Poesía catalana

Literatura catalana contemporánea. Poemas. Métrica. Temática

  • Enviado por: Josep Mª Porté
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 28 páginas
publicidad
publicidad

A Barcelona

1 Completa la mètrica, el ritme, la rima i l'estrofisme del poema. Quin tipus de versos són?

Hi ha 46 estrofes, amb 180 versos.

El tipus de vers i estrofa es el quartet, el primer rima amb el tercer, i el segon amb el quart.

Esquema del ritme.

ABAB

  • Rescriu la primera estrofa de l'últim fragment de l'oda a Barcelona (que comença << amb un mantell de pedra... >>) sense l'hipèrbaton, és a dir, ordenant el text segons un ordre lògic del discurs: SN, V, CD, CI, CRV, CC.

  • Amb son mantell de pedra nuat amb llaços gòtics,

    La Seu L'abriga alçant als núvols sos campanars,

    Com si fos Don Jaume que aixeca al cel los braços apar

    Que se n'esbomba sa veu tronadora.

  • Analitza el punt de vista narratiu del poema. És a dir, qui hi parla? Sempre és el mateix? Detecta-hi el recurs verdaguerià de la teatralitat. El poeta es comporta com un visionari romàntic? Justifica les respostes.

  • Verdaguer té una visió molt eloqüent de Barcelona, quan per exemple diu que les roques s'aixequen com si fossin éssers vius. Però no sempre és ell qui parla perque hi apareix el recurs de la prosopopeia, és a dir, elements no reals parlen, com per exemple la pàtria. Clarament podríem afirmar que és romàntic perquè s'incorpora ell mateix i empra el “jo” poètic i això és un tret dels romanticistes.

  • Fes un breu glossari de tots els topònims i antropònims que surten en el text. (si creieu que són massa, consensueu-ne la quantitat o bé determineu-ne uns quants.)

  • En aquest poema s'hi poden trobar moltíssims topònims i antropònims i és per aquest motiu que n'hem escollit uns quants a l'atzar. En primer lloc esmentarem alguns dels topònims que hem trobat: Montjuïc, Montalegre, Collserola, Garraf , Tibidabo, Nil, Pirineus, Alps i Pedralbes. A continuació, els antropònims que també en són molts: Venus, Gutemberg, Jofre, Jordi, Naides, Sant Miquel, Sant Pau, Santa Àgata, Santa Clara.

  • Què simbolitzen la nau, la corona, el trident, les lires, i el llibre del passat, que apareixen en l'últim fragment?

  • NAU: Conquesta de la Mediterrània. (mar més important aleshores.)

    CORONA: Reina de Catalunya

    TRIDENT: Reina del mar (forma mitològica.)

    LIRES: Poetes de reivindicació.

    LLIBRE DEL PASSAT: L' Història de la pàtria.

  • Escriu un exemple de les diverses figures retòriques que identifiques en el text: prosopopeia, anàfora, metàfora, apòstrofe, epifonema, perífrasi, símbol, comparació, hipèrbole, paral·lelisme, interrogació retòrica i al·literació.

  • Prosopopeia: Figura retòrica a través de la qual el poeta fa parlar un objecte o ésser inanimat. (semblant a la personificació) La pàtria en seria un exemple.

    Anàfora: Per ço totes les aigües digueren-li pubilla. Per ço totes les terres pagareu-li tribut.

    Perífrasi: Des de muntanya al peu, que ferms de l'un a l'altre. Les aspres naus se donen, formant a les espatlles un altre Pirineu.

    Símbol: M'apar veure't als braços d'Acides gegant. (símbol de força ja que Acides és un renom de l'heroi mitològic Hèrcules)

    Comparació: I si li dius arrere fa lloc a ta muralla com si marquets i llanzes encara fossen reis.

    Paral.lelisme: Les glòries que passaren, les glòries que vindran.

    Al·literació: A tes plantes besant-les com a vassalla que escolta de tos llavis lo còdic de ses lleis.

    Apòstrofe: Poeta parla a un ésser inanimat v.160, 193.

    7 - Identifica les oracions exhortatives de l'ultima estrofa. Quina funció lingüística hi fan?

    Lo teu present esplèndit és de nous temps aurora ;

    Tot somiant fulleja lo llibre del pasta;

    Treballa pensa , lluita ; mes creu , espera i ora.

    Qui enfonsa o alça els pobles, és Déu que els ha creat.

    8 Què volem dir quan afirmem que aquest poema pot ser considerat una oda programàtica? A quin programa ideològic respon?

    Una oda programàtica significa que dóna instruccions per al futur. El programa ideològic al que respon és la renaixença.

    9- Redacteu la vostra visió del poema.

    El poema que hem llegit ens ha agradat per la gran quantitat de coses que es poden dir i destacar d'una ciutat i pel punt de vista de l'autor vers una ciutat com Barcelona. Potser el que menys ens ha agrdat és l'aparició de tants elements religiosos i la durada i lentitud del poema, però en línies generals no ens ha desagradat llegir el poema i treballar-lo.

