Pensament economic # Pensamiento económico

Historia. Fisiocrates. Pre-Clasics. Clasics. Neoclasics. Adams Smith. Lley de Say. Empirisme. Valors nominals, reals # Economía. Fisiócratas. Pre-Clásicos. Clásicos. Marx. Engels. Empirismo. Hobson. Rosa de Luxemburgo. Valores nominales, reales

  • Enviado por: Pozi Que Paza
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 101 páginas
publicidad

HISTORIA

DEL

PENSAMENT

ECONOMIC

HISTORIA DEL PENSAMENT ECONOMIC

Introducció .

Shumpeter: En economia no hi ha un pensament únic

Metodologia: Nivell dels fets ( nivell 0)

Les ciències intentes donar explicacions sobre els fets (nivell 1)

La metodologia busca explicacions sobre els textos científics i fets (n. 2)

*La metodologia de la ciència considera dos qüestions:

  • Context de validació: El que diu que podem considerar un text com a científic

  • Context de descobriment: Un text científic es vàlid quan segueix els mètodes admesos en aquest moment

  • -Ciències Formals y Empíriques

    A-CONTEXT DE VALIDACIO

    Al S.XIX es deia que un text era científic quan la concentracions a nivell 0 ens permetien crear una intuïció (fixar un principi que sembli molt difícil que es pugui mantenir el seu contrari). Son axiomes que es sustenten en la intuïció i que son indemostrables—INDUCCIO.

    Inferència estadística: Veient mostres, parlar del general ( tant del que es veu com del que no es veu), xej: fer mitjanes de estatura amb molta menys gent de la que hi ha i donar una mitjana

    Hipòtesi: Igual però donant una hipòtesi

    Mètode a priori: Induir uns axiomes , treure intuïcions:

    Els autors del S. XX rebutgen això:

    Heisenberg: Rebutja això. Treu un principi -“Principi d'indeterminació”- Un coneixement perfecte dels quanta es impossible. La essència microfisica es estocaistica o aleatòria. Construir una ciència on els conceptes aleatoris es poden tocar. Qualsevol afirmació que faci la ciència que no es pot tocar no es valida

    Cercle de Viena: Surt el positivisme: els teoremes han de poder-se contrastar amb la realitat ( no es el criteri de la inducció com abans)

    Carnad: No podem treballar amb coses teòriques, però admetem els conceptes teòrics, però convé averiguar els conceptes científics amb el seu grau de confirmació a la realitat.

    El teorema es pren com una hipòtesi i la confirmació de la realitat ens farà veure si el teorema es acceptable o no, i la resposta no serà Si o NO, serà en el 99% dels casos (pej)

    Popper: Popper diu, com carnad, que els teoremes s'han de contrastar, mi no es pot afirmar que el teorema es vàlid per sempre. Mes endavant amb els avenços, el que ara es veritat es pot demostrar fals.

    Quan un teorema ha estat falsat , l'hem de retirar i aleshores treballarem amb l'ombra d'aquest teorema fins que surti un altre

    Mètode hipotètic deductiu A partir dels anys 50, dels positivistes

    B-CONTEXT DE DESCOBRIMENT

    En principi hi ha posicions diferents

    1ª- La ciència avança ajojenament, mitjançant els xocs exteriors (posició relativista) de dos tipus: ideològics o be problemes socials. Tb depenen de la forma de pensar de l'autor

    Aquesta forma de concebre, seria una forma bastant fluctuant .

    La ciència dels positivistes esta molt influïda per la societat.

    2ª- La posició de Shumpeter: l'avenç científic es x la pròpia inèrcia conjunta de tota la ciència; veure els canvis de forma endògena amb xocs interiors

    Khun: Parla de que la ciència avança x revolucions. E que convé es crear un paradigma nou que ha de permetre explicar tot el que explicava abans xo tb les anomalies (casos sense sentit.

    PARADIGMA PUZZLE ANOMALIES CRISI

    Revolució Científica: Revolució Keynesiana, aprenent de l'escola Neoclàssica. Aquesta revolució al 1930, atura tot el mon. La teoria neoclàssica no servia per explicar l'atur involuntari. Keynes modifica alguns dels propòsits de la teoria neoclàssica y crea la seva pròpia política, explicant tot el que explicava la neoclàssica i a mes a mes l'atur involuntari

    Lakatos: El que hi ha a mans de la ciència son probablement les investigacions, cada programa treballa amb un nucli o paradigma propi. Els programes es van mantenint i van rebent noves contribucions. Cal tenir present totes les escoles, xq totes les escoles que han estat rellevants fa temps segueixen rellevant avui en dia

    ECONOMIA .

    • Tractat d'administració de la casa. Els primers economistes eren esclaus (econums) que portaven l'administració de la casa on servien

    Definició de economia dels diferents grups

    Grecs: Administració de la casa

    ? : Administració de l'estat (Economique Politique)

    Fisiocrates: Producció i distribució de la riquesa

    Clàssics: Ciència que intenta esbrinar les lleis socials relatives a la producció i

    distribució de la riquesa. ( Smith i clàssics 1ª meitat del S XIX)

    Neoclasics: Canvien el terme politique economics x economics. Al mateix temps Marxall defineix l'aspecte de la economia com la recerca de veritats concretes en el terreny de la producció y la distribució de bens. Lionell Robbins ( Neoclàssic): La economia tracta de l'assignació òptima de recursos escassos entre finalitats alternatives ( a desaparegut la qüestió social)

    Escola: Grecs S. V-VI aC.

    Actors: Aristotil / Plató

    Objecte: Administració de la casa

    Naturalesa: Filosofia

    Element dominant: Casa

    Tema: Valor

    Document Important: Llistes d'ingressos i gastos

    Escola: Romans S. I-II dC.

    Actors: Corpus i Uris

    Objecte: Administració de la casa

    Naturalesa: Dret

    Element dominant: Casa

    Tema: Propietat

    Document Important: Escriptures de transmissions

    Escola: Escolàstics S. X-XIV dC.

    Actors: Pares de l'església

    *Hereus espanyols dels escolàstics: Tomàs de mercado, Francisco de Vitòria, Soto, Navarrus.

    *Escola de Salamanca—San Ramon de Pedraforca: defensa del pagament d'interessos—El pagament d'interessos quedarà justificat sempre, si no fos així els poders destinats a guanyar diners, ell x tant es just que es lucri deixant els seus diners: LUCRE CESAS: Introdueix el cost d'oportunitat

    Objecte: Aspectes materials de la vida

    Naturalesa: Ètica econòmica

    Element dominant: L'Anima individual

    Tema: Preu just i usura

    • Son els primers en dir que la moneda te mes capacitat de compra allí on es escassa que allà on es abundosa

    • Es crea la TEORIA CUANTITATIVA DELS DINERS (amb mes moneda mes alts preus)

    • Els préstecs no poden tenir interessos(“Els diners no fan cries”- Aristotil)

    • Es deixaven els préstecs amb 2 contractes. Es retornaven amb uns elements addicionals anomenats Inter, contractes d'on surten los interessos.

    • Teoria de la paritat del poder de compra (PPP): La relació d'intercanvi entre dues monedes de països diferents s'establirà seguint el següent principi: L'equivalència d'un ducat es igual a 5 escuts. Si amb un ducat es pot comprar el mateix que amb 5 escuts

    Document Important: Escrits contra la usura / Comptabilitat per partida doble

    Escola: Meracantilista S. XV-XVII

    Actors: Von Hornick

    Objecte: Negocis mercantils regulables pel govern

    Naturalesa: Política econòmica

    Element dominant: Govern

    Tema: Com aconseguir or i plata

    Document Important: Balança de pagaments

    *Tàctiques mercantilistes: S'ha d'importar molt en forma de mercaderies acabades e importar poc en forma de primeres matèries x acabar els productes al país i exportar un altre cop (així s'aconsegueix mes diners

    • La seva noció, es la forma d'aconseguir mes or i plata, es que la balança de pagaments sigui favorable

    • Hi tenien lloc exportacions, cobrant noris (fletes) i assegurances, la forma x obtenir tb or i plata, es tenir la flota mercant mes important per fer importacions i exportacions arreu del mon i cobrar pel país les assegurances i els noris dels transports.

    • Holanda i GB: flota mercant mes important

    • França: Indústries exclusivament dedicades a l'exportació. Reales fabricas; real fabrica de Tapissos, Real fabrica de Artilleria

    • GB: Autoritza a certs mariners a fer de pirates a robar vaixells

    • España: exploració i exportació/ conquesta.

