Poesia del segle d'Or

Poetes italians. Invenció impremta. Ausias March. Trobador. Jaume Roig. L'Espill. Joan Rois de la Corella # Literatura española del siglo XVI y XVII. Renacimiento. Temática

  • Enviado por: Laura M LR
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

LA POESIA DEL SEGLE D'OR

El segle XV contemplà la ruptura definitiva amb la tradició trobadoresca, tant pel que fa a la llengua com pel que fa a la concepció de l'amor i de la dona.

Si la influencia del poetes italians de la cort de Nápols i Sicília ja havien produït una certa renovació en autors com Jordi de Sant jordí o Andreu Febrer, l'autèntica modernització poética ens arribà amb l'obra d'Ausiàs Marc.

El segle d'Or de la lliteratura catalana fou el segle XV, una època irepetible per a la nostra cultura literaria.

Les guerres civils, les epidèmies i la creisi económica a Catalunya van abocar Barcelona cap una situació caótica, i Valencia es va convertir en la gran capital cultural del domini lingüístic.

Maria de Castella, la dona d'Alfons el Magnànim, va traslladar la cort a Valencia.

Alfons el Magnànim es va coronar rei de Nàpols i va incorporar tot el sud d'Itàlia a la corona d'Aragó. La burguesia valenciana va esdevenir poderosa i rica, i Valencia es va convertir en una ciutat amb una vida cultural i económica pròpies de l'important centre cultural mediterrani que va ser.

Cal destacar la invenció de la impremta, que va revolucionar la vida literaria d'aleshores: el llibre comença a ser un producte asequible, i el peru és a l'abast de més persones. La instal-lació de la primera impremta a la península ibérica va ser a Valencia, i en la nostra llengua es va imprimir el primer llibre: Obres i trobes en llaor de la Verge Maria (1474).

Els grans autors s'aplegaven en grups literaris de gran vitalitat en aquesta època.

Joan Roís de Corella, liderava un grup de petits aristòcrates; estil de valenciana prosa.

Bernat Fenollar, era el cap d'un altre grup d'escriptors d'extracció burguesa que s'aplegaven a casa seua.

D'altra banda, hi havia uns certàmens poètics de temática religiosa, de caràcter convencional, tòpica, reiteratia, de temática mariana, on solien concórrer els uns i els altres.

AUSIAS MARCH

Introducció:

Ausiàs March és el primer poeta que es desprèn de la tradició trobadoresca per tractar temes com l'amor o la mort en llengua catalana . Ell trenca els cànons de l'amor cortès per tornar a refer totes les idealitzacions que es tenien sobre la dona fins aleshores . March tracta la dona igual a qualsevol altre ésser humà , no li fa lloances , doncs és igual a qualsevol altre . Reuneix tots els seus pensaments en una extensa obra plena de sinceritat , deixant de banda totes les falsedats amagades . La seva obra és plena de reflexions, sobre l'amor , la mort , Déu i les seves creences . Ausias March es plantejà construir una forma expressiva propia , hi ho va aconseguir . La seva és una obra sense virtuosismes trobadorescos , tot és fet en un estil propi .

Vida

Ausiàs March fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March emancipà el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment esdevé el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 assisteix a les Corts de València com a "donzell" i el 1419 li és conferit l'orde de cavalleria.

Ausiàs March visqué a la societat feudal de la València del segle XV. Actuà plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no deixa mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives.

Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega, (assistint als setges de Calví i Bonifazio), i després al Nord d'Àfrica.

El rei recompensà generosament els seus serveis atorgant-li els privilegis de percebre el dret de la tretzena i d'administrar justícia civil i criminal (podia plantar forca i coltell) en el lloc de Beniarjó i en les alqueries de Pardines i Verniça, que havien estat concedides al seu pare. Alfons el Magnànim no deixa de distingir el poeta, i el 1425 Ausiàs March és falconer major de casa del rei al Regne de València, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca ha establert prop de l'Albufera de València.

Es casà dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, i una altra el 1443 amb Joana Escorna. Ni de l'una ni de l'altra dona no va tenir fills, pèro si que en va tenir de naturals, dels quals tenim notícia pels testaments.