    Capella - Mariner

    1 Qui era Antoni López, el marqués de Comillas?

    Va ser el qui va acollir a Jacint després de la mort del fill del propi López. Verdaguer va ser anomenat capellà a la seva casa per fer diàriament la Santa Missa, en sufragi de l'ànima del fill.

    2. Verdaguer, com hi va entrar en contacte?

    Gràcies al Doctor Estadella que li va fer de mescenes a Verdaguer i el va recomanar.

    3. Què és el que va fer augmentar la malaltia de Verdaguer?

    Verdaguer sent anyorança per la seva llengua i pàtria ja que els seus companys eren d'arreu d'Espanya i mai podia sentir ni parlar poesia catalana.

    4 Parlant de les anades i vingudes de Cuba, Verdaguer utiliza una bonica comparació i una metàfora retinguda al mar. Identifica-les.

    Al cap de dos anys de rabejar-me en la gran piscina del criador...

    5 Què és per a Verdaguer la poesia catalana?

    Tal com ens diu, és alegria de màxima font.

    6 Des de quan i fins quan Verdaguer es fa càrrec de la capellania del marqués de Comillas?

    Des del 25 de novembre de 1876 fins a la mort del marqués.

    7. Què va significar la publicació de l'Atlàntida per a la llengua catalana?

    La composició de aquesta obra va significar, tot i no ser fàcil i trigar Verdaguer deu anys en acabar-la, un recobrament de prestigi pera la llengua catalana i el recobrament d'una dignitat perduda.

    8. A qui va dedicada? Per què? Analitza'n la forma.

    L'Atlàntida és dedicada al marqués de Comillas, la qual guanya posteriorment els Jocs Florals. A més, és un poema èpic-narratiu en el qual hi ha un heroi que arrenca en l'èpica grega, Ulises.

    9. La composició de l'Atlàntida va ser una feina d'anys. Comenta la gènesi o el procès creatiu que va seguir.

    Com ja hem esmentat, l'autor va trigar més de deu anys en acabar l'obra; va ser entre 1877 i 1878 que va tornar a escriure l'obra i li va ficar aquest títol. Té un caràcter autobiogràfic i segueix un ordre cronològic, pertant podriem assenyalar que es tracta d'un crònica.

    El poema en qüestió és escrit amb un registre culte i el temps verbal que més hi predomina és el pretèrit perfet simple.

    10 Què destacaries de la prosa de Verdaguer?

    Es una prosa escrita semblant a la manera de parlar de la gent, però amb un cert estil. A més, també usa el llenguatge dels pagessos de la seva terra (la Plana de Vic) filtrat en el tipus d'escriptor romàntic que és Verdaguer, en conseqüència.

    La Formiga

    1. Analitza la mètrica, l'estrofisme i l'accentuació sil·làbica del poema. Hi detectes alguna rima visual? Quina?

    8 versos per estrofa

    Versos de 5 síl·labes, pentasíl·labs

    No tots els versos rimen de la mateixa manera i, per tant, són versos lliures.

    2. Identifica les figures retòriques més rellevants.

    SÍMIL: “Del camp rossinyol”

    ANTÍTESIS: “Cadenes d'esclau”

    METÀFORA: “Si no hagués deixat la gàbia daurada”

    3 Quina figura hi ha en els versos 45-48.

    Hi apareix una antítesis

    4. Analitza lingüísticament el poema.

    Hi apareixen diminutius (coret). Verbs amb passat (doní, baixí…). I adjectius amb una diferent forma (solitari=soliu).

    5. Fes dues llistes amb les coses positives i negatives que destaca Verdaguer.

    Positives: la Plana de Vic, la formiga, l'oreneta, el rossinyol, els camps, les eres, els horts, els jardins, Barcelona com a ciutat...

    Negatives: Palau de Comillas, la falsedat i l'ambient creat dins de Palau.

    6. Endevina a quina estrofa pertanyen les següents expressions i relaciona-les.

    Vanitat: V. 38, estrofa 5

    Hipocresia mundana: V. 42, estrofa 6

    Vocació poètica: V. 10, estrofa 2

    Paradís perdut per la infantesa: Estrofa 8

    Viatges: Estrofa 3

    Lament davant del destí: V. 59, estrofa 8

    Traïció: Estrofa 7

    Instal·lació al palau de Comillas: Vers 26, estrofa 4

    7. Intenta situar, en l'estrofa i en els versos més adients, els següents anys relacionants amb la vida de Verdaguer.

    El 1845, en l'estrofa 1 i 2 veiem com Verdaguer marxa de la Plana de Vic. El 1873, estrofes 3 i 4, l'autor arriba a Barcelona on entrarà al Palau de Comillas com a capellà. El 1876, estrofes 5 i 6 es produeix un mal ambient allà on vivia. Finalment, el 1893 -estrofes 7 i 8- Verdaguer és expulsat del palau de Comillas.