    • En l'època mercanitilista existien molts impostos

    • Existien monopolis: Xej la sal, no podia ser objecte de transacció lliure xq es per consum de tothom i la distribueix una certa figura la qual ha pagat un cànon a la casa reial. La casa reial cobrava uns canons als monopolis

    • Dins del S. XVII va haver una certa obertura interior de canons i impostos

    SXVIII

    Escola: Fisiocrates (França

    Actors: Quesnay / Turgot

    Naturalesa: Economia Política

    Element dominant: Terra

    Tema: D'on surt la plusvalua

    Document Important: Tableu economique

    Escola: Pre-Clasics (GB)

    Actors: Petty / Cantillon / Law

    Naturalesa: Economia Política

    Element dominant: Treball

    Tema: D'on surt la plusvalua

    Document Important: Tableu economique

    • Els mercantilistes estan abordant problemes ètics ( el que s'ha de fer o no , ha de fer-ho el govern, i el monarca ha de distingir el que es un problema ètic de lo que es un problema científic.

    • Els pre-classics: Sense abandonar els problemes ètics (política econòmica) intenten veure la societat com un tot que te uns certs aspectes de funcionament en les que fan falta unes lleis--- comencen a tenir una certa reflexió científica. Suposa la necessitat de crear un llenguatge molt precís, ( nomenclatures i valors de les coses)---CONCEPTUALITZACIO--- Intenten construir un sistema teòric coherent com a model de societat.

    • La plusvalua pels fisiocrates surt de la terra, pels Pre-Classics surt del treball

    FISIOCRATES Y LA SEVA CONCEPCIO GLOBAL DE ECONOMIA .

    • Els fisiocrates son del S. XVIII que van sorgir a França al voltant de Quesnay. En Versalles Quesnay organitza un salo cultural visitat pels enciclopedistes, filòsofs i un grup que ells mateixos es feien dir economistes ( economiepolitique) nom originari de Montchretier (Economie Politique) . A partir d'aquí es contempla la economia a partir de tot l'estat no solament a l'administració de la casa, com els mercantilistes.

    • Els fisiocrates veuen la economia com una qüestió de producció y distribució de bens dins d'una societat i intenten fer que la Economic politique tingui un caire científic, formulant-se preguntes, etc...

    • La clau dels fisiocrates prové de que la economia es un sistema dinàmic de concepció

    • Format per 2 fases: on es produeix un output i renovació de factors de producció

    • La societat dels fisiocrates es divideix en sectors--- Terratinents que tenen terres que arrenden als arrendataris que paguen una renda al terratinent, sector agricultura i el sector manufactura

    • quan hi ha sobreproducció ampliada hi ha plusvalua:

    Plusvalua

    SURPLUS

    Excedent

    • La Plusvalua es fonamental pels fisiocrates i la pregunta que es fan es ¿D'on surt la plusvalua (excedent)?

    • Ells diuen que ni el treball ni l'estoc de capital tenen plusvalua en canvi en l'agricultura llençar una llavor, por suposar que en la collita, d'aquella llavor inicial, n'hi hagin sortit 100 llavors “ La terra es l'únic factor de producció que te capacitat per generar plusvalua”

    • Els que posseeixen els generadors de plusvalua son els terratinents

    • “ La concepció global del funcionament de la economia pels fisiocrates : En la economia l'intervenció de l0'estat es nefasta, xq existeix un ordre natural, i aquest ordre ja permet que les coses vagin be” , com mes descentralitzada estigui la economia millor

    Vicent de Gournay: Deixeu fer, deixeu passar, xq el mon funciona sol

    • De les manufactures hi deien el sector estèril xq segons ells les manufactures no generen plusvalua.

    • Desprès Marx diria que la plusvalua no surt de la terra sinó de la explotació del treball

    • Quesnay va dir que es podia comparar la economia amb el cos humà xls seus fluxos (etc)... i es va inventar una descripció de la eco—

    Tableu Economique ( quadre econòmic)

    • Pot ser el primer model que existeix

    • Per mantenir el sector de la manufactura, cal que hi hagin sobrat aliments de l'agricultura

    • Interrelació entre els 3 sectors segons el Tableu de Quesnay

    Operacions de distribució:

    1ª Operació: Comparació a) Els empresaris agraris en finalitzar la collita es reserven una part com a provisions per el propi sector agrari ( llavors i aliments pels camperols x tot l'any)

    En aquesta operació hi ha un flux de bens agraris que es queda dins la producció ( fluxos x)

    2ª Operació: Els camperols paguen la renda exigida pels terratinents

    3ª Operació: Els terratinents gasten la renda en menjar i manufactures de luxe

    4ª Operació: Els manufacturers han deixat anar 1000 lliures de mercaderies però han cobrat dels terratinents i compren menjar amb això.

    Els aliments del país es reparteixen així 5000 = 2000 per la pròpia agricultura, 1000 als propietaris i 2000 als manufacturers

    5ª Operació: Els empresaris agraris compren manufactures, eines, vestits etc, manufactures de consum, no de luxe com els terratinents.

    Jacques Anne Turgot: Turgot diu una cosa molt important de la que desprès s'apropien els clàssics. Turgot demostra que davant d'un intercanvi qualsevol, si les dues parts no sortissin guanyant no es faria l'intercanvi, xq aquest canvi ha de tenir i te un al·licient mutu.

    En qualsevol comerç hi ha un guany i aquest guany es la diferencia entre el valor estimatiu del comprador i el valor estimatiu del venedor.

    Cada cosa i cada part ( comprador/ venedor) tenen i donen un valor estimatiu al producte:

    Valor estimatiu comprador - Valor estimatiu venedor =

    GUANY DE COMERÇ

    Aquest guany queda repartit mitjançant el preu

    Valor apreciatiu ---------- 0 preu

    Aquesta es la base que han seguit els clàssics x dictar la seva teoria de l'intercanvi

    Turgot no era un fisiocrata, si que es va ficar a l'escola pre-clasica. Era un Pre-clasic Francès,

    Quesnay (1694 - 1774 ) Fisiocrata

    Turgot ( 1727 - 1781 ) Pre-clasic Francès

    PRE-CLASICS .

    Pre-Classics Anglesos

    -W. Petty (1623 - 1687)

    -B. Mondeville (1670 - 1733)

    -R. Cantillon ( 1680 - 1734)

    -J. Law (1671 - 1729)

    W. Petty: Es el primer autor en utilitzar el mètode inductiu ( tal com aplicar dades etc.. pej : calcular la quantitat necessària de terra per mantenir un treballador

    Mandeville: Escriu “ La fabula de les abelles”; fabula que li va portar a un judici. “ La abella reina viu de puta mare i les altres malvibeixen, però si això no fos així, la estructura de treball ja establerta trontollaria, no funcionaria”. “Perquè funcioni una societat hi ha d'haver vici”.

    • Smith : L'autointerés de cada agent econòmic portarà el benefici de tota la societat.

    Cantillon: Va ser banquer al final i va formar part del govern. Va publicar “Assaig del comerç en general” (primer gran clàssic), el va escriure per defensar-se de no anar a la presó.

    J.Law: “Paradoxa del aigua i el diamants”. Diu que s'ha de substituir la moneda per paper. Estafador, especulador , va anar a la presó per això, desprès Cantillon que era soci de Law va fugir

    • Els pre-clasics son els precedents als clàssics i de la ingenieria financiera (evasió de impostos etc...)

    CLASICS (Anglesos) .

    • Adams Smith (1723-1790)

    • T.R. Malthus (1766-1834)

    • D. Ricardo (1772-1823)

    • J.S. Mill

    • K. Marx

    TRETS DE LA ECONOMIA POLITICA CLASICA

    • Els trets no son comuns a tots els autors

  • Tots els autors s'interessen per la teoria del valor. En els seus llibres la teoria del valor ocupa un lloc prominent. La teoria del valor es important per ells xq son els primers que pretenen fer de la economia política una ciència social, i el que es bàsic dins d'una ciència social es poder quantificar. Es van dedicar sobre tot al valor en canvi deixant de banda una mica el valor en us . Comencen explicant com es mesura el valor en canvi i quines son les causes que influeixen en ell.

  • S'interessen per la dinàmica econòmica , lo que diuen els fisiocrates sobre reproducció ampliada, reproducció simple, etc... se'l fan seu (pag 6). Un dels grans temes dels clàssics, desprès oblidat pels neoclàssics es l'anàlisi del sistema economic.

