Poesia trobadoresca, simbòlica y vanguardista

Literatura española # Trobadors medievals. Simbòlisme. Vanguardisme

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad
publicidad

Trobadors i trobarotritz

Trobadors

La temàtica bàsica es l'amor cortés, una relació de vassallatge basada en l'obediència, la fidelitat i en l'amor idealitzat i platònic.

Escrit amb un to artificial, distant, no deixa vore els sentiments, sol anar adreçat a una persona concreta.

El llenguatge es artificiós, distant i amb frases fetes.

Trobarotritz

La temàtica es l'amor real, passional, extramatrimonial, de igual a igual amb elements sensuals i de desig.

Escrit amb un to de queixa, però positiu, amb un llenguatge mes lliure.

El llenguatge es encill, directe i amb un llenguatge mes lliure.

Les autores

IMPORTÀNCIA DE LA LITERATURA TROBADORESCA

En la poesia trobadoresca, el paper principal era el de la dona, el qual estava idealitzat per l'home. Els trobadors utilitzaven un llenguatge molt culte, per lo qual la poesia era i es difícil d'entendre, ja que les paraules i expressions eres prou rebuscades.

La temàtica dels trobadors és la de l'amor cortés, la qual es fa molt constant en tota la poesia d'aquella època. Esta se transmetia a traves de una sèrie de tòpics i generes literaris. També es caracteritzava per el seu formalisme i el seu rigor.

Com ja he dit abans, el paper de la dona era el principal, ja que se presentava a la dona com una dona perfecta, es a dir, amb bellesa, cultura, intel·ligent... En conclusió la dona ocupa el lloc de senyor feudal i el cavaller el de vassall. Açò fa que la relació siga molt freda i distant, és a dir, una relació típica de vassallatge, pròpia del feudalisme. La relació se transforma en obediència, fidelitat i servitud cap a la dona.

Per confluir, la funció de l'Amor Cortés era una funció literària.

En la poesia de les trobairitz, la poesia és molt mes fàcil d'entendre. També vegem que hi ha igualtat entre l'home i la dona, no hi ha ningú superior a l'altre. Edemes, en la poesia de les trobairitz l'amor es carnal, és a dir, hi havia contacte físic, normalment extramatrimonial.

Les autores

LA IMPORTÀNCIA DE LA LITERATURA DELS TROBADORS EN LA NOSTRA LITERATURA I EN LA LITERATURA EUROPEA MEDIEVAL

Els primers autors medievals que, a Europa, van conrear en llengua vulgar una poesia culta, això és, amb consciència artística definida i individual, són el trobadors (segles XI, XII i XIII). La perfecció tècnica i el refinament formal a què van arribar contrasta amb la rudesa de les altres manifestacions literàries d aquell temps. De fet, van ser la primera alternativa de qualitat a la poesia d inspiració religiosa que produïen els monjos als monestirs. Per comprendre l aparició d aquesta poesia artística tan prematura i sofisticada cal tenir en compte que es tractava d una literatura de consum aristocràtic.

Vist això no ha d estranyar-nos que els amors del trobador amb la seva dama fossin sempre adúlters: el poeta s adreçava a una dona casada i de rang més elevat (jeràrquicament superior en la rígida escala feudal). En teoria, doncs, i atesos els condicionaments legals i socials de l'època, l amor era impossible. El trobador es consagrava a la “domma”, anomenada també “midons”, que literalment vol dir “el meu senyor”. Li oferia el seu sofriment, era cortès, fidel i en cantava les virtuts. Com a recompensa, el trobador esperava un enriquiment espiritual i ser protagonista dels pensaments de la dama.

En la poesia trobadoresca el paper de la dona és idealitzat en els seus versos, en els quals utilitzen paraules cultes i expressions i açò fa el llenguatge fantasiós i difícil.

La funció que caracteritza a l amor cortés es una funció literària. En la poesia de les trobaiditz hi ha una relació “om” i “midons”. En aquesta relació existeix un amor passional i extramatrimonial on trobes sentiments sensuals.

 La poesia dels trobadors es la dona que es presenta con una dama galant, cortés, bella... la dona es considerada com un senyor feudal perquè és situada en u pla superior davant l'home. La relació d'amor cortès guarda u paral·lelisme amb lo social de vassallatge del feudalisme. La relació entre el senyor (dama)- vassall canvia i es transforma en una relació de dama - enamorat pel qual l'actitud d'obediència i fidelitat de cavaller a la dama dins del camp de l'amor.

En la poesia trobadoresca el paper de la dona és idealitzat en els seus versos, en els quals utilitzen paraules cultes i expressions i açò fa el llenguatge fantasiós i difícil.

