Prácticum en un centro de educación infantil

Aprendizaje. Didáctica. Metodología docente # Experències. Pràctiques. Pedagogía terapèutica. Dislexia fonológica. Retrás. Logopeda. Tests. Assamblea d'alumnes

  • Enviado por: Vero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad

1. CENTRE EDUCATIU:

Localització: col·legi Pública Dr. Sanchís Guarner.

Adreça: c/ Muntanya, 46670, La Pobla Llarga.

Composició: Educació Infantil: 4 unitats, Educació Primària 6 unitats.

El centre està compost per dos edificis separats.

El Bloc A: estan dues unitats de infantil, amb servei.

El Bloc b: format per planta baixa i primer pis, a la baixa trobem :

  • dos aules d'infantil i una de primària, amb servei.

  • el menjador.

  • la direcció del centre i secretaria.

  • reprografia,

  • despatx d'orientació Psicopedagògica.

  • La primera planta esta composta per:

  • 5 aules de primària,

  • biblioteca, que fa préstec una vegada a la setmana.

  • aula de música, angles i informàtica.

  • sala de professorat, amb el servei.

  • aula de Pedagogía Terapèutica.

  • El centre presenta instal·lacions esportives, una pista de futbet, basquet..., també hi han servies amb 4 dutxes, nens i nenes per separat.

    Pel que fa a activitats extraescolars cal esmentar que el dijous de 12- 13 hores acudeix una Psicopedagoga per a realitzar tècniques d'estudi, per altra banda també el dimecres de 5-6 és realitza un curs de pintura.

    Pel que fa a normativa reguladora i funcional de centres, les nomenaré en línees generals, ja que no en sembla necessari copiar-ho textualment, ales hores el centre disposa : a) Projecte Educatiu de Centre.

    b) Reglament de Regim Intern.

    C) Projecte Curricular de Centre.

    d) Tractament a la Diversitat.

    e) Pla d'atenció a l'alumnat Immigrant.

    Cal esmentar que es tracta de una població rural ( de uns 4700 hab.) dedicada majoritàriament a l agricultura e indústria agrícola.

    Les practiques per a mi ha sigut com un cúmul de noves experiències, així que he fet per apartats les diferents tasques que he realitzat al centre, les he anomenat com a experiències.

    2.NOVES EXPERÈNCIES:LES PRÀCTIQUES

    I EXPERENCIA : CONTACTE AMB EL CENTRE

    El primer dia a fou la pressa de contacte amb : el professora; director, cap d'estudis, tutor..., recorde que estava molt nerviosa, perquè no s'havia que anava a trobar-me, sabia que anava aprendre moltíssim .

    La directora del centre, que a la volta es la meua tutoria y pedagoga terapèutica, en va ensenyar les instal·lacions del centre, el aula, on hi podia trobar documentació en matèria educativa..., en va fer una xicoteta introducció de ; tipus d'alumnat, situació econòmica y familiar, ubicació del centre en la realitat sociocultural del poble...

    En cuan al funcionament del centre en va explicar el horaris, activitats escolars/ extraescolars, relaciones escola-pares, així com també conceptes referents al funcionament pedagògic del centre escolar: projecte curricular de centre, projecte d'acció tutorial, reglament de règim intern, programació d'atenció a la diversitat, projecte educatiu de centre.

    Aquest conceptes esmentats referits al funcionament pedagògic en sonaven a xinès, a partir d'ací en vaig adonar que tot allò que havia après als tres anys de carrera no tenia res a veure amb la realitat educativa de un centre, en vaig adonar que no estava capacitada ni tenia coneixements bàsics y adequats per a poder realitzar les pràctiques amb competència y professionalitat. Tot açò en va fer sorgir un sentiment de frustració en un primer moment, ja que tenia unes expectatives marcades y veia que no les podia dur a terme. També cal dir que, a l'hora que anava desenvolupant-se les practiques aquest sentiment anava deseparaguent , com ho podràs comprovar deseguida.

    Deixant de costat lo esmentat anteriorment, passaré a contar-te, que he fet a l'escola, com es dia normal de pràctiques, com treballa la logopèdia al centre, quina tasca realitza el psicopedagog, , t'explicaré alguns casos, que es una assemblea d´alumnes.

    II EXPERIÈNCIA: L aula DE PETE

    Per poder entendre adequadament que és l ´aula de pedagogía terapèutica,he tingut que pegar una mirada als decrets de la Conselleria de Educació, en pimer lloc t´explicaré la normativa i les mesures, després t´explicaré la meua experència a l´aula de pedagogía terapéutica.

