Plantes i aliments transgenics # Alimentos transgénicos

Conservación # Enginyeria genètica molecular. Genoma. Comercializació

  • Enviado por: Fran
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

Plantes i Aliments Transgènics

Plantes transgèniques

L'utilització de plantes transgèniques s'incrementa dia a dia. Alguns experts han arribat a dir que cap a l'any 20005, el 25% de la producció agrícola a Europa serè de plantes transgèniques.

En els programes de “Millora de Plantes” interessa en ocasions incorporar un gen determinat a una varietat per donar-li, per exemple, resistència a un patògen o donar-li certa “puresa”.

El mètode convencional consisteix en realitzar un primer creuament amb un individu que porti el gen desitjat i després, mitjançant un procés continuat de creuaments amb individus amb un genotip original, es poden arribar a obtenir individus amb el genotip original més el gen desitjat. Aquest mètode convencional té diversos inconvenients com son les moltes generacions necessàries i la limitació que suposa un reproducció sexual.

  • L'enginyeria genètica molecular en la millora de plantes.

  • Les tècniques d'enginyeria genètica molecular suposen un mètode alternatiu de incorporació d'un gen desitjat al genoma de una planta, formant així un planta transgènica. No obstant, un vegada introduït el gen els processos de selecció són similars al emprats en el mètode convencional.

    Hi ha diverses maneres d'introduir el gen dins de la planta hoste:

  • Utilitzant l'ADN transmissor del plasmidi Ti de la bactèria Agrobacterium tumefaciens.

  • Introducció de l'ADN en protoplasts (cèl·lules sense paret cel·lular) utilitzant el polietilenglicol o la electroporació.

  • Introduir l'ADN per bombardeig amb microprojectils (biobalística) formats per partícules d'or o tungstè recobertes amb l'ADN del gen desitjat.

  • En qualsevol cas s'indueix la regeneració de la planta adulta a partir dels protoplasts o de les cèl·lules tractades.

    Amb les tècniques anteriors s'han obtingut plantes resistents als virus, a insectes, a herbicides, etc. Per exemple s'han obtingut tomàquets amb gens que allarguen el període de conservació i emmagatzematge evitant la síntesi de la poligalacturonasa que produeix el reblaniment del fruit.

    Per aquests mètodes també s'han obtingut plantes transgèniques per a ser utilitzades com a biorreactors per a produir lípids, hidrats de carboni, polipéptids farmacèutics o enzims industrials.

  • Soja i blat de moro transgènics

  • Per la seva repercussió a Europa, els casos de la soja i el blat de moro transgènics tenen especial interès perquè Europa importa anualment o milions de tones dels Estats Units per un import de d'uns 1.400 milions de dòlars. Espanya, que importa 1,5 tones, es el quart país importador darrera de Japó, Taiwan i Holanda.

    El 2% de la soja produïda a Estats Units és transgènica, de la que un 40% es exportada a Europa. A la soja transgènica, que fou obtinguda per la companyia Monsanto, se li ha transferit un gen que produeix resistència al glifosat, que és el element actiu d'un poderós herbicida que “casualment” també produeix Monsanto.

    Un altre cas semblant és el de blat de moro transgènic produït per Novartis. Aquest blat de moro, a més de ser resistent al glufosinat d'amoni (component actiu de l'herbicida “Basta”), ho és també al “taladre” (Ostrinia nubilabis), un insecte que forada la tija de la planta destruint-la.

    Plantes agrícoles transgèniques en vies de comercialització

    Cultiu

    Companyia o Institució

    Gen/Caràcter

    Primeres ventes

    Cotó

    Calgene

    Monsanto

    Monsanto

    Resistència a Bromoxynil

    Toxina de Bacillus thurigiensis

    Tolerant a Glifosat

    1995

    1996

    1996

    Carbassa

    Asgrow

    Proteïna coberta de virus

    1995

     

