Polítiques de joventut

Política. Derecho. Juventud # Ciutadanses. Model teòric. Marc de referencia. Institucions

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

  • Introducció

  • Els i les joves tenim molt a dir sobre allò que ens afecta. Com a ciutadans i ciutadanes ens importa tot el que passa a la nostra ciutat o vila. És per aquest motiu que hem decidit fer aquest treball sobre polítiques de joventut. L'actuació única de l'administració no assegura l'èxit de les polítiques i les actuacions.

    Treballant plegats i coneixent-nos els uns als altres, podem aprendre de les experiències dels demés. Aquest treball ens dóna la nostra pròpia visió dels temes perquè els discutim i perquè els pensem.

    L'hem estructurat en quatre apartats; el primer, introdueix una visió inicial del concepte de polítiques de joventut. El segon apartat, qui les representa i qui les conformen. El tercer, quins són els objectius de les polítiques de joventut, i per últim les conclusions en les que fem una crítica com a ciutadans/es i joves implicats en aquestes polítiques.

  • Què entenem per polítiques de joventut?

  • “ No se renuncia al programa; lo único lo que se hace es aplazar su realización...por tiempo indefinido. Y mientras tanto, “todas las fuerzas y todas las energías” se dedican a futilidades sin cuenta y a un remiendo miserable del régimen capitalista, para dar la impresión de que se hace algo, sin asustar al mismo tiempo a la burguesía”.

    K.Marx y F. Engels

    El Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC) ens diu que “Definir les polítiques de joventut significa tenir un model teòric que faci les funcions de marc de referència, que sigui capaç també d'entendre la situació de la joventut a Catalunya i que sigui capaç de cercar solucions integrals a qüestions tan variades com la formació, el treball, l'habitatge, les noves formes de participació, etcètera.”

    Analitzant de manera crítica i reflexiva aquesta definició podem crear-ne una pròpia, més entenedora i planera, que puguem sentir-la més nostra:

    Entenem el “model teòric” com allò que defineix cap a on hem d'anar, com hem d'actuar i quines són les línies a seguir. Si som crítics amb el sistema polític establert que impera en la nostra societat, ens adonem que els models teòrics en l'aplicació de les diferents polítiques d'actuació, parteixen substancialment de les promeses dels diferents partits polítics, que pretenen liderar el govern d'una societat, en aquest cas, l'autonòmic. Ens preguntem com a joves, fins a quin punt intervenim i participem en el mar de “promeses” que presenten davant d'una candidatura. Per tant, el que cal, per començar, és poder entendre que el veritable “model teòric” ha de partir d'una estructura des de baix, des de la realitat dels mateixos joves i això vol dir que s'ha de prioritzar en els canals de comunicació i participació on puguin implicar-se els joves individualment i per propi interès.

    Així doncs el “marc de referència” s'entén a la definició, com els paràmetres en els quals ha de partir un bon model teòric que marcarà posteriorment les futures línies d'actuació. Quan aquest model teòric parteix molts cops d'interessos purament electorals, pot deformar-se el veritable sentit de les inquietuds comunes de la joventut. Incidim de nou, en qüestionar-nos la situació política però aquest raonament, neix de la realitat diària de veure la separació cada dia més gran entre la joventut del nostre país i la seva visió vers la política, cada dia més distant. Aquest apunt ens fa pensar en moltes organitzacions i moviments juvenils que apareixen i proposen un sistema alternatiu a les polítiques ja establertes, i que estan donant fruit a canvis importants en el nostre sistema sense caure en elements partidistes o amb programes electorals, com per exemple el moviment “antiglobalització”, o el moviment massiu contra la guerra de la Iraq. Són opcions noves de fer política que parteixen de la veu de molts joves que opten per un canvi de fons del sistema democràtic actual.

