Prehistòria # Prehistoria

Costums. Primers homes. Grups humans. Graus de semblança. Art. Paleolític. Sepultures. Art Rupestre. Mesolític. Neolític. Edat dels Metalls # Costumbres. Primeros hombres. Grupos humanos. Grados de semejanza. Arte. Paleolítico. Sepulturas

  • Enviado por: Guillem Belmar Viernes
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

a) Introducció:

A Àfrica, fa uns deu milions d'anys, el clima va canviar lentament, i la gran massa forestal, es substituïda per prats. Amb la fi de treure profit del nou entorn, el micos primitius varen passar més temps a terra que als arbres. Aprofitant plantes i en recerca de les restes d'animals, fomentava la cooperació i la comunicació i a més a més l'intel·ligència.

En temps més recents, uns 20.000 anys enrera, es va produir un canvi important en el clima i es va formar una vegetació que va permetre la vida de molts éssers vius, entre els que destaca l'homo sapiens ( home intel·ligent), que per la seva postura erecte, el volum del cervell, l'aparença i la destresa, es el més semblant a l'espècie humana actual.

Els primers éssers humans que van poblar el món, haurien sigut de l'espècie "homo sapiens", i es caracteritza per saber treballar la pedra, fer foc i confeccionar rudimentàries vestimentes i fabricar armes de caça.

b) Costums:

1-Alimentació:

La dieta prehistòrica era més variada que la nostra, feien servir moltes plantes que avui dia no mengem.

Durant el paleolític els éssers humans s'alimentaven amb els productes que proporcionava l'hàbit en el que vivien .

Durant el neolític, els homes primitius varen descobrir l'agricultura i el foc.

c) Els primers homes:

Fa uns 30 milions d'anys va aparèixer un individu que es diferència dels primats i que pot ser considerat l'avantpassat dels homínits. El primer homínit conegut és l'Australopithecus afarensis ( fa 3,6 milions d'anys). Troballes posteriors del mateix tipus s'han assignat a aquest o a altres gèneres, com l' Australopithecus africanus. La dificultat de diferenciar-los ha fet que mols autors els reunissin en denominacions comunes.

d) Els grups humans:

La unitat social bàsica era el grup, és a dir, la unió de 20 o 30 persones emparentades entre si i que es desplaçaven amb freqüència al llarg d'abundants territoris a mesura que s'esgotaven els recursos.

e) Graus de semblança:

Aquest esquema representa l'arbre genealògic dels huminits reconstruït mitjançant les dades genètiques dels primats superiors, que són els individus de l'ordre més evolucionat de l'escala zoològica, a més de les relacions de semblança també és possible llegir els diferents percentatges d'ADN entre les diferents espècies, així com la data de separació de les respectives línies evolutives indicades en milions d'anys.

) L'art de la prehistòria:

1- El paleolític:

Amb el nom de Paleolític, compost per dos paraules gregues, palaios (antic) i lithios (pedra), és a dir, pedra antiga, per la tècnica de percussió empleada en la talla dels útils, es designà el període més remot de la història de la Humanitat, per diferenciar-los del Neolític, o l'Edat de pedra nova, cronològicament posterior, i durant el qual els instruments lítics es pulimentaren per fricció fent servir materials abrasius compostos principalment per arenes dures barrejades amb aigua.

La cronologia del Paleolític s'estén des del mateix moment en què apareixen els primers humans (-2'3 milions d'anys) fins a l'època immediatament posterior a les glaçades, al voltant de l'any -8000, és a dir, la major part de l'Era Quaternària. Durant aquest llarg període, l'home va viure al descobert, com un depredador més. Els principals mitjans de la seva subsistència van ser: la caça de petits i grans animals, la recol·lecció de fruits silvestres i tota una sèrie de plantes precerealistes. Aquest tipus de vida portava aparellat un nomadisme obligat i circumstancial, ja que les comunitats humanes agotaven ràpidament els recursos del lloc on s'instal·laven. Aconseguir l'aliment diari suposava una constant rapinya, al mateix temps que una situació d'alerta permanent, per evitar l'atac de les feres, per el que l'abandonament dels lloc on habitaven es produïa sempre que les condicions ecològiques i climàtiques es tornaven desfavorables.