Entre 1439 i 1442 escriu els seus Cants de Mort, possiblement motivats per la mort de la seva primera esposa. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions.

Morí el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València.

Temàtica

La temàtica dels poemes de March gira entorn a tres eixos : l'amor , el problema ètic i la relació amb Déu .

El tema més important és reflectida als Cants d'amor . March intenta establir contacte amb una dona real , de carn i ossos , una dona igual a qualsevol ésser humà . Ell vol un amor carnal , però també un amor intel.lectual i espiritual . Desitja una relació real , no fantàstica com les de la època trobadoresca . Però el poeta no és correspost en aquest amor, perquè la única dona que troba és una dona amb virtuts domèstiques , que no el poden satisfer intel.lectualment i espiritualment . Per aquest motiu es desespera .

Dins de Cants d'amor hi ha uns cicles . Cada cicle està adreçat a una dona diferent .

El primer cicle és Plena de seny . Aquí s'hi representa el diàleg amb una dona . March presenta un neguit , perquè necessita estima i ser estimat . El poeta es mostra agresiu i exigent , perquè tem no ser entès .

La més abundosa és Llir entre cards . Aquí també s'hi representa el diàleg amb una dona . No vol tenir contacte amb el món físic , perquè està decebut , i per tant busca un altre tipus d'amor . Arriba a la conclusió que l'únic amor possible és el contemplatiu , que s'acosti a la perfecció de la vitud i el bé .

El tercer cicle és Foll Amor . March culpa a la dona de no poder mantenir una relació , i per culpa del seu fracàs arriba a insultar-la . L'única sortida és el suicidi o la comprensió . Tota l'agresivitat del poeta es converteix en reflexió .

I l'últim cicle destacable és Amor Amor . El poeta sent un desig carnal , que és legítim , però ell per dins sent que no . Aleshores se sent avergonyit dels seus pensaments .

Una altra temàtica bastant important són els Cants morals , on el tema principal són els forts debats interrogatius sobre la naturalesa del bé , la culpa , la relacióenvers Déu , l'amor, o la mort .

En els Cants de mort , March no se centra en la dona perduda , és a dir en el plany , sino que fa una reflexió sobre l'experiència amorosa , des de la perspectiva d'allunyament físic definitiu . La presència de l'amor en les composicions de March acaba sent un anàlisi de la conducta i la moral humana , abocades a l'experiència límit d'estimar .

I per últim el Cant espiritual . És de temàtica religiosa . En aquest el poeta es confessa pecador i admet que la seva fe es feble , per això demana a Déu que l'ajudi a creure .

Estil i Obra

Ausiàs March va compondre 128 poemes , repartits en 10.000 versos . Presenta un trencament lingüístic i conceptual amb l'estil trobadoresc . A nivell lingüístic perquè la llengua emprada ja no és el provença , sino el català . I a nivell conceptual perquè trenca amb els cànons de l'amor cortès . March aporta una dimensió personal i intimista . Deixa enrere tota ficció i presenta les virtuds i els defectes , els dubtes i les certeses , no ho tracta d'amagar o disfressar com l'estil trobadoresc . Per això desapareix la figura de la dama feudalitzada i les lloances cortesanes , per donar lloc a una dona real i a un tracte per igual . Presenta certa unió amb els trobadors , perquè utilitza el senyal , però ell mateix se'n distancia . Els trobadors presentaven l'amor com a perfecte , en un món de ficció , però March presenta la seva obra plena de sinceritat .

Els 128 poemes són distribuits en : Cants d'amor , que té 79 poemes ; Cants de mort , que en té 6 ; Cants morals , que en té 42 , i el Cant espiritual que només en hi ha 1 .

Dins dels Cants d'amor , apareixen 6 cicles , que són : “ Plena de seny ” , que hi ha 19 poemes ; “ Llir entre cards ” , que en hi ha 35 ; “Amor amor ” , que en hi ha 12 ; “ Oh foll'amor ” , que en hi ha 10 ; “ Mon darrer bé ” , que en hi ha 2 , i “ Bell . ab bon seny” que únicament existeix 1 .

Aspectes formals

Tots els cants presenten la mateixa estructura : primer explica l'anècdota , després fa l'adaptació a la problemàtica personal i a l'ultim apareix el senyal .