    Entenem per “solucions integrals”, el treball realitzat des de tots els àmbits d'actuació, els quals té en compte la diversitat de realitats en les que troben els joves, els seus interessos i les seves necessitats d'una manera clara i aplicables de manera real dins del context social i polític que ens envolta.

  • Quines institucions intervenen en les polítiques juvenils?

  • “Podrán reprimir, encarcelar o asesinar a quienes protestan y luchan, pero nunca podrán acabar con la idea de libertad que vive en la conciencia de las mujeres y hombres con dignidad”.

    Recicladora de cultura India, Obrera y Socialista

    Govern de la Generalitat

    Des del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Secretaria General de Joventut, es troba dins del Departament de Presidència i més concretament , dins la Secretaria General del Conseller en Cap.

    Aquest tipus d'estructura ens dóna a entendre la importància que recau sobre joventut a nivell autonòmic i governamental. En contraposició, trobem que a nivell local, aquesta importància que li dóna el govern autonòmic a la joventut, no és igual, o el que és pitjor..., la importància es perd a la majoria de localitats governats per altres partits polítics (diferents a l'actual govern autonòmic) els quals determinen quines són les pròpies prioritats en la seva població i on majoritàriament, joventut no deixa de ser una petita regidoria al costat d'altres que formen part d'una regidoria més gran com pot ser cultura, educació, participació ciutadana, etc.

    Consell Nacional de la Joventut

    · Què és el consell?

    El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és la plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d'àmbit nacional i els consells territorials de joventut. El CNJC promou els interessos dels infants i la gent jove a la societat catalana i davant els poders públics.

    · Qui el forma?

    Actualment, el CNJC està format per 83 entitats que tenen en comú el fet de treballar en l'àmbit juvenil, però que són de ben diversa tipologia. N'hi ha d'estudiantils, socials, organitzacions polítiques, seccions sindicals, entitats educatives, etc. A més, també hi són representats, com a observadors, consells locals i comarcals de joventut i entitats que presten serveis a la joventut.

    · Orígens

    L'origen del Consell es remunta al 1976, quan entitats juvenils catalanes van crear la Taula Coordinadora d'Entitats i Moviments de Joventut de Catalunya, coneguda com a Taula de Joves de Catalunya, al mateix temps que les organitzacions polítiques juvenils creaven el Consell de Forces Polítiques Juvenils. Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, la Taula de Joves va proposar la creació d'un consell nacional de joventut que aplegués totes les entitats juvenils.

    Així, el 1979 el President Tarradellas creava el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, aglutinant les dues plataformes precedents, i mantenint el propòsit que la veu dels joves fos més escoltada per les administracions i que es garantís la participació dels joves i de les seves associacions.

    · Estatus Legals

    Malgrat la seva condició d'organització no governamental, el CNJC va adquirir naturalesa legal amb la Llei 14/85 de creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que determina el seu caràcter privat però regit per dret públic.

    · Objectius

    • Aconseguir un major grau de participació dels joves en les decisions i les mesures que els afecten, i promoure la millora de les seves condicions de vida.

    • Fomentar l'associacionisme juvenil i, en general, la participació democràtica.

    • Fer de pont entre els joves i els poders públics per a facilitar la millora de la situació juvenil en tots els àmbits.

    • Assessorar les institucions de la Generalitat de Catalunya en temes d'infància i joventut.

    • Representar les entitats juvenils en aquells organismes de l'administració que així ho demanin.

    • Promoure les relacions entre les entitats juvenils.

    • Impulsar la participació dels joves en activitats internacionals.

    • Elaborar o encarregar informes i estudis sobre matèries relacionades amb la joventut.



  • Quins són els objectius de les polítiques de joventut?

  • “Si los derechos universales de les seres humanos van a existir, ya no vendrán de la declaración histórica del 1948 en Naciones Unidas, vendrán de la globalización de los movimientos y de las resistencias.”