Els avenços tecnològics d'excavació i datació aplicats a la prehistòria i a l'arqueologia - estudis estratigràfics, carbono -14 (per dates a partir de -40000 anys), potasi-aragó (anàlisis de roques des de -500000 anys), torio excedent, torio-urani, proactinio torio, palinològia,etç... - han subministrat informació molt fiables a l'hora d'establir criteris cronològics. Tot i així, els materials més significatius per comprendre els avenços artesenals i creadors de l'home segueixen siguent els útils lítics usats en la seva vida quotidiana. A la seva fabricació, arribà a aconseguir una gran precisió i mestria, donant mostres no només d'una gran habilitat, si no que també d'un gust especial per l'obra ben feta. Els materials empleats, apart de la pedra, van ser l'ós i el marfil, sobretot per la fabricació de figuretes i objectes d'ornament. Constitueixen, en el seu conjunt, l'anomenada indústria óssea o indústria "osteodontoqueràtica" (segons Dart). Dels utensilis fabricats amb fusta, no en queda, òbviament, el més mínim rastre.

Les pedres preferides per la fabricació de les eines van ser el sílex i la quarsita, tot i que també es van usar unes altres talles com l'ofita i inclòs les calitzes locals. El sílex ofereix una compacte estructura i la possibilitat d'obtenir en la peça costats afilats i tallants, el que era essencial per un ús eficaç. La fabricació d'aquests útils es realitzava donant cops a la pedra que es desitjava tallar amb una altre

- percussor dur- o amb un tros de fusta o ós -. percussor tou- el que donava com a resultat eines de factures molt variades, d'acord a l'ús previst.

Per l'estudi del Paleolític, atenent als diferents tipus d'útils de pedra tallada que apareixen al llarg dels segles que abarquen, tres són els períodes en què ha estat dividit: Paleolític Inferior, Paleolític Mitja i Paleolític Superior.

a) Paleolític inferior:

En el Paleolític inferior es distingeixen en l'actualitat dos grans períodes: l'antic Chelense (per el jaciment de Chelles, a l'est de París, aprop de la desembocadura del Marne) i l'Achelense (per el jaciment de Saint Acheul, barri d'Amiens, en la vall del Somme). Al final del primer, l'Homo habilis, capacitat craniana del qual es calculava entre els 700 i 800 centímetres cúbics, va superar la pebble culture, així denominada per la utilització de les pedres treballades: pebble-tools, chopers i chopping-tools, i inicià la fabricació de destrals de mà, els útils característics del Abevillense. En els nous útils, molt toscos al principi, s'adverteix per primera vegada la noció de la simetría bilateral i bifacial, el que denota un notable progrés conceptual i tècnic.

Durant l'Achelense, període del que va ser protagonista l'Homo erectus (Pitecantropos, Sinantropos, Arcantropos) i que coincidí amb la fase final de l'interglacial Mindel-Riss, l'indúatria lítica es va perfeccionar i enriquir substàncialment, com ho demostren no només els bifaços d'experta factura i formes variades (lanceolades, amigdaloides, discoidals), sino també l'ús generalitzatde lasques de tipus diversos: raederes, raspadors, puntes denticulades,etç...

Els sistemes de vida dels individus d'aquesta espècie, dels quals el volum celebral havía ascendit als 870, i inclús als 1.075 centímetres cúbics. Agrupats en families naturals, varen ocupar coves sempre pròximes a les vores dels rius i llacs, que eren on trobaven l'aliment, fruit dels treballs de recolecció de plantes silvestres. Tot i així, a jutgar per les restes osseas d'animals que varen apareixer en els llocs on hi havia instalats els seus hàbitats, aviat els seus plats preferits van ser derivats de la recompensa de la caça major, sense menysprear en els moments en els moments díficils, la captura d'animals petits. La cultura Achelense es va extendre per Àfrica (Etiopía, Tanzania i Argèlia), Europa (Peninsula Ibèrica, França, Bèlgica) i Àsia (Iraq, India), amb formules de vida que arribaren el seu desenvolupament complet en etapes posteriors. Acabà amb l'anomenada fase Micoquiense, catacteritzada per l'ús de bifassos més petits i una gran quantitat de lasques. Entre l'Achelense canónic i el Paleolític Mitjà, encara s'han senyalitzat varios períodes intermitjos, marcats per l'ús de lasques variades. D'entre ells, mereixen ser destacatsel Clactoniense, el Tayaciense i, sobretot, el Llevalloisiense.