    8. Què simbolitzen les “ales” de la tercera estrofa?

    Les ales simbolitzen l'hora de partir, de marxar de la seva terra natal, la Plana de Vic.

    9. Pot ser considerat una al·legoria autobiogràfica? Per què?

    Sí, perquè desenvolupa una imatge o successió d'imatges de manera que expressin un sentit directe i un altre figurat, ambdós complets de manera autobiogràfica.

    10. Redacta'n la síntesi global del poema.

    El poeta, alaba i observa la seva terra natala amb entusiasme tot i que ha de partit cap a Barcelona. Quan arriba a la ciutat reivindica la seva bellesa. Entrarà al palau de Comillas per fer de capellà i les coses allí no aniran massa bé per la falsetat que hi havia i la hipocresia, també. Al final del poema és expulsat del palau i es lamenta pel seu destí.

    La Pomerola

    1. Analitza la mètrica i l'estrofisme.

    Hi ha 30 estrofes de 138 versos. La rima és consonant en general; és un quartet i el primer rima amb el tercer i el segon amb el quart. Doncs, l'esquema és: ABAB.

    2. Resum del fil argumental del poema.

    El poeta, que és el trobador, torna a la seva terra esperant trobar tot el que va deixar quan va partir. Però, la realitat és molt diferent; quan arriba es troba un món canviat del que va deixar, ja no hi queda res i ningú el reconeix. Fa camí cap a la masia on va ser criat i no hi troba els seus estimats familiars, sinó a uns pagesos que li diuen que tots han fet cap cap al cementiri. Ni tan sols queda la seva estimada pomerola, record de la infància.

    3. Assenyala on vegis que M. Arimany senyala la tendència teatralitzant de Verdaguer.

    Ho hem vist en el vers 50:

    -I els masovers de la maisó veïna?

    -Són fora ha cinquanta anys, qui sap on.

    *Hi ha una dialogació, pròpia de la teatralitat.

    4. Simbologia.

    Pomerola: la infantesa viscuda.

    Trobador: és el poeta

    Creu: la mort propera

    Llaüt: el discurs etern

    5. Figures retòriques.

    Metàfora: “Tots són dintre el fossar oblidadís”

    Personificació: “El riu i la ribera ja no el coneixen”

    Interrogació retòrica: “Qui priva pujar-me'n a somiar?”

    Hipèrbaton: “ Ram col·losal que eixa feliç ribera”

    Comparació: “La masia mateixa n'està trista, com viuda que recorda al seu marit.”

  • Situa els tòpics literaris en els fragments on els hagis detectat.

  • Tempus fugit: V. 5

    Locus amoenus: V.V. 130-148

  • Coincidències biogràfiques entre el trobador i Verdaguer.

  • -La sortida de seu lloc de naixement i de tot allò que ell coneixia.

    -La tornada tràgica després de molt temps i anyorança.

  • S'identifiquen poesia i fe en Verdaguer? Quina relació hi ha entre aquests dos conceptes.

  • Sí s'identifiquen poesia i fe ja que són la màxima font d'inspiració del poeta. La fe és un concepte molt ampli, tot i que si ens referim a la fe religiosa val a dir que estan interrelacionades, connectades en una sola. En resum, la seva poesia es fe.

  • Què et sembla que vol dir amb la metàfora “Lo noble trobador de sa memòria/va escartejant lo més bonic dels fulls”?

  • Aquesta metàfora ens indica que el poeta oblida els records i vivències més boniques viscudes en aquell lloc tan important per a ell.

  • Què és la poesia per a tu?

  • La poesia és un conjunt de sentiments, reprimits en un mateix, que en un cert moment s'han d'exterioritzar plasmant-los en un paper i deixant que hi flueixi la imaginació sentimental.

    El passatge d'Hanníbal

  • Qui representa que parla en el poema? A qui es dirigeix? On?

  • En aquest poema hi parla el poeta i es dirigeix a Hanníbal des dels bosquets dels horts.

  • Què trenca l'harmonia bucòlica de les fades?

  • Les tropes etiops.

  • Documenta't sobre Hanníbal i la segona guerra púnica.

  • Hanníbal fou un general cartaginés i un dels més grans genis de l'antiguitat, fill de Amilcar Barca. Quan arribà a Espanya amb el seu pare, va servir a l'exèrcit cartaginès, sota les ordres d'Asdrúbal. Al morir aquest, Hanníbal va rebre el comandament suprem i va necessitar 2 anys per a consolidar el domini cartaginès sobre la península i un cop així, atacà a Sagunt, amb el deliverat propòsit de provocar la guerra amb Roma.

    4. Quin és l'element elidit en el pronom les del vers 36?

    Les “aigües” de Maçana

  • Com reacciona la roca de Montbram davant la presència d'Hanníbal? I la natura en general?