Tots els poemes de March tenen estrofes de vuit versos anomenades cobles . Són versos decasíl-labs , amb cesura masculina a la quarta síl.laba ( 4+6 ) , que dóna lloc a dos hemistiquis . I també hi han alguns poemes que acaben amb una tornada de cuatre versos decasíl-labs

Tenen una rima consonant i creucreuada, però hi ha algunes composicions que tenen versos estramps , que no tenen rima però conserven la mètrica i l'estrofisme .

Les figures retòriques més utilitzades són la comparació , paradoxa , antítesi , personificació i metáfora, aliteració, encaballament...

Utilitza un bell joc de paral.lelismes conceptuals . March no accentua cap mena de musicalitat , perquè no li interessa aconseguir efectes que distreguin el lector del sentit del poema .

Exemple:

XXIX

Si com lo taur

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert 10 A

quan és sobrat per son semblant qui el força, 10 B

ne torna mai fins a cobrada força 10 B

per destruir aquell qui l'ha desert, 10 A

tot enaixí em convé llunyar de vós, 10 C

car vostre gest mon esforç ha confús; 10D

no tornaré fins que tot haja fus 10 D

la gran paor qui em tol ser delitos. 10 C

JAUME ROIG

Va nàixer a Valencia a principis del segle XV, Jaume Roig fou un metge famos, ja que fou el metge de la reina Maria de Castella, conseller de la ciutat, mestre examinador dels metges valencians i administrador d'un famós hospital de Valencia.

A 1460 es refugià a Callosa d'En Sarriá fugint de la pesta, després de morir la dona, i en aquesta població de La Marina Baixa compongué l'obra que ara és objecte del nostre estudi: Espill o Llibre de les dones. Morí a Benimàmet el 1478.

La seva obra es un bon exemple del corrent satíric valencià.

L' ESPILL

L'Espill és una llarguíssima narració en vers (16.357 versos) que explica en primera persona l'ascensió social i económica d'en Grosser. És un llibre molt missogin que deixa a la dona en un mal lloc.

LLIBRE PRIMER: DE LA SEVA JOVENTUT

De la fadrinesa amb la seva mare

La seva joventut la va passar fora de casa. El pare havia mort i l'herència va passar a mans de la seva mare la qual ho va manegar tot al seu favor. Va fer fora el seu fill de casa perquè es busqués la vida. Es va posar malalt i va anar a l'hospital on el van escorcollar, com que no duia diners va dormir al terra.

Va arribar a Catalunya, on va ser patge d'un cavaller amb el qual aprèn a usar les armes, a caçar, a muntar a cavall, la cetreria. La dona del cavaller li tenia enveja, ja que ell era millor que el seu fill. Va fer venir el seu fill perquè el matés però el seu fill covard va fer soroll i el va descobrir. Després es va queixar d'una ofensa al seu marit però ell la va apallissar i tancar al seu castell.

Va tornar a casa, la seva mare es va casar amb un noi més jove que ella que l'estovava, finalment van morir, ell caçador i ella cambrera i bugadera d'ell .

Com fou afillat i enviat

Va anar amb un amic del seu pare (fadrí d'ell) que era mercader, van anar cap a Barcelona i van veure a Na Fortiana dona del rei lligada perquè enredava el rei amb frau i engany, perquè prosperessin ella i els seus. Va ser rodada i turmentada i les criades cremades. Va anar a França, va parar a un hostal (París), va confiar una maleta a l'hostalera, ella va matar el seu pare, va robar tot i se'n va anar amb el seu germà. La van agafar i la van rodar. Roda amb una serp una mona i un gall vell i capbussada riu avall.

Es va fer soldat de les tropes franceses contra el anglesos, empresonaven i demanaven rescats de jovencells. A l'hivern feien tornejos i festes, lluitaven d'abril a setembre.

Continua els actes fets a París

Va conèixer una burgesa que volia festejar amb ell. Preparà una poció al seu marit (segons la cambrera) i tant va beure que va morir. A petició d'un fill bord va ser condemnada pel Parlament a ser soterrada viva sota el seu marit, després fou rodada i cremada.