Les autores


ALBA

Gènere poètic trobadoresc, de temàtica amorosa, que al·ludeix a l'estat emotiu dels amants que s'han de separar en arribar l'alba després d'haver passat junts una nit d'amor.

Apareixen els personatges típics de l'amor cortés: el trobador (om), la dama (midons), el gilós (marit) i el guaita (amic del trobador). Sovint es presenta com un diàleg entre el guaita i el trobador.

Alba

Vos demane Mare de Deu

que a este home desperteu,

els ocells ja comencen a cridar

perquè el gelós està a punt d'arribar

La llum s'acosta!

El gilós ja asoma l'ombra,

a punt està d'asomar per la porta.

Molt nerviós jo estic

perquè aquest home està en ell llit.

La llum s'acosta!

Oh! Despertat, om, despertat

o la tempestat et menja;

tinc ganes de a casa arribar

per aquest nerviosisme passar.

La llum s'acosta!

Vos alabe, benvolgut amic

gràcies per regalar-me esta nit

doncs ja no podia passar,

els seus llavis necessitava besar.

La llum s'acosta!

A Deu cride per a que no arribe,

el gelós a punt està de caure.

Sent deixar-la que descanse,

no vull que esta nit acabe.

La llum ja esta!

Marta Chuliá


VERSICLES

Es pot definir com cadascuna de les frases que formen part d'un text de caràcter bíblic i es contraposen o complementen mútuament. Els versicles posseeixen unes relacions de simetria positives o negatives (semblances o antítesis) organitzades pel procediment del paral·lelisme: cada versicle es divideix en dues meitats que es responen mútuament de manera sinonímica, antitètica o sintètica.

Versicle

L'amiga sent: - La vida del meu amant, es també la meua.

L'amiga diu: - Deixeu tranquil al meu amat, mai no li feu mal, es algú grandiós, misericordiós, es l'únic que em fa sentir, el que ningú de vosaltres sent; deixeu-me, deixeu-me amb ell, en el nostre món.

L'amiga pensa: - El necesite, necesite besar el meu amat, necesite sentir-lo al meu costat, vaig a per ell, no aguante més, la seua cara dolça com un dévil infant, necesite tocar.

L'amiga fa: Arriba on està l'amat i li diu: - Amat meu, no pus sense tu estar, el meu cor es torna boig, quedat amb mi, no et separes mai més, ara besam, demà serà un altre dia.

Marta Chuliá

COBLA

Es l'octava clàssica de la poesia medieval. Es tracta d'una estrofa de vuit versos, de dues o tres rimes consonàntiques, normalment d'art major, i en especial, decasíl·labs d'estructura 4+6. Podem trobar sis tipus de cobla, segons la rima:

Creu creuada (ABBA CDDC)

Cadeno encadenada (ABAB CDCD)

Creu - encadenada (ABBA CDCD)

Cadeno creuada (ABAB CDDC)

Creu caudada (ABBA CCDD)

Cadeno caudada (ABAB CCDD)

L'octava reial: està formada per dos quartets de versos alexadrins.

Cobla

Creu creuada

Si jo poguera viure sense amor

si jo poguera sortir d'aquesta vida

no voria, ni sentiria

una dona amb tant de cor.

Una dona que me encanta

amb la seua mirada intrigant

una dona que amb el seu cant,

el meu cor a rebossar plena.

Marta Chuliá

Mar ultima

  • Desig de trobar una dona.

  • Deessa nòrdica.

  • El goig de viure.

  • S'escola per una oceà si deixaré de viure.

  • Marta Chuliá

    HISTORIA DE AMOR

    Sara era casi una xiqueta, tenia casi catorze anys quant va conèixer Marcos. Vivien en un poblat xicotet, pero molt bonico. Sara estava passant l'estiu amb els seus pares. Començaren a `parlar, raonar, es divertien molt junts. Pero a Sara tan sols li quedaven quince dies per a marxar de allí, es dos els ficaven molt tristos conforme anava arrivant eixe famos dia; eixe famos dia va arrivar un 30 d'agost, estaven en un carrer solitari a plena llum del sol, ell li va prometre que prompte estaría a Valencia, que l'esperara i el recordara amb molt de amor, ja que ell, aixi ho faria. Mentre Sara el veia alejar-se li llatia amb mes força el cor, cada pas li dolia mes, va lluitar contra els seua desitjos, sin entendre el perquè de eixa batalla interior. Una breve i terna sonrisa va fer detindre

    En grans comissures, les seues llagrimes. L'expressió d'ell, quedà en una mezcla de sorpresa, derrota i pena. No va insistir mes. Es va allunyar despai, intercalant els passos. Mirant on posava els peus, i girant-se sin cessar de mirar-la, sense mirar el camí que obligava el seu destí.