  • Montbram, al veure Hanníbal dobla sa testa gegantina. La natura reacciona de manera romàntica perquè expressa sentiments pròpiament humans.

  • Com és descrit Hanníbal?

  • Hanníbal és descrit com un gran líder; sembla més aviat descrit com un Déu abans que com una persona.

  • Fes una llista de tots els mots que pertanyen a la guerra (camp lèxic).

  • V. 109 (Guerreres)

  • Identifica les figures retòriques del poema.

  • Interrogació retòrica: “¿ Serà que un vent ha foses les neus de l'alta cima?”

    Comparació: “Cent elefants segueixen, com serres que caminen”

    Prosopografia: “És alt, ample d'espatlles, de colossal figura i un perpunt d'or abriga son pit i sa cintura”

    Enumeració: “Sos elefants, ses armes i sos Déus”

    Exclamació: “Alçam-vos contra Hanníbal!”

    Hipèrbole: “Gegant de pedra que omple la vall i la domina”

    Personificació: “Per fer-los pas los roures de tres-cents anys s'inclinen”

  • En quins elements ens podem basar per qualificar d'èpic aquest text?

  • És un poema èpic ja que s'harmonitzen admirablement el sentiment de terra, la llegenda i la història. Els episodis històrics, la fantasia, les descripcions de paisatge, el dramatisme...En resum, tot està admirablement fos en aquesta obra.

  • Analitza'n la mètrica, el ritme, la rima i l'estrofisme.

  • Els versos són alexandrins de 14 síl·labes per vers; l'esquema mètric és el següent: A B A B C C B. La rima és consonant.

  • Redacta'n la teva visió global del poema.

  • Hanníbal, -el general cartaginès- lluita contra Roma i en el poema és exaltat com un gran guerrer i geni, alhora, quasi inhumà. Aquesta característica, al nostre parer, sembla sobresortir una mica de la temàtica dels anteriors poemes que hem treballat, i per això ens ha sorprés.

    Lo Farrell

    1. Què simbolitza aquest personatge?

    Aquest personatge simbolitza la herència històrica catalana.

    2. Què va ser el Memorial de greuges de 1884? Quina relació hi té amb el poema?

    Va ser una presentació de reivindicacions polítiques i econòmiques de Catalunya al Rei. La relació és que lo Farrell reivindicava precisament això.

    3. En aquest poema hi ha un munt de referències històriques. En quins versos es troben?

    V. 7 i 14: Expansió de la Mediterrània

    V. 33 i 34, 65 i 66: Industrialització

    V. 76: Guerra del Francès.

    4. Quina estrofa et sembla que exposa amb més duresa l'antagonisme històric entre Catalunya i Castella?

    La primera estrofa del poema.

    5. Com interpretes els versos de l'útima estrofa?

    S'està preparant per a defensar la seva pàtria, el protagonista.

    6. En quin vers Verdaguer, per boca de lo Farrell, mostra el seu rebuig de la violència?

    V.V. 57 al 61

    8. Comenta la forma del poema.

    Hi trobem versos alexandrins, de 14 octaves, tenen una rima consonant, i la rima és A B A C C C B.

    9. Identifica les figures retòriques més importants i posa'n exemples.

    Comparació: V. 3

    Hipérbaton: V. 5

    Metàfora: V. 18

    Epítet: V. 20

    Personificació: V. 25

    Asíndeton: V. 33

    Paral·lelisme: V. 35

    Exclamació retòrica: V. 73

    Anàfora: V. 83-84

    Interrogació retòrica: V. 90

    Los dos campanars

    1. Comenta la forma del poema.

    Els versos són quartets de rima consonant i el seu esquema mètric és el següent: A BA B

    2. Identifica-hi figures retòriques.

    Interrogació retòrica: “On és, on soledat!”

    Comparació: “La rosa s'esfullà com lo roser”

    Símil: “Les masies del pla semblen ovellles”

    Hipèrbole: “Al peude llur pastor agegantat”

    Anàfora: “Per tocar a morts pels monjos les voldria, per tocar a morts pels monjos per a mi”

    Paral·lelisme: “Que tristos, ai que tristos me deixaren”

    Exclamació: “No! Pel camí de Codalet i Prada”

    Antítesis: “Abans de gaire ma deforme ossada”

    Enumeració: “La tempesta, el torb, l'odi i la guerra”

    3. Punt de vista narratiu i estructura del poema.

    Ens trobem davant d'un text narratiu ja que narra la història en un ordre cronològic. Té un cert efecte de teatralitat ja que empra nombroses vegades la dialogació.

    Per una altra part, el text es podria dividir en tres parts:

    -La primera part: des del començament fins al vers 35, o la introducció al problema.

    -La segona part: Des de que es planteja el problema fins al vers 90; fins aquí tot són lamentacions, i podriem considerar aquesta part com el nus del poema.