La cova coneguda amb el nom de Caune de l'Agaro, es troba al Pirineu oriental, a 19 Km al nordest de Perpinyà, pot servir d'exemple per entendre com podía ser la vida cotidiana dels caçadors paleolítics entre els -550000.

Cap els anys -400.000 anys, la conquesta del foc marcà un fet d'importància capacital a l'història de l'Humanitat. Al voltant aquesta data, l'home no va apendre només a fer-lo servir, sino que també a encendre'l i a mantenir-lo. El domini d'aquest element, només conegut en un principi per la seva potència devastadora i mortífera. El foc es va convertir en el foco escencial de la vida domèstica. a més a més, l'home el va utilitzar com a eina mortífera contra les feres i per altres moltes necessitats d'ordre pràctic, com l'enduriment de les puntes de llançes de fusta, etç...

b) Paleolític Mitjà:

El Paleolític Mitjà s'identifica amb l'anomenomenat període Musteriense, per el jacimemnt francés de Le Moustier (a les vores del riu Vezère, Dordoña),que proporcionà en el seu moment un dels conjunts de restes osseas i lítics més significatius d'aquest nivell prehistòric. En ell va fer aparició l'home de Neanderthal, l'Homo sapiens neanderthalensis, del qual la seva presència es detecta desde principis del Würm (entre -110000 i -95000) fins el trànsit del Würm II al III (-35000, època en la que les seves marques desaparegueren de manera brusca, per raons encara avui desconegudes. Les numeroses restes osseas d'aquestes espècie trobats fins al present (crani de Neanderthal, crani de Gibraltar, restes de Spy, crani de Mont Cirevo, esquelet de la Chapelle-aux-Saints, Le Moustier, La Quina,etç...) han permès reconstruir la seva aparença física, enacara molt lluny de la de l'home actual. la seva estatura estava entre els 1'60 metres. El seu tronc, sostingut per unes cames musculoses i curtes, aguantaba dret un crani gran i allargat, de parets amples i amb una capacitat mitjana de 1.450 centímetres cúbics. Presentava un marcat prognatisme, i de front aplastat i caigut cap endarrera.

El descens de les temperatures provocà la desaparició de les espècies animals de les terres càlides, predominants en el període anterior, siguen substituits per altres capaces d'adaptar-se millor a les condicions de vida imposades per les baixes temperatures. El refradament patit determinà, al mateix temps, el retrocès del bosc i l'aparició dels grans prats. Els neanderthals s'adaptaren al nou tipo de clima i l'aprofitament de la seva flora i fauna (herbívors, cabres, rinocerots, etç...) extenen-se per tota Europa, Àfrica, Orient Pròxim, India, Pakistàn i inclús China. Una dispersió tan amplia ha permés, a tavés de la localització dels jaciments, conèixer els seus sistemes de vida i la seva cultura amb bastanta presició.

Durant la primera part del Würm antic, els naenderthals instalaren els seus campaments a l'aire lliure, començant l'ocupació de les coves en l'època posterior, al baixar les temperatures. Grups étnics més numerosos que els del Palelític Inferior ocupaven els territoris de caça, instalant en ells tota una sèrie de llocs, pròxims al campament central, per poder seguir les migracions dels animals. Com per exemple d'aquest tipus de tribus poden servir les restes de Pech de l'Aze i l'abric de La Ferrasie, tots dos a Dordoña. Restes d'un important conjunt de cabanyes s'han trobat a Trécassats, a Vaucluse, però la cabnanya millor conservada és del Musteriense final

(-50000 anys) és la de Molodovo (Ucrania). De planta oval (10x7 m), estava envoltada d'ossos de mamut, omóplats, pelvis, mandíbules i ossos llargs, excepte en les dos obertures oposades que varen servir de portes. Repartits en el seu interior es van trobar restes d'entre 15 cases.

En l'ordre espiritual, es varen produir algunes transformacions. Les restes trobades demostren que els neanderthals practicaven l'inhumació dels cadàvers, el que suposa una clara conciència del fet de la mort. A més, sembla ser que va existir un cert culte al crani (crani infantil de Teshik Tach, a Uzbekistàn; crani de Guattari, en el mont Circeo, aprop de Roma, etç...) i, també, a l'os (cova de Motespan, Alta Garona). Al mateix temps, els apilonaments de restes oseas trobats en determinats jaciments (Krapina, a Ioguslavia, cova de l'Hortus, a Languedoc, França) presenten petjades inequívoques de que, en ocasions, es practicà el canibalisme, pot ser un caníbalisme de caràcter ritual.