Va anar a la pastisseria que feia pastissos amb carn humana, van esquarterar la pastissera i les seves filles.

Penjaren una senyora senyora que feia maleficis i espantava la gent i treia les dents i els queixals.

Clou el seu viatge tornant a València

Fa el camí de tornada, com a recompensa del seus serveis prestats, el rei li dóna una duquessa que es redimeix ella mateixa. Entrant a Lleida va veure arrossegar i esquarterar una fornera que prostituïa el seu fill.

A Sagunt va trobar un pagès que castigava la seva dona que feia adulteri quan es pensava que trascolava.

LLIBRE SEGON: DE QUAN FOU CASAT

Com prengué una donzella

Tenia 32 anys, va comprar una casa. La muller de l'antic propietari de la casa vol que la seva cosina sigui l'esposa del protagonista i envia una mitjancera perquè li parli d'ella. Li diu que és bella amb una gran herència (trenta mil sous) i un gran dot i que és de bona família, endreçada i que el matrimoni es faria sense despeses.

La seva dona no accepta els regals del seu marit perquè està de dol. El dot va ser molt pobre i tenia béns confiscats i hipotecats. Era rossa, blanca, polida i saberuda. Parlava molt i es divertia amb la gent però amb ell callava. Una vegada ella es trobava trista i ell per fer-la contenta li comprà moltes coses, però ella no en va voler saber res. Arriba el dia del casament i es convida molta gent. Van estar una setmana i es van gastar tres-centes lliures. Va notar que la seva dona no era verge. Ell volia abraçar-la però ella no ho volia, roncava, xerrava i si ell callava es queixava, es pixava al llit i el podria. Vestia durant mig any amb el mateix vestit, es treia el vestit quan ja estava podrit. No es preocupava de les provisions.

Es llevava quan volia, es maquillava amb moltes substàncies, entrava a missa quan ja predicaven i feia aixecar perquè la saludessin. Anava a banyar-se de nit amb les veïnes als banys públics, menjaven i parlaven. Respon molt malament quan li pregunta d'on ve. Diu que ell és antic del temps de les xapes. Li proposa partir el llit per passar la penitència d'abstinència d'activitat sexual, però ella diu que no vol fer penitència. Ell confiava els seus secrets, ella els escampava. Va fer testament a favor d'ella. La seva dona va revendre objectes de casa. Jugaven a cartes i bitlles. La dona es trobava molt malalta i el marit va revocar el testament amb el pretext que no havia rebut el dot en el temps que era degut. Ell va agafar objectes de la seva dona, potets, anells, vels, mantilles i els va revendre. La dona se'n va anar amb el seu anterior marit, Gauderia de Soler, canonge.

Com volgué prendre una beguina

Decideix peregrinar cap a Sant Jaume (Galícia) i confia tot allò que ha deixat al lloc de partida a la beguina la qual li era de confiança. Se'n va i el primer poble on s'atura és Requena. Allà va trobar una dona que fingia tenir el diable dins seu, amb l'excusa del diable va dir que només sortiria per aquell forat tan ben guardat i que l'esquinçaria, així podria excusar la pèrdua de la seva virginitat. Després continua el seu viatge cap a Calzada on troba una hostalera que li va agradar un peregrí del seu hostal però ell no en volia saber. L'hostalera li va posar una tassa dins del seu fardell i el va acusar de robatori, el van penjar però no va morir, va ressuscitar i va declarar el que havia passat (un gall i una gallina també van ressuscitar), l'hostalera va ser penjada. Va arribar a Sant Jaume i quan ja se'n tornava va veure com un marit acusava la seva muller d'adulteri en un judici. A ella li van fer prendre un ferro calent i es va cremar, ja no la van creure i va ser degollada pel seu marit.

Va arribar a Olite on portaven a enterrar una dona que havia tingut vint-i-cinc marits. Va entrar després a Saragossa, allà va saber que una dona empresonada es feia prenyar per poder endarrerir el dia de la seva execució. Ho va fer durant més de tres anys. La cinquena vegada les llevadores van declarar que no estava prenyada, però van mentir. Abans que se n'anés una dona es queixava que el seu marit la maltractava i va anar a demanar consell a un alfaquí (metge musulmà), ell li va dir que li portés el Cos sagrat. Ella va anar a robar-lo; dins de la caixeta miraculosament hi havia un nen. La dona tota espantada va voler cremar la caixeta i el nen, però l'infant no cremava. Tots dos espantats declaren al prior. Fan una missa i el nen es va transformar en una hòstia sagrada. La dona la ferí un llamp quan anava al camp.