    -La tercera part: Aquesta part del poema aniria des del vers 90 fins al 105; aquí apareix el desenllaç.

    4. En quins versos apareix el tòpic literari de l'Ubi sunt?

    Aquest tòpic apareix nombroses vegades i una de les més clares és la que ens mostra el vers 11.

    5. Amb quin tòpic literari es correspon el passat històric?

    El passat històric correspon al tòpic “tempus fugit”, que indica la fugacitat del temps o de la vida en general.

    6. Observa els elements romàntics del poema.

    El sentimentalisme narratiu amb el que s'enfoca el poema és un tret característic del poema romàntic. Així doncs, ens hen adonem que l'expressió dels sentiments ocupa gran part de l'obra verdagueriana. Un exemple seria “I jo plorava amb ells i encara ploro” i heus aquí on es pot observar el “jo” poètic tipicament romanticista que hem anat assenyalant al llarg del treball.

    7. Quin paper hi té la natura en el poema?

    La natura és un element molt important i hi apareix com allò que ho veu passar tot; la nit arriba cap al vers 36 i dialoga, fins i tot. D'altra banda, el dia el trobem al principi del poema.

    8. Quins sentiments hi predominen?

    Hi predominen ns sentiments de mel·lancolia i de tristor molt grans per part de l'autor ja que fa referència continuament del seu estat d'ànim i és això el que diu/sent.

    9. Per què aquest poema és una elegia i una alegoria al mateix temps?

    Aquest poema és una elegia perquè podriem dir que es tracta d'una mena de cant nostàlgic i per la seva estructura, és clar. Així mateix, també podem considerar que es tracta d'una alegoria ja que hi trobem una sèrie de metàfores seguides que pretenen figurar i ocultar el significat del que volen dir en aquell vers o frase.

    10. A quina conclusió arriba el poeta al final del poema?

    La conclusió a la que arriba Verdaguer és que, enfront de la destrucció de l'obra humana, ell apel·la la perennitat renovadora de la natura, l'obra de Déu.

    Cant de gentil

    1. Situa aquest cant en el context de Canigó. Qui és Gentil? Qui és Griselda? Qui és Flordeneu?

    Gentil és el cavaller; Griselda és l'amor antic i Flordeneu: el nou amor

    2. Quin tòpic literari utilitza el poeta en la primera estrofa?

    Verdaguer empra el Tempus fugit: la rapidesa del temps per això desprèn aquesta inseguritat en el poema.

    3. Com aconsegueix el poeta mostrar-nos la inseguretat de Gentil?

    Vers 1-3

    Amor, amor, on me pujares?

    On sou, amics?, on sou, mos pares?

    I jo mateix, digueu-me, on só?

    En aquest cas el poeta es mostra insegur perquè no sap on és.

    4. En quin vers de la segona estrofa hi endevines el tòpic del locus amoenus?

    Vers 10-13

    Més és ací tan dolç lo viure,

    Veient somriure

    Ton ull blavís!

    5. La set de noves vivències per part de Gentil no és poca. Què demana a la parella?

    Li demana que el deixi plorar, ell s'estima a Griselda però en realitat enyora la boira i els paisatges del Canigó tan estimat.

    6. Nota la direcció ascendent que va prenent el cant, talment una volada mística. Quin seria el seu últim objectiu?

    Que el deixi sol, ja que tot i tenir el que vol, reflecteix la solitud dels homes (la seva insatisfacció).

    7. Què constata finalment Gentil?

    Que vol anar al Canigó perquè amb Griselda no està omplert del tot i aquest buit l'omplirà el Canigó.

    8. Comenta l'estrofisme, la mètrica, el ritme i la rima.

    La rima d'aquest poema és consonant i les estrofes estan dividides en sis versos cadascuna; els quatre primers son de vuit síl·labes, o d'art major, mentres que els dos darrers són de quatre síl·labes, o art menor.

    Per una altra part, podem dir que l'esquema mètric és AABCCB

    9. Fixa't en el llenguatge poètic del poema i identifica'n les figures retòriques.

    Vers 1-3: Interrogatives retòriques.

    Vers 7-9: Antítesis.

    Vers 19-20: Hipèrbaton.

    Vers 33-34 Metàfora.

    10.- A part de la funció poètica que és la dominat en tot el text, quines altres funcions lingüístiques hi veus? En quins versos?

    Nosaltres hi veiem la funció emotiva perquè centra l'interès de la comunicació en l' emissor. Són missatges en els que domina el subjectiu, l'emissor exterioritza els seus estats d'ànims, emocions i sentiments. (Vers 33-36)

    A més, en el Cant de Gentil el poeta ens expressa els sentiments que sent per Griselda mitjançant una metàfora.

    Los camillaires

  • Relaciona les dues dites populars de l'inici del text amb el contingut del poema.

  • Aquestes dites populars fan referència a les nenes que apareixen en el poema, ja que aquestes es fan les fortes devant la presència dels cmillaires.

