Política i Legislació Educatives

Administració. Economia. Ciència política. Partits polítics

  • Enviado por: Mireia Ribas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 1: CONCEPTES BÀSICS

  • ADMINISTRACIÓ:

  • És una prestació d'un servei públic (ex. ludoteca). Un estat del benestar, com el nostre, (el que es té en compte són les necessitats dels ciutadants) és un estat que gaudeix d'un nombre determinat de serveis públics (tots auests tendeixen a ser oberts i gratuits, i en diferents nivells estan administrats per tota la societat (és important saber com participa la societat: Democracia). Una administració només és justa si el territori administratiu està distribuit de forma homogenia i equilibrada (equilibri territorial - exemple: a catàstrofe de Galicia, l'han hagut de compensar amb un desgast de diners considerable)

    L'administració es gestiona de les següents dues maneres:

    a) De forma interna. Una activitat pròpia no de les autoritats educatives sino de les administracions educatives, com ara la secretaria, el professorat... La durada del seu sistema és vitalici, és a dir, que es mou poc, és poc fluctuant .

    b) De forma externa. Exercici de les competències polítiques. Desde la fórmula política es resolen tots els problemes del sector. Aquesta proposa programes i fa evaluacions d'aquesta educació. Com ara el conseller d'ensenyament. Aquesta gestió externa dura 4 anys, el temps que dura la presidència d'un partit polític al poder, tot i que després en les següents eleccions es podria donar el cas que tornés a sortir i continués .

    Parlant amb termes pedagògics no té cap sentit el fet que hi hagi una estructura de gestió exeterna movible i interna no movible. Exemple: En el tema del nou calendari proposat per l'educació obligatòria, la gestió externa ho proposa tot i ue la interna s'hi nega .

  • ECONOMIA:

  • Tenint en compte que ens troben en política de l'educació, ens movem en dos paradigmes:

    A. Responsivenen (responsabilitat). És el paradigma econòmic que creu qque les polítiques educatives pretenen fer que el sistema educatiu sigui capaç de donar resposta ràpida i fidelment a les necessitats de l'entorn (important tant des del punt de vista social com econòmic). Fruit de les polítiques més progressistes. Encara que no hi hagi necessitat, es fan escoles, i parteix d'un punt de vista més de la qualitat .

    B. Acountability (passar comptes). Creu que l'educació és una inversió (interna i externa) de l'administració i que vol presentar resultats. Promou una educació comptetitiva i és el fruit de les polítiques més neoliberals (exemple: video EEUU en el fet de posar notes de tot). Només s'han de fer escoles si hi ha una oferta i demanda i necessitat, a la vegada que parteix d'un punt de vista de la quantitat .

    Exemple: Quan a Anglaterra va pujar al poder la Thatcher (Partit Popular) va introduir els xecs, de manera que quan a València també va pujar al poder el PP, va intentar introduir la mateixa mesura que consistia en donar a cada familia amb un fill menor de 3 anys un xec amb una quantitat de diners determinada, de manera que li deixaven la llibertat de portar al seu fill a la millor guarderia que trobéssin. ¿com sabien quina era la millor si molts d'ells eren pare per primera vegada? Dons el cas de EEUU del vídeo es fa realitat i es publicaven els resultats dels nenes en els diaris per cada institut i d'aquesta manera els professor no tenien més remei que inflar les notes. En el cas de València aquest fet no va esdevenir gens eficaç, i per això actualment s'ha canviat el sistema i han introduit l'ajuda dels 100 euros al mes per les mares treballadores amb nens menors de 3 anys. La problemàtica que comportava, o el conflicta que duia els xecs era que a la vegada que els professor inflaven les notes, quan els seus alumnes havien de realitzar alguna prova tipus la selectivitat, suspenien i els pares no entenien res ja que havien estat enganyats totalment .