  • Smith, es pregunta com han anat evolucionant les civilitzacions en general; com es passa de una organització donada a la següent(pej Feudalisme - a - Capitalisme etc...), Pels neoclàssics el capitalisme es un marc intocable

    Es demanen factors

    Per produir i

    viceversa

    L'empresari no es un factor de producció esta a l'altra banda dels factors de producció a no ser que sigui el director, tingui un benefici o posi diners en la empresa.

    El que fa que l'empresari no es barregi amb els factors de producció es que l'empresari demana factors i els factors s'ofereixen.

  • Smith, Malthus, Mill, Ricardo.. defensen el liberalisme (dels fisiocrates). Aquests autors no discuteixen la propietat privada, Malthus SI , els altres no.--- “El millor govern com el millor àrbitre es el que no intervé i passa desapercebut”

  • Els raonaments dels clàssics solen ser raonaments fets en termes de valor mitja . ( Cost de mercaderies = cost mitja / Preu de mercaderies Preu mitja)

    • Operar en termes mitjans = Cost fix/ nombre d'unitats

    • Operar en termes de cost marginal: Que costa per damunt de lo que costava la producció anterior, la darrera unitat ( no entren els costos fixos)

    • Cost fix: El que no varia

    • David Ricardo del Valle va operar en termes marginals, normalment els clàssics NO ho feien. A l'hora d'argumentar d'on surt la renda que cobren els terratinents va utilitzar un argument marginal

    D. Ricardo: Renda de la terra: Com es justifica que el terratinent cobri una renda de la terra? . Quan s'ocupa una terra , s'ocupen les terres mes fèrtil y els que van arribant es queden amb terres cada cop menys fèrtils, l'ultima parcel·la de terra es la parcel·la marginal ( la menys fèrtil)

  • Cada sector, Agricultura , Manufactura , etc..., dona lloc a un tipus de rendiment diferent.

  • - L'Agricultura es un sector amb rend. Decreixents, a mesura que s'amplia l'àrea conreada, baixa la productivitat i baixen els rendiments.

    - La Manufactura: L'empresari que es dediqui a les manufactures cridarà a un enginyer xq li dibuixi la planta òptima i els factors òptims per fer-la funcionar. Fins que no arriba a l'òptim (xej. 15 treballadors), hi ha rend. Creixents, quan s'arriba a l'òptim es perfecte i x ampliar els factors hem de duplicar-ho TOT. Aquí No hi a rend. Decreixents, hi ha rend. Constants----Planta Òptima o grades.

    ADAMS SMITH (1723 - 1790) .

    • Fill pòstum del comissionat de duanes a Escòcia. Vivia en un poble anomenat KIRKCALDY (neix i estudia). Beca a Oxford. Balliol College.

    • Llegia llibres de HUGH. Aspecte despistat. Dona classes a la Universitat de Glasgow. Curs de la Jurisprudència (recopilació d'apunts)

    • Va ser convidat per Hume a Paris. A Patris coneix a Turgot, Keisney, etc... Es posa malalt i obté una pensió que li permet viure sense donar classes. Es dedica a partir d'aquí a escriure un llibre ( no era el seu primer llibre, el qual va ser una historia sobre la teoria dels sentiments morals). El llibre que escriuria fos Investigació sobre les causes de la Riquesa de les nacions- 3r llibre de Adams Smith (1776). Deia que les colonies han de tenir la organització política del Regne Unit. Poc desprès es va produir la guerra de la independència Americana.

    • Llibre 5e, sobre ingressos i despeses de l'estat. Anomenat Comissionat de Fronteres (Duanes) d'Escòcia, Adams Smith predica el lliure comerç.

    • Mor al 1790.

    • Adams Smith va demanar a 2 amics seus, científics, Black i Hutton que cremessin tots els papers d'ell que trobessin. Per aquest motiu l'obra d'Smith es un obra reduïda ( “Historia de l'astronomia” dos llibres bessons” Teoria dels sentiments morals i La investigació sobre la Riquesa de les nacions”: única obre ( 16 volums van ser cremats))

    • Tª dels sentiments morals: Psicologia / Filosofia (Els altres son econòmics)

    • Empatia: Sentiment de voler posar-se en el lloc de l'altre. Serveix per conglomerar la societat

    • Introdueix la figura de l'espectador imparcial

    El motor de la Riquesa de les Nacions es un interès anomenat selft interes (auto interès) que belluga a tothom. Es la causa de l'activitat econòmica i de la riquesa de les nacions. A qualsevol intercanvi hi ha un guany de comerç i hem estat moguts per aconseguir-ho pel nostre auto interès ( l'egoisme es l'excés de autointerés i falta d'Empatia.

    A traves de L'autointeres es millora la societat ( Per Adams Smith L'autointeres no es pot confondre amb l'egoisme

    Idea del funcionament de forma general

    La riquesa de les nacions es el 2on llibre desprès del de Keynes mes citat en tota la Historia de la economia.

    • Teoria del Valor i de la distribució

    • Divisió del Treball

    Divisió del Treball: Caracteritza a Adams Smith y es pot entendre de 2 maneres

  • Divisió del treball dins la societat: Cada vegada que hi ha una divisió del treball en la societat el mercat augmenta. El mercat comença amb mercaderies de luxe xq els bens necessaris no de luxe es feien amb autoproduccio (cadascú a la seva casa produïa els productes que necessitava). Aquest consum de les classes en mercaderies de luxe porta del feudalisme al capitalisme (tancament de camps, migració de camperols, etc..)

  • Divisió del treball dins les fabriques: Si dins les fabriques es divideix el treball ( en cadenes de muntatge ) es produeix un augment de la producció i cada vegada que afegim mes treballadors augmentarà la producció un altra vegada—Rend. Creixents—fins arribar a un nombre òptim i haurem de construir una altre planta per tornar a augmentar la producció

    • Diner y acumulació de l'Estoc (de capital)

    • Tª Històrica de les Institucions econòmiques

    (desde la caiguda de l' Imperi Roma)

    • Critica del Mercantilisme y la Fisiocracia

    • Acusa als mercantilistes de confondre el diner i la Riquesa( “el diner no s'ha de confondre amb la riquesa)

    • Critica a la Fisiocracia xl tema de la plusvalia, diu que confonen aspectes físics de la multiplicació de les llavors amb el creixement economic. L'origen de la Plusvalua per Smith no es l'origen dels fisiocrates, per Adams Smith l'origen es el treball (causa del creixement de la riquesa de les nacions

    • Llibre sobre les despeses, Ingressos i funcions de l'estat

    • Hisenda Pública: Descripció de Adams Smith

    • Ingressos de l'Estat: Els ingressos poden venir de les propietats privades que te l'estat. Per Adams Smith es DOLENT que l'estat tingui propietats, solament poden tenir jardins i parks, per la magnificència de la corona, no poden tenir mes d'allò perquè perjudicarien a la nació, xq la corona no aporta ingressos a l'estat. Els ingressos de l'estat provenen dels impostos; impostos sobre la terra, el benefici, salaris (etc). Ricardo analitzarà mes tard si els impostos poden ser directes o indirectes

    • Els impostos s'han de regir per uns principis impositius:

  • Principi d'Equitat: Igualtat a la imposició. Contribuir a l'estat d'acord amb les respectives capacitats. Si es mes capaç, amb mes i si ets menys capaç, amb menys

  • Principi de Certesa: Un impost ha de ser cert i no arbitrari. El temps, la forma i la quantia de l'impost ha de ser clar i concís per tothom.

  • Principi de major conveniència del recaptador: Els impostos s'han de cobrar per part de l'estat en el moment i la forma mes convenient pel contribuent ( per facilitar la recaptació)

  • Principi de la economicitat a la recaptació: Ha d'haver-hi la menor diferencia possible entre la quantitat que surt de les butxaques del contribuent i la quantitat que s'ingressa en el fons públic (tresor). Hi ha diferencies a causa de la quantitat de funcionaris (ha d'haver-hi un sistema eficient de recaptació)

        • L'impost no ha d'interferir la laboriositat i no ha de descoratjar les activitats

        • Aquest pensament de polítiques fiscals es com la del Ronald Reagant i Bush—polítiques de dretes--- per reduir unes taxes d'impostos molt elevades.

        • Smith parla de que hi ha impostos cruels i opressius, tb diu que hi ha de justos. Això es insinuar una divisió dels impostos entre Regressius i Progressius.

          • Progressius: Impostos que fan que el pobres siguin MENYS pobres i els rics MENYS rics

          • Regressius: Impostos que fan que els pobres siguin MES pobres i els rics MES rics

    • El Deute Públic: Diferencia entre ingressos corrents de l'estat i despeses corrents de l'estat. Quan la DESPESA INGRES , es financia en forma de deute públic. L'Estat adquireix un deute que es distribueix entre persones que volen invertir en forma de BONOS de l'Estat. L'Estoc de deute públic genera uns interessos que forma mes deute públic per l'estat

    Smith veia el Dèficit d'una manera molt negativa, “ el dèficit es un camí sense retorn perquè cada vegada has de pagar mes interessos.