  • Digues quin és el fil argumental d'aquest poema.

  • El poema parla d'unes noies de bona presència que hi ha al poble, i Verdaguer vol deixar clar que cap d'elles és per a ell, perquè es va fer seminarista i no es podia casar, malgrat que reconeix que no sabria quina triar. L'autor descriu el que fan aquestes noies mentres van passant els camillaires amb el vestuari tradicional pel porxo de casa seva. Quan arriben, són convidats per les noies i cadascuna d'elles els hi ofereix alguna cosa diferent. La més gran d'aquestes noies es mostra més esquiva i renuncia definitivament al matrimoni.

  • Estructura cada una de les parts del poema.

  • Plantejament: Del vers 1 fins al vers 27.

    Nus: Del vers 28 fins al 53

    Desenllaç: Del vers 53 fins al darrer vers, el 72.

  • Les “roses” del roseret.

  • Quan Verdaguer parla de les roses es refereix a les noies que contemplava, i heus aquí la primera metàfora que veiem. N'hi quatre i la més esquerpa, com ja hem dit, era la gran que es nega al matrimoni rotundament encara que, a part de reflectir el seu orgull i gelosia, agafa un ram de monja, que és un símbol de renunciar el matrimoni.

  • Destaca-hi els elements folkròrics o costumistes que hi apareixen.

  • A la nostra manera de veure hi trobem com a elements costumistes o folkròrics els camillaires, les barretines vermelles, les calces de vellut i les mantes a l'espatlla.

  • Selecciona locucions i frases fetes que hi trobis pròpies del llenguatge popular.

  • Vers 4: “I a fe que no s'erren pas”

    Vers 12: “La xica no passa dels quinze”

    Vers 58: “I a convidar-les a sarau”

  • Comenta els versos 11 i 12.

  • Sembla com si Verdaguer es lamentés de no poder-se casar amb les noies que està contemplant i llavors veu que no té futur amb elles perquè ell és capellà.

  • En quins versos hi s'endevina el Locus amoenus?

  • Del primer vers i fins al setè vers.

  • Fes un buidat de les figures retòriques més habituals que trobis en el text.

  • Anàfora: V.V. 5-7; 21-22

    Antítesi: V.V. 31-32

    Interrogació retòrica: V.V. 35-36

    Paral·lelisme: V.V. 39-43

    Epítet: V. 39

    Hipérbaton: V.V. 5-10; 65-66

  • Analitza la mètrica, la rima, el ritme i l'estrofisme del poema.

  • Aquest poema té molta musicalitat i ritme i per tant podriem assenyalar que sembla una cançó. Les estrofes són de 25 versos heptasíl·labs. La rima és consonant i l'estructtura és la següent: A B C B C A C D C E A

    Sum vermis

  • Com s'autodefineix i què està disposat a ser el poeta?

  • Verdaguer s'autodefineix com una persona desamparada totalment, malalta, pobra i perduda. Més aviat, tal i com diu ell, es considera com un cuc de terra. Els adjectius i noms que utiliza són bastant més negatius que positius. Alguns exemples serien: vil, polsinera, sepulcre, inútil, escarni, baboia...

  • Què demana a partir del vers 21?

  • Li prega a Déu que faci amb ell el que vulgui.

  • Com t'expliques aquesta situació del poeta? Té alguna explicació bibliogràfica?

  • Creiem que aquesta situació ve donada per la seva personalitat contradictòria, movent-se entre el bé i el mal.

  • Comenta les paradoxes dels versos 37-39.

  • Entr els versos 37 i 39, l'autor afirma que el seu tresor serà la pobresa i que gaudirà amb les penes. Doncs això és un exemple molt contradictori de la vida real on tothom busca el seu major benestar, i per tant, podriem dir que ens trobem davant d'una antítesi.

  • Què et sembla que vol dir el vers 36?

  • Verdaguer en aquest vers deixa clar que vol ser oblidat per totes aquelles coses que ha fet i del que ha sigut ell mateix.

  • En quin vers el poeta manifesta un clar menyspreu pel seu cos?

  • En el vers 43.

  • On apareix la xispa d'esperança en Verdaguer?

  • En els versos 40 al 42, el poeta sembla estar una mica animat i fruit d'això diu que farà tot el millor per ser present al cel quan mori. Així mateix, podem afegir que Verdaguer no té por a la mort ja que s'estima a Déu per damunt de tot i sap que ell el protegirà.

  • Comenta el significat paradoxal dels primers epígrafs de Verdaguer en el poema.

  • És contradictori l'epígraf del principi perquè diu que ni està mort ni està viu.

  • Analitza la mètrica, la versificació i la rima del poema.

  • Els versos són decasíl·labs d'art major; el poema consta de 4 estrofes amb versos lliures. La rima és consonant.

  • Quines figures retòriques hi veus?

