treballadors la possibilitat d'ascendir de càrrec. Per tal d'aconseguir això, creiem que l'organització hauria d'anar de la següent manera.

    Participació del personal

    Les cinc persones fundadores d'aquesta empresa, que som nosaltres, seríem els que prendríem les decisions més importants ja que som nosaltres els únics que participem econòmicament en l'empresa. Això vol dir que els altres treballadors serien assalariats, perquè creiem que ningú a qui contractem de nou voldrà arriscar-se a posar uns diners en una empresa nova i que no coneix gaire. Creiem que els únics que ens atreviríem a fer això seríem nosaltres i per això creiem que tenim dret a decidir el rumb que ha de dur la nostra empresa.

    Així doncs, resumim que la participació del personal en la presa de decisions es restringeix a aspectes que no afectin directament l'economia de l'empresa, ja que la participació econòmica dels treballadors es nul·la, almenys en els inicis de la nostra activitat empresarial.

    Amb tot això volem dir que potser en el futur podríem contemplar la possibilitat d'oferir una participació econòmica i per tant també en la presa de decisions als nostres treballadors, però creiem que al principi això no és el més recomanable.

    Jerarquia

    Essent conseqüents amb el que hem dit abans, la nostra empresa tindria una organització vertical. Això vol dir que l'equip directiu seríem nosaltres cinc que ens repartiríem la feina de la següent manera: tres de nosaltres ens encarregaríem de supervisar tots els documents (notícies, reportatges, imatges...) que ens enviessin els nostres corresponsals de les diferents zones de l'àrea geogràfica que abastem. Aquestes tres persones treballaríem a l'oficina central i revisaríem tota la informació abans de donar-la al tècnic informàtic per a que la posés a la xarxa Internet. Els altres dos de nosaltres ens dedicaríem a la feina de relacions públiques. No només tractaríem d'aconseguir clients entre el teixit de mitjans de comunicació que són els nostre públic objectiu, sinó que també miraríem de mantenir un contacte permanent amb ells per oferir-los tots els nostres serveis i crear-nos una bona imatge d'empresa de cara a l'exterior. Els relacions públiques també col·laborarien amb els periodistes que treballen com a corresponsals tot aconseguint-los passis de premsa, entrades a diversos actes, etc.

    Els corresponsals treballarien en equips de dues persones per comarca, amb possibles reforços d'una persona més a les ciutats especialment grans i generadores d'informació. Creiem que el que més ens convé tant a nosaltres com als treballadors és combinar equips de llicenciats joves en periodisme junt amb estudiants d'aquesta mateixa carrera. D'aquesta manera oferiríem treball a gent jove que acabés de llicenciar-se però que tingués ja alguna experiència en mitjans, i també tindríem la possibilitat de tenir, mitjançant convenis amb la universitat, estudiants que volguessin posar en pràctica els coneixements que estan aprenent a la universitat. Opinem que aquests equips treballariem bé i a més podríem comtemplar la possibilitat de fer ascendir de càrrec els nostres treballadors. Aquests equips es repartirien la feina segons la seva disponibilitat i només haurien d'enviar via e-mail o fax, les notícies que han cobert a la seva zona.

    A més necessitaríem els serveis d'un gestor o economista, que seria una persona a qui consultaríem puntualment tot el referent a la gestió de la nostra empresa. En ésser una empresa petita creiem que no cal tenir en plantilla un gestor i per tant només tindria un caràcter consultiu i el pagaríem segons els seus honoraris.

    Requisits i mètodes de selecció del personal

    El cos de corresponsals haurien de tenir les següents característiques. Serien Llicenciats en Periodisme joves i estudiants d'aquesta mateixa carrera. Caldria que tinguessin coneixements en informàtica, principalment haurien de saber fer servir els processadors de textos més comuns (Word, WordPerfect, etc.) i saber navegar per Internet. Es valoraria molt positivament el fet que tinguessin ordinador a casa connectat a la xarxa (per mecanografiar ells mateixos els textos i enviar-los per E-mail) i vehicle, encara que això no ho considerem imprescindible. La manera de trobar-los que creiem que és més senzilla és proposar als nostres mateixos companys amb qui hem fet la carrera la possibilitat de treballar amb nosaltres. Si tot i això no cobrissim les necessitats de personal de la nostra empresa, recurriríem a la borsa de la UAB per trobar els estudiants i a la INEM, el Servei Català de Col·locació, o als anuncis a la premsa per trobar als que ja s'han llicenciat.