    El PLÀ D´ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

    El decret. 39/ 1998, 31 de març, del Govern Valencià, regula l'atenció educativa de l'alumnat amb necessitats educatives especial, temporals o permanents derivades de la historia personal i escolar o de condiciones de sobredotacio de discapacitat psíquica, motora sensorial, i pluridificient, i determina les mesures de carácter pedagògics, curricular i organitzatives, els mitjans personals i materials, els criteris per a la seva escolarització.

    Per tant, el plà d´atenció a alumnat, és un aspecte molt inportant ver poder entedre la nostra tasca educativa. De forma breu fare un xicotet resum, és necessari perquè és el document de referència utilitzat a l ´aula terapéutica.

    El plà d´atenció a l´alumnat es caracteritza per dues mesures; les de carácter general i les especifiques, les genenals son : concreció del curriculum, opcionalitat, activitats de reforç, permanència d´un any en el mateix curs, orientacio educativa.

    Pel que fa a les especifiques son: Adaptacións Curriculars Individuals Siginificatives ( ACI´S), Adaptacions d´Acces al Currículo ( AC), Programa de Diversificació Curricular, Programa d´Adaptacio Curricular en Grup.

    Esmentades aquestes mesures , en centrare en aquelles que he participat al centre educatiu, que son les mesures especifiques:

    -ADAPTACIONS D´ACCÉS AL CURRICULUM:Son aquells alumnes que per les seves condiciones personals de discapasacio motora, psíquica o sensorial, tenen dificultats per a utilitzar els recursos ordinaris per accedir al curriculm, aleshores per a ells s´adopta esta mesura especifíca d´atenció a la diversitat.

    -ACCIS; És una mesura per a determinatats alumnes amb nessecitats educatives especials, atribuides a diverses causes realcionades fonamentalment, amb condicions personals derivades de discapatitats permanents o temporals (d´ordre físic, psÍquic o sensorial).

    En primer lloc et contaré com es un dia a l'aula de pete, que es l'aula de pete y qui va a l'aula, t explicaré casos de nens de l aula.

    L´ aula de pete és el lloc on es treballa amb alumnes amb necessitats eductives especials, així com el alumnes amb dificultat d'aprenentatge y/o necessitats educatives derivades de situacions de davanteja sociocultural.

    La detecció d'aquestos alumnes la realitzà principalment el professor tutor que informa al Equip d'orientació ( veure's nexe), i, després de una valoració psicopedagògica, se valora la necessitat de rebre ajuda per part de la pedagoga terapèutica o logopeda. Després es realitza una audiència prèvia amb el pares, mares o tutors legals del alumnes, per a que dringuen constància. A partir del seu consentiment s'emet l´informe en el qual s'indica una proposta curricular adaptativa, ja siga significativa o d'accés... les esmentades anteriorment

    A l'aula de P.E.T.E, anava els dijous de mati i el divendres per la tarda. A les 9 ja estava a dintre l'escola, i la veritat és que no sabia de res de res, no sabia amb quins nens anava a treballar, si jo ho sabria fer..., tenia una curiositat impressionant.

    La veritat que el primer dia fou desconcertant per a mi, ja que estava a un lloc en el qual havia estudiat i ara de ser aquella estudiant extrovertida havia passat a l'altra banda, al de educar. Te de contar que pujant les escales estaven les orles de totes les promocions que havien passat pel centre, i com no!!!! ahí a una orla estava jo, amb una cara, vaig començar a riure dintre de mi i vaig recordar tots els anys que vaig passar, el quals tinc molt bon record i molts amics, excursions, festes....

    Al cap de 5 minuts aparegué Dolors, tutoria y pedagoga terapèutica a l'aula, en primer lloc en va presentar al seus dos alumnes, els nens es cridaren amb “cara de cinc duros” ( expressions de quant estaven les pessetes), i desprès feu que en presentes jo als alumnes, Dolors aleshores es va dir que en veuríem tots el dijous, que estava aprenent y que en ho passaríem d ´allò mes bé.

    Pel que fa als dos nens presentaven; un de ells un ACI´S y l'altre un retràs maduratiu Significatiu, que més cap avall ho explique.

