Persona jurídica

Personalitat. Capacitat. Responsabilitat. Domicili. Veïnatge civil. Associació. Fundació. Legislació desvinculadora. Fundacions

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

Tema 20.- La persona jurídica.

  • L'Atribució de la personalitat: els diversos sistemes. Capacitat i responsabilitat de la persona jurídica. Domicili i veïnatge civil.

  • La persona jurídica és una organització humana encaminada a la consecució d'un fi, a la que el dret accepta com a membre de la comunitat, atorgant-li capacitat jurídica.

    Els elements d'una persona jurídica són els següents:

    1) Un substrat organitzatiu. Es a dir, alguna cosa física, capital...

    2) Quan aquest substrat organitzatiu compleix unes normes exigides per la llei, com a conseqüència li són reconeguts drets i obligacions pròpies i diferents dels de les persones físiques que els composen.

    3) Això dona lloc a una nova persona diferent (subjecte de drets)

    Les classes de persones jurídiques són: (art. 35 CC)

    • Atenent a l'origen:

    · Persones jurídiques públiques: Constituïdes per l'estat.

    · Persones jurídiques privades: Constituïdes per la voluntat dels ciutadans.

    • Atenent a la finalitat:

    · Persones jurídiques d'interès públic: Per beneficiar a tota la col·lectivitat. (Corporacions, Associacions i Fundacions)

    · Persones jurídiques d'interès particular: Persequeixen un fi lucratiu per beneficiar als seus particulars. (Societats)

    - Atenent a l'estructura interna:

    · Persones jurídiques que tenen com a base l'universalitat de les persones. (Corporacions, Associacions i Societats).

    · Persones jurídiques que tenen com a base l'universalitat dels bens. (Fundacions)

    La diferència entre associacions i societats es basa en la seva finalitat ja que les societats tenen ànim de lucre i són d'interès general, mentre que les associacions no tenen ànim de lucre i són d'interès particular.

    La persona jurídica és independent i te drets i obligacions, així, es reparteixen les responsabilitats. Existeix també el frau de llei i l'abús de la personalitat jurídica perquè extrauen finalitats per les quals la llei no les ha creat. Per això, la resposta és l'aixecament del vel.

    Atribució de personalitat a la persona jurídica: Quan parlem de personalitat de las persones jurídiques estem distingint la capacitat jurídica de la capacitat d'obrar. Segons el tipus de persona jurídica que sigui serà la pròpia norma la que la regeixi i la que ens dirà els requisits que es necessiten perquè es constitueixi una persona jurídica. Per constituir una associació n'hi ha prou amb el simple consentiment de les parts mentre que per constituir una societat anònima s'ha d'anar al Registre Mercantil, al notari..

    L'Existència de la persona jurídica dependrà en particular del que digui la seva respectiva norma.

    El C.C a efectes de determinar quan existeix la persona jurídica, diu en el seu Art. 35 que la personalitat de les corporacions, associacions i fundacions començarà en aquell instant en que conforme al dret queden vàlidament constituïdes. Això ve matisat a l'Art. 37 del C.C i així aquest diu que la capacitat jurídica de les corporacions es regirà per la llei que les hagi creat o reconegut. Les associacions quedaran constituïdes quan ho determinin els seus Estatuts i la fundació existeix quan les seves regles de constitució siguin aprovades administrativament.

    Un cop reconeguda la capacitat jurídica, el següent pas és saber fins on arriba la capacitat d'obrar. La persona jurídica te capacitat d'obrar des de el moment que te capacitat jurídica, així l'Art. 38 del C.C diu que com la persona jurídica te capacitat d'obrar pot posseir i adquirir bens de tota classe. En següent lloc, i segons l'Art. 38, pot contraure obligacions i exercitar accions civils i/o criminals de qualsevol classe.

    La doctrina moderna es planteja si els drets de la personalitat poden ser drets que corresponen o no a la persona jurídica. Realment, si que tenen els mateixos drets que la personalitat. En matèria de drets de família les persones jurídiques estan més restringides, però excepcionalment, determinades fundacions poden exercir els drets de tutela o adopció.