    Adolfo Gilly

    Objectius generals:

    Trobem dues línies d'actuació, la primera de les quals intenta afavorir els processos d'emancipació de les persones joves. Aquesta està formada per sis eixos amb els respectius objectius:

    Eix 1. Polítiques d'accés a l'habitatge.

    Objectiu 1: Facilitar l'accés a l'habitatge.

    Objectiu 2: Crear i ampliar els espais d'intermediació social en matèria d'habitatge per a joves.

    Objectiu 3: Fomentar experiències alternatives en matèria d'habitatge.

    Eix 2. Polítiques d'ocupació

    Objectiu 1: Fomentar la creació d'ocupació de qualitat.

    Objectiu 2: Establir mecanismes per lluitar contra la precarietat laboral.

    Objectiu 3: Potenciar i ampliar els mecanismes d'orientació i acompanyament laboral.

    Objectiu 4: Facilitar els processos de transició de la formació al treball.

    Eix 3: Polítiques educatives

    Objectiu 1: Potenciar la integració i la coordinació dels diferents agents socieducatius en la política educativa.

    Objectiu 2: Fomentar l'educació en valors.

    Objectiu 3: Facilitar l'accés al sistema educatiu

    Eix 4: Polítiques de promoció de la salut

    Objectiu 1: Promoure estils de vida i conductes salubles

    Objectiu 2: Potenciar la formació en salut

    Objectiu 3: Apropar els sistema sanitari i les persones joves

    Eix 5: Polítiques culturals

    Objectiu 1: Promoure la cultura i les formes d'expressió juvenil

    Objectiu 2: Facilitar l'accés a la cultura

    Eix 6: Cohesió social i equilibri territorial

    Objectiu 1: Afavorir l'arrelament de la població jove al territori

    Objectiu 2: Desenvolupar i potenciar serveis adreçats a la població jove a tot el territori

    Objectiu 3: Garantir la mobilitat

    Objectiu 4: Potenciar l'ús de les TIC

    Objectiu 5: Fomentar una imatge no discriminatòria ni estereotipada de la realitat juvenil en els mitjans de comunicació social

    Objectiu 6: Fomentar l'ús social de la llengua catalana entre les persones joves

    La segona línia d'actuació vol fomentar la participació de les persones joves. Aquesta està estructurada per quatre eixos i les seves finalitats.

    Eix 1: Interlocució i execució en les polítiques de joventut

    Objectiu 1: Reconèixer i reforçar i establir espais de diàlegs i gestió entre joves i col·lectius de joves i Administració

    Eix 2: Suport a l'associacionisme juvenil

    Objectiu 1: Reconèixer, impulsar i donar suport a l'associacionisme juvenil

    Eix 3: Fomenta la cultura de la participació

    Objectiu 1: Educar en la participació

    Objectiu 2: Fomentar i reconèixer noves formes de participació

    Objectiu 3: Impulsar la participació juvenil a nivell local

    Eix 4: Cohesió social i equilibri territorial

    Objectiu 1: Fomentar la interculturalitat com a model de convivència

    Objectiu 2: Fomentar la cooperació internacional i la solidaritat

    Objectiu 3: Promoure l'ús del català en els espais de participació de les persones i dels grups de jove

  • Conclusions

  • “La democracia es válida cuando política, social, económica y culturalmente da respuesta a las grandes demandas y soluciona los problemas endémicos: la pobreza, la oligarquización efectiva del poder, la concentración económica, la represión, la salud, la vivienda o la educación”.

    Marcos Roiman

    Per concloure el nostre recull informatiu sobre polítiques de joventut, cal precisar que degut a la diversitat d'opinions de cada un dels membres del treball pot resultar difícil arribar a un únic consens. Per tant, les nostres conclusions són un reflex del que la paraula política social significa en sí, i de les diferents línies de pensament que aquest fet comporta.