    Colza

    Calgene

    Agr Evo

    Mogen

    Monsanto

    PGS

    Laurico

    Tolerant a glufosinat

    Llavor de baix fitat

    Tolerant a glifosat

    Androesterilitat

    Tolerant a glufosinat

    1995

    1995

    1996

    1996

    -

    -

    Lli

    Univ. Saskatchewan

    Tolerant a glifosat

    -

    Blat de moro

    Agr Evo

    Ciba Geigy

    Monsanto

    Northrup-King

    Tolerant a glufosinat

    Toxina de Bacillus thurigiensis

    Toxina de Bacillus thurigiensis

    Toxina de Bacillus thurigiensis

    -

    1997

    1997

    -

    Melò

    Asgrow

    Proteïna coberta de virus

    1996

    Patata

    Monsanto

    AVEBT

    Toxina de Bacillus thurigiensis

    Midó modificat

    1996

    1996

    Soja

    Monsanto

    Tolerant a glifosat

    1996

    Tabac

    Rone-Pouleuc

    Resistència a Bromoxynil

    Proteïna coberta de virus

    -

    1995

    Tomàquet

    Calgene

    Zeneca / Peto Seeds

    DNAP

    Monsanto

    Xina (¿?)

    Poligalacturonasa (maduració)

    Poligalacturonasa (maduració)

    ACC sintetasa

    ACC desaminasa

    Proteïna coberta de virus

    1994

    1995

    1995

    1998

    1995

  • Riscos sanitaris derivats del consum de productes transgènics

  • Des del punt de vista sanitari hi ha el teòric risc de que el gen que dóna resistència als antibiòtics beta-lactámics (ampicilina) passi a les bactèries de l'intestí humà directa o indirectament amb el risc que això suposa (immunitat davant els antibiòtics).

    Un altre aspecte sanitari és el de la aparició d'al·lèrgies per el consum d'aliments transgènics. Per exemple, hi ha un cas en el que les maduixes resistents a les gelades per portar un gen de peix (un peix que viu en aigües àrtiques a molt baixes temperatures), poden produir al·lèrgia a les persones al·lèrgiques al peix.

    4. Riscos ecològics de les plantes transgèniques

    Des del punt de vista ecològic s'ha denunciat la possibilitat de que al crear les varietats resistents a herbicides s'incrementaran notablement l'ús d' aquestes plantes, amb el possibles efectes secundaris negatius de contaminació del sòl i l'aigua que això comporta.

    Per altre part hi ha la possibilitat que una parcel·la sembrada amb plantes transgèniques pugui contaminar amb el seu pol·len a altres parcel·les veïnes no transgèniques del mateix cultiu.

    Riscos potencials que poden implicar les plantes transgèniques

    Efecte directe sobre l'home

    Efecte ambiental

    La proteïna codificada per el transgènic no
    ha de ser tòxica per a l'home

    Dispersió incontrolada de la descendència de la planta transgènica

    Possibles efectes al·lèrgics

    Transferència del transgènic a altres varietats transgèniques o a altres espècies afins

    L'aprovació dels productes transgènics ha de ser analitzada cas per cas

    Inducció de resistència als productes
    ser analitzada cas per cas

    5. Risc científic de productes transgènics

    En general, la ciència ha avançat a cegues en quant al risc, però alerta que:

    • Hi ha que distingir entre el risc de la investigació bàsica i el risc de la aplicació del coneixement adquirit.

    • Hi ha discrepàncies entre la importància objectiva d'un risc i la seva percepció subjectiva:

    o El risc voluntari causa menys temor que el risc imposat. El risc d'origen natural causa menys temor que el d'origen industrial.

    o El risc que produeixen un entorn familiar causa menys temor que el que es produeix en un escenari exòtic.

    o El risc que es difús en el temps o en l'espai causa menys temor que el que es concreta en hora i lloc.

    • No existeix el risc zero:

    • Tota activitat humana comporta un cert risc que ha de ser avaluat en funció dels beneficis que tal activitat reporta.

    • Natural no es sinònim de innocu:

    o Hi ha productes naturals que porten substàncies mutagèniques i cancerígenes (per exemple: pebre negre, bolets comestibles, api, fruits secs, etc.).

    • No tot l'artificial es nociu:

    Cap dels conservats autoritzats arriben a ser tan perillosos com les toxines que poden produir les bactèries i els fongs que el conservant evita.

    Si vols contactar amb l'autor d'aquest treball, envia un e-mail a: fran_chesco@hotmail.com