Planeta Mercurio

Sistema solar. Órbita. Sonda espacial. Sol. Universo. Meteoritos. Tránsito. Atmósfera. Rotación. Traslación

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Introducció


Mercuri es el planeta de sistema solar més proper al sol, i el més menut.Forma part dels anomenats planetes interiors o rocosos , i no té satèl·lits .Es van conèixer més coses de la superfície quan van enviar una sonda planetària(Mariner 10).Antigament es pensava que es període de rotació i translació era el mateix.Pero en 1965 un radar que enviaren a Mercuri indicà als científics que el període de rotació durava 58,7 dies y el de translació 2/3.

Esta fenomen no es casualitat s'anomena ressonància de gir orbitral.Mercuri pasa periodicament per davant del Sol ,fenomen anomenat transit .Antigament es pensava que existia un planeta més proper al Sol anomenat Planeta Vulcano,que rodejava Mercuri.Hui per hui es sap que Vulcano no existeix i la explicació del seu comportament es troba en la Teoria General de la Relativitat(que descriu la acceleració i la gravetat com aspectes diferents de la mateixa realitat,la noció de la curvatura de espaitemps i el principi de covariància.

Característiques orbitrals

Dist. Mitja del Sol

0,387 UA

Radio mitja

57.894.376 km

Excentricitat

0,20563069

Període orbital (sideral)

87d 23,23h

Període orbital (sinòdic)

115,88 dies

Velocitat orbital mitjà

47,8725 km/s

Inclinació

7,004°

Número de satèl·lits

0

Característiques físiques

Diàmetre equatorial

4.879,4 km

Àrea superficial

7,5 × 107 km2

Massa

3,302×1023 kg

Densitat mitja

5,43 g/cm3

Gravetat superficial

3,7 m/s2

Període de rotació

58d 15,5088h

Inclinació axial

Albedo

0,10-0,12

Velocitat de escap

4,25 km/s

Temp. Mitja superf:Dia

623 K

Temp. Mitja superf:Nit

103 K

Temperatura superficial

mín.

mitja

màx.

90 K

440 K

700 K

Característiques atmosfèriques

Presió atmosfèrica

vestigis

Potasi

31,7%

Sodi

24,9%

Oxigen atòmic

9,5%

Argó

7,0%

Heli

5,9%

Oxigen molecular

5,6%

Nitrogen

5,2%

Diòxid de carbono

3,6%

Agua

3,4%

Hidrogen

3,2%

Teories de Mercuri

Mercuri té el contingut més gran en ferro de tot el sistema solar.Hi han varies teories per explicar-ho:

  • La més aceptada pels científics es que mercuri al principi tenia una proporció de silicato metàl·lic,paregut als meteorits i una massa aproximadament 2,25 vegades la massa actual.

  • Mercuri podria haberse format de la nebulosa planetaria originaria del nostre sistema solar antes que l'energia del sol, s'estabilitzara.

  • Al principi el planeta hauria tingut dos vegades la massa actual.La roca supercial s'hauria evaporitzat per les temperatures extremes formant un atmosfera de vapor de roca que després el vent solar s'encarregaria de dispersar per l'espai.

  • Es basa en la nebulosa planetaria causant la resistencia física sobre les partícules del disc del talús continental,el cual va provocar nombroses partícules de matèria lleugera.

  • Estructura interna

  • Mercuri es el planeta mes menut del cuatre interiors que existeixen amb un diàmetre de 4.879Km en l'ecuador i una densitat de 5.430Kg/m3,la segona més gran del sistema solar.

    L'estructura interna de mercuri es divideix en tres parts:

  • Nucli:Ocupa gran part del planeta i esta format per ferro de alta densitat .Es diu que ocupa el 42% del volum total.

  • Mantell:De uns 600Km de gruix .Es creu que la seua formació va ser l'impacte contra ell desfent la major part del mantell i donant com a resultat un mantell mes fi comparat amb el nucli gran.

  • Escorça:Medix de 100 a 200 km d'espesor.Un fet característic de l'escorça son les visibles i nombroses linies escarpades que s'extienden milions de Km de diàmetre.Es va formar quant el mantell i el nucli es refredaren i amb el pas del temps el mantell es solidifica.