    Pasaren el mesos, s'escribien cartes molt boniques, es trucaven per telefono, els dos s'estimaven molt. La espera es feia llarga, Sara ja tenia desat anys i vint Marco.

    Eixe dia tan suplicat per part de Sara, i esperat per Marco, va arrivar. Un dia d'estiu caloros, just tres anys desprès d'aquell inolvidat estiu, Marco es va presentar, amb els seus ulls color canela, el seu cos esvelt i amb els seus vaquers desgastats, Sara no creia el que veia, ell estava allí, mes guapo y bonico que mai, i estava allí per a quedar-se.

    Comença a viure molt prop d'ella, passaren els mijors anys de les seues vides, tant així, que van decidir viure junts al complir la majoria d'edat Sara.

    Desgraciadament, eixa felicitat s'acaba massa prompte, per a l'aniversari de Marco, se anaren quinze dies de vacacions, anaven rient, cantant molt feliços, Sara y Marco encara tenien eixa mirada tan dolça i agradable d'enamorats, quant de colp i repent tingueren un accident. Sara està hospitalitzada i Marco, sols necessita trobar la mirada viva de la seua amada.

    Marta Chuliá

    Tanka

    Vull

    Tindre els teus besos

    Entre els meus braços

    Y perdre el trellat

    Entre els teus passos.

    Vull

    Tocar els teus sentiments

    Sentir

    Entre els teus dits

    Menjar

    Dels teus desitjos.

    Si,

    Vull

    Viure baix el teu pit

    Y morir

    En el teu refugi.

    Marta Chuliá

    CONFLICTE AMORÓS D' AUSIAS MARCH

    Ausias March és el veritable creador del llenguatge líric català, es fonamental per a entendre l'evolució de la poesia catalana. Abans d'ell, els poetes feien servir una barreja entre català i provençal que s'havia establert convencionalment com a koiné lírica gairebé unànime entre els conreadors de la tradició jocfloralesca de Tolosa, últim residu academicista de la gran poesia dels trobadors, que havia despuntat entre els segles XI i XIII entorn de les corts senyorials de la provença al sud de França. Significativament, després de March, aquesta artificiosa barreja lingüística va desaparèixer de l'ús dels poetes de llengua catalana.

    Es pot dir que March s'acull en principi a l'herència trobadoresca mantinguda per l'esmentada escola de la Gaia Ciència tolosana, que havia comptat amb el favor de la classe literària de llengua catalana durant el segle XIV.

    D'aquesta escola es nodreixen en gran mesura el format i el gènere dels poemes de March: cançons d'amor o de contingut moralitzador en vers decasíl·lab, estrofes de vuit versos encadenades per la primera i la darrera rima, tornada final de quatre versos amb senyal (pseudònim) que encobreix el nom de la destinatària del poema, ús d'àmplies comparacions didàctiques, etc. De la mateixa manera, motius com el de l'enamorat tímid, turmentat per la incapacitat de declarar el seu amor, o el de la bella altiva i menyspreadora, esquiva a concedir mercè, formaven part de imatgeria tardotrobadoresca. Els seus poemes giren en torn de la seua vida.

    Aquesta humanització o individualització de la poesia significa un major predomini del “jo poètic” subjecte del poema, i aquest es el canvi fonamental que March provoca en la poesia del segle XV.

    Les autores


    AVANTGUARDISME

    Generes poètics experimentals

    Cal.ligrama: Terme inventat per Apollinaire per designar un poema líric, la distribució de la qual en la pàgina dibuixa aproximadament l'objecte que li serveix de base. Del cal.ligrama derivarà la poesia figurativa, concreta o el que s'anomena escriptura en llibertat.

    Poema visual: Obra visual que, per voluntat del seu autor, connota un missatge poètic i se'ns presenta impresa. Substitueix elements poètics tradicionals per altres de tipus plàstics o tipogràfic.

    Poema objecte: Forma poètica , emparentada amb les arts plàstiques (pintura o escultura). Es tracta de realitzar un poema amb diferents materials o objectes de la vida quotidiana, manipulats amb una intenció estètica.

    Poesia dadaista: els dadaistes, en el seu afany de destruir el llenguatge, reduïren el poema als seus elements essencials: fonemes (poesia fonètica) i grafies.

    Paraules en llibertat: Tècnica dels futuristes italians que, en el seus poemes, conservaven el caràcter tipogràfic de les lletres, però trencaven la coherència de les frases, en representar paraules lligades, però sense cap connexió sintàctica.

    Poesia fonètica: Poema reduït a l'expressió fonètica, reproducció en el poema dels sons d'un objecte.