  • Hem trobat un paral·lelisme en el versos 12 i 13; un símbol en el vers 16 i una comparació en els versos 11-12, entre d'altres...

    Espines

    1. Analitza la mètrica, la rima i l'estrofisme del poema.

    Aquest poema té els versos de 5 síl.labes amb una rima consonant i l'accentuació sil.làbica li dona un ritme més trencador al poema i, d'alguna manera, se'ns ha fet menys pesada la seva lectura.

    2. Identifica en el text les figures retòriques més rellevants.

    Polisíndeton: V. 6

    Sinestèsia: V. 22

    Personificació: V. 7

    Prosopopeia: V. 25

    Metàfora: V.V. 28-31

    Hipérbaton: V. 3

    Paradoxa: Al darrer tercet

    Al.literació: V.V. 10-12

    3. Analitza els paral.lelismes semàntics i sintàctics que conté el poema.

    Verdaguer empra el paral.lelisme sintàctic: Pronom + Verb (Ella està besant) i Determinant + Nom + Preposició + Verb (Les flors que somriuen). Em el paral.lelisme semàntic empra mots com, per exemple, mort i cadavre.

    4. Fixa't en els temps verbals i comenta el contrast entre el present i el futur.

    Quan Verdaguer usa el present, ho fa perquè es troba narrant uns fets o esdeveniments que giren al voltant seu, al voltant d'una realitat material; en canvi, el futur l'usa per a trobar-se anímicament millor i per això podem dir que l'esperança també hi és present en aquest poema.

    7. Quin vers ens mostra l'acceptació de la voluntat de Déu per part de Maria? Per què es va repetint?

    El vers que demostra aquest esdeveniment és el següent: “Ella està besant l'amorós infant”. Això es va repetint per a donar constància i deixar clar que la verge està molt feliç i contenta per tenir el fill.

    8. Justifica el títol del text.

    Verdaguer vol rendir homenatge a Jesús amb el títol d'aquest poema, ja que quan el van clavar a la creu li posaren una corona d'espines al cap.

    La plana de Vic

    1. Analitza la metrica, el ritme, la rima i l'estrofisme.

    Hi trobem quartets de 13 sil´labes i d'art major amb una estructura ABAB; la rima és consonant.

    2. L'endreça d'aquesta poesia va dirigida a l'Esbart de Vic. Qui és aquest col.lectiu?

    Aquest col.lectiu estava format per un grup de lletraferits vigatans, amics de Verdaguer amb qui celebraven unes trobades poètiques a la font del desmai.

    3. Quan escriu Verdaguer aquest poema? On es trova? Per què?

    Llavors, Verdaguer es troba lluny de Vic i ja es gran quan l'escriu. Els explica als companys de l'Esbart com enyora la seva terra i que li sap molt greu no poder-la observar la primavera que ve.

    4. Estructura el poema referinte a aquests temes:

    Endreça: V.V. 1-9

    Descripció idealitzada del paissatge de Vic: V.V. 9-28

    Descripció paissatge històric: V.V. 29 -48

    Al.lusió a la font del desmai: V.V. 49 - 64

    Retorn a la realitat: V.V. 65- 68

    5. Selecciona alguns versos que explicitin la capacitat descriptiva de Verdaguer. A quin camp semàntic pertanyen?

    Els versos que hem elegit són els V.V. 9-12, per exemple, i el camp semàntic al que fan referència és la natura.

    6. Aquest poema és una Oda, per què?

    Perquè exalta la ciutat de Vic de la mateixa manera que va fer amb la ciutat de Barcelona.

    7. Quins elements del text qualificaries de romàntics?

    Bàsicament, l'enyorança del paissatge del seu paradís ideal i el fet d'expresar les seves pròpies emocions mitjançant la natura.

    8. Detecta en el text exemples de figures retòrriques i de tòpics literaris com ara:

    Metàfora: V. 65

    Comparació: V. 35

    Hipèrbole: V. 45

    Hipèrbaton: V. 4

    Prosopopeia: V. 11

    Interrogació retòrica: V. 26

    Paral.lelisme: V.V. 17 i 19

    Al.literació: V. 2 del fonema /r/

    9. En quins versos d'aquest poema et fan pensar els versos d'antonio Machado? Per què?

    Aquests versos tenen similituds, i una d'elles és que tots dos autors descriuen els paissatges naturals utilitzant les preguntes retòriques.

    Cap al vespre

    1. Analitza la mètrica, la rima i l'estrofisme del poema.

    En aquest poema el versos són lliures com també la rima. L'estructura la podriem classificar com a: A BA C D E A

    2. Quin és el fil argumental del poema?

    Verdaguer es troba enamorat de Roseta i un capvespre es troben contemplant els seus voltants quan el poeta li proposa anar al llit amb ella. Roseta renúncia però ells segueixen feliços contemplant els estels. Malhauradament, la noia mort al cap de pocs díes i l'autor s'enfonsa una mica anímicament i sembla ser que s'havia enamorat i que estimava de valent a Roseta. L'enyorança és un tret característic que es consuma al final del poema.