    En quant a l'extinció de la persona jurídica, pot donar-se quan:

    • Transcorri el plaç pel qual va ser constituïda.

    • Finalitzen els fins pels que va ser constituïda.

    • Una resolució judicial va declarar l'existència d'aquesta.

    • Amb els mitjans dels que disposa la persona jurídica no es poden complir els fins pels que està proposta.

    • Les lleis, estatuts o regles de constitució ho disposin expressament.

    Un cop extingida es destinaran els seus bens a la finalitat que determinin les lleis, els estatuts o regles de constitució. Si no diu res, aquest patrimoni es destinarà a finalitats anàlogues a l'objecte de la societat, en interès de la província, l'ajuntament o el municipi.

    La CAPACITAT DE LA PERSONA JURÍDICA.

    La capacitat personal consta de: denominació, domicili, veïnatge civil i nacionalitat, protecció dels drets honorífics, fusió...

    La capacitat patrimonial (art. 38 Cc) es classifica en drets (de propietats i altres contrates reals, i obligacions) i en responsabilitats (contractual i extracontractual).

    Dels seus drets, destacarem el de la propietat i altres drets reals com l'usdefruit. I de les seves obligacions destacar que tenim dos tipus: les contractuals (deutor i acreedor) i les extracontractuals.

    La responsabilitat de la persona jurídica pot ser extracontractual (plena), contractual i penal, es a dir, que es sanciona una activitat lesiva per la societat. D'aquesta responen els que estan darrera de la persona jurídica mitjançant sancions... És l'ent pensant qui respon.

    La capacitat processal és plena. Aquesta consisteix en la capacitat d'actuar en un judici (art. 38 CC) i ha de ser plena.

    Dins trobem el dret de successions, es a dir, que podrà establir el que passarà amb els seus bens, però no atorgar testament. També poden ser nomenats hereus.

    Tots els aspectes menys el veïnatge són aplicables a la persona jurídica, ja que el veïnatge és un factor que correspon a la figura històrica del país present.

    Pel que fa a la sumissió a una determinada legislació, la idea de veïnatge no és concevible, però si que hi ha certa vinculació mitjançant la localització de la seva activitat, on quedarà sotmessa a la legalitat del territori, però mai es pot dir que és determinant d'un veïnatge civil.

    Podríem dir el mateix de la nacionalitat, podem parlar de que tenen certa sumissióa la legislació depenent de la nació on estiguin.

  • L'associació: concepte i classes.

  • Les associacions en general són aquella agrupació humana i voluntària d'aquelles persones que posen els seus esforços en comú per a la consecució d'un fi determinat.

    Dins d'aquest conjunt, englobarem segons l'art. 35 i 36 del CC a aquelles associacions que persegueixen un interès general, per tant un interès no lucratiu com aquelles associacions que si que persegueixen un fi lucratiu que tal i com diu l'art. 36 del CC es regiran per altres normes com són les lleis mercantils.

  • Règim jurídic de les associacions.

  • El règim jurídic de les associacions es complex i divers. És complex per que existeix una legislació administrativa, central, autonòmica, civil.. i un reconeixement constitucional.

    A l'any 1964 es crea la llei Anti Associacions. Més que regular el fenomen associatiu el que volia era controlar des de el govern qualsevol reunió clandestina. Actualment l'Art. 22 de la constitució diu que es reconeix el dret d'associacions i afegeix que aquelles associacions que persegueixen finalitats o actes delictuals són il·legals i també diu que s'han d'inscriure en el Registre D'Associacions a sols efectes de publicitat, que es dissol una associació únicament amb una resolució judicial i també afegeix que prohibeix les associacions secretes i paramilitars.