    Collage: Especialment practicat pels cubistes i desenvolupat pels dadaistes, consisteix en la utilització en una composició poètica de diversos tipus de lletra, elements tipogràfics i/o remarques visuals (dibuixos, pintura, fragments de diari...).

    Poesia concreta: Nascuda als anys 50 a Alemanya i Brasil, considera que la paraula té més importància que el vers i , per això, ha de cobrar major expressivitat. Al costat de les paraules, les lletres i altres signes gràfics o material divers d'il·lustració envaeixen la pàgina en blanc per sorprendre l'espectador i plantejar-li qüestions sobre la realitat. Lliga la reflexió semàntica a la denuncia social.

    Antipoesia: Es tracta d'introduir en la poesia el llenguatge prosaic o del carrer. Els iniciadors en foren els cubistes. Els poemes són com fotografies de la realitat, amb el propòsit de provocar el lector, a partir de la forma i el contingut. Amb molta ironia, qüestiona la poesia tradicional i els valors imperants en la societat.

    Manifest: El manifest no és un gènere poètic. Es tracta d'un text en prosa, de caràcter programàtic i ideològic que defensa uns determinats valors artístics i culturals, en reacció contra el model cultural imperant.

    Escriptura automàtica: És una tècnica de producció de textos creada pels subrrealistes francesos i consisteix a escriure tot allò que els venia al cap pla preconcebut. Es tracta de deixar fluir de manera lliure les imatges de l'inconscient.

    SIMBOLISME

    A principis del segle XX, el modernisme i el Noucentrisme rebràn influencia romàntica, i el Simbolisme accentuarà les característiques de l'amor romàntic fins arribar al concepte d'amor pur i inassolible.

    Carles Riva es més fecundes de la història de les formes poètiques”. El simbolisme és hereu direce de la gran revolució romántica de la poesia francesa del segle XIX provocada per autors com Baudelaire, Verlaine o Rimbaud... pocs corrents han estat tan innovadors i fructífers en l'àmbit de la poesia com aquest.

    El símbol té un gran poder de suggeriment,es tracta de sugerir la realitat mes que no explicar-la. El llenguatge simbólic és un mitjà d'expressió ideal per a le experiències internes de les persones, per descriure determinats estats d'anim, determinades sensacions o sentiments. El simbolisme convertirà els elements de la naturalesa en matèria d'elaboració dels seus propis símbols i imatges poètiques. Aquest moviment es caracteritza per:

    El desitg d'aconseguir amb la paraula la fluïdesa i el poder de suggestió de la música.

    Tracta d'alliberar-se de les rígides convencions de la verificacio, explorant el ritme i la musicalitat.

    Quant a la forma, el vers lliure es una de les màximes aportacions d'aqest corrent poètic.

    La presencia d'elements sensorials expressats a través de recursos com la sinestèsia o la metonímia.

    Les autores

    PART VALORATIVA

    L'elaboració d'aquest quadern poètic, ens ha resultat una experiència innolvidable, ja que mai a la vida haviem trellat un periode tan llarg de temps en grup, per arrivar a un fi com és l'elaboració d'un quadern poètic.

    A mes a mes, açó ens ha servit per a creixer maurant, ja que al tindre-ho que fer tot conjuntament, et dónes conter, que no sols has de pensar egocenricament, sols en tu, sense veure el que hi ha al teu alrrededor; sino que has de apredere a conviure a la volta que treballes i aixó, com he dit abans, fa que conegam a la gent del nostre grup, així com a aprenem a coneixers a nosaltres mateixa.

    Aquest quadern poètic ha sigut un treball costón per a tot el grup, ja que ha sigut la primera vegada que realitzem un treball com aquest.

    Les tankes, cobles, albes, versicles, etc... son alguns dels treballs de creacions propies, tretes de la nostra sensibilitat e interior, creacions costoses de aconseguir.

    El simbolisme, autors, romanticisme, etc... son textos informatius replegat de diversos llocs d'informació per a la millora a l'hora d'entendre els conceptes d'estos temes.

    Per a tot el grup, ha sigut un treball en el qual s'hem esmerat molt i s'ha conseguit amb un gran esforç.

    Les autores

    POESIA MEDIEVAL

    Simbolisme

    Ausias March

    Poesia trobadoresca

    Poesia de mar ultima

    Textos 4 i 6

    Discurs poètic

    POESIA MÍSTICA

    Definicions de les formes poètiques

    Albes

    Versicles

    Cobles

    ROMANTICISME

    Histories d'amor

    Tankes

    AVANTGUARDISME

    Gèneres poètics experimentals

    - Futurisme

    - Dadaisme

    - Surrealisme

    - Cal·ligrames

    - Escriptura automàtica

    - Poesia fonètica

    - Poesia concreta

    • Antipoesia

    PART VALORATIVA