Les industries musterienses varen experimentar també un important avenç tècnic. Gràcies als trabells iniciats per François Bordes, al 1947, al SE francès, s'han arribat a distingir cinc grups diferents entre les indústries d'aquest període: 1) Musteriense de tipus Achelense. 2) Musterniense de tipus Quina o Charentiense (jaciment de La Charente). 3) Musteriense de tipus La Ferrasie (Dordoña). 4) El Musteriense amb denticulats. 5) El Musteriense del tipus Le Moustier. Esta clasificación, referida siempre als jaciments d'Aquitania, és vàlida, no obstant, per totes les indústries d'aquest període a Europa Occidental, on es solen repetir els mateixos tipus d'utillatge. Tot i així, a l'Europa meridional és freqüent l'aparició de models específics. Així, al nort d'Espanya es don una variant molt partícular que ha rebut el nom de "Vasconiense".

c) Paleolític Superior:

En aquesta última etapa del Paleolític, el protagonista és ja l'Homo sapiens sapiens, de característiques semblants a les de l'home actual. La seva aparició va caoincidir amb els moments finals de l'última glaciació, el Würm IV, al voltant dels -40000 anys. A partir d'aquesta data, varen ser moltes les transformacions socieconòmiques i culturals que es seguiren. Entre totes aquestes, la més important va ser, sens dubte, l'aparició de les primeres manifestacions artístiques. Per sí soles varen constituir un testimoni inapreciable de la capacitat intelectual i creadora de qui ja podía plasmar en imatges el seu món espiritual. Hi van haver-hi avenços tecnològics aplicats no només al acondicionament de les coves i llocs d'habitació, sino sobretot a l'utilització d'útils cada cop més perfectes i especialitzats, tant amb pedra com d'os. Tot i així, l'art moble i l'art rupestre són els temes d'interès primordial en aquest període, fins el punt de que sitúan en un segon pla molts dels interessants aspectes relacionats amb els mitjans i sistemes de vida, sempre en constant evolució cap a formes més complexes.

L'Homo sapiens sapiens no pot considerar-se com una evolució de l'Homo sapiens neanderthalis, del qual la desaparició progresiva es va produir per causes encara desconegudes. Pot ser va ser tota una sèrie de greus trastorns els que varen afectar els seus habituals sistemes de vida, entre ells un insuperable aïllament geogràfic que determinà la seva extinció, o inclús els límits intel.lectius de la pròpia espècie. Tan sols en la zona de palestina, a partir del -60000, la pervivència d'elguns neanderthals de característiques espescials permet sopusar un procés d'evolució progresiva cap a un típic físic d'home semblant a l'actual.

L'Homo sapiens sapiens s'ha considerat el resultat d'una evolució a partir d'un nivell paleantropoide, i la seva relativa velocitat d'expansió ha sigut justificada per un ràpid cerixement demogràfic i per els continus desplaçaments de població, deguts als canvis climàtics. Segons les més recents teoríes, es creu que en el Paleolític Superior varen estar ja marcades les diferències escencials de les raçes actuals, encara quan de forma més atenuada. L'opinió més generelitzada sosté que totes elles procedíen d'un mateix llinatje, originari d'Àsia central, i que les causes de l'anomenat fenòmen de diversificació racial és una consequència de les variacions del clima i de l'obligat aïllament dels diferents grups humans, durant les èpoques de màxima inclemencia, en determinades àrees, on la població es va fer cada vegada més densa.

El clima d'aquest període (segona part de l'última glaciació) va estar caracteritzat per l'alternancia de frases fredes, de tipus àrtic o d'estepa, amb altres més temperades que l'home degué d'aprofitar per les seves migracions. En la primera fase es desenvolupà una fauna representada principalment per el mamut, el ren, l'antilop, el bou almizclero, el rinoceront pelut, el cavall, el golafre, la guineu polar, etç..., mentres que en els períodes més suaus que es van veure reempleats per els porcs senglars, cèrvols,etç.... L'estampa de tots ells va quedar grabada en la retina de l'home, capaç de reproduir la seva imatge i moviments. El seu cervell no pesava molt més que el dels seus avantpassats, ja que el d'alguns neanderthals arribaren a una capacitat de fins a 1.650 centímetres cúbics, però en canvi la forma dels seu crani era completament diferent.