    Si el deute va a para a mans dels ciutadans del país es una operació neutra: Adams Smith deia que això era dolent xq afavorien a les classes menys emprenedores, a mes que a causa del dèficit s'ha de devaluar la moneda, i això es dolent per aquells que tenen ingressos fixos

    • Les Despeses: Els deures per despeses de l'Estat, segons Adams Smith son tres:

        • 1er: Protegir la societat de la violència e invasió d'altres societats.

    Per fer-ho faran falta un exercit, l'exercit aura de cobrar de l'estat. (Aquí es on es justifica l'exercit)

        • 2on: Protegir cada membre de la societat de la injustícia i la opressió per part dels altres membres

    Justifica la creació de la policia i el ministeri de justícia , que cobraran de l'estat

        • 3er: Exigir i mantenir certs treballs públics i certes institucions publiques que privadament no sortirien a compte

    Adams Smith intervé a l'estat per crear sectors públics, sempre que no surti a compte crear-les privadament (xej: les universitats)

      • Les despeses de l'estat han de correspondre als deures + despeses + mantenir l'estat del sobirà.

      • Les despeses cal financiarles:

        • Les de 1er: Amb Impostos

        • Les de 2on: Cal distingir si es fa a petició dels ciutadans

          • La Administració de justícia: L'estat a de disposar un salari digne al jutge xo una part del que cobra cada jutge ha d'estar sotmesa a la seva activitat (si fa molts plens cobrarà mes), hi ha una taxa que pagaran els ciutadans (tb passa a les universitats)

        • Les de 3er: Han de anar a càrrec, menys o menys a caràcter local. S'han de dedicar pressupostos locals o comarcals, tb de l'Estat

    T. ROBERT MATLTHUS (1766-1934) .

    • Va néixer en una família on el seu pare era amic d'en HUGE i Adams Smith. Amb educació de professors progressistes, favoristes de la revolució francesa. Va anar a estudiar a Cambrigh.

    • El primer treball de Malthus va ser La Crisi, tesis de Malthus. Es va aficionar a recollir dades estadístiques. Es va obsessionar amb uns pamflets de CONCORCET i GODWIN ( escriptors antisistema), en replica a aquests escrits va escriure en 1798 L'assaig sobre el Principi de la població. Al 1803 es va reeditar molt extensament

    • Al 1800 publica un article: Una investigació de la causa del present al preu de les provisions ( xq els aliments han anat pujant de preu

    • Es casa amb 38 anys . L'any 1805 va ocupar la 1ª càtedra d'economia política per part de la Companyia de les Índies Orientals (va ser la tercera càtedra a tot el mon

    • A partir de 1810, cuan va conèixer a D. Ricardo i van començar a escriure, va publicar coses d'economia: Indagació sobre la naturalesa i causes de la renda.

    • Publica el seu llibre: Principis d'economia política.

    • Al 1834 es va morir d'un atac de cor

    • Keynes defensa el pensament de Malthus ( Marshall no)

    La part dels ingressos de la nació que permeten incrementar els salaris per sobre del nivell de subsistència no s'han de donar als treballadors sinó a les persones que s'haben fer un bon us d'ells”- Segons Malthus , als terratinents i classes altes, perquè un treballador amb diners se'ls gastaria tots a la taverna i faria augmentar molt la població ( cuan arribes a casa borratxo, vinga a fer fills)

    Malthus considera tan bons als terratinents x la “insuficiència de la demanda”:

    L'ASAIG DEL PRINCIPI DE LA POBLACIO

    • El creixement de la població, es proporcional a la grandària de la població.

    Nt-1 (1 + v) = Nt-1 + vNt-1 = Nt

    N1 = N0 (1 + v)

    N2 = N1 (1 + v) = N0 (1 + v)2

    Formula de l'interes compost

    Regla de creixement

    - La població creix exponencialment

    • Malthus no utilitza aquesta terminologia, sinó que Malthus diu que la població creix de forma geomètrica mentre que els aliments, com la terra es limitada, creixen aritmèticament ( creixerien geomètricament si la terra fèrtil fos infinita- com a molt es aliments no decreixeran, però no augmentaran sempre en la mateixa quantitat).

    Ft = Ft-1 + vN0

    Formula del interes simple aquests es

    x moren

    f0

    • X, es el punt on els aliments es converteixen en la restricció que limita el creixement de la població. La població es veu obligada a créixer al mateix ritme que els aliments

    • “Convé controlar la població”, per que no faltin aliments. Els mitjans per controlar la població que proposa Malthus; es la castedat. I per animar a que la gent fos casta Malthus apoya els salaris de subsistència, xq si no cobraves, no menjaves quasi, i no anaves a la taverna i no se'ls despertava l'apetit sexual.

    DAVID RICARDO (1772-1823) .

          • David Ricardo era el 3r fill de 15. El pare de David Ricardo era corredor de Borsa. Ricardo va ser educat per ser corredor de Borsa i el seu pare el va enviar a Holanda perquè anés a una escola Jueva.

          • La Teoria de Ricardo; - Principis de economia política i fiscalitat- te un capítol en que diu que Ricardo NO creu en el preu de mercat. L'únic mercat que li interessava era el mercat financer.

          • Quan es va morir Ricardo tenia una fortuna de 700.000 de lliures guanyades , apostant a la batalla de “Waterloo”. Amb aquests diners es va fer Terratinent Capitalista, i comprar una finca anomenada GATCOMB PARK; plega de la Borsa i es dedica a la política (comprant els escons parlamentaris). Ricardo va anar a defensar dins el parlament a l'empresari capitalista, no a l'empresari terratinent

          • Teoria de la renda dels terratinents de ricardo: es molt important afavorir el camí dels empresaris capitalistes i evitar als empresaris terratinents

    1. La Ley de Disminucion de la Tasa de Beneficios segun Ricardo

    Rendiments Decreixents ! No es poden compensar amb la incorporació de . treballadors

    Intensificació de mà d'obra ! A partir d'un llisto es registren rendiments . decreixents

    • A mesura que " la Població, " les rendes ! cada " de població dona lloc a noves terres conreades que fan créixer la renda

    Contemplem economia:

    “Pint. Agricultura”

    Renda 1

    Renda 2

    Ws

    “Pint. Manufactures”

    • Els Rendiments decreixents entren de forma indirecte ( hi ha rendiments constants)

    • L'empresari quan vulgui pot fer créixer la producció, no " els treballadors sinó crea una nova planta amb els mateixos rendiments

    • No hi haurà rendiments decreixents físics però si indirectes. Quan el sector agrari s'estanca " el preu agrari (fan de rendiments decreixents. La indústria requereix mes diners.

    Arguments:

    • Ricardo deia que el cabàs de la compra (Ws) augmentava degut a " dels aranzels ( si baixaven els aranzels (destrucció) el Ws baixava i permetia un " dels profits empresarials

    Profits (poden demanar menys renta)

    Si disminueixen els aranzels:

  • Disminueix WS

  • Si suprimim els aranzels davant els altres països els altres països també suprimiran els seus aranzels. Si " els aranzels els altres països tb els " (contrapartida

    • Ricardo fa una campanya Lliurecanvista. GB primer país lliurecanvista

    • Una possibilitat per disminuir el WS quan " els aranzels es l'imperialisme per aconseguir un subministrament de matèries primeres a un baix preu

    • Per Ricardo L'imperialisme es imprescindible per a les economies capitalistes tardanes

    Elements Caracteristics de la produccio dels classsics

    Modes de producció

    • Smith parla del model de producció dominant. Cada mode de producció defineix unes relacions socials concretes de producció. Dins d'una societat agrària, es determinen diferents classes socials

    FISIOCRATES: Previ a Smith ja hi havia una divisió per classes socials

    SMITH: Diferencia entre tres classes socials

  • Terratinents ( Cobren Renda)

  • Capitalistes ( Cobren Beneficis)

  • Treballadors (Cobren Salaris)

  • MARX: Condensa la divisió en el terratinent (burgès capitalista) i diferencia 2 classes

  • Els que posseeixen terres (mitjans de producció)- Capitalistes

  • Els que no posseeixen terres (mitjans de producció)- Treballadors

  • Factors de producció

    • Treball / Estoc de capital / Esperit empresarial / Avenç tecnològic

    Treball:

    • Nassal Servior: Defineix el treball com l'esforç voluntari de les patents físiques ornamentals en els processos de treball ( es mesura mitjançant hores de treball

    • Smith: Distingeix entre Treball productiu i Treball improductiu:

      • Treball productiu: Aquells que generen un producte que es pot emmagatzemar pot servir com a stock de capital (mitjans de producció

      • Treball improductiu: Aquells que no generen un producte emmagatzemable (ex: advocats, actors, jutges, etc..) No pot sortir estock de capital

    • Smith: També parla de la Divisió del Treball, en el si de la societat. Dins d'una planta industrial, les cadenes de producció. (cada operari fa una tasca determinada). Així millora la productivitat, i afavoreix els rendiments creixents.

