Plató

Filosofía griega. Pensament platònic. Reminiscència. Coneixement. Dualisme antropològic. Ànima. Topologia celestial

  • Enviado por: Gaxiii
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad

PLATÓ:

-Plató (S. IV AC) va ser el primer gran filòsof de l'etapa clàssica. Època de crisi: guerra a Esparta i Atenes.

-Va ser deixeble de Sòcrates.

-És el primer que tenim llibres i obres senceres. En els seus escrits hi predomina el diàleg, d'aquesta manera ens fa veure l'ensenyament que va rebre de Sòcrates.

-Va rebre influència de l'orfisme: transmigració de les ànimes.

-És el creador de l'escola anomenada: “Acadèmia”. En ella s'estudiava, pagant, matemàtiques, música, astronomia, oratòria etc.

-Plató va passar per tres etapes:

A) Etapa de joventut:

-Predomini de qüestions morals i recerca de definicions.

-Obres: Apologia de Sòcrates, Protàgores, Eutifró.

B) Etapa d'adult:

-Interès per problemes metafísics i epistemològics.

-Obres: El banquet, La república, Fedó, Fedre.

C) Etapa de maduresa:

-Autocrítica les errades de les etapes anteriors

-Obres: Parmènides, Teetet, La carta sèptima.

-Temes que tracta:

1. -Teoria de les idees.

2. -Teoria de la reminiscència.

3. -Teoria del coneixement.

4. -Dualisme antropològic (Teoria tripartita de l'ànima).

5. -Qüestions ètiques i polítiques.

1. -TEORIA DE LES IDEES:

-És la teoria central de Plató, el punt crucial.

-El conjunt d'idees fa la realitat, el coneixement, la veritat. Aquestes són perfectes, mai canvien. No són creades, són eternes, invariables i intangibles.

-Tot el sensible esdevé una opinió, no és l'autèntic coneixement. Tot material és creat, no és etern, és variable i tangible.

-Per això el món, segons, Plató és dual: IDEA + OPINIÓ = MÓN

Idea Material

setter

gos rottweiler

caniche

-El món de les idees és intel.ligible, perfecte, és el de les formes. La forma de coneixement és la ciència, i està lligat amb la idea. Aquest coneixement és el veritable.

-El món sensible és el que participa i imita la idea. Com més participació hi hagi, més perfecte és. La forma de coneixement és l'opinió, estant lligat amb allò sensible.

2. -TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA:

-Fa referència al dualisme platònic, al cos i l'ànima.

-Aquesta teoria va lligada amb l'anterior.

-El cos és natural del món sensible i l'ànima és natural del món de les idees, però baixa al món sensible per estar dins un cos, i així, proporciona el coneixement.

-Cal parlar de la figura del Demiürg. Aquest és un déu ordenador, bo, immutable, intel.ligible, etern etc, com la idea. La funció del Demiürg és la d'ordenar la matèria originària i amorfa a l'espai preexistent segons les idees. Segueix un principi a través del qual dona origen a la realitat sensible.

3. -TEORIA DEL CONEIXEMENT:

-Plató exposa dos tipus de coneixement: l'opinió i la ciència.

-Opinió: Té dos graus, el d'imaginació i el de creença, amb els respectius objectes, les ombres i els objectes. L'instrument utilitzat són els sentits.

-Ciència: Els seus graus amb els objectes són: el coneixement destructiu amb les mates com a objecte, i el coneixement intuïtiu amb les idees com a objecte. L'instrument amb què es basa aquest coneixement és la intel.ligència.

4. -DUALISME ANTROPOLÒGIC:

-Plató creu que l'ànima està dividida en tres parts. Segons la que alimentis, seràs més perfecte o més imperfecte:

A) Concupiscible També la tenen els animals i plantes

És la font de les passions innobles

Plató reclama aquest control

Part de l'ànima més imperfecte

Si l'ésser mor, aquesta part de l'ànima també.

Se situa al ventre (control de les passions).

Correspon a la virtut de la temprança.

En política, correspon a l'artesà, que produeix els aliments.

B) Irascible És la font de les aspiracions nobles (voluntat...)

Pròpia de les persones. És necessari tenir molta voluntat.

És una part que pot morir.

Se situa al pit ja que significa voluntat i valor.

Correspon a la virtut de la fortalesa.

Es compara amb el guerrer que té la funció de defensar.

C) Racional És la part més perfecte, la més humana.

Informal, no mor mai.

Aquesta part coneix les idees.

Es troba al cap (en la intel.ligència).

És com la figura del savi: que governa.

COM ARGUMENTA PLATÓ LA INMORTALITAT DE L'ÀNIMA?

-L'ànima no es pot descompondre perquè és semblant a les idees.

-Degut a la tª de la reminiscència. Conèixer és recordar.

-L'ànima domina sobre el cos. Si fos mortal, els errors no es podrien arreglar.

-L'ànima és important per la successió de contraris (vida-mort-vida).