    Pel que fa a Catalunya, el 18 de Juny de 1997 es va promulgar la Llei d'associacions que de manera molt correcta i posada al dia regula el fenomen associatiu, i l'exposició de motius diu que el Parlament Català regula aquest fenomen per que la llei de 1964 és obsoleta i per que s'ha d'entendre derogada per la Constitució i fins que no es promulgui una llei Orgànica el Parlament de Catalunya es veu obligat a legislar el fenomen associatiu. Amb aquesta llei es pretén crear un marc general que reguli aquest fet i afegeix l'exposició de motius que Catalunya te competència exclusiva en associacions. La llei Catalana de 1997 ha estat objecte d'un recurs de constitucionalitat.

    Contingut de les associacions:

    A l'Element personal destaquen els associats com a element base. Són aquelles persones que de forma voluntària s'uneixen per una finalitat lícita, comuna a tots els associats i sense ànim de lucre, i determinada. En quan a l'administració dels associats seran els estatuts de l'associació els que determinaran les condicions necessàries per formar part de l'associació.

    Els requisits són: la pluralitat de membres. Es necessiten 2 a l'estatal, i 3 en el català, com a mínim. A més, també es necessita la voluntat de crear-la.

    Com a òrgans d'associació, en primer lloc hi ha l'Assemblea General que és l'òrgan sobirà i està formada per tots els associats i te l'obligació de reunir-se com a mínim un cop a l'any per debatre els pressupostos, i la pròpia assemblea és la que elegeix el seu president. Te capacitat decisòria plena, encara que les decisions es prenguin de manera conjunta i per majories, són els estatuts qui estableixen el tipus de majoria en cada cas. El seu funcionament és de caràcter extraordinari.

    Després està la Junta Directiva (formada per un president + secretari + administrador + tresorer) a la que li corresponen la gestió i representació de l'associació.

    Els acords de l'Assemblea general es voten per majoria i només poden ser suspesos per l'autoritat judicial a diferencia de la llei de 1964 que suspenia les assembles generals mitjançant autoritats governatives. El fonament de les associacions a diferencia de la llei de 1964 no ha de notificar la data de reunió ni necessita la presència d'un governador.

    Pel que fa als elements formals s'ha de distingir l'acta fundacional i els estatuts de la fundació. L'Acta fundacional no és una altra cosa que la plasmació en document de l'acord dels associats de constituir l'associació. L'Acta fundacional no te per que constar en Escriptura Pública, però ha de ser escrita.

    Els estatuts de la fundació són aquelles normes per les quals s'autorregula la fundació i han d'incloure:

    • La denominació de l'associació i no pot ser genèrica ni pot ser la mateixa que una altra ja existent.

    • On te la seu social l'associació.

    • L'Àmbit territorial on actua.

    • Els requisits necessaris per ser soci.

    • Qui formen els òrgans rectors.

    • Quins són els drets i obligacions dels associats.

    • La composició del patrimoni i el destí del mateix en cas que l'associació es dissolgui.

    La inscripció de les associacions segons la CE (Art. 22) diu que hauran de realitzar-se a sols efectes de publicitat. El Tribunal Suprem te declarat que la inscripció en el Registre d'Associacions no és obligatori per l'existència de l'associació, en canvi si ho és a la llei Catalana si s'aporten immoble, ajudes públiques.. (inscripció en escriptura pública)

    EL Tribunal Suprem te declarat que n'hi ha prou amb el simple acord dels associats de la forma que sigui perquè l'associació existeixi però no obstant això la seguretat jurídica de l'associació recomana (no exigeix) la seva inscripció en un registre d'associacions (inscripció que no és constitutiva perquè l'associació ja existeix) perquè només mitjançant aquesta inscripció en un registre públic es tindrà una certesa de que aquesta associació existeix.

    La inscripció, entre altres efectes, separa el patrimoni dels associats del patrimoni de l'associació.

    Es important també, destacar que existeix el dret a no associar - se a res (art. 22 CC)

    L'extinció. L'associació acaba amb la voluntat dels associats. El art. 39 CC i el seu estatut corresponent estableixen les causes per extingir les associacions. Es porta a terme un procés de liquidació, i mai el capital es pot repartir entre els associats (art. 39 CC).

  • La fundació: relació amb la legislació desvinculadora. Les fundacions a la Constitució: l'interès general.