    • Marx: El valor en canvi d'una mercaderia depèn de la quantitat de treball que incorpora la mercaderia.

    Punts de vista:

  • Treball com a origen del valor en canvi (abstracte)

  • Treball com a us específic (específic)

  • Estoc de Capital

    • Mill: El capital s'ha produït per obtenir mes producció

    • Marx: Imprescindible que en una societat hi hagi mitjans de producció, però hi ha societats capitalistes on els mitjans de producció tenen amo. Aleshores si tenen amo, existeix capital i els amos son els Capitalistes

    • Smith: Parla de diferents tipus de capital

      • 1. Capital Fix: Aquell que es un instrument directe de la producció. (Exemples de capital fix : Millores en la terra , regadiu, adobs etc.. Maquinaria o estris de producció / Instal·lacions i edificis / Les habilitats i talents dels treballadors( ara s'anomena Capital humà)

      • 2. Capital Circulant: Només pot donar beneficis mitjançant l'intercanvi. (Exemples de capital circulant: Estoc de materials / treball acabat en mans dels productors / estoc de diners etc.)

    • Ricardo: Distingeix també en tipus de capital fix i circulant

      • Es Circulant quan s'esgota i requereix substitució en cada volta de producció (inferior a un exercici comptable)

      • Es Fix quan aquest capital triga (t) d'un exercici en consumir-se (Exemple: elements informàtics d'una empresa

    • Marx: fa una classificació de capital diferent a la de Smith i Ricardo, classificant-lo en Capital Constant i capital variable ( es el que es necessita per finançar la ma d'obra)

    Esperit Empresarial

    • L'empresari sempre belluga el seu benefici , buscant el mig rendiment (això iguala la taxa de benefici

    • Clàssics: La seva visió de l'empresari es de l'empresari que busca el se màxim benefici. Barrejada amb altres feines que no son essencials

    • 1873 fora dels clàssics

      • Walrras: Diu que la figura de l'empresari esta en els mercats de factors i de produccio( els factos s'ofereixen i l'empresari els demanda), sempre en l'altra banda dels factors de produccio donant la replica

    • SHUMPETER: La seva visió de l'empresari es que dins una societat hi ha dos figures molt importants:

      • L'empresari innovador: Provoquen el desenvolupament de la economia. Segons Shumpeter, el defineix com un aventurer (pel seu risc d'innovar). El que guanya no son diners sinó que el que guanya es reputació. Si te èxit en la seva segona aventura obtindrà molta aportació de capital.

      • L'empresari banquer: Replega capitals i deixa capital

    Agricultura

    Manufactura

    • Quan s'arriba e un numero de treballadors ja no es pot afegir mes capital

    • A partir del moment en que s'ha gastat tot el capital, es inútil afegir mes treballadors.

    • Les funcions de producció dels clàssics son lineals i trencades

    • Els rendiments decreixents dins de la indústria surten a base de l'extrangulament dels factors

    • Es parla d'avenç tecnològic sempre que hi ha un increment de la producció per quantitat semblant de factors

          • Una tecnologia pels clàssics vol dir una maquina. Aquesta maquina necessita un cert nombre de treballadors i dona una certa quantitat de producte (Si tenim 2 maquines tenim el doble de treballadors i el doble de quantitat de producte)

          • En el vector I (II) podem parlar de dos coses. Que la projecció de I sigui igual que II ! Que en la producció, amb les mateixes quantitats de factors i de treball produiria mes. El tipus de tecnologia que no modifica la quantitat de proporció de treball i de capital es diu Avenç Tecnològic Neutral.

          • En la II' pot ser que es torci el vector. El mateix nombre de treballadors necessita mes capital, es diu que es un Avenç tecnològic intensificador de capital (o estalviador de ma d'obra). Que cada treballador porta un valor de capital superior a l'anterior ! ara cada maquina la belluguen menys treballadors.

          • En la II” ara cada treballador necessita menys capital, això seria un Avenç tecnològic intensificador de ma d'obra (o estalviador de capital) ! aquest tipus es molt difícil d'aconseguir.

    EVOLUCIO DELS SISTEMES .

    Tª DE ADAMS SMITH

    • “Son les necessitats humanes les que fan que la humanitat es bellugui i es crea l'activitat econòmica i amb l'activitat es creen les forces econòmiques. Aquestes forces econòmiques s'apliquen a diversos modes de producció possibles. A conseqüència d'això neixen les relacions socials i l'estructura de la societat.

    Els modes de producció ! Al llarg de la vida hi ha etapes on dominen diferents modes . de producció

    Etapes

  • Domina la caça / Jerarquia de l'edat ( dominen els vells) / No s'acumula producte / Hi ha igualtat a la misèria / Tothom pot ser cap de la tribu, no morint-se abans dels altres.

  • Pastura o Ramaderia ! La major part de la producció de la que viu la societat prové dels ramats / Solen ser pobles nòmades / En aquest pobles apareixen formes de dominació i institucions jurídiques que serveixen per decidir de qui es cada unitat de treball / En aquests pobles la distribució es molt desigual / Apareix la propietat privada / Els que imposen la seva propietat son els que manen / Els primers governs segons Smith surten com a defensa dels rics ( els que tenen ramats), contra els pobres

  • Agricultura / Ara la propietat privada mes important serà la de la terra diferenciant-se de la segona etapa que era la dels ramats / La societat es fa sedentària / La religió es creada per ajudar als que dominen a tenir a la societat com mig ennuvolada / Apareix com institució el Feudalisme a Europa.

  • Comerç i Manufactura / Es tendeix des del moment en que els senyors feudals en compte de passar de les coses materials comencen a preocupar-se pels objectes de luxe / Tanquen les seves finques, expulsió de ma d'obra (etc), per tenir mes diners i així poder comprar mercaderies de luxe (comerciar)

  • Tª DE MARX I ENGELS (Tª del Materialisme Històric)

    • Es una teoria que ve a dir que la Historia s'explica sobre tot pels aspectes materials de la societat.

    • Marx i Engels es basen en Smith (Marx apreciava a Smith i Ricardo i odiava a Malthus), en les teories de les etapes històriques de Smith i en Hegels, que afirmava que la evolució històrica es fa amb el joc de contradiccions; (sempre que surt una força que defensa una tesi, automàticament sortirà una altre que defensarà lo contrari, L'Antítesi. Entre el joc de l'Antítesi i Tesi sortirà una síntesi.

    • Marx i Engels consideren que la historia avança dialècticament

    • Per Marx i Engels com a Smith son els modes de producció aquests que generaran totes les forces dialèctiques que donaran lloc a la evolució històrica

    SHUMPETER ! Doctrina del Materialisme Històric

    • Llibre pag 99 (3 apèndix)

    MARX: El Capital (1867) .

    • Dins el capital , explica l'evolució i el final del capitalisme.

    • ¿Com explica Marx La Tª del Materialisme Històric a l'evolució del capitalisme?

          • Marx distingeix 2 fases ! Fase prèvia del Feudalisme al capitalisme que es caracteritza xq els diversos factors de producció van estar madurs per produir-se el canvi. Calia que hagués un cert estoc de capital per passar al capitalisme ! 1.Acumulacio Primitiva (Fase segons Marx). Quan s'entra al capitalisme es passa a la fase 2.Acumulacio capitalista.

    1ª Fase ! ACUMULACIO PRIMITIVA

    • Estan situats en economies que no son capitalistes, però es comencen a acumular capitals

    • Marx diu que la Tª de Malthus de que els rics son rics perquè els seus pares eren estalviadors i els pobres son pobres perquè els seus pares eren derrotxadors, es una gilipollez

    • No havia capital per acumular, sinó capital mercantil.