      • .Geologia i supercie

    La supeficie de Mercuri presenta nombrosos impactes meteorits.Alguns dels cràters “són recients” i es caracteritzen per la presencia de un pic central. Els cràters més antics van tindre una erosió molt forta degut a cambis de temperatura grans.Mercuri va sofrir un període de bombardeig de meteorits de grans dimensions,a causa de l'absencia de l'atmosfera,per poder desintegrar o frenar moltes d'estes roques.Es formaren conques i depressions amb el magma del planeta,produint superficies planes paregudees als mars.Una caracteristica de Mercuri es que té nombrosos plecs de compresió en les llanures.Hi han dos tipus:

    • Cuenca Caloris:es una cràter d'impacte que forma una depressió de les més grans del sistema solar.Té un diametre de 1550Km,també te grietes estretes i sól pla.

    • Terreny Extrany:Una hipótesis de com es va formar es los ones de xoc generades per l'impacte que provocà Cuenca de Caloris,atravesaren l'esfera planetaria,fracturant la superficie i formant esta serralada.

    3.Atmosfera i Magnetosfera

    Atmosfera

    Contituida per potasi i sodi d'altres elements.La causa de que l'atmosfera siga tan lleuguera es perque Mercuri es un planeta molt menut i amb una gravetat insuficient per retindre durant molt de temps una densitat atmosferica,Esta atmosfera de atoms no estables perd i canvia els elements de varies formes.L'hidregen i l'heli provenen del vent solar.La caiguda radioactiva de elements de Mercuri es un altra font d'heli ,com el sodi i el potasi.El vapor d'aigua prove de impactes de cometes sobre la superficie del planeta.

    Magnetosfera

    L'estudi de l'interació de Mercuri amb el vent solar,va posar en evidencia l'existencia de una magnetosfera al voltant del planeta.L'origen no es conegut,encara que es creu que es va formar per una corrent electrica intuida a les capes exteriors de l'atmosfera per el moviment de linies del camp magnetic interplanetari que gira per la rotació del Sol.La causa del camp magnetic podria ser un nucli del planeta fundit.

    4.Orbitra y Rotació

    L'orbitra de Mercuri es la més excentrica dels planetes majors,amb la distancia del planeta al Sol entre 46 milions i 70 milions de Km.Tarda en fer una translació completa 88 dies terrestres.I té una inclinació de només 0,01º(graus sexagesimals)unes 300 vegades menys que Júpiter.D'aquetsa manera un observador en l'ecuador de Mercuri en migdia normal mai voria el sol més de 0,01º al nord i al sud del zenit.

    Amanecer doble

    Este fenomen on el Sol ix ,espera i s'amaga de nou per on a ixiti despres torna a eixir per cdontinuar el seu recorregut pel cel,sols ocorre en alguns punts de la superficie.Per aixo, cada vegada que el Sol s'observa desde un altre planeta pareix que es pare en el cel i realitze un moviment de giratori,aço ocurreix perque la velocitat angular orbitral de Mercuri iguala la velocitat angular rotatoria.Per aixo s'explica este moviment aparentment atraçat del Sol.

    Avanç del periheli

    L'avanç del periheli de Mercuri es va notar en el segle XIX per la lenta presició de l'orbitra del planeta alrededor del Sol.Aleshores concluiren que un altre planeta era l'autor de les revolucions orbitrals.Algo paregut al que es pasaba amb Neptú i Urà.L'efecte es molt menut:l'efecte de dita relativitat en l'avanç del periheli mercurià,se n'ix del normal en una mida de 42,98 acosegons per segle.I necessita 12 milions de orbitres per fer un torn complet.

    Resonancia orbitral

    Fa molt d'anys es pensaba que Mercuri miraba sempre el Sol de manera sincronica,com heu fa la Lluna.No va ser asta 1965 quant es descobri la resonancia orbitral,girant tres voltes per cada dos anys.Laraó perque els astronoms pensaven que Mercuri sempre esta en la millor posició per observar-lo,sempre mostrava la mateixa cara.Un dia solar en Mercuri son 176 dies zterretres.Un dia sidial 58,7 dies terrestres.L'exentricitat de Mercuri varia caoticasment desde 0 fins a0,47 en milions d'anys.