Va continuar el seu camí. A Terol va ser sol.licitat per ser compare. La comare era una dona noble, ella era comare, padrina i mare del fillolet, el pare va ser el capellà que batejava, el seu tracte va ser decobert.

A Sogorb, va recordar-se de la beata, i va acordar que seria la seva companya. Pensava que ella seria destra, que sabria moltes coses, i que del seu cap en podria la seva voluntat. Però fou a l'inrevés.

Es confessa llargament i sovint, no vesteix amb humilitat, les converses escolta secretament, acut a convents i cerimònies d'indulgència. A l'església es quedava darrere i reia, s'aixecava o s'agenollava quan tots seien durant la prèdica, remugava si la tocaven, no es movia per deixar passar, es barallava amb tothom.

Tenia un llibre d'oracions luxós, fingia llegir-lo, no reconeixia les lletres. Cada setmana un capellà la combregava. Tots dos parlaven en veu alta del paradís, es referien a un llit pintat fornit de les seves cortines.

Un frare menor li deia mare davant de qualsevol, la visitava molt sovint, i li ensenyava el monocord (instrument antic amb un sentit eròtic), contemplar i parlar de coses divines.

Vestia cota i mantell de burell (teixit de llana pura) gruixut, la roba interior era de grana i duia una almeixia (túnica àrab de mànigues amples). Teixia cilicis (camisa per a fer penitència), en venia però no se'n posava. El dijous sant, vestia cenyida, portava una medalla i un agnus (objecte, generalment medalla de cera, beneït pel papa i que porta un anyell com a emblema de Crist) d'or. Perfumava el llit, el volia fluix i tot igual. No parava la taula de manera quaresmal, sinó amb força carn. No dejunava i li feia mal menjar peix.

Ella era del coll tort i una rosegaaltars (de devoció fingida). Hauria valgut alguna cosa sinó hagués estat falta d'honradesa: va quedar prenyada, va tenir dues criatures i les va avortar.

El marit li va dir que busqués el seu camí, sense difamar-la. Ell li va donar el seu sou i li va prestar de tot. Ella se n'anà a llogar una casa entre els Beguins i el convent de Sant Francesc.

Alguns veïns li preguntaren per què havia sortit de casa d'ell. Ella deia que ell volia trencar-li la costura sargida amb el seu vot (virginitat).

El marit va sentir que als altres deia que a casa seva no es podia servir prou Déu, i que per això en volgué sortir.

Quan era vella encara es deia donzella. Fou alcavota d'una veïna, fou sentenciada: l'assotaren i la bandejaren.

Com prengué una viuda

Mossèn Company li recomana casar-se amb una viuda. Va veure que feia per ell i s'hi va casar. Però ella es mostra envers el seu marit, ella el menysprea i diu que desitja que torni. Diu que el seu marit actual no la tracta bé. Ella és malvada, de molt parlar i de poc obrar envejosa i superbiosa. No li agradava enraonar amb el seu marit.

La seva dona no volia tenir fills amb ell i prefereix metgesses. La viuda busca remei en una metgessa que li proporciona nois joves i afrodisíacs perquè quedés prenyada, però ella en desconfia i excepcionalment ho explica al seu marit. Ell denuncia la metgessa la qual acaba sentenciada i ofegada.

Consulta metges i astròlegs, es gasta dos mil sous. Es creu tot el que li diuen, li donen beuratges, perfums i banys que la fan caure malalta, gairebé mor. Es va poder recuperar gràcies a l'atenció del seu marit.

Ella anava als santuaris per pregar per un fill i feia ofrenes, però mai el va poder tenir, perquè no honrava prou Déu amb el seu cor. Va fingir estar prenyada i amb una llevadora i una padrina van simular un part. El nen va morir ofegat involutàriament, elles van cridar i barallar-se i els veïns van despertar-se i es va escampar el fet. El marit va veure el melic del nen assecat de feia dies i es va descobrir tot. La viuda va fugir i es va penjar ella mateixa desesperada. La van soterrar fora de terra sagrada.