    • La terra es va convertir en capital a base d'expropiar terres de l'església, robatoris de terres, tancament de terres comunals, usurpacions de propietats feudals etc... es van fer sota circumstancies de terrorisme cruel i aquests mètodes, van ser els mètodes idíl·lics d'acumulació primitiva xl que fa a la terra

    • L'acumulació de capital primitiu es va aconseguir a partir del descobriment d'or i plata d'Amèrica amb explotació d'esclaus a les Índies orientals , Àfrica.

    • Tot això va suposar la Rosada Alba de la producció capitalista. (Moments claus de l'acumulació primitiva)

          • Origen de la plusvalia ! (Raonament de Marx). La plusvalia es l'excedent que es produeix en les economies de reproducció ampliada. Marx diu que primer s'ha d'analitzar si la plusvalia surt de l'Esfera de la Circulació i desprès de l'Esfera de la Producció.

    • Hi ha dos tipus de circulació, circulació simple i la circulació mercantil.

      • Circulació Simple: consisteix en intercanviar unes mercaderies per diners, i amb aquest diners comprar unes altres mercaderies ! M-D-M (es fa sense ànim de lucre, per sobreviure)

      • Circulació Mercantil: Els mercaders tenen uns diners i vol fer-ho créixer i fa comerç com activitat lucrativa. Amb els diners compra unes mercaderies que desprès revèn (per fer negoci) D-M-D'. El negoci consisteix en la diferencia entre D'- D = Benefici / D-D' = Pèrdua pel consumidor

    • Inicialment l'empresari capitalista te uns diners (D), amb aquests diners compra una sèrie de mercaderies al mercat de factors (M)-(matèries primeres, energies, lloguer d'infrastructures, etc...), tb va al mercat laboral i es gasta una quantitat (V) en comprar força de treball.

    • L'empresari paga totes aquestes mercaderies segons el seu valor en canvi. “Cada mercaderia, el seu valor en canvi reflecteix les hores de treball que s'han incorporat en la producció d'aquesta mercaderia” ! Les hores de treball incorporat poden ser de dos maneres, hores directes i hores indirectes.

    (Xej: Si un fuster fa una taula en 1h, es 1h de treball directe incorporat, però la fusta tb te hores de feina incorporada per treure-la de l'arbre, tractar-la etc, que son hores de treball indirecte

    • Aquest output ha de valer per una banda, el nº d'hores directes de treball (t), i d'altre banda les hores indirectes de treball incorporat en totes les mercaderies comprades per l'empresari (C)

    • Això segons Marx no es estafa sinó explotació

    • El valor d'aquestes hores S treballades sense pagar al treballador son Beneficis per l'empresari (plusvalua) ! La plusvalua surt de l'explotació del treballador

    • El valor dels imputs es C +V

    • El valor dels outputs es C + t + S

    • Si una economia, el cabàs de la compra de subsistència ,(els costos indirectes per fer funcionar el treball indirecte, del factor de producció treball), que permet generar una setmana de treball de 30 hores es converteix en 40, estem en un “Sistema de Reproducció Ampliada”

    • Si en una economia el cabàs de la compra de subsistència es de 40 hores es una “Economia de Reproducció Simple” ( no es genera plusvalia)

    • Sense explotació no hi ha acumulació capitalista possible.

    • El capital creix quan les empreses tenen beneficis, els beneficis es reinverteixen dins la empresa i es genera capital. Xq hi hagi acumulació de capitalista, cal que hi hagi benefici, i xtant cal que hi hagi explotació del treballador

    • Quant reduïm la jornada laboral, reduïm (t), al reduir (t) reduïm (S) ! per tant reduïm la explotació del treballador

    FASE 2 ! ACUMULACIO CAPITALISTA

    1ª Concentració econòmica

    • A mesura que el capitalisme vagi madurant, la competència sempre suposa que n el capitalisme acumulat, s'inverteixi, no en eixamplar el capital !(duplicant una planta amb una mateixa tecnologia) ! Segons Marx si dupliques una planta no la faràs amb la mateixa tecnologia, sinó amb la darrera tecnologia possible ! Aprofundiment en el capital.

    • Així el nº total d'empreses es va reduint gràcies a que les empreses mes avançades es van menjant a les que no tenen capital per evolucionar com les grans , convertint-se en un sistema oligopolístic; el nombre d'empreses es va reduint i com mes evolucioni el capital mes empreses haurà.

    2ª La disminució de la taxa de guany (benefici)

    - Taxa de guany “r”

    • El guany de l'empresari surt de la plusvalia

    • Taxa de guany ! . S .

    C + V

    Dividim pel capital variable V

    • Això dona lloc ha que la taxa de guany vagi baixant amb la maduració del capital

    • Els neoclàssics diuen que la disminució de la taxa de benefici no s'ha complert. El capital encara te taxes de benefici altes. Aquesta projecció de marx no s'ha complert, ¿perquè?

    • Amb la explosió de la producció en els sectors que produeixen les mercaderies bàsiques per la població (tèxtil, aliments, etc...) ara es necessiten moltes menys hores de les que es necessitaven abans per poder menjar que es lo bàsic

    • Lo de la taxa d'explotació no s'ha acomplert per la explosió de la productivitat

    • La composició orgànica del capital (K), si es veritat que ha pujat , sector per sector

    3º Les crisis i les fluctuacions econòmiques (pag117)

    Nº màxim

    N0

    • Cada vegada (cada onada tecnològica), es necessiten mes quantitat de treballadors però al passar de una a l'altre sempre hi haurà mes parats ! “Exercit de Reserva”

    4ª La Teoria de la alineació del proletariat

    • El proletariat pensa que al disposar de coses materials es lo que li valdrà a la vida

    • Segons Marx lo que diferencia als homes dels animals es la capacitat de treballa i organitzar treballs.

    • El capitalisme sempre esta preocupat pel capital i per posar noves tecnologies, perquè una empresa no sigui absorbida per les altres empreses mes modernes i desenvolupades. Per Marx el capitalisme es també una víctima del sistema.

    • Al proletari no el deixen participar en l'obra que ell fa i que es producte del seu treball, no li pertany.

    • El treballador si no te l'orgull del producte ben fet, que li queda, un salari per poder viure. Les hores en que esta treballant no viu, quan viu, menja , es reprodueix etc... Marx considera que viu mentre no treballa i quan treballa no viu

    • quan mes maduri el capitalisme, mes alineació

    LLEY DE SAY .

    • Al començament del segle XIX, Malthus , ja s'havia ocupat del fet de que havia observat crisis econòmiques.

    • Un deixeble de Adams Smith, Say, va interpretar la riquesa de les nacions i va treure una llei ! “llei de doborichés” (llei del desembols) quan es va traduir es va dir llei dels mercats o llei de Say.

    • Aquesta llei consisteix en ! ”En la economia no cal preocupar-se per la demanda, perquè l'oferta crea la seva pròpia demanda” ! El valor de tot allò que es produeix genera els corresponents ingressos al conjunt de factors de producció que s'han originat d'aquesta oferta . S'han hagut de pagar salaris als treballadors, rendes als terratinents, (en matèries primeres també hi ha una part dels beneficis) i beneficis a l'empresari

    • Tot allò que dona valor a la producció es un pot d'ingressos pels treballadors

    • Els salaris demanden productes, els beneficis també demanden productes

    • Malthus diu que quan sobren productes es perquè falten d'altres, hi ha hagut una desviació de la demanda cap a un determinat producte.

    • Si no haguessin intervencions del govern, la llei hauria de ser perfecte

    • Malthus revoca Say y diu: “La demanda es distribueix de forma invertida per culpà del govern. Si no haguessin lleis del govern per despistar, tota la demanda aniria ben encaminada

    • El ritme en que els ingressos es converteixen en demanda, es l'important ! diu Malthus: “Si els ingressos creixeren de manera regular, es compliria la llei de Say, però això no passa perquè els salaris es converteixen totalment en demanda, no hi ha rendiments que es puguin guardar i no produir demanda.

    • Segons Malthus: els terratinents tenen la suficient cultura , (etc), xq tota la seva renda es transformi en tota forma de serveis, (serveis culturals etc)

    • Els empresaris capitalistes tenen un benefici, aquest benefici, se'ls emporten a banc i si que hi ha una inversió del benefici, i en genera una demanda. Si els empresaris, això d'invertir els beneficis, ho fessin regularment , la llei es compliria, però això no passa, perquè els empresaris no sempre estan motivats a invertir

    • Hi ha etapes de pessimisme optimisme a l'hora d'invertir, que generen:

    Cicles Econòmics

    • Stuart Mill : Si no hi ha moneda la llei de Say es compleix automàticament. Però en economies monetàries, sempre que hi ha canvis de ritme provoquen Fluctuacions Econòmiques

    • Marx: També diu que hi ha fluctuacions que son degudes a les activitats de l'empresari (ver fluctuacions econòmiques de Marx pag.28), perquè l'empresari es un engranatge dins el capitalisme que acumula capital per introduir noves tecnologies

    LES TEORIES DE L'IMPERIALISME .

