Pis d'estudiants; Rafael Vallbona

Literatura infantil en catalàn. Novel-la juvenil. Personatges. Resum. Vocabulari. Crítica i interpretació

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

FITXA DEL LLIBRE:

Autor: Rafael Vallbona

Títol: Pis d'estudiants

Editorial: Columna Jove

Any: 1993

Edició: Vuitena edició: desembre 2000

Ciutat: Barcelona

MAPA DE CATALUNYA:

'Pis d\'estudiants; Rafael Vallbona'

Alentorn: Joan Girona: Manel

Tarragona: Carles Vilanova i la Geltrú: Elisenda

DESCRIPCIÓ DE PERSONATGES NARRADORS:

Joan: És un típic noi de poble que ve a estudiar a la ciutat, en un principi anava força perdut, i mentre passava el temps ell s'anava adaptant a la ciutat i la universitat. Aconsegueix trobar pis i uns pocs amics que li faran suport durant tota l'obra. Quan s'atura el calendari escolar marxa de vacances al seu poble per retrobar-se amb la seva família i passar unes vacances amb tots els seus amics i familiars de tota la vida.

Manel: És un noi més urbà, es busca la vida com pot però sempre s'acaba sortint amb la seva. Troba pis al mateix moment que en Joan ja que anaven junts, mantindrà una relació un tant estreta amb el Carles però això no l'atura a seguir i en un punt de l'obra aconsegueixen fer les paus. El Manel en tot moment va trobar el suport del Joan i se'l va emportar al seu poble per que no enyorés la família.

Carles: És el típic noi que te diners i que li ho donen tot fet, no té una preocupació molt gran per els demés, tant sols per l'Elisenda que li té un cert apressi sentimental. Els estudis d'advocat no li convencen gaire, i en un començament gairebé no aprova, però a partir del segon i tercer trimestre sobretot es posa les piles i treballa molt, i s'acaba traient els estudis del primer any.

Elisenda: És una noia un cert hippy però sembla ser molt bona noia i aplicada. Troba força amistat amb tots, amb el Carles i el Manel té una relació molt bona però degut a l'enfrontament entre tots dos la seva relació s'anava refredant i no va ser fins les vacances de Setmana Santa quan tots dos es van reconciliar i van trobar de nou una bona amistat entre tots. L'Elisenda tenia força preocupació per tot el que li passava al seu entorn.

Ignasi: Amic i company de facultat d'en Manel, no ens explica gaire les seves característiques, però per el que es pot deduir sembla un bon noi i li agrada força la marxa i sortir amb els amics a prendre alguna cosa.

Rosa: Pertanyia al grup d'amics del Manel, tot el grup sortia de bars i es trobaven per prendre unes cerveses i fer activitats.

Jordi: Amic del Manel, va ajudar al Manel i la seva colla a sortir-se'n d'uns garrepes, va muntar un estratagema per fer escampar els brètols i així van aconseguir ser els herois de la facultat.

Teresa: Millor amiga d'en Joan, entra en un paper essencial en la història on en Joan li envia cartes per demanar-li consell i ajudar-lo, i així fer-lo sortir endavant per que estudiï i canviï de personalitat i forma de viure.

NARRADOR:

El narrador o millor dit els narradors puc dur que són narradors protagonistes, ja que narren i en tot moment intervenen en la història.

RESUM:

En Joan és un noi de poble, d' Alentorn, va a estudiar periodisme a la UAB que es troba a Bellaterra. El Manel és de Girona i també estudiava periodisme a la UAB, en Joan i en Manel es van conèixer a l'aparcament de la universitat degut a que el Manel volia baixar a Barcelona, en aquest transcurs es fan amics i més tard truquen al Carles que tenia un pis on llogava habitacions, el Carles va acceptar a tots dos al pis amb unes condicions irrevocables.

L'Elisenda també estudiava a Barcelona i era de Vilanova i la Geltrú, anava i venia de la ciutat al poble i estava al pis quan venia a la ciutat.

1r Trimestre:

Durant el primer trimestre tots anaven una mica perduts, en Joan no s'adaptava bé ni a la ciutat ni a la facultat, en Manel li costava agafar el ritme, l'Elisenda anava atrafegada i en Carles no estava gaire interessat per la matèria. Durant els primers dies el Manel va fer alguns amics i en una sortida a prendre alguna cosa els va fer pujar al pis, cosa que era prohibida, i es van muntar una petita gresca, en arribar el Carles va haver-hi enrenou i la festa es va acabar. L'Elisenda bona amiga del Carles i del Manel es va preocupar per que fessin les paus, però va ser una pau simbòlica i no va servir de res. En Joan mentrestant va fer un parell d'amics l'Ignasi i el Biel, mentre ell seguia enyorant-se del poble anava escrivint cartes a la Teresa, la seva millor amiga del poble.