  • CIÈNCIA POLÍTICA:

  • Octavi FULLAT pensa que la política és la passió per dominar (política com a domini de la societat, com a poder incondicional - poder pel poder, és a dir, el fi justifica els mitjans)

    Aquesta política prové de tendències autoritàries i fa pensar que Plató... encara són vigents. Política com a hermenèutica (comprensió = diàleg -- important), entesa com a interpretació, llenguatge i també com a regulació de la pràctica educadora. No ciència política instrumental sino aquella que la interpreta i l'ordena .

    ¿Aquesta hermenèutica com es treadueix en discrus polític? El discurs polític s'entèn com un discurs mundial, del món, que explica fenomens (fenomenològic) a través d'una sensibilitat preconcebuda (a l'educació els resultats són a llarg plaç i uan es donen aquests ja no estàs a temps de reclamar) Exemple: si molts dels estudiants d'avui dia no saben anglès la culpa es troba en els seus professors que no els van ensenyar, però si ara els ho recriminen ja no és hora ni el moment de fer-ho .

    Tota la política de l'educació s'organitza a través del llenguatge (aqquest és motl important, és lo únic ue tenim) .

    Tot polític quan parla d'educació ho fa a través “d'un món explicat” (“el món de la vida”) i el que no es pot explicar són els resultats i per tant els polítics no pot explicar el món de l'educació .

    ¿Què fa el polític? Estableix una realitat que a ell li afecta, l'ésser humà, que l'interpreta (que està inmers en un món simbòlic, però no està relacionat amb el món en sí.

    El polític fa el seu discurs a través de la seva realitat immediata.

    Aquesta èlite no pensa els resultats que pot provocar el que està fent (exemple. El Sr. Trillo duu els seus fills a l'escola amb xòfer i per tant no usa els serveis públics de transports, per ell no són importants i no li preocupa, mentre que la societat en general li troba un gran i greu problema)

    La política de l'educació trasnmet el seu discurs polític a través dels programes, llenguatge..., i és on es plasma i dibuixa la seva ideologia i a més és la vida per executar-la. Davant una acció política el polític té dues opcions per executar-ho:

    a) Ètica de responsabilitat: aconseguir un fi

    b) Ètica de principis: regles ètiques morals

    (ètica = carta drets humans -- constitució)

    El polític ha de complir una acció i ha de tenir unes regles ètiques i morals. Ha de donar resposta (responsabilitat) i creiem que aquest polític segueix uns prinicpis bàsics. En situacions límit el polític es troba en disyuntures .

    PRÀCTICA 1: DELS DIFERENTS PARTITS POLÍTICS

    Analitzar fons (el que ens diuen que faran) i forma (paraules i llenguatge utilitzat) dels diferents tipus de partits polítics. Món simbòlic: forma com s'expressen i darrere hi ha un fons. IDEOLOGIA: grans üestions -- carta de drets humans. Exemple: Habitatge drets humans (o 1 o 2 o 3 o 4) diu que tothom ha de tenir un habitatge (dret justificable.

    • Centralisme - descentralisme

    • Diferències importants que trobem en cadascun dels aspectes

    • Estat i autonomia (i quin estat es parla)

    • Tenir en compte si parlen de garantir o de foment (exemple: garanteixo els aprovats o fomento els aprovats)

    El PP i el PSC els llenguatges són molt paral·lels per que són més possibles a arribar a governar i per això utilitzen la paraula fomentar i no garantir, i per tant es cobreixen les espatlles per si haguéssin de governar.

    POLÍTICA I LEGISLACIÓ EDUCATIVES

    CRISTINA PINTO

    _______________________________________________________________________

    MÓN SIMBÒLIC

    MÓN EN EL QUE POLÍTIC VIU

    MÓN UE EL VIUEN MILIONS DE PERSONES

    MÓN EN SÍ

    conflicte

    Davant una

    Acció-política

    Aconseguir un fi

    Regles ètiques i morals

    Ètica principis

    Ètica responsabilitats