    La meu tasca en l'aula en un primer moment consistia en observar, no interactua apenes amb els nens, sols en limita a observar a la pedagoga com desenvolupava la seva tasca. Després al tall que anaven passant les sessions la meu tasca ja no era simplement d'observadora, sinó que ella estava amb el nen de retràs maduratiu i jo amb el nen de Acci´s , paro sempre amb la supervisió d´ella.

    En un primer moment el nen en mirava como si fos una alienígena, però poc a poc va anant agafant confiança amb mi i teníem un certa complicitat, el nen en donava abraçades cuan entrava a l'aula i cuan s'acabava la seva sessió. Així que el sentiment de frustració que tenia anava desapareguem-ne per a donar lloc a la motivació, en desenvolupava com “ peix en l'aigua”, es a dir, que les pràctiques cada vegada m'agradaven més i estava més agust.

    A les 10:30 començava l´hora de pati, i per lo tant la primera hora de classe havia finalitzat. Anava a esmorzar a las sala del professorat, desde el primer dia que vaig arribar tots el professorat m'han tracta molt be, m'han prestat la seva ajuda, s'han interessat pel que feia, si m'agradava..., cal dir que me sentit com una més en tot moment.

    Cuan finalitzava l'hora del pati, tornava a l'aula de pete, a tornar a desenvolupar la meua tasca, esta vegada el nen que hi estava tenia dislèxia fonològica, pràcticament durant la durada de les practiques en aquesta cas en limitat a observar, llevat de algunes vegades que he estat amb el nen, perquè la pedagoga, que també es la directora tenia feina que fer.

    Però no tots el dijous foren iguals, sinó que durant 3 dijous vaig estar com a suport de una professora, a l'aula d'alumnat immigrant. Compost per 5 alummes, tots d'origen romanés.

    El estar com a suport va sorgir de la meua tutora, ja que el professorat no donava prou abast per a treballar amb tots ell. La veritat és que la idea en va agradar molt desde el primer dia, seria una nova experiència, perquè així tractaria educativament al alumnat immigrant de forma directa.

    El primer dia Concha, la mestra dels alumnes inmigrants, en va presentar a les alumnes, cada una d'elles en digué el seu nom i jo també en vaig presentar.

    Concha m'explicà bàsicament el material didàctic utilitzat, que era matemàtiques, tenien un llibret de operacions bàsiques de suma, resta....., aleshores la meu feina consistía en explicar allò que no entenien i en corregir allò que havien fet. També donaven un poc de valencià, però tenien moltes dificultats, he de dir que el material que utilitzaven al meu veure no era massa adequat per a elles.

    Durant la classe un dia vaig tindre una conversació amb una nena de 12 anys romanesa, en digué que anava a casar-se, i que li haguera agradat molt estudiar i anar a la universitat, açò en va fer reflexionar de que no tots tenim les mateixes possibilitats, encara que l'educació siga un dret. La veritat és que en va impactar prou la conversa amb la nena, a hores d'ara lpossiblement deu estar ja casada, i la seva il·lusió per estudiar, pot ser mai es complisca.

    Ara passaré a contar-te que fet per la vesprada, pràcticament el mateix, perquè el dos nens del dijous de mati acudien també el divendres per la vesprada, llevat d'algun divendres que vaig acudir a l'assamblea de les classes ( t'ho explique més avant).

    Doncs el que feia habitualment a les practiques es açò, han sigut més coses però no les puc expressar amb paraules.

    Ara faré referència als casos de atenció a la diversitat:

    • CAS: ACI´S SIGNIFICATIU.

    Alumna que presenta un retràs maduratiu de dos anys, en l'obtenció dels objectius marcats per a cada curs escolar. Actualment cursa 4 de Primària, té 11 anys, presenta manifestacions comportamentals de poca comunicació amb la mestra, a classe es tímida i infantil, es baralla amb facilitat.

    La metodología emprada està centrada en l'àrea de matemàtiques y valencià, que son les que presenta més retard. A banda tenim una llista dels objectius de segon de Primària, dividit per avaluacions. D'aquesta llista hi han objectius que no s'han cobert.

    Els exercicis per a l àrea de matemàtiques estan centrats bàsicament en la resolució de problemes, en la lectura de decimals, per tant les activitats que realitza son;sumes i restes portant, amb seriacions de números, de doble i triple, així d'aquesta forma indirectament aprèn la taula del dos i tres, també activitats de completar series de números ej ( 0-5-10-15...), així successivament.

