Potència segons Nietzsche

Filòsofs. Religió. # Filosofía. Nihilismo. Filósofos del siglo XIX

  • Enviado por: Isabel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

INDEX

  • Anàlisi del llibre

  • p. 3

  • Biografia de Nietzsche

  • p. 3 - 4

  • Personatges

  • p. 4 - 5

  • Resum

  • p. 5- 6 -7

  • Opinió personal sobre el llibre

  • p. 7

    LA POTÈNCIA

    Segons Nietzsche

    Anàlisi del llibre

    Aquest llibre ens intenta mostrar que la filosofia no esta únicament dirigida als filòsofs o als grans entesos en filosofia, sinó que la filosofia, també s'ofereix al públic en general, als profans.

    La potència segons Nietzsche, ens intenta explicar d'una forma molt simple i senzilla les teories d'aquest filòsof i a més, donar una clau per a que siga llegit i entès amb la major facilitat possible. La presentació del llibre esta dividida en nou capítols, d'una llargària molt similar.

    El llibre ens pretén exposar que la majoria dels humans són febles i que necessiten justificar-se per a blindar les seues opcions vitals.

    Biografia de Nietzsche

    Friedrich Wilhelm Nietzsche va nàixer a Röcken un 15 d'Octubre de 1844 i la seua vida va transcórrer a l'Europa central. Era net de pastors protestants i fill del rector de la localitat natal de Nietzsche, influït per aquests fets va començar els seus estudis en teologia i filologia clàssica cap a l'any 1864 en la Universitat de Bonn, més tard és va apartar de l'ofici de pastor. La seua família es veurà reduïda desprès de la mort del seu pare i del seu germà.

    Nietszche va tindré la seua joventut marcada a partir de la seua delicada salut ( problemes estomacals, insomni, meningitis infecciosa, sífilis,...) i per la seua brillant carrera intel·lectual. Quan es va produir la guerra franco-prussiana, Nietzsche va participar humanitàriament com a infermer, ja que no podia ser com a soldat per la seua professió, professor de grec a la Universitat de Basilea.

    Nietzsche va assistir a la revolució industrial alemanya. És defensor de l'alliberament de l'home de qualsevol tipus de esclavitud, és antidemocràtic ( defensa l'antic regim jeràrquic aristocràtic), estava en contra del capitalisme, era una persona solitària i era considerat deixeble de Aristòtil.

    Nietzsche va morir un 25 d'Agost de 1900, malgrat que els seus deu últims anys es caracteritzen per una gran bogeria i serà atès per la seua germana Elisabeth casada amb un nazi, aquesta intenta presentar al seu germà com un ideòleg pro-nazi, però això perd força quan Elisabeth intenta esborrar document i canviar paraules per a que siguen interpretades d'un altre mode.

    Personatges

    El personatge principal i únic d'aquest llibre és Nietzsche, un filòsof estrany (com diu el llibre) i com ell mateixa és defineix complex i ple de tendències diverses . El llibre presenta a un Nietzsche molt més interessat per la vida filosòfica que per els aspectes filosòfics d'aquesta disciplina.

    És tracta d'un excel·lent músic, poeta, psicòleg i un gran i formidable filòsof, gran admirador del món grec.

    Nietzsche va proposar que devien de crear-se més jardins, ja que aquests llocs, per a ell, eren llocs de meditació filosòfica.

    És un personatge estrany, ja que ell afirmava que mai havia tingut casa i de ser així haguera estat en mig de la mar, Nietzsche afirma que ell sols té dues camises, dos vestits, llibres i manuscrits i drogues.

    Nietzsche representa, en els seus aforismes, ser una persona misògina.

    Resum

    La cita més important d'aquest filòsof és:

    <<No sóc un home, sóc dinamita>>

    Cal afegir que Nietzsche era un gran admirador de Goethe.

    Nietzsche com filòsof sent un gran caos en el seu interior i pretén fer d'aquest caos una cosa nova i bella.

    Nietzsche ens vol contar les seues febleses per a contar-nos així com les a superades.

    En el primer capítol, Nietzsche ens intenta mostrar que per a tindré un vida filosòfica, una persona ha de arribar a ser qui es. Aquest procés el compara amb la feina de un jardiner.

    En el segon capítol, apareix la opinió de Nietzsche, que cal considerar el llenguatge com un instrument per als éssers humans, que em utilitzat per a poder sobreviure, a més Nietzsche concedeix amb Heràclit dient que:

    <<tot canvia, res roman>>

    Aquest capítol te com a tema principal, el llenguatge. Nietzsche afirma que quan, per exemple, anomenen la paraula “platja” a cada individu li apareixerà un tipus de paisatge en la seua ment, normalment idealitzat i que no serà el mateix per a tots.

    En el tercer capítol, Nietzsche torna a tractar el llenguatge. Els humans em donat noms a les coses, animals, ... perquè ens creem superiors al tindré la capacitat de poder comunicar-nos i de tenir l'instrument que és el llenguatge al nostre abast, fet que altres espècies o coses, no tenen.

    En el quart capítol, ens presenta l'expressió:

    <<pudenda origo>>

    , que significa “uns orígens que ens avergonyeixen”, això és la conseqüència de superposar la raó a la part inconscient. A més, Nietzsche afirma que quan canviem de opinió no ho fa la raó, sinó la nostra vida perquè li convé més una decisió que altra... A més, pensa que la infelicitat serveix per a inspirar compassió.

    En el cinquè capítol, s'afirma que ser superior als altres ens fa sentir-nos millor. Nietzsche opina que el riure és un aliat de la saviesa, però afegeix que riure és gaudir del sofriment de l'altre tranquil·lament. A més, ens proposa un enigma, que la veritat s'anomene en grec Baubo, que és un anciana escèptica. Baubo és la protagonista de mite de Persèfone i Demèter.

    En el sisè capítol, Nietzsche defineix al artista, els que ens fa més interessant la vida segons el filòsof, com un “noctàmbul diürn” o com a un “dissipador de la naturalitat”. En aquests capítol torna a ser anomenada la civilització grega, dient d'ella que els processos naturals són interpretats com a divinitats. Afirma que la moral, també, és una creació. Tracta a la religió cristiana com a guanyadora, ja que per a ella sols existeixen dos colors: blanc i negre, mentre que per a la religió politeista grega conviuen diversos colors.

    En el setè capítol, tracta de les religions i de les festes paganes. L'origen de la festa és pagana, perquè celebra la vida. Nietzsche sent una gran predilecció per Dionís. Dionís és el Déu de la sexualitat, de la embriaguesa i de la música.

    En el vuitè capítol, Nietzsche situa a Sòcrates en l'origen de la decadència i aplaudeix els atacs de Sòcrates contra la norma i les opinions generals. Per a Sòcrates la vida era una malaltia, era pessimista. Per a Nietzsche, Sòcrates és una mena de Dionís.

    En el novè capítol, Nietzsche proclama la seua passió, poder tenir més vides, veure a raves de molts ulls, agafar amb diverses mans,...

    Opinió personal

    Aquest llibre no a sigut de la meua agrada. Le trobat molt avorrit i en algunes parts he tingut un poc de dificultat per a entendre'l...

    Malgrat això, el llibre te una ràpida lectura, ja que no és molt extens (unes 97 pàgines) i a més, conte unes il·lustracions fetes per el dibuixant Max.

    2