Quan ja s'acostaven les vacances de Nadal tots estaven impacients per marxar amb les seves famílies, tots menys el Manel que no en tenia pas de família, però el Joan en un acte de solidaritat si va oferir al Manel de marxar amb ell a Alentorn, en Manel després de rumiar una estona va confirmar la seva marxada amb el Joan. Llavors tots van marxar als seus respectius pobles, en Joan i el Manel cap a Alentorn, l'Elisenda cap a Vilanova i el Carles cap a Tarragona.

2n Trimestre:

Tots havien passat unes fantàstiques vacances de Nadal, però ara tornaven a Barcelona per seguir estudiant i acabar el primer any d'estudi. El Carles s'havia de posar les piles si volia acabar traient-se el curs, però en una enrabiada tot sortint de la facultat va patir un accident de cotxe, el van ingressar a l'Hospital Clínic, l'Elisenda i en Joan es van preocupar molt per la seva salut i estat, de seguida el Joan el va baixar a Tarragona per recuperar-se, però havia d'anar pensant en els estudis i treballs pendents i també en la situació del pis i la seva relació amb el Manel. Després D'aquest ensurt, en va venir un altre, el Manel i la seva colla es van torbar un camell pel carrer i ells al no voler comprar cap substància de droga van passar del noi, però el camell es va encarar contra ells i els va buscar brega. Un mes i mig més tard el Jordi i el Santi van trobar una solució al problema, amb l'ajut dels esportistes de la universitat i la intervenció d'un periodista de “El Periódico” podien arribar a fer callar aquells brètols. Dons així es va fer, es va dur a terme el pla i mentre estaven prenen unes cerveses a un bar se'ls van acostar els brètols, van sortir al carrer i els universitaris van saber plantar cara al grup de sis persones que els estaven amenaçant, tot allò va acabar amb la intervenció de la policia i l'endemà va sortir publicat un article referent a això.

Després de tots aquells enrenous ja es va acabar el trimestre i com al Nadal tothom se'n va anar a fer les vacances de Setmana Santa als seus respectius pobles, era evident que el Manel marxés amb en Joan, és clar.

3r Trimestre

L'Elisenda tenia dues tasques a fer, quan va acabar el seu treball de la facultat, va anar a fer l'altre feina, va marxar cap a casa del Carles, a Tarragona, allí va fer reflexionar a el Carles i també li va explicar que el Manel l'any vinent no podria estudiar més ja que el seu oncle no li paga més els estudis i també li havien denegat la beca; al final van passar una bona estona.

Durant les vacances el Joan, el Manel i l'Elisenda van quedar de trobar-se un dia a Vilanova, hi van quedar, es van trobar i l'Elisenda els tenia preparada una grata sorpresa, va venir el Carles, a en Manel no li va fer ni poca de gràcia, però quan es van saludar, el Carles després de les seves llargues reflexions va fer les paus amb el Manel, li va demanar perdó i també li va dir que era un bon noi i que es va enfadar per no res, el Manel es va sentir commogut i acollit per aquelles paraules i tots dos es van fer una abraçada d'amistat.

Quan tots quatre van tornar per afrontar el que restava de curs es van haver de posar les piles, i així ho van fer, el Carles estudiava el triple que ningú altre, el Manel amb els apunts que li passava en Joan i els treballs que feia ja en tenia prou i en Joan i l'Elisenda aprovaven amb ganes i dedicació totes les assignatures, així va acabar el curs tots havien aprovat, amb l'excepció del Carles que havia suspès un crèdit però amb un sol treball senzill ja aprovaria.

Bé, doncs, tots plegats van invitar a una quantitat important de gent i van celebrar una festassa enorme, el Manel va comunicar a la gent que seguia estudiant a Barcelona i així va acabar el curs, al cap i a la fi va acabar tot molt bé i tothom era feliç.

VOCABULARI:

Clàusor: Seient.

Fet un trinxa: anar amb roba trencada, mal vestit, de manera desordenada.

Ferrenya: De complexió, posat, caràcter, etc., forts, robusts.

Esclafir : esclafir de riure (o plorar) Riure o plorar molt fort, d'una manera sorollosa.

Grenyut: Que porta grenyes, que va despentinat.

Truc: fer un truc. Telefonar.

Pel cap baix: Almenys, si no més.

Anem a pams: anar poc a poc, a passos.

Brandar: Caminar balancejant-se, gronxant-se.

Posar ordre al galliner: posar ordre a un lloc en concret, un lloc desendreçat.

Quequejar: Parlar amb quequesa. Envejar.

Tocar el dos: Marxar ràpidament.

Que et bombin: Despreciar a una persona, no voler saber res d'alguna persona.

De cua d'ull: Va veure una mica.

Ple de: Que no cap res més.

Esquitxar: Es veien.

Cridar com un verdulaire: Cridar molt o molt fort.

Cumbaià: Estil de vestir.

Posar com una moto: Enfadar-se molt, estar molt alterat.