C.1)LES SEPULTURES:

Els enterraments del Paleolític Superior es van realitzar en coves i abrics, tant en fosses individuals com en fosses comunes, incluient-hi en elles els objectes personals del difunt.

L'indumentària, a jutgar per els vestigis trobats, degueren ser compostos de pantalons, talons i jaquetes de pell, semblants als actualitzats actualment per els esquimals. Aquestes peçes es cosien amb agulles i punxons, utilitzant-se com a fil les caballeres dels cavalls, els nervis i tendons d'animals i inclús fines tires de cuir.

A part dels enerraments que han proporcionat les restes fòssils humanes més importants i significatives d'aquest període, especial atenció mereixen per les seves caracterítiques les dos sepultures de Sungir, jaciment a prop de Vladimikov, a Bielorrussia. En la primera, sota una gran llosa de pedra sobre la que s'havia colocat un crani femeni, va apereixer el cadàver d'un home d'uns cinquanta anys que havia sigut dipositat, en el moment del seu enterrament, sobre un llit de brases incansendents i recobert per abundant ocre. El seu cos semblava adornat amb una vintena de braçalets de defenses de mamut, un penjoll de dents de guineu i un collaret de pedra que va aparèixer sobre el seu pit. El seu cap conservava restes d'una espècie de corona o gorro, pot ser com a símbol del seu estament social. En la segona , es trobaren els cossos de dos joves enterrats en posició oposada i units pel cap. Cada un d'ells tenía al seu costat algunes llançes de marfil macis, peçes úniques, per el seu tamany i forme, del Paleolític.

C.2)L'ART RUPESTRE:

L'art rupestre o parietal comprén els grabats, ointures i relleus amb els què l'home decorà els sostres i parets de les cavernes que va habitar. La seva àrea de difusió és preferentment l'Europa Atlàntica: Aquitània, Ardèche i Pirineus a França, i costa cantàbrica a Espanya. No obstant, també hi ha vestigis en la zona del mediterràni (Peninsula Ibèrica i Itàlica) i encara en llocs més llunyans ( Romania, Russia, etç...). les representacions figuratives aparèixen a vegades, en roques a l'aire lliure, però les millors creacions es troben als interiors de les coves, en alguns casos a les sales molt allunyades de la boca o zona d'habitatge. Aquestes sales han sigut considerades com "santuaris" o llocs de culte. En ells l'home pintà les seves parets i sostres amb ajuda de la llum artificial proporcionada per làmpares fixes o transportables.

Els materials utilitzats com a colorants varen ser pigments naturals machacats en morters de carcita amb ajuda d'un machacador, i desprès estesos sobre paletes de pedra, en les oquetats òsees dels grans mamífers o en simples petxines marines. els pigments dels quals parlem eren l'ocre, que proporcionava el color vermell i els ferros oxidats, etç.. per el color taronja, el carbó vegetal i biòxid de magnesi, per els negres.

El dibuix de les figures es realitzava amb simples traços líneals, continus o dicuntinus, o per mitjà d'impressions de punts, probablament, realitzats amb els dits (tècnica del tamponat). Els colors degueren d'aplicar-se desprès amb broques o pinzells fets amb pèls d'animals.

En el seu conjunt, els temes figuratius de l'art paleolític presenten una semblant homogeneitat. El focos d'atenció prioritària va ser, sense dubte, el món animal, base de la subsistència i economía d'aquest període.

C.2.1) AURINYACO-PERIGORDIENSE:

Caracteritzat per manifestacions molt senzilles, que poc a poc es van enriquin en contingut i expresió, com pot apreciar-se en les pintures de Lascaux, exemple culminant de l'etapa final d'aquest període.

C.2.2)SOLUTREO-MAGDELIENSE:

Amb dibuixos negres i líneals, relleus i pintures polícromes, del qual el seu moment de major maduresa està representat per les composicions d'Altamira.