    Pel que fa a l'àrea de Valencià cal esmentar que, la metodologia ha esta centrada en fomentar el vocabulari i comprensió oral i escrita , escriptura tenint en compte habilitats bàsiques d'expressió i ortografia, els exercici realitzats son; de vocabulari, ordenar frases, posar diferents consonants, majúscules...

    El problema segons la pedagoga terapèutica no és sol de l'alumna, sinó que el nivell familiar- social és molt baix, els pares no s'involucrés en l'educació de la seua filla, no l'ajuden a la seva filla a millorar, no assisteixen a les reunions de la Psicopedagoga y professorat.

    Per altra banda, el professorat i departament d'orientació demostren gran preocupació por poder oferir-li a una bona educació. En aquest cas tampoc he observat progrés algun, ademés cal destacar, que no acudeix a classe freqüentment.

    Per últim dir que el exercicis que l ´alumna te planificat, son els correctes per a que arribe als objectius mínims de segon de Primària, no obstant si els seus pares no es preocupen per la seva educacions de poc serveix .

    • CAS: DISLEXIA FONOLÒGICA.

    És tracta de un nen de 7 anys, que desde fa un tres anys se li diagnóstica dislèxia fonològica, i de forma inmediata la psicopedagoga planifica un ACI; de aquesta maner l'alumne pot adaptar la seva educació segons les necessitats que tenia.

    L'alumne realitzat exercicis de consciencia fonològica. Dels exercicis realitzats el nen cita el següents exemples : el nen, en una de les practiques que he realitzat, devia llegir diferents paraules amb “ny” y “ll” alternant-les. On té mes dificultat es en diferenciar aquesta par de consonants,desprès d'haver llegit la paraula, la psicopedagoga li feia un dictat amb paraules que portaren consonant que confondria. El nen va errar prou, paro comparant-les amb les d'un més eren poques realment ( segons el informes de la psicopedagoga).

    Un altre tipus de exercicis eren d'unir amb fletxes dibuixos amb les grafies “gr”. “br”, “gl”, “cr”. En aquest exercici sol va tindre una errada.

    Aquest nen tenia seriosos problemes perquè moltes vegades escrivia paraules juntes (la cadira està en el dormitori), y per tant no entenia el que estava llegint. Mitjançant exercicis de separar les paraules de frases que estaven juntes, s'ha corregit notablement el problema. Ademés, en les paraules amb consonants trobades es votava lletres. ( patano en conte de platano). Cal esmentar que és el tercer any que la psicopedagoga treballa amb el nen, i ha progressat notablement segons en comentà la psicopedagoga, ja que no puc constatar dita evolució. El secret del seu progrés no es tan sol el que la pedagoga ha treballat amb ell, sinó que els seus pares han mostrat molt d d'interès, han fet cas sempre de les orientacions del centre.

    • CAS: RETRÁS MADURATIU SIGNIFICATIU.

    Alumne de set anys que presenta una carència de vocabulari important, no reconeix ordres ( si se li demana alguna cosa per lo general no ho entén, per lo tan no ho fa ).

    A la seva edat encara no sap distingir clarament els colors (no reconeix el blau, roig o groc ; per lo general ho encerta els colors per assaig o error ), tampoc distingeix massa bé figures, i tampoc sap escriure correctament.

    La metodologia emprada en l'aula terapèutica s'ha centrat en : llenguatge ; comprensió del llenguatge i memòria auditiva- visual, afiançament del vocabulari bàsic, expressió oral emprant el vocabulari bàsic i corregint errades en estructuració de frases.

    Pel que fa als materials utilitzats per portar a bon terme la metodologia han sigut bàsicament fitxes de vocabulari amb dibuixos, associació de figures y colors, reconeixement de animals , fruites..., hem treballat els colors amb un ventall de colors.

    Durant el transcurs de les pràctiques , no he observat apanes progrés en el nen. El nen presenta un retràs maduratiu significatiu, i se li nota més en cuan a la adquisició de llenguatge, perquè té un nivell de un nen de 2-3 anys en quant ell va a complir 6 anys. Esta pendent que se li realitze proves neurològiques. La veritat és que el cas del nen es molt complexe, els metges,logopedes e inclús la psicopedagoga no saben explicar que li passa.

    Per si fora poc en casa els seus pares estan totalment despreocupats de la educació del seu fill, segons la pedagoga no fan cas de les orientacions que els dona el centre.