Paio: Noi

Esmaperdut: Que no saps on estàs ni que fas.

Cinèfils: Aficionats al cinema.

Cigaló: Beguda que consisteix en cafè al qual ha estat afegit un raig delicor o, especialment, de conyac.

Birres: Cerveses.

Apalancats: Acoplats, estar en un lloc que no es teu per molta estona.

Organitzar un Cristo: Fer alguna cosa ben grossa que estigui malament.

Pòtol: Ser un bleda.

Haver-hi marro: Haver-hi alguna cosa interessant o curiosa.

Sarau: Gresca, festa.

Ensopiment: Estar endormiscat.

Encarcarar: Perdre la flexibilitat.

Espectral: Amb forma d'espectre.

Penca: Tenir barra, atreviment desvergonyit.

Neura urbana: Pensament de la ciutat.

De quin pal anava: Que es el que volia.

Podrir-se el tema: Que el problema vagi a més.

Estar de morros: Estar enfadat.

Fugisser: Que passa ràpidament

Pirar: Marxar.

Ja pagues: Es demostra.

Perdre bous i esquelles: Ho perdia tot.

Partir peres: Deixar-ho córrer.

Foteses: Coses de poca importància.

Figues d'un altre paner: Molt difícils.

S'escaldessin: S'enfadessin.

Etzit: Amagat.

Brogit: Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d'aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge.

Murri: Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol.

Escapolir-me: Deixar a algú amb el qui estàs sense que se n'adoni.

Apologia: Discurs, escrit, justificatiu en defensa o en lloança d'alguna persona o d'alguna cosa.

Ull viu: Atent.

Empès: Tancat incompletament, sense clau ni pestell; ajustat.

Esperonat: Esperó, estímul.

Calfred: Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d'algunes indisposicions i algunes malalties, esgarrifança.

Cretinisme: Llatí

Caretos: Cares rares.

Patètic: Emocions penoses intenses.

Revetlla: Festa popular amb balls al carrer, barraques de fira i d'altres jocs que es desenvolupa les nits que precedeixen certes festes.

Roda el món i torna al Born: Que dona mil voltes i torna al punt de sortida.

Claustrofòbica: Por als espais tancats.

Letal: Mortal

Mensaca: Tipus de raça.

A cor què vols: Molt, amb ganes.

L'havia vessada: M'havia equivocat.

Pudir: Fer pudor.

Tan panxo: Tan tranquil.

Xirucaire: Tonta, estúpida.

Escampar la boira: Marxar d'algun lloc.

Llambregada: Fer un cop d'ull ací i allà.

Melic: Al centre.

Macarrons: El qui viu a costa d'una dona prostituïda, arlot.

Embolicar la troca: Fer malament una cosa.

No gosaven dir ni fava: No podien dir res.

Ferreny: Brusc, fort.

Baf: Vapor, gas.

Forrellats: Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s'encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura.

Baldes: Peça de fusta, de ferro, etc., que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc.

Me'n feia creus: No m'ho creia.

Ens posem a tota metxa: Amb totes les ganes.

Desballestament: Desfer una nau, un vehicle... per tal de utilitzar els materials.

Erm: Inhabilitat.

Espectral: Solitari.

Urbanita: Persona de ciutat.

Recalcitrant: Que es resisteix a obeir.

Quin fila feia: Mala presencia.

Pixatinters: Dependent d'escriptori o empleat d'un despatx.

Deixondiment: Fer despertar a algú d'un estat de indolència o de peresa.

Plorar com una magdalena: Plorar molt.

Ser un bleda: Ser tonto.

Secall: Dit d'una persona molt seca.

Anar a les palpentes: Amb els ulls entre oberts.

Fer el mec: Fer el tonto.

Fer dentetes: Fer que algú tingui gelosia.

Milhomes: Home, especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d'intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.

S'escapoleix: Deixar a las persones amb las que estàs sense que se n'adonin.

Beure oli: Passar-ho malament.

Escamot: Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.

Brega: Baralla, combat.

Els van allisar de valent: Els van pegar molt.

Sense miraments: Sense contemplacions.

De mitja pela: De segona línia, sense categoria.

Estadants: Inquilí, llogater.

Escorxadors: Persona que escorxa animals, arbres, etc.

A tota vela: A corre cuita.

Guillat: Curt d'enteniment, ximple, boig.

Es va quedar de pasta de moniato: Es va quedar bocabadat.

Tustar: Colpejar, pegar.

Encaixada: donar-se o estrènyer-se la mà dues persones.

Estar grillat: Estar boig.

Guirigall: Disbauxa.

Pul·lulava: Queixava.

No les tenia totes: No estava segur.

Fer el ganso: Ser un mandrós.

Engegar-ho tot a rodar: Abandonar.

Estar en capella: Estar molt ben vist.

Fer el pagès: Ser penós, fer el ridícul.