C.2.3)PERÍODE PREFIGURATIU (Chatelperroniense, -35000 a -30000):

Aparèixen les primeres manifestacions decoratives molt simples, de traç elemental. Són, per general, incisions grabades en cantirs, en peçes d'ossos i, possiblament, en objectes de fusta.

C.2.4)ESTIL I (Aurinyaciense, -30000 a -25000):

Corresponen a aquest període els primers grabats sobre blocs o plaques de pedra, de traços elementals i no gaire bonics, amb representacions reduides a esbosos i contorns incomplets.

C.2.5)ESTIL II (Gravetiense, -21000 a -18000):

Les primeres representacions grabades sobre les parets es realitzen en zones pròximes a l'entrada de la cova. Les diferents espècies animals són fàcilmente reconeixibles per els detalls expressaments senyelats. En aquest període fan la seva aparició les primeres figures de venus.

C.2.6)ESTIL III (Solutrense i Magdeliense I-II, -17000 a -13000):

Es busca el model de les figures per mitjà de la pintura i s'observa amb un major cuidado els detalls. Els animals presenten cossos voluminosos.

C.2.7)ESTIL IV ANTIC (Magdeliense III-IV, -13000 a -10000):

S'arriba a la perfecció de les figures i el model es realitza amb taques de pintura.

C.2.8)ESTIL IV RECENT (Magdeliense V-VI i Aziliense, -10000 a -8000):

Les representacions arriben en aquest moment al major realisme i moviment. Els animals es representen en grups i diferentes actituts.

2- L'epipaleolític/Mesolític:

L'epipaleolític o Meseolític és el període postglacial que don pas al Neolític. També se li diu Aziliense, sobretot la primera fase, ja que en la cova de Mas d'Azil on, al 1887, per sobre de nivells magdelienses, es descubriren industries datables al voltant del -8500.

Les tècniques lítiques són un desenvolupament de les magdelienses. característics són els arpons plans i unes peçes de sílex de tamany molt petit, semblants a les puntes de les fleches.

El més característic d'aquest d'aquests nivells són els anomenats cantirs pintats azilienses.

L'Aziliense va tenir els seus focos principal al NE d'Espanya, on es coneix pel nom de Cultura asturiense.

3- Les cultures Neolítiques:

El Neolític (neo, nou; lithios, pedra) és el període següent al de les cultures Meseolítiques. Els seus tèrmes cronològics varíen en fució no només dels diferents continents, sinó també de les àrees territorials on es varen establir els primers assentaments d'agricultors , ja que la sedentarització no es va produir de forma uniforme, sinó al compàs de l'aplicació dels nous avenços socials i agraris.

El descobriment de l'agricultura i la domesticació dels animals, amb el posterior desenvolupament de la ramederia.

a) L'escultura:

L'escultura neolítica està relacionada des dels primers moments amb el món funerari i el culte a una deesa mare. Els materials utilitzats varen ser principalment l'argila, la pedra, etç.... Tant en les representacions antropomorfes com en les zoomorfes, s'aprecia un notable allunyament de les corrents naturalistes del Paleolític.

A aquesta deesa mediterrànea, d'arrels asiániques, a la que veurem acompanyada amb frequència de felins, se li sacrificaven toros, l'animal que per la seva força i vitalitat es va convertir en el símbol també de la divinitat masculina.

b) La pintura:

L'història de la pintura, és la seva incorporació al món urbà, passant de ser el principal ornament de les parets de les cases o santuaris. Els motius més freqüents varen ser els de tipus geomètric. Entre els figuratius, predominaren els de caràcter zoomorf i en particular les espècies salvatjes de la planura de Konya, a Anatolia: panteres, toros, etç.. van ser motiu de cuntínua inspiració, com pot apreciar-se als santuaris de Çatal Hüyük, on aparèixen així mateix escenes terribles relacionades amb la mort.

c) La ceràmica i altres indústries:

La ceràmica, considerada com la més artesenal de totes les arts industrials, té com suport la humil argila (céramos en greg), que l'home va apendre a moldejar i coure al foc, quan, superava la seva estapa de nómada s'assentà junt als seus camps de cultiu i canvià els seus hàbits d'alimentació i cuinaris. Amb anterioritat a l'aparició de la ceràmica, en els poblats protoneolítics (-XI a -X milenis), a ben segur que s'utilitzaren per la fabricació de recipients la pedra, la fusta, etç... En aquest cas, possiblement recoberta de fang per conseguir la retenció de líquids.