    Alguns de nosaltres tenim opinions més optimistes vers els possibles canvis que la política ens pot donar, considerant que el sistema de participació és vàlid i funciona, i que encara que creiem que els polítics no ens representen en alguns aspectes hem de participar en els seus programes per poder canviar des de dins el funcionament d'aquests. Per una altra banda, uns altres pensem de forma escèptica cap els polítics, i no cap a la política, ja que molts d'ells utilitzen discursos purament electoralistes i no compleixen el que els seus programes anuncien, ja que estan condicionats per altres afers o interessos, en la majoria dels casos, de caire econòmic o per pressió social.

    Com a joves tenim especial interès en que les polítiques públiques garanteixin serveis i programes que tinguin presents les necessitats de les persones joves, sensibilitzant i introduint aquestes, des de la perspectiva juvenil, que al cap i a la fi, hauria de ser la pionera d'objectius futurs.

    S'haurien d'establir i elaborar indicadors socials que permetin un millor coneixement de la realitat de la gent jove de Catalunya i que serveixin per a la planificació, execució i avaluació de les polítiques de joventut.

    Un dels punts, que gràcies al treball hem pogut aprofundir, és el tema de l'emancipació dels joves, que actualment és un fet quasi impossible degut a les polítiques d'habitatge i els elevadíssims preus d'aquestes. I davant d'aquest fet afegir la dificultat de trobar feines dignes que ens permetin una independència familiar i econòmica. Creiem pertinent que les polítiques socials haurien d'incentivar mitjançant ajuts directes i indirectes l'oferta i la demanda per facilitar l'accés a l'habitatge, prioritzant aquest, als col·lectius de joves amb majors dificultats.

    Tornant al punt del món laboral, creiem que s'haurien d'impulsar mesures per a la contractació estable i de qualitat de la gent jove, donant suport a l'autocupació i a la creació d'empreses, mitjançant les cooperatives o altres formes de gestió, i formar i donar a conèixer a les persones joves els drets laborals per evitar situacions de risc i precarietat. Davant d'això, volem expressar que creiem que hi ha una falta de consciència per part nostre, i que hauríem de prendre mesures més crítiques i reivindicatives davant del sistema que manipula obertament els nostres drets.

    És de vital importància fomentar l'educació formal, informal i no formal, tant a nivell acadèmic com de valors, ja que dins de les institucions (escola, entitats educatives, família, mitjans de comunicació...) es poden transmetre criteris de pensament i actituds fonamentals per a un creixement psicològic en el/la jove com a futur ciutadà de ple dret. Així doncs, hauríem de potenciar la formació en l'educació ambiental, la cultura de la pau, la coeducació, i el respecte a la diferència.

    Un altre tema que per a nosaltres és interessant citar és el de trencar amb l'estigmatització de la gent jove com a font de conflicte i valorar-ne la capacitat d'innovació i de canvi, treballant la relació entre sexes, entre iguals i la relació amb la comunitat. Hem d'aconseguir trencar els tòpics de “sexe, drogues i rock`n'roll” per creure en una societat jove, crítica, reflexiva, i participativa.

    Per finalitzar, considerem que faríem moltes més coses, si creiéssim que són moltes menys les impossibles.

  • Bibliografia

  • ALIAS, J. [et altri] (2003). Qué és i com es crea un consell local de la joventut. Guia de suport a les associacions juvenils. Barcelona: Triangle Jove

    COLL, G [et altri] (2004). Guia de dinamització d'associacions juvenils i consells locals de joventut. Barcelona: Triangle Jove

  • Webgrafia

  • SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT http://www.gencat.net/joventut [Consulta: 24,26, 28 de desembre de 2004 i 3, 6, 10 de gener de 2005]

    CONSELL NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA http://www.cnjc.net

    [Consulta: 24,26, 28 de desembre de 2004 i 3, 6, 10 de gener de 2005]

    Veure http://www6.gencat.net/pnjcat/estructura/descarregues/QuesPNJC.pdf

    1