    1980 ! Apareixen els Neoclàssics

    1933

    • Hi ha grans canvis ! L'empresari capitalista individual, que estava ressentit amb les SA ,deixa d'estar-ho i s'imposen les SA

    • El capitalista passa a ser un rendista passiu, compra accions i te molt poc pes dins la SA, aleshores el poder el te el gerent que esta col·locat pel grup financer, els grans Bancs, que dominen les empreses.

    • 1870 - 1914, apareix, l'imperialisme (d'Àfrica solament queda un 7% per colonitzar França 40%/ GB 30%// España ! Guinea equatorial/ GB ! les índies// Holanda ! Indonèsia// EUA ! Carib/ Puertorrico/Hawaii// ! Surt el fenomen anomenat Imperialisme, però els Neoclàssics no diuen res d'aquest sistema

    • Es van internacionalitzant les finances, as van accentuant les fluctuacions econòmiques, que desencadenen el Crack del 29 i la Depressió dels 30.

    • La crisi dels anys 30 ja havia començat a GB per la revaluació de la lliura i el retorn a la paritat de la moneda anterior a la guerra, aquest revolució feta per Churchill va ser un desastre xq li va ser molt mes difícil exportar

    • Pels Neoclàssics, no poden haver-hi fluctuacions econòmiques, i tampoc tenen una explicació per l'atur involuntari.

    • Els fenòmens creats entre 1870 - 1930 generen una seria de problemes que els neoclàssics no poden explicar ! d'aquí van sortir economistes dissidents que explicaven per exemple que es l'imperialisme.

    • Un d'aquests autors era Hobson, que al 1902 treu un llibre anomenat; “L'Imperialisme: Un estudi”, que intenta, sense fer explotar el sistema capitalista, però si utilitzant totes les armes de la democràcia, utilitzar tots els mètodes jurídics per acabar amb l'imperialisme

    • També surt; Rosa Luxemburg, de formació Marxista i influïda per la Tª de Hobson, va escriure un llibre; “La Acumulació del capital” (1913)

    • Surt un altre autor, d'informació reduïda (1918) , escriu un llibre ! “L'imperialisme, l'etapa mes elevada del capitalisme”, aquest autor es deia Lenin.

    HOBSON 1858-1940 .

    • 1889! assaig del seu primer llibre junt amb un empresari , Mummey, el llibre es deia ; “ La Fisiologia de la Indústria”; en aquest llibre hi ha un element molt important :”La Tª del subconsum”:

      • Consisteix en dir , que la distribució de la riquesa entre Salaris (W) Rendes (R) i Beneficis (P) , es tan desigual entre W contra R+P , que passa que els treballadors poden comprar una part molt petita del producte:

      • ZW es tan petit que els capitalistes no saben ni com gastar els diners que tenen.

      • Rosa de Luxemburg accepta aquest Teoria del Subconsum, però diu que el capitalista ha d'acumular ! R+P, al acumular no acaba de generar tota la demanda que havia de genera (perquè al acumular-se no es consumeix), i les possibilitats d'inversió son cada vegada mes petites. Els països industrials per trobar mes opcions d'inversió i per col·locar la producció que tenen , han de fer arribar les inversions a països foranis i no industrialitzats

      • Han d'establir les seves bases en aquests països, en aquests països no hi ha mercat i tot esta deslligat, i el capitalisme exigeix mercat, perquè hi hagi plusvalia, (etc)... tot que es va aconseguir a la fase d'acumulació primitiva (pag 24), s'està formant ara amb l'imperialisme en aquests països no industrialitzats conquerits

      • La Tª del subconsum de Hobson: “Mentre hi hagi aquesta desigualtat en la distribució dels ingressos, hi haurà subconsum i l'única manera de que no es produeixi una crisi es L'imperialisme.

    • Al 1902 publica un llibre: “Estudis de l'imperialisme”

      • L'imperialisme: “procés social parasitari, a traves del qual certs interessos financers instal·lats a l'estat, usurpant les rendes del govern, promouen l'expansió i l'imperialisme amb objecte de entaforant xucladors econòmics, n'han situant-se com sangoneres en cossos foranis i així drenant de la seva riquesa per tal de mantenir el luxe domèstic”

    • Hubson veu que es parla de moltes forces socials separades i concerta que els elements que porten a l'imperialisme son:

      • Furors religiosos / Chuminisme o Patriotisme / Patrioterisme / Militarisme / Política / per Hobson el mes important es la recerca incessant de beneficis per part del capitalisme

    • Per una banda diu que oficialment, ens han dit, que l'imperialisme es un acte benvolent de civilització i de poder portar la religió a races inferiors. Per Hobson aquesta propagandatoria constitueix una proposició fraudulenta davall la qual s'amaga una veritable intenció capitalista

      • Diu Hobson que l'element de cristianització associat a l'imperialisme es l'element mes nefast i es fa servir com a pantalla perquè no es vegi l'element real

      • El militarisme , segons Hobson; diu que els militars son imperialistes per convicció i per poder professional . I a cada intervenció els augmenta el poder polític. Els militars a GB no tenen poder polític. EN resum Hobson diu que es un element que si que pesa però que te un rellevança secundaria.

      • Patriotisme / Chuminisme: (Jingoism) ! (nosaltres ho tenim tot) ! Defineix el Jingoism: ” El Jingoism es ,maneramnent, l'afany de l'espectador expurgat de tot esforç personal, risc o sacrifici i malgrat això flueix ( es diverteix) veient els perills, patiments i masacres d'individus que no coneix, però la destrucció dels quals desitja amb una passió cega i artificialment estimulada d'odi i revenja”

    • En tots aquest centres ( església , govern, etc) , el que s'estimula es que l'imperialisme estigui ben vist !

    • Hubson no creu que el patriotisme sigui la causa que ho engega tot, sinó que es un argument mes que contribueix a mantenir L'Imperialisme però que difícilment ho origina.

    • La política es cega i irracional ! Hubson no creu que la política sigui la causa fonamental de l'imperialisme, sinó que l'imperialisme agressiu no es producte de passions cegues ni de la bogeria dels polítics ! L'Imperialisme es molt mes racional del que sembla a 1ªº vista, es irracional des del punt de vista de la nació, però es racional per certes classes socials de dins de la nació.

    • Hubson ! Lo que invoca l'imperialisme es aquell vici d'acumular benefici. Aquest capital nou es mes difícil d'introduir-lo a la metròpoli i l'han d'importar, i es crea l'imperialisme. S'està convençut de que el govern ha d'ajudar a les empreses que ells creen. L'imperialisme es per fer bellugar exercits, per assegurar inversions en països inferiors i que siguin aprofitables als països d'origen. Els empresaris son les grans banques i entitats financeres ! Interessos dineraris: Qualsevol operació que es faci, u alteració que es produeixi per facilitar diners u beneficis al gran capital.

      • Va fer estudis entre es beneficis de les indústries de GB, i els beneficis de empreses de Gran Bretanya (GB) guanyats amb empreses situades fora del país, els guanys eren majors en les empreses de fora ( l'inversio es lo que interessa.

      • Per Hubson les grans financeres capitalistes son les que controlen i dirigeixen la poètica imperialista.

          • Beneficiaris: (de l'imperialisme) (financers). Grans empreses dedicades a construir subministres militars i grans manufactures, dedicades al comerç i exportacions amb els nous països.

          • Causa final: La causa final per Hubson en aplicació amb la Tª del Subconsum, es la “brutalment desigual distribució de la riquesa”. Amb aquesta distribució tan desigual, els treballadors gasten poc perquè tenen pocs ingressos i per tant els treballadors no trenquen la Lley de Say. Als empresaris capitalistes els hi venen tants ingressos que han de reinvertir-los fora i son aquest que generen aquest poder financer per tapar el forat de la demanda.. El capital Imperialista crea en els països industrialitzats, una pobresa cada vegada mes extensa de la classe treballadora, junt a una capacitat infrautilitzada per produir mes bens i tot això sota la paleta d'una classe privilegiada que viu puta mare gràcies als treballadors de la metròpoli i els de fora de la seva ciutat sota el domini imperialista.