    3. Estructura el poema en parts.

    Introducció: V.V. 1-16

    Nus: V.V. 17-100

    Desenllaç: V.V. 101-116

    4. Nota la riquesa lèxica del text. A quin camp pertanyen majoritàriament?

    La paraula que més ens ha cridat l'atenció ha estat ganying-ganyan, i pel context hem deduït que significa “i així”. El camp semàntic més destacat altra vegada és la natura.

    5. Quin caràcter aporten els verbs al poema?

    En tractar-se de passat, majoritàriament, els verbs fan pendre un caire d'enyorança i de record per part del poeta.

    6. La naturalesa participa de l'emoció del narrador? És aquest un procediment romàntic?

    La natura provoca un benestar molt gran per part dels individus que apareixen en el text. I, també, la natura fa que hi hagi un clima més íntim i emocionant; en fi, bonic. Per tant, dodem afirmar que aquest és un procediment totalment romàntic.

    7. Quines característiques de la literatura popular hi pots veure.

    La presència de molts elements naturals i, alhora, de sentiments.

    8. Com és vist el passat en el poema?

    Com un record que perdura i perdurarà en Verdaguer per sempre.

    9. Creus que el jove Verdaguer projecta en el poema la seva renúncia amorosa? Per què?

    No, a nosaltres ens ha semblat que una mica sí que li agradava na Roseta i ell ho reconeixia, i per això creiem que, encara que siguis capellà o siguis qui siguis, hom sempre es pot enamorar d'algú.

    Les tres volades

    1. Estructura el poema en tres parts que corresponguin a les volades.

    Introducció: La dolça infantesa d'un minyó que comença a descobrir el món i el lloa.

    Nus: Se'n adona que encara no ho ha descobert tot i s'interesa pel cel i la presència estelar.

    Desenllaç: Ha trobat a Déu més enllà i per ell és el màxim descobriment.

    2. Amb quina premissa d'amor s'adeqüa el poema?

    L'amor mundà correspon a la primera part on comença a descobrir el món; el de la natura pertany a allò relacionat amb els camps, les flors i les petites coses que el fan feliç.

    3. Al llarg del poema es nota una direcció ascendent o descendent? Vers on? Per què?

    Aquest poema el classifiquem com a controversia perquè des d'un punt de vista ascendent, amb el temps aporta més coneixements. Però, des d'un altre punt de vista, ens dóna l'efecte que ha perdut part de la infantesa per endinsar-se en un nou món. En resum, en les primeres estrofes, apareix la inocència infantil mentre que en les darreres, Verdaguer, s'endinsa en nous pensaments.

    4. Què constata el poeta al final del poema?

    El poeta ha arribat al màxim coneixement que és Déu, hi es troba satisfet tant que no pot medir el seu amor vers el cristianisme.

    5. En quin sentit és aquest un poema programàtic?

    En que, a mesura que avançen les accions, Verdaguer mostra visions de futur constantment, d'alguna mena, dóna instruccions cap al futur.

    6. I en quin sentit és autobiogràfic?

    És autobiogràfic en tots els sentits perquè l'autor narra uns fets que tan sols es poden relatar si un mateix els ha viscut i en aquest cas, Verdaguer narra vivències.

    7. Què simbolitzen “les ales”? Tenen alguna relació amb el tòpic? Quina?

    En el poema, les ales simbolitzen que l'autor abandona una etapa per començar-ne una de nova. Tenen relació amb el títol perquè Verdaguer, a mesura que transcorre el poema, se n'adona de nous descobriments i va traspassant etapes.

    8. Identifica el tòpic del paradís perdut?

    El paradís perdut és molt evident en aquest poema ja que destaca l'abandonament de la infantesa i la iniciació d'un nou repte.

    9. Analitza la forma del text i endevina quina figura retòrica conté el vers 15.

    El vers 15 conté la figura retòrica de metàfora i, significa que les flors ja no són prou per a l'autor i ara està interessat per les estrelles.

    Per una altra part podem destacar que no hi ha un estrofisme definit; els versos són lliures de rima i no hi ha un esquema rítmic.

    Bibliografia:

    Per manca de temps no hem pogut visitar la biblioteca, així com la consulta de llibres de literatura que ens haguessin facilitat la feina. És per això que els medis que hem emprat per a fer el treball han estat els següents:

    Enciclopèdia Encarta Multimèdia, www.catalanwritters.com, www.google.com

    Reconeixent-ho, també vam visitar, aquest cop sense èxit:

    www.elrincondelvago.com , www.estudiadmalditos.com

    JACINT VERDAGUER

    Antologia poètica

    Estela Torres i Plaza

    Josep Mª Porté Moreno

    1r. Batx. “A” - 12/06/2002

    26