-L'ànima participa de la idea de vida: això significa que sempre està viva, que és immortal.

5. -QÜESTIONS ÉTIQUES I POLÍTIQUES:

-La tª ètica de Plató diu que hi ha coses bones i dolentes, hi ha el bé i el mal, la justícia i la injustícia etc.

-La idea màxima és el BÉ. L'home l'intenta aconseguir amb la seva actuació. Cal fer referència a l'Eudamonia (les ètiques que busquen el bé).

-Per ser feliç cal: saviesa i plaer (s'aconsegueix quan entres amb contacte amb les idees).

-Sempre fa referència a la col.lectivitat, mai a l'individu; ja que creu que sense grup no hi ha individu. Dona més importància a la societat que a l'individu: “No serem feliços, si la societat no va bé”.

-Ser virtuós vol dir tenir harmonia o bona ordenació entre les parts. Això és, que l'ànima domini el cos; i que dins l'ànima, la racional sigui la que domini les altres. Per Plató hi ha quatre virtuts molt importants:

A) Justícia: ordenar bé les coses i trobar el lloc adequat de cada una.

B) Prudència: regular el conjunt de les accions humanes i posar en ordre els pensaments.

C) Fortalesa: la funció de la qual és fer que l'home pugui trobar explicació al dolor i al patiment.

D) Moderació: el seu objectiu és que els desitjos siguin moderats.

FEDRE:

En aquest diàleg de Plató on hi intervé Fedre i Sòcrates es toquen tres temes: amor, bellesa i ànima. He escollit el tema de l'ànima per fer el comentari:

Plató comença dient per boca de Sòcrates que l'ànima és la cosa més apreciada tant pel que fa als homes com pel que fa als déus (pàg.152). Ell creu que el món prefecte és el de les idees, per tan també creu que l'ànima és perfecte.

NATURALESA I IMMORTALITAT DE L'ÀNIMA:

L'ànima, segons Plató, és immortal, ja que tot el que es mou és immortal. Cal dir, però, que tot allò que deixa de moure's, també deixa de tenir vida. L'única cosa que no deixa de tenir moviment és l'ànima, aquesta, per tant, passa a ser un principi de moviment: mai deixa de tenir moviment i suposa moviment per altres cossos.

Durant aquest discurs, Sòcrates ens fa veure que un principi no pot ser generat, això vol dir que cap principi es pot destruir (en aquí es torna a arribar a la conclusió que l'ànima, al ser un principi, és indestructible). En això consisteix la naturalesa de l'ànima: moure's a ella mateixa i des d'ella mateixa, sense que intervingui cap altre factor.

La funció de l'ànima, doncs, és moure un cos inanimat. Per això es diu que és inanimat i que per ell mateix no té moviment, per què el moviment li ve de l'exterior.

D'aquí ve que l'ésser viu s'anomeni immortal i mortal. L'ésser és format per cos i ànima: l'ànima és la part immortal, la que té moviment per ella mateixa; l'altre part, el cos, és la part mortal ja que quan deixa de tenir el moviment (ànima) generat des de fora, mor.

TIPUS D'ÀNIMA:

Segons la Prescripció d'Adrastea, l'ànima es pot encarnar en nou cossos diferents. Això depèn del comportament moral de l'ànima en la vida anterior. Aquest comportament es refereix en el que l'ànima ha pogut veure en la vida anterior. Només les ànimes que hagin pogut veure alguna de les Idees, es lliurarà d'encarnar-se en un cos fins a la pròxima resolució.

Els nou cossos en els quals l'ànima es va encarnant són:

-La primera es tracta de l'ànima que arriba al semen de l'home. Llavors es considera un amic del saber o de la bellesa.

-Un rei expert en la llei, i fins i tot, en fer la guerra i en saber governar.

-El tercer cos serà el d'un polític, un administrador o un home de negocis.

-Un home amant de l'esforç físic, de l'esport; per exemple un gimnasta.

-El cinquè va destinat a un endeví o un home encaminat als ritus d'iniciació.

-En un home dedicat a la poesia.

-A la setena li correspon un artesà o un camperol.

-Aquí, un home expert en sofisteria o en demagògia.

-Per últim, un tirà.

Després de la primera mort, l'ànima és jutjada. El criteri de judici es basa en la manera que han passat la vida: en la injustícia o, al contrari, han viscut justament. Les ànimes que viuen la vida justament, són elevades al cel, on podran gaudir de menjar i beure. En canvi les ànimes que han passat la vida en la injustícia són castigades i conduïdes en llocs d'expiació, de sofriment. Tant càstig com el premi es compleix durant mil anys, llavors es tornen a encarnar.

Després de la segona vida, que l'ànima s'encarni en un cos animal o humà ve determinat a partir d'un sistema d'elecció i sorteig. Si l'ànima anterior estava en un cos humà, passarà a un cos animal; i viceversa. Però perquè l'ànima pugui fer aquest canvi, abans ha hagut de ser el que serà.