          • L'imperialisme es irracional ,per Hubson, a nivell de tota la nació, es injust perquè es beneficien solament els rics i empitjoren solament els treballadors. Hubson proposa donar mes poder als treballadors estimulant els sindicats forts, i donant el govern per la via democràtica als socialistes i que corregeixi al distribució dels ingressos amb una política fiscal redistributiva per lluitar contra l'imperialisme (Hubson no fa petar el sistema)

    ROSA DE LUXEMBURG 1870 - 1919

    • 1913 - L'Acumulació del capital-.

    • Va ser assassinada per militars alemanys (família jueva assentada a Rússia). Va anar a la 2ª Internacional i es guanya la vida com a publicista i escrivint llibres pel partit socialdemocrata.

    • Fer un llibre de text ! Introducció a l'economia política, en clau Marxista. Va dir de Lenin que era un Marxista “gilipolles”

    • Durant la guerra es va declarar pacifista i es va quedar desabuda pels diputats del partit demòcrata que van botar al 1915 a favor del pressupost militar. Per aquesta actitud va ser assassinada.

    • Tª de l'Imperialisme: No es molt diferent a la de Hubson. També veu el problema en la desigual distribució dels ingressos, però diu que aquesta distribució dels ingressos es inevitable en el capitalisme.

    No es la falta d'imaginació de com gastar l'excés d'ingressos, sinó que dins del capitalisme , ( “i aquesta es la diferencia mes important amb Hubson” ), el capitalisme queda pressionat per anar acumulant capital i lo veu com una consecuencia pròpia e inherent al capitalisme. Per invertir fora de la metròpoli es crea l'Imperialisme, i això produeix una lluita per dominar les economies tradicionals. Aquest domini de les colònies te 4 objectius:

  • Guanyar la possessió de gran quantitat de matèries primeres

  • Destruir els mètodes tradicionals de producció per tal de separar als treballadors dels mitjans de producció (treball capitalista)

  • Cal transformar l'economia tradicional, que es de no mercat, en una economia de mercats i de bens.

  • Cal separar clarament Indústria, Comerç, Agricultura ... ( perquè a les economies tradicionals ho tenen tot barrejat.

  • “ Els capitalistes han d'usar poders coactius per crear les relacions de mercat necessàries per poder extreure plusvalia (Rosa Luxemburg).

    • La fase Pre-Capitalista: ( Fase d'acumulació primitiva / Marx (pag 24)). L'acumulació primitiva encara dura; conversió d'economia tradicional en economia moderna, i això durarà mentre que hi hagi capital

    • El capitalisme, surt i es desenvolupa històricament en mig de societats no capitalistes ! (Rosa Luxemburg) !

    ... L'existència i desenvolupament del capitalisme, requereix un entorn de formes no capitalistes de producció, però no totes aquestes formes li serveixen. El capitalisme necessita un mercat per poder extreure valor de plusvalia, necessita una font d'oferta pels seus mitjans de producció, (matèries primeres), necessita una reserva de força de treball, pel seu sistema salarial. Per tant el capitalisme sempre i a tot arreu, lluita per aniquilar les formes històriques de les economies tradicionals, per tant, si es tracta d'una economia d'esclavatge, feudalisme, patriarcal, ...” Els mètodes d'aquesta lluita son ! la força política (guerres revolucions), impostos regressius en favor de la metròpoli i mercaderies barates.

    • Luxemburg, ofereix una narració, de com l'imperialisme ha anat destruint les economies tradicionals a traves de la conquesta, la força, el frau, el robatori, i el comerç

    • Desprès de la transformació forçada de la economia forana, el desequilibri interior a la economia imperialista te una sensació temporal de alleugeriment de penes en el país capitalista !

    • La producció capitalista produeix bens de consum per damunt de les seves pròpies exigències ,W + P + R, i aquest excés de bens de consum les col·loca a les economies no capitalistes (colònies), també busca compradors de ponts, carreteres, etc, per posar a les colònies. Totes aquestes importacions es financen amb matèries primeres, i cedint les propietats de les inversions a la metròpoli. El capital genera un desequilibra (desigual distribució dels ingressos) i de mica en mica s'aniran assemblant totes les economies que no son de mercat.

    • En aquests moments, un paper principal el juga la força. Luxemburg es el primer economista que li dona importància al militarisme ! El militarisme amava esdevenint un importància rellevant per reduir la eficiència de la demanda, com, destruint i creant demanda pel armament. Una gran part del capital madur va al militarisme i això permet les desigualtats existents. Financiant armament es nivella la desigualtat.

      • Diu que la producció d'armament te un gran avantatge, es ven a grans comandes. Qualsevol altre intent per expansionar un altre element es una cosa laboriosa, mentre que la producció militarista representa un camp on la seva expansió regular i progressiva sembla primàriament determinada pel capital. Hi ha una relació brutal entre acumulació de capital i armament. Si hi ha molt capital acumulat, el buit de la demanda que es crea (Lley de Say) , es tapa amb demanda d'armament.

      • Diu Luxemburg; que no es poden deixar les institucions capitalistes intactes i a l'hora eliminar; imperialisme, militarisme, opressió i explotació , aquests 4 dimonis son inherents en la pròpia estructura social del sistema capitalista.

    • Ni hi haurà cap altra manera de sortir-se d'aquest 4 factors que aplicar , els principis socialistes, l'objectiu del socialisme no es la acumulació sinó la satisfacció de les necessitats humanes aprofitant la producció de tot el mon.

    TEORIA DEL VALOR .

    Adams Smith: La paraula VALOR te 2 sentits

  • Utilitat que una certa cosa reporta al seu posseïdor (Valor en Us). quan una cosa te Valor en Us es un Be

  • El poder de obtenir altres coses que la possessió d'aquella cosa comporta ( Valor en canvi ). Quan te Valor en Canvi es diu Mercaderia que també te Valor en Us

    • Smith apunta a la paradoxa de l'aigua i dels diamants ; i ha elements que tenen molt valor en uns i poc valor en canvi ( aigua), i hi ha elements que tenen poc valor en uns i molt valor en canvi (diamant)

    • Neoclàssics: El valor es regeix segons el valor de la darrera unitat. El de l'aigua cau ( perquè hi ha molta i cada vegada baixa de valor), els dels diamants es manté.

    • Els Clàssics, no es van fixar gaire en el valor en us però si al valor en canvi. Sobre el Valor en canvi, els clàssics, van tractar 2 qüestions, diferents una de l'altre: Distinció entre mesurament i regulació de l'altre.

      • Mesurament: Xej: fa calor, estem a 22 grau

      • Regulació: Quines son les causes que fan que estem a 22 graus .

    • La Regulació es un procés dinàmic, en el que hi ha un abans (les causes), i un efecte final, mentre que el Mesurament, es fa amb un termòmetre, el termòmetre es simultani amb el que s'està mesurant ( xej:, no es pot mesurar la temperatura que farà d'aquí 15 dies, es la mesura del moment).

    • La Regulació, parla de causes i efectes

    • La Mesura intenta donar una quantitat en una dimensió

    LA MESURA DEL VALOR EN CAMBI

    • Vol dir que donem una referència quantitativa en una dimensió prèviament triada (base)

    • Les mesures solen ser lineals (mesurades en un sol numero, les mesures de les sumes es suma de les mesures ! mesura lineal) . Tot el que mesurem sol donar lloc a una única mesura escalar i el Valor en canvi també.

    D'on surt el valor en canvi

    • El Valor en Canvi surt dels intercanvis.

    • A l'hora d'intercanviar una quantitat (q) de mercaderia (J) i una quantitat de mercaderia (R):

    • A l'hora de mesurar el Valor en Canvi, em de buscar la dimensió:

    Merc. N intercanviar qN qJ

    qN ! 1ª lliure d'or (N= Or)

    • Aquí es veu la correspondència entre el te i l'arròs./ Sèrie equivalent: DIMENSIO

    Valors Nominals

          • La base de la comparació del Valor en Canvi de totes les mercaderies , en l'exemple es 1ªº lliure d'or (qN ), aquest seria el Numerari, en aquest cas. Un Numerari, també ha de servir com a dipòsit de valor ! per això es van nan seleccionant els metalls preciosos. Quasi tots els noms de les monedes son de pesos.

          • Aquesta mercaderia que servia de base, facilitava les transaccions, permeteix la comparació amb d'altres mercaderies i servia com a dipòsit de valor; que son les tres competències de la moneda.

          • Els sistemes d'intercanvi, per ser estables havien de ser coherents ! Si dos coses diferents, s'intercanvien pel mateix numerari s'haurien d'intercanviar entre si.

          • Si se multipliquen per un numero totes les mercaderies i el numerari, la relació seguiria complint-se ! Hi hauria