Poesía catalana

Literatura. Estrofas. Versos # Poesies. Segle XVI-XIX. Figures retòriques. Trobadors. Modernisme. Autors

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

  • DELS TROBADORS A AUSIAS MARCH

  • Elogi dels diners, de Anselm Turmeda.

  • Versos aplicables al comportament del món d'avui:

  • Tret de la part en que diu “i els frares carmelistes”, tots els versos trobo que es poden aplicar al món d'avui, ja que el que el poema ens ve a dir és que els diners mouen el món i aconsegueixen l'impossible (com fer-se sentir per els sords o tornar en real el fals).

  • Les figures retòriques de cada estrofa:

  • - Primera estrofa:

    En aquesta estrofa, bàsicament es parla de l'engany mitjançant els diners. Ho veiem només començar, quan diu “del fals fan veritat”, ja que amb això entenem que es refereix a pagar per amagar la realitat o voler fer creure que n'és una altre.

    - Segona estrofa:

    El que sens vol dir és que amb els diners tant es poden fer coses bones com dolentes.

    - Tercera estrofa:

    Podríem dir que en aquesta estrofa es resumeix el missatge que sens vol donar amb la poesia: Que els diners ho mouen tot.

    - Quarta estrofa:

    Segurament el que ens vol fer entendre Turmeda en aquesta part del poema és que els diners agraden a tothom. L'acaba citant als carmelistes que pugen al poder una i altre vegada gràcies als diners.

    - Cinquena estrofa:

    És el vers en que diu que els diners aconsegueixen capgirar les coses i fer l'impossible.

    c) Mots que s'han deixat d'usar:

    - Tort: Fals

    - Orat: Boig

    - Pus: Com (que)

    - Haja: Tenir (tingui, en aquest cas)

    - Vituperi: Blasme

    - Magre: Prim

    - Gord: Gras

    - Bord: Bastard

    - Tansot: Aviat

    A vós, dona verge santa Maria, de Ramon Llull.

  • Els dos versos de la primera cobla que evidencien el respecte i l'amor filial cap a la Mare de Déu.

  • .. Verge Santa Maria

    es dóna tot qui es vol enamorar.

    ... res no voldria,

    si vós no hi sou, desitjar ni estimat.

  • DEL SEGLE XVI al XIX. DECADÈNCIA I RENAIXENÇA:

  • La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau

  • Els versos en que millor s'expressa el sentiment d'enyorança:

  • Jo ton superbe front coneixia llavors,

    com conèixer pogués lo front de mos parents,

    coneixia tant bé lo so de los torrents

    com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

    Bonaventura expressa el seu sentiment d'enyorança comparant el sentiment que sent per la seva pàtria amb el record de familiars seus.

  • Cobla en que s'enllaça l'enyor de la pàtria i la llengua:

  • Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis

    que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,

    la llengua d'aquells forts que acataren los reis,

    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Vora el mar, de Jacint Verdaguer

  • Versos en el que Verdaguer ens vol fer sentir...

  • - Contemplació del paisatge com a instrument per entendre's a un mateix:

    Eixes ones, mirall de les estrelles

    me guarden tants records,

    que em plau reveure tot sovint en elles

    mos somnis que són morts.

    Idees que m'acurcen l'existència

    duent-se'n ma escalfor,

    com rufagada que s'endú amb l'essència

    l'emmusteïda flor.

    - Evocació del passat i la incertesa de futur:

    Eixes ones, mirall de les estrelles

    me guarden tants records,

    que em plau reveure tot sovint en elles

    mos somnis que són morts.

    A la vida o al cor quelcom li prenen

    les ones que se'n van;

    si no tinc res, les ones que ara vénen

    digueu-me, què voldran?

  • DEL MODERNISME AL SEGLE XXI:

  • Oda a Espanya, de Joan Maragall

  • Interrogacions retòriques del poema:

  • Per què vessar la sang inútil?

    On són els barcos? On són els fills?

    No sents la meva veu atronadora?

    No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

    Has desaprès d'entendre an els teus fills?

    Opinió del lector:

    Oda a Espanya és un text preciós, ja que l'autor, sense presumir del seu país (Catalunya) ni insultar al que en fa la oda (Espanya), reclama allò que sent que aquest últim li deu, en tot moment animant-lo a remuntar i en cap moment faltant-li el respecte o mostrant-li rebuig.

    Bèlgica, de Josep Carner

  • Versos on el poeta manifesta un cant per la pau i la solidaritat entre els homes:

  • ... viure quiet, no mai assenyalat,

    en una nació de bones gents plegades,

    com cor vora de cor ciutat vora de ciutat...

    ... on tothom s'entendrís de música i pintures

    o del bell arbre japonès quan treu la flor,

    on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa..

    Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater

  • Dues sinestèsies del poema:

  • 1.- Sense enyor, sens va morint la llum, que era cilor de mel, i ara és color d'olor de poma.

    2.- Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany.

    b) Exemples d'al·literació i pleonasme:

    - AITERACIÓ:

    1.- ... i ara és color d'olor de pom

    2.- ... manca una casa a la maçana.

    - PLEONASME:

    1.- Que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa.

    L'Elionor, de Miquel Martí i Pol

  • Classificació de més a menys dels metres més usats:

  • - De 7: 13 vegades.

    - De 8: 5 vegades.

    - De 11: 4 vegades.

    - De 10: 4 vegades.

    - De 9: 3 vegades.

    - De 6: 1 vegada.

    - De 13: 1 vegada.

  • El motiu per el qual Miquel Martí Pol fa servir aquesta mètrica per el poema:

  • La meva deducció és que Martí i Pol fa que l'ordre de metres més usats sigui també l'ordre dels versos més importants, ja que si ens hi fixem, l'important del poema, els conceptes essencials, els diu pràcticament tots en els versos de 7 síl·labes.

    La vaca cega, de Joan Maragall

  • Versos en que Joan Maragall posa més dramatisme del poema:

  • Topant de cap en una i altra soca,

    avançant d'esma pel camí de l'aigua,

    se'n ve la vaca tota sola. És sega.

    Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

    més no amb el ferm posat d'altres vegades,

    ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

    Opinió del lector:

    Aquesta és, possiblement una de les millors poesies escollides en el treball. La manera de Joan Maragall d'explicar la desgràcia d'una vaca és bellíssima, i només de paraules seves s'entén el sentiment de desgràcia i solitud per part d'aquesta (parlant poc i sense insistir-hi, però amb molta força i contundència).

    La balanguera, de Joan Alcover

  • Els dos versos on m'és s'exemplifica el tòpic tempus fugit.

  • Girant la ullada cap enrere

    guaita les ombres de l'avior,

    i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor.

    Sap que la soca més s'enfila

    com més endins pot arrelar.

    De tradicions i d'esperances

    tix la senyera del jovent,

    com qui fa un vel de nuviances

    amb cabelleres d'or i argent

    de la infantesa qui s'enfila,

    de la vellura qui se'n va.

    Opinió del lector:

    El millor text analitzat del treball. En ell si aprecia una sàvia filosofia en forma d'hàbils metàfores. Aquesta és una poesia esperançadora i positiva que procura mencionar la importància de la part interior de les persones i l'aprenentatge mitjançant l'experiència.