Un cop encarnada, li espera un destí post mortem que depèn de la conducta moral de la vida, ja que passats 10 mil.lenis, totes les ànimes han de tornar d'on han vingut. Es diu al cap de deu mil.lenis perquè fins llavors les ànimes no aconsegueixen les ales.

TOPOLOGIA CELESTIAL:

Primer de tot, cal fer referència a la bogeria de l'Eros. El seu objectiu és elevar a l'home al món de les idees. D'aquesta manera l'ànima recupera les ales, busca la seva pròpia naturalesa.

El poder natural de l'ala consisteix a aixecar cap enlaire tot allò pesant cap on es troben els déus. És a dir, es dirigeixen cap al cel i un cop allà es deixen portar per un moviment circular. Llavors, les que arriben reben aliment i beure. Allà hi arriben les ànimes que han pogut veure coses veritables. Aquestes, restaran sanes i estàlvies, i podran gaudir d'un bon banquet. Les ànimes que no ho hagin pogut veure, perdran les ales i cauran a terra. Per tant, podem dir que hi ha ànimes que intenten enlairar-se i no ho aconsegueixen i d'altres que sí que ho aconsegueixen.

  • Com neixen les ànimes?

Un cop escalfada l'ànima a partir de la bellesa, els punts de germinació es posen tous i la tija de l'ala creix. Això provoca ebullició, coïssor i pessigolleig.

Les ànimes que resten soles, els forats es posen durs i es tanquen impedint el creixement de l'ala. Llavors l'ànima es troba en un estat de dolor degut al germen de l'ala, que pica el forat de sortida. La solució per aquest dolor és la búsqueda de la bellesa. Un cop trobada, el dolor es calma, s'obren les sortides del germen de l'ala, i s'obté un plaer més dolç.

CONFIGURACIÓ DE L'ÀNIMA:

Per explicar-ho, Sòcrates fa una comparació, parlant de cavalls i d'aurigues:

-L'auriga és el que governa els cavalls del carro. Segons l'auriga se sap si l'ànima ha format part d'un cos humà o es tracta d'un déu: l'ànima dels déus es reconeix perquè té la corda noble i disciplinada; en canvi, les altres ànimes en tenen una altra més dolenta, de mala qualitat.

-Els cavalls dels déus són bons i de bones qualitats.

-Els altres són una barreja: Tenim un auriga que condueix un parell de cavalls, un d'aquests és bell i bo; l'altre, en canvi, és el contrari i de qualitat més dolenta. Això significa que no és conduir-los, es fa una feina pesada i desagradable.

Durant el discurs de Fedre i Sòcrates sobre l'ànima, en fan una divisió: la divideixen entres parts, essent dues cavall i essent la tercera en forma d'auriga:

-La primera, és un cavall ben format, amb una bona constitució i un bon físic. Està d'acord en buscar les opinions veritables. És molt estricte amb ell mateix i creu d'immediat les ordres.

-El segon és més bast, li costa més obeir. No té voluntat per rebutjar les delícies afrodisíaques (pàg.173 - 254a). Durant tot l'apartat 254 del llibre, parlen del comportament del cavall “dolent”, atret per les passions. Al final, però, aquest cavall s'acaba tornant bell, bo i compleix amb les ordres donades.

COMENTARI PERSONAL:

En aquest apartat voldria explicar el perquè he triat comentar i ampliar el tema de l'ànima que surt a Fedre: El tema de l'ànima és un tema que trobo interessant i m'agrada parlar, llegir i informar-me sobre “l'ànima de Plató”. Cal dir, també, que els altres dos temes (la bellesa i l'amor) són igual d'interessants.

El llibre m'ha resultat una mica més complicat del que pensava. He hagut de llegir-lo tres vegades per treure'n tot el suc possible. Però, com he dit al principi, m'ha agradat molt i ha estat un d'aquells llibres que quan l'agafes costa deixar-lo. A més, m'ha servit molt per ampliar la teoria que tenia sobre Plató, per a mi, un autor força interessant.

BIBLIOGRAFIA:

-Fedón, Fedro. Plató. El libro de bolsillo. Alianza Editorial (Madrid, 1995).

-Apunts de Plató de 1er de B.A.T.

FITXA TÉCNICA:

-TÍTOL: Fedre

-AUTOR: Plató

-EDITORIAL: El Cangur clàssic. Edicions 62. Barcelona: 1998

-NÚMERO EDICIÓ: Segona edició

INDEX:

-Vida i obra de Plató ...................................................................................................................1-5

-Naturalesa i immortalitat de l'ànima ............................................................................................6

-Tipus d'ànima / Topologia celestial ..........................................................................................7-8

-Configuració de l'ànima ...............................................................................................................9

-Comentari personal ....................................................................................................................10

-Bibliografia / Fitxa tècnica del llibre ..........................................................................................11

1

12