    És evident , que el xicotets progressos que pot alcançar en el col·legi, si en casa no se li reforça i motiva els avanços educatius acaben per ser nuls. Cuan arriben les vacances i el nen torna a classe quasi tot el que havia aprés no li ha servit per a res, ja que no ho recorda y tenen que començar pràcticament de nou.

    IIII EXPERIÈNCIA: UN DIA AMB LA LOPOPEDA

    Durant els transcurs de les pràtiques vaig assistir com a observadora a varies de les sessions de la Logopeda, per a veure en que consisteix la seua llavor, que és el que feia i quins recursos utilitzava

    Les vegades que vaig acudir a les seves sessions el nen atès presentava la patologia del Síndrome de Down. El temps de treball estava distribuït amb tres sessions setmanals de 30-45 minuts. La intervenció consistia en l'aplicació de varis programes; programa d'ajuda a l'atenció concentració i memòria, programa de lecto-escritura, programa de desenvolupament de la conciencia fonológica.

    Els objetius principals d´aquest programes son ; desenvolupar la noció de color, la noció de tamany la noció de forma, desenvolupar la discriminació de sonits, memoria auditiva visual.

    Per lo tant, les activitas a realitzar durant el curs han estat basades en fomentar els objetius esmentats anteriorment ; activitas de relacionar objecte- palaraula, unir colors, activitats d´adecuació de mes gran a mes menut, asociar formes semblants...

    De tan en tan , també s´ha treballat amb el pac educatiu el clic, bàsicament atenció, memoria, raonament, percepció...

    Cal destacar que al nen li agrada molt més treballar amb l´ordinador , es troba molt mes motivat, demostra més interés a l´hora de realitzar tasca i amb més ganes de treballar, que cuan no s´utililitza el clic.

    Segons la logopeda en nen arribat al seu límit , durant tots el anys d´escolaritat s´ha fet un progres notable en el seu aprenentage, pero ara conta amb 12 anys, i desde fa un anys no se li introudueixen conceptes nous, sino és més una tasca de recordament d´allò que aprés durant els anys d´escolarització.

    La llavor que ha fet el centre educatiu per el nen es verdaderament lloable, perque és va tindre que adaptar una programació especial per a ell. Cal dir que el centre no li va objectar ningún inpediment a la mare per a escolaritzar al nen, cosa que al colegi concertat del poble no varen voler escolaritzar-lo.

    L ´assistencia a les sessiones de la logopeda, m´han servit per veuere el funcionament de la seu tasca, que el que fa i com ho fa... , es una nova experiencia més. Ademes he tingut la sort de interactuar, amb un nen amb síndrome de Donw, cosa que m´agradat molt.

    IV EXPERÈNCIA: ENTREVISTA AMB EL PSICOPEDAGOG.

    La meu tutoria, que es la pedagoga terapeutica en va propasar la idea de tindre un entrivista amb el psicopedagog del centre, per a m´explicara un poc sobre la seva llavor al centre. En un primer moment en va contar un poc la seva feia consistía en:

    A)realitizar l´avaluacio y valoracio psicopedagógica y logopedica de l´alumnat

    B)-participar en la comissió pedagógica del centre, informar sobre les necessitats educatives especials, elaboració d´informes.

    C)elaborar, coordinar i difondre material i instruments d´orientaciço educativa i intervencio soci-pedagógica i logopédica.

    D)assessorament al professorat en el tractament de la diversitat de l´alumnat.

    E)assessorament a les familíes, participants si fa el cas, en el desenvolupament de programes formatius a pares i mares d´alumnes.

    Una vegada esmentades les funcions que realitzaba en va proposar acudir amb ells a diferentes sessions en les cual tenia que pasar als alumnes diferentes test. la veritat és que en va pareixer molt bona idea, perquè aixi veuria quins son els test per fer una avaluacio i en que consistiesen.

    • TEST BAPAE

    El primer test que vaig realitzar va se el de BAPAE( Bateria de Aptitudes Para Aprendizaje Escolar ). Este test es va passar a la clase de primaria. El test constía en lo seguent: s´els repartia als alumnes un folis de Bapae que tenien varies files amb dibuixos.

    El psicopedagog anava llegints els diferents enunciats, i segons aquestos els alumnes anaven encerclant els dibuixos corresponents. El test esta centrat en dues proves : la de llenguatge i el grau de socialització.