Els primers exemplars, de formes molt senzilles, varen ser moldejats a mà o per mitjà de motllos, i cuits a l'aire lliure directament sobre la llar, el que produía ceràmiques vermelles, de pasta tosca i molt fràgil.

4) L'edat dels metalls:

a) Els inicis de la metalurgía. El calcolític:

La presència del coure en rollos petits va ser detectada en alguns jaciments d'Anatolia (Çatal Hüyüc) i d'Iràn en nivells neolítics aceràmics (-VII mileni),el que dóna evidència el seu coneixament des de dates tan remotes, encara que no es pugui parlar-se encara d'una metalurgía del cobre.

El període de transició que media entre el Neolític i L'Edat del Bronze es coneix amb el nom de Calcolític i es caracteritza per l'utilització principal del cobre. Les seves dates inicials i finals són molt variables, ja que depénen en cada cas del moment en que les diferents cultures neolítiques adoptaren l'utilització generalitzada de dit metall i aprenen més tard la seva barrega amb altres, en especial amb l'estany.

El coure és un element metàlic de color caoba, brillant, que per les seves propietats es pot extendre en làmines. Es fon a 1.083 graus.

b) L'edat de bronze:

Es divideix en dos períodes: a) Antic, b) recent.

c) L'edat de ferro:

Amb la metalurgía del ferro, els inicis del qual es detecten a l'Orient Pròxim es tanca

l´últim capítol de la Protohistòria ja que la seva etapa final coincideix amb la conquesta romana de bona part d'Europa.

El ferro es troba en estat elemental a la naturalesa i és de procedència extraterrestre (meteorític),o prover de la disgregació

de roques basàltiques,

en les que es troba en forma dispersa,en petits grànuls.El ferro meteóric, amb una composició aproximada de 90% de ferro, 9% de niquel i un 1% d'altres metalls, va ésser utilitzat per pobles protohistòrics quan descubriren la posibilitat de donar-li forma per fabricar les seves armes i estris, des del -III mil.lenni, encare que la seva metalúrgia no es va coneixer adecuadament fins el II mil.lenni a.d.C.

El ferro meteorític va aparèixre a les tombes reials d' Ur.

L'utilització del ferro es generalitzà a partir del 1.200 a.d.C. , per terres palestines i de Luristàn.

C.1) La primera edat de Ferro: HALLSTATT

La cultura de Hallstatt, així anomenada per la necrópolis que es trobar a la localitat austriaca del mateix nom, es caracteritza per l'us encare limitat del ferro, ja que es va fer servir preferenment amb la fabricació de llargues fulles d'espassa, puntes de llances i ganivets. El bronze es va continuar utilitzant a gran escala per vaijelles, gots, ornaments i elements de decoració.

C.1.1) EL GRUP BALCÀNIC :

Està en relació directa amb les corrents procedents d' Orient, del Mar Egeo i del Mar Adriàtic, a través de les regions centrals i septentrionals d' Itàlia. La seva fase de màxima difusió va coincidir amb els secles VI al IV a.d.C.

C.1.2) EL GRUP CENTRAL :

Va trobar la seva àrea d'expansió per terres d' Hungria i Bulgària meridional. En aquestes zones les tradicions prehistòriques i locals es van mantenir durant llarg temps.

C.1.3) EL GRUP SEPTENTRIONAL:

Es va extendir per les regions de l'Elba i l'Oder Bohemia i el sud d'Alemanya.

C.1.4) EL GRUP OCCIDENTAL:

De tradició céltica, es va difondre perv el Rhin, el Ródano i la part NE de la península Ibèrica.

C.2) La segona edad de Ferro: LA TÈNE

Don nom a aquest periode el jaciment de la Tène, pròxim al llac de Neurenburg, aprop de Neuchâtel ( Suïsa Occidental). Cronológicament s'exten desde el segle V a.d.C. fins a la conquesta de les Gàlies.

C.3) El bronze Plè: EL ALGAR

L'anomenat Bronze Plè ( II i III) s'inícia amb el complet domini de la metalúrgia, els enterraments individuals, ben a dintre dels poblats o en camps.A la nostra península el nom més utilitzat per fer referència a aquest periode és el d'argaric.

Vídeos relacionados