  • Les fundacions són aquella persona jurídica que neix quan una persona física o jurídica a la que anomenarem fundador destina mitjans patrimonials adequats i suficients d'una manera permanent i estable per una finalitat duradora d'interès públic i general.

    La fundació és el conjunt de bens adscrits a un fi. Els requisits d'aquesta són:

  • La dotació és el que anomenem patrimoni, es dota a la fundació per realitzar els seus actes.

  • La finalitat. Ja no són interessos particulars, ha de ser d'interès general. També un fi altruista perquè n'hi ha prou que algú hagi decidit que això es destini a allò. I també és impersonal, es a dir, que el benefici no ha d'estar destinat a determinades persones.

  • El compliment de las formalitats de constitució i organització establertes per la llei. Aquestes formalitats són:

  • - Expressió de voluntat d'una o varies persones

    - Una carta fundacional. Estructura distinta al acta perquè pot atorgar-la un o varis, i inter vivos o mortis causa.

  • Constitució i règim jurídic de la fundació. El protectorat.

  • Les lleis fundacionals estan constituïdes elements personals i elements formals.

    En quant als elements personals distingim al fundador que és aquella persona jurídica o física que destina en vida (actes inter vius) o per després de la seva mort (actes mortis causa) mitjans patrimonials per a la consecució d'un fi d'interès general.

    Un cop constituïda la fundació, l'òrgan de govern i gestió de la fundació s'anomena patronat que és aquell conjunt d'individus designats pel fundador la funció dels quals és la representació, l'administració, la gestió de la fundació i, en definitiva, tenen el deure inexcusable de que la voluntat del fundador es compleixi i de que la fundació compleix els seus fins d'interès general.

    Juntament amb el patronat parlem del protectorat que és aquella funció tutelar controladora per part de l'administració, ja sigui central o autonòmica, i te per finalitat velar i controlar que el patronat compleixi la voluntat del fundador.

    Pel que fa als elements formals a diferencia de les associacions les fundacions i el seu acte de constitució si que s'han de formalitzar de manera solemne. Es a dir, com hem dit la fundació pot constituir-se per actes intervius o per actes mortis causa però s'ha de fer en Escriptura Pública, però es que a més la fundació haurà de inscriure's constitutivament en un Registre de Fundacions.

    Pel que fa referència a l'escriptura pública, aquesta haurà de contenir antre altres, les

    següents circumstàncies:

    • La denominació de la fundació.

    • L'Objecte d'interès general de la fundació.

    • Els beneficiaris de la fundació (aquests sempre són indeterminats)

    • L'Acte dotacional (que són els bens que s'aporten per la constitució de la fundació)

    • El patronat de la fundació i els subjectes que l'integren.

  • La fundació i l'activitat econòmica.

  • Atenent a la finalitat de la fundació tradicionalment s'han distingit diverses classes de fundacions. Així, entre d'altres hi ha:

    • Les fundacions beneficiaries: que són un conjunt de bens destinats a satisfer necessitats físiques de l'home.

    • Les fundacions culturals: que són un conjunt de bens destinats a la consecució de fins docents, investigació científica o qualsevol altre activitat cultural.

    • Les fundacions laborals: que són un conjunt de bens destinats a beneficiar treballadors en un determinat sector.

    La fundació per definició te el seu origen en l'anomenat acte dotacional, es a dir, en la voluntat del fundador en destinar bens exclusivament per un fi determinat.

    L'Acte dotacional jurídicament planteja diversos problemes perquè és un sol acte jurídic que produeix diversos efectes. L'Acte fundacional implica en primer lloc organitzar un patrimoni i en segon lloc dirigir aquest patrimoni a un fi determinat i finalment i en tercer lloc implica constituir una persona jurídica.

    L'Acte dotacional és la destinació i la direcció d'un patrimoni per a la consecució d'una finalitat determinada.

    Les fundacions tenen grans beneficis fiscals, gaudeixen del benefici de pobresa per fer litigis i finalment gaudeixen del benefici d'inembargabilitat dels bens (no es pot embargar una fundació).