    Per el que vaig obervar, el test sádapta be al nivell de conprensió de l´alumne, per tant, als alumnes no es resulta massa complicat respondre a tot

    Ademés cal destacar, que a exepció de dos alumnes, i per a sorpresa meua i del psicopedagog, el conportament dels alumnes fou positiu i participatiu. Açò va permetre que la prova es realitzará amb prou rapidessa.

    Per últim, per lo que respecta a la correció del test hi ha que remalcar que es senzill, simplement veient la plantilla original habia que donar un punt en les files que estagueren ben contestades i un zero a les incorrectes.

    Este test es divideix en tres proves, la de comprensió verbal ( amb valoració directa i percentil), la de aptitud numérica ( amb la seva puntuació i percentil) i de la aptitud perceptiva que es subdivideix en tres proves : la de relacions espacials, la de constancia de forma i la de orientació espacial ( cadascú amb les seves puntuacions directes i percentils.

    Una volta corregit cada apartat, es suma les puntuacions directes, mitjançant un taula que transforma estes puntuacions en centils, per a saber en quin nivell es localitzen els alumnes.

    • TEST : PROVES DE LECTURA, NIVELL I

    Un dels altres test que va passar el psicopedagog fou el de proves de lectura nivell 1. El test fou administrat de forma colectiva, en aquest cas als alumnes de primer de Primaria. També es pot aplicar de manera individual.

    La duració aproximada es de 30 m, en el nivell 1, en el nivell 2 la duració aproximada es de 60 m. La significació del test consisteix en la avaluació dels coneixement y aptituds per a la lectura.

    La prova consteix en que el psicopedagog els llig als alumnes paraules, i ells tenen que fer una creu sobre el dibuix o lletres que coicidisquen amb dita paraula. Els alumnes realitzaren la prova sense problemes.

    Al meu entendre el test medeix correctament el nivell de coneiximents i aptituds necessaries per a la lectura.

    Aquest test es passa perquè hi ha alumnes que presenten problemes en la lectura, i sobre tot per encarrec de la tutora del curs, que va insistir que es passará el test.

    • TEST DE AUTOCONCEPTE:

    És el denominat Cuestonari de Autoconcepte, la forma d´aplicació es individual o colectiva, el temps d´aplicació és d´aproximadament 15- 20 minuts.

    El motiu de passar el test és que un dels alumnes habia baixat el seu rendiment académic notablement en el sogon trimestre i s´apreciava que l´alumne no tenia massa motivació després del divorci dels seus pares.

    Després de la realitzacío del test per part del alumne, que consisteia en marcar creus en un test amb cinc possibilitats de resposta, segons els enunciats de cada ítem. Al avaluar el test, les preguntes més relacionades amb l´autoestima han sigut les que han obtés menor puntuació.

    Baix el meu punt de vista , este test és massa pessat. Fa una cantidad de preguntes, i algunes les repeteix invertint el orden de les frases. La meu opinió és prou exesiu el nombre d´ítems als que l´alumne ha de respondre, si a ami en va avorrir, a un xiquet de 10 nays li avorriara molt més.

    • MODIFICACIÓ DE CONDUCTA : EL CONTRACTE.

    Es millor explica-ho mitjançant un model de contracte ( 5-6 anys).

    Jo “ nom del alumne/a” en compremet a cumplir “ requisits que detalla e/la profesora ( no escucha, interrumpe ; en estos casso el niño se compromete a escuchar y no interrumpir)”

    “ si ho cumplics hasta l´hora del pati obtendré un punt verd, en

    cas contrari serà roig. Si després del pati hasta les dotze seguís cumplint, de nou obtendré un altre punt verd, de no ser aixi será roig.

    I per ultim, si per la vesprada siguiex cumplint obtendré, a 17 un altres punt verd, i si no será roig.”

    Segons el punt que adquirisca durant la setmana, tindrá dret o no a una reconpensa; per això s´estableix un número de punts verds per conseguir la reconpensa, per contrari si arriba a un tope de numeros rotjos reb un castic

    Tant les reconpenses com els càstics estàn estipulats al contracte per al que el nen sapiga com se li va a puntuar i de no cumpli-ro el que ocurrirá.

    Després de vegar-li una mirad al contracte i llegir-lo tant el alumno/a i profesor/a deuen firmar-lo.

    Per a computar el total de punts obtinguts al llarg l de la setmana és realitza un taula, de tal forma que si obté dos puntos verds i un roig, en el mateix dia, el total será verd, i de manera sucesiva amb el reste de dies de la setmana. Al finalitzar la setmana se suman el total de punt verdas y rojos per veure si alumne/ a es mereix una reconpensa o castic.