De les monges

Per tercera vegada es va casar. Ho va fer amb una dona que havia estat criada en un monestir. Finalment queda prenyada d'ell, però del nen no vol cuidar-se'n, prefereix estar en repòs. Dóna el seu fill a una tendrera.

El seu caràcter va canviar des del dia que va parir el nen. El nen es va posar malalt, li van agafar diverses malalties, asma, epilèpsia, ... Llavors va cridar unes llevadores perquè el curessin, però tant el van atavalar que el nadó va morir.

La seva dona es penedeix profundament de no haver cuidat ella mateixa el nadó i culpa d'aquesta actitud de deixadesa a les monges que l'aconsellaren.

Les monges fan el que volen, se'n van al llit amb homes, fan negocis, persegueixen l'abadess... Si estan prenyades i donen a llum es desfan del nadó.

Les monges van aconsellar a la dona del protagonista que no fes cas del seu marit, fingint una malaltia La cellera major li diu que ha de vèncer el seu marit des del principi perquè si no s'aviciarà. L'altra li diu que s'aprofiti de les riqueses del seum marit.

El marit es compadeix d'ella i no pot corregir-la, perquè ella havia estat criada des de petita en el convent.

La seva dona va tenir un segon fill, va agafar-li la mania de prendre vi de monestrell i va morir ofegada bevent-ne sobre la vora del trull, estava embarassada. La van soterrar al monestir però el seu marit no se'n va doldre pas gaire.

LLIBRE TERCER

El protagonista s'adorm pensant que vol casar-se amb una parenta. En somnis se li apareix Salomó, el savi bíblic que, amb un seguit d'exemples extrets sobretot de les Sagrades Escriptures, l'acaba de convèncer de la malvestat de les dones i, per tant, de la conveniència que oblidi el seu propòsit.

LLIBRE QUART: D'ENVIUDAR

Com ordenà la seva vida

Va prometre que no es casaria amb cap dona ni hi tindria cap relació. Prefereix estar soterrat que casat. Decideix dedicar-se a la vida contemplativa.

Continua el seu viure

Viu tranquil amb tres servents, no treballa, viu de rendes, fa caritat i es dedica a cuidar l'hort. Cada dia va a missa i resa, visita els empresonats i els enviudats, acull els hostes, es preocupa dels malalts, però de les dones no en vol saber absolutament res.

Tercera part

Es penedeix si ha dit cap cosa falsa sobre les dones. Només reconeix com una bona dona la muller de Jaume Roig (l'autor), Isabel Pellicer, ho diu amb un joc de paraules.

JOAN ROIS DE CORELLA

Joan Roís de Corella, nascut a València (1435-1497). És un dels escriptors catalans més importants del segle XV. L'obra de Roig de Corella s'ha considerat molt a sovint com lo colofo de l'esplendor de la lliteratura valenciana en lo sigle d'Or.

La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell se sabia de memòria algunes de les seves obres.

Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. No va arribar a ser mai sacerdot, sinó que només va rebre els ordes menors, per la qual cosa va poder tenir dos fills sense estar casat i sense ser malvist per la societat de l'època. Corella escriu en un estil retòric, filigranat, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d'art o prosa artitzada. El seu estil, que no té res a veure amb el to col·loquial, va tenir, com hem dit, seguidors i imitadors.

La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa.

La seva obra en prosa es divideix en dos blocs: les narracions mitològiques d'una banda,fruit del seu amor pels clàssics, i les proses religioses de l'altra, derivades de la seva condició d'home d'església.

Algunes de les seues Obres:

* Triunfo

* Historia de Jason e Medea

* Lo Juí de París

* Tragédia de Caldesa

* L'Oració


UNITAT 5

LA POESIA DEL SEGLE D'OR

TREBALL REALITZAT PER:

1º BAT C

INDEX

  • La poesía del segle d´or 4

  • Ausias March 5

  • Jaume Roig 8

  • L´espill 8

  • Joan Rois de Corella 12