Població envelliment

Conseqüències. Edats. Natalitat. Guerra Civil. Dèficit. Defuncions

  • Enviado por: Punta De Llapis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Actualment vivim una època que poseeix una estructura de població totalment diferent de l'existent només cent anys enrera. Tant la població espanyola com la de la resta d'Europa, està patint un procés d'envelliment que encara pot fer un gir més espectacular en les estructures socials que ens envolten. En la pràctica que realitzarem, podem observar els passos que ha seguit aquesta transformació, i fer-nos una idea de les conseqüències que pot anar produïnt en les nostres vides.

Així doncs, segons les dades que ens proporcionen els percentatges de la primera taula, trobem que, des de l'any 1900 al 1991, l'estructura d'edats de la població espanyola, sobretot pel que fa als grups que comprenen la població de 0 a 14 anys, i el de més de 65 anys, ha canviat considerablement.

La població de menors de 14 anys i, com a conseqüència, la natalitat, ha baixat d'un 33'5% a un 19'4%, és a dir, ha baixat en un 14'1%. D'altra banda, ha crescut el tant per cent de persones majors de 65 anys en un 8'6%, i també ha augmentat, més lleugerament, el percentatge de persones laboralment actives, en un 5,6%.

Els canvis de l'estructura d'edats són més evidents en els gràfics piramidals: la població de 0 a 14 anys, predominant en el 1900, i 1930, progressivament passa de conformar la base de la piràmide estructural a anar minvant fins a reduïr-se més que els seus grups superiors.

En aquestes piràmides també podem observar l'impacte de la Guerra Civil en la població d'Espanya: s'observa un descens de la natalitat dels anys inmediatament posteriors, i també s'hi pot observar, en la dècada dels 40, un nombre major de població femenina. La conseqüència, però, més significativa fou el dèficit de naixements, que baixaren fins al 16'6 per mil, ja que les defuncions causades per la guerra (que es calculaven en un milió), no varen ser gaires més de 300.000. La recuperació de la natalitat que ve després dels conflictes bèl.lics, no es va poder produïr a Espanya, tot i la política obertament natalista del nou règim, degut a la mala situació econòmica de la postguerra. La recuperació posterior coïncideix amb la ruptura de la política econòmica autàrquica i l'aïllacionisme previs, i també amb l'inici d'una nova etapa de prosperitat, que va provocar un augment de la nupcialitat i, com a conseqüència, de la fecunditat i la natalitat. Tot i això, l'alta tassa de natalitat anterior a la Guerra, no es tornarà a recuperar del tot.

Aquest descens que comença durant i els anys posteriors a la Guerra Civil, viu una lleugera recuperació als anys 60 i 70 (amb el Baby Boom espanyol i les millores polítiques i econòmiques), però després tornarà a minvar i minvar, procés que sembla que seguirà a la devallada.

Com a conseqüència d'aquesta baixa natalitat, i de l'augment de l'esperança de vida de la població, la població envelleix. Cal destacar que l'esperança de vida, del 1900 fins avui dia, s'ha doblat (de 34-36 anys als 73-80 actuals). El recés de la mortalitat a Espanya s'inicia més tard que en altres països desenvolupats. El país deixava el segle XIX amb una forta mortalitat deguda a les guerres, epidèmies, crisis de subsistència...

Però actualment té una posició força favorable en el conjunt de les nacions desenvolupades, amb estructures per edats essencialment més envellides i mortalitats més altes.

D'altra banda, el declivi de la natalitat ve marcat pels índexs de nupcialitat i fecunditat: depenent de l'edat en què es contrau matrimoni, la duració de la fecunditat de la parella serà més o menys llarga, i això, juntament amb factors socials i econòmics com ara l'entrada al món laboral de la dona, reduira el nombre de fills per cada parella.

Segons enquestes realitzades el 1998, els espanyols volen tenir més fills però els ho impedeixen raons econòmiques.

Les principals diferències entre la població masculina i femenina són referents a la longevitat, una diferència que no ha parat de créixer al llarg del segle XX. Bàsicament, trobem que neixen major quantitat d'homes, però pateixen d'una taxa major de mortalitat quan, per contra, les dones tenen major esperança de vida. Ens trobem en una situació similar a la de la resta de nacions de l'Europa occidental. Existeixen diferències de mortalitat, no només entre ambdós sexes, sinó també entre grups ètnics, professions, nivells d'instrucció..., de vegades però relacionades amb la condició masculina o femenina. La sobremortalitat masculina es produeix en totes les edats, però es dispara entre els 15 i els 25 anys. Empitjoren la situació el consum més elevat de tabac, alcohol, desordres alimentaris, i feines de més desgast físic.

Trobem que dels 0 als 14 anys, hi ha un 16,4% de població masculina i un 14,9% de femenina, en el grup de 15 a 65 anys, un 69,7% d'homes i un 66,7% de dones, i de més de 65, un 13,7% d'homes i un 18,4% de dones. Es pot apreciar que hi ha més homes, en concret, 1,06 homes per cada dona i només 0,94 dones per home. La relació de masculinitat és del 106,4. Aquest fenòmen és comú a tota Europa, on, en alguns casos, la diferència encara s'accentua més a favor de les dones.

L'estructura d'edats que s'està perfilant en un futur pròxim de la nostra societat, una societat cada cop més envellida, i que sembla que el seu procés d'envelliment encara ha de continuar, afectarà i afecta molts àmbits de la nostra vida, com ara el laboral: si cada vegada hi ha menys gent en edat activa, que puguin treballar, i cada vegada hi ha més jubilats, aquests potser hauran de retardar l'edat de jubilació ja que sinó no hi haurà prou treballadors per sufragar les pensions de jubilació. D'altra banda, es poden quedar sense feina segons quins sectors, com ara el de l'educació, que veurà com les aules van disminuïnt de nombre d'alumnes, i com molts educadors pot ser que perdin la feina. Aquest envelliment també condicionarà un munt de reformes en els equipaments de les ciutats i de la sanitat, ja que s'hauràn de crear més espais i centres d'atenció a la vellesa, potser acondicionar parts d'alguns hospitals estrictament per funcions geriàtriques.

La societat del futur pot ser una societat de i per la gent gran, una societat que cada com més tindrà menys natalitat i més mortalitat, amb la conseqüent reducció de població que això pot produïr, o amb l'allargament de les vides menys fèrtils de la nostra societat.

BIBLIOGRAFIA

PUYOL, Rafael: La Población, Síntesis, 1988.

NADAL, Jordi: La Población Espanyola, Ariel, 1986.