    El gestor creiem que hauria de ser algú també conegut (ell portarà els comptes, ha de ser de confiança!) i preferiblement jove. Com ja hem dit anteriorment, creiem que és millor no contractar-lo, sinó consultar-li puntualment algun dubte sobre contractació, finançament, etc.

    Política de formació

    Amb el sistema d'equips de corresponsals (llicenciat + estudiant), creiem que oferim als que encara estan a la universitat la possibilitat d'aprendre amb algú que ja té certa experiència. D'aquesta manera es formen no només a la facultat sinó també al lloc de treball que els oferim.

    Pel que fa a la resta de treballadors (nosaltres mateixos i els corresponsals amb experiència )es podria contemplar la possibilitat que la mateixa empresa financés cursos de reciclatge, d'ampliació de coneixements, etc. Això, però, depén de la bona marxa de la nostra agència de notícies, i de la conseqüent disponibilitat de diners per a aquestes despeses.

    FONS D´AMORTITZACIÓ

    El fons d´amortització és una apropiació dels beneficis per poder preveure un futur pagament conegut, com pot ser la devolució d´un prèstec; la suma és aquella que ha de depositar-se anualment a interès compost per produïr la quantitat necessària en un temps determinat. Com més gran sigui el tipus d´interès i més gran sigui el nombre d´anys, més petit serà el depòsit anual.

    CAPITAL SOCIAL

    És el valor de les aportacions de diners o en espècies posades a deisposició d´una societat mercantil pels propietaris o socis. En el cas de les societats anònimes, el capital està dividit en accions.

    També és la suma de diners que figura com a tal en el balanç i que és la suma del valor nominal de les accions emeses. Són els fosns posats a disposició de l´empresa pels socis o pels accionistes de les societats mercantils. Aquests fons resten bloquejats i normalment no poden ser retirats. El capital pot estar desembolsat parcialment o en la seva totalitat.

    RESERVES

    Són beneficis que s´han generat a l´empresa i no han estat repartits ni incopporats al capital.

    RESERVES ESTRATÈGIQUES: És aquell procés mitjançant el qual, part de la producció corrent no es consumeix, sinó que s´afegeix als stocks existents. El terme s´utilitza molt sovint pels productes primaris, els stocks dels quals poden acumular-se per enfrontar-se a una emergència, o que poden augmentar degut a una baixa de la demanda a la qual la producció no pot ajustar-se amb suficient rapidesa.

    L´acumulació anormal d´stocks de matèrises primeres representa una adició a la demanda normal; un resultat probable és, per tant, augmentar, a vegades considerablement, el preu de mercat de les matèries acumulades. Freqüentment, després d´una emergència es fan disponibles per a l´ús comercial normal, unes quantitats considerables d´stocks; aquest augment sobtat i substancial de l´oferta deprimeix els preus i pot portar a reduccions dràstiques en la producció corrent. Encara que aquests excedents no es deixin lliures, immediatament la seva possibilitat influencia les transaccions de "futurs" ( per entrega d´una data futura).

    RESERVES INICIALS

    Deduccions de l´ingrés d´una empresa que es permeten al calcular la renda susceptible d´imposició.

    Aquestes reserves permeten que les empreses que instalin equip nou o realitzin noves construccions, puguin deduïr de la renda imponible un porcentatge d´amortització més gran del capital .

    PLA FINANCER

    FORMA JURÍDICA DE L'EMPRESA

    Per constituir la nostra empresa hem escollit la forma de Societat Civil.

    Una Societat Civil és un contracte pel qual dues o més persones posen en comú alguns dels següents factors: diners, béns o treball. Al nostre cas som cinc persones que només aportem treball, ja que els diners ens els proporciona una entitat financera.

    Per constituir aquesta societat no és necessària cap formalitat.

    Cada un dels socis han de compli dues condicions: no estar legalment incapacitat (i per tant ser major d'edat o menor emancipat) i actuar en nom propi. A partir d'això els cinc socis fundadors ens hem d'inscriure en el Règim d'Autònoms de la Seguretat Social.

    Hem escollit aquesta forma jurídica perquè és la forma més barata i ràpida de constituir-se com a empresa.

    Aquesta forma jurídica permet mantenir en secret els pactes entre els socis perquè la seva constitució es pot realitzar mitjançant contracte privat o, fins i tot, verbal.

    Els diferents socies es distribueixen els guanys segons el pacte i cadascun d'ells està obligat a incloure'ls dins la seva base imposable de l'IRPF.

    Aquest tipus de societat limita la responsabilitat enfront de tercers, podent-se pactar la distribució de les pèrdues entre els socis, i obligant els socis a respondre dels deutes de manera mancomunada (segons els pactes).