    Al meu entendre és un recurs molt útil per aconseguir progressivament cambiar les conductes del nen. De fet ho he vist aplicat, i s´ha conseguixen bons resultats, però el contracte ha de seguir-se al peu de la lletra i no ser molt flexible, perquè el resultats no millorarien i finalment no s´aconsseguiria modificar la conducta negativa.

    És válid tan per als que profesores ho apliquen als alumnes com per a portaro a terme a casa. Per aixó els pares deben inplicar-se, i no esperar que amb una simple fulla vaja a cambiar la seva conducta, el xiquet/ a necesita que se li vaja recordant el requisits als que s´ha compromés.

    Per últim, el contracte pot variar el seu format depenguen de la edad que tinguen el xiquets als que se li aplica.

    V EXPERÈNCIA : ASSAMBLEA D´ALUMNES

    L´assamblea d´alumnes consisteix en una reunió dels delegats de cada classe, tan de primaria com d´infantil, la reunió és realitzà una vegada al mes amb la presencia de la cap d´estudis del centre.

    El objetiu de l´assamble es fer donar a conèixer a la direcció del centre sugeriments , queixes i conflictes...per part de l´alumnat, de tal manera que així l´alumne i el centre escolar adquereixen certa complicitat, i es una manera de fomentar la participacio i diàleg en la vida escolar.

    Per altra banda a l´assamblea, cada aula ve preparada amb un lema que s´ha d´intentar fer complir per tot el centre, ja siguien profesors o alumnes durant un mes.

    El lema deu estar relacionat amb la convivencia o amb el respete, així que cada classe sugereix el seu lema i de manera democràtica és realitza la votació per part del delegats del lema que més els agrada.

    Les dues vegades que he assistit a l´assable els lemes escollits han sigut ; “entren i eixim de clase amb silenci”, i , “ respecten el arbres “.

    El fet de realitzar l ´assamblea és una bona activitat, ja que els alumnes tenen constància de que participen en certa manera en alló que envolta el centre i saben que també es consta amb la seva paraula, un ejemple és que l´any anterior el centre pintaren el centre de color blau , donscs el color per pintar-lo fou escollit per tot l´alumnat, ja que realitzaren una votacio per escollir el color. Axi passa amb altres aspectes la veu del alumne al centre escolar te molta importància, perquè fa que l´alumnat tinga una estància més agradable.

    3.VALORACIÓ

    Aquestes pràctiques en l´escola , i més concretament a l´aula de pedagogía terapèutica han sigut un eperiència molt positiva per a mi en molts sentits i tan profesionalment com personal. No tot el que he aprés haura pogut quedar reflectit en aquesta memòria perquè no tot es pot expresar en paraules.

    Per una banda he pogut aprendre realment i vivint-ho com funciona una escola, quines poden ser les relacions interpersonals que et pots trobar en qualsevol escola, com donar classe i per una altra banda, com reaccionar front els alumnes i mestres companys.

    Les experències son importants en la vida de les persones i la pràctica fa molt en l´aprenentage, i aquesta serveix molt. Molta teoria sense cap pràctica no és molt útil per a realitzar un aprenentatge significatiu de veritat.

    He acabat amb ganes de treballar com a Pedagoga, i m´he adonat de la resposabilitat que açò susuposa i de la importància que té el pedagog per als nens amb dificultats i el tracte que aquest els dona.

    Durant el periodi de pràctiques, tots els dubtes que he tingut me les ha aclarat la tutora de pràctiques. Tan la pedagoga com jo, ens hem interessat per a que les pràctiques foren un éxit; és a dir, per a que en servirén com a contacte en el meu posible treball en un futur i veiera com és la dinàmica del mateix.

    L´única cosa que tinc que objectar, es que el periodi de pràctiques és curt i no hi ha molt de temps, encara que ens permiteix fer la primera toma de contacte en el non laboral. Ademés considere que les pràctiques deurien realitzar-se sense classes lectives ( com a Magisteri), per a poder centrarte exclusivament amb les practiques. Encara que hi ha un dia lliure per a realitzar-les, en tots els centres no té perqué estar eixe dia el psicopedagog; és meu cas i del molts companys la Incopatibilitat horaria entre les clases i el Practicum obliguen a no assistir a les clases per poder completar les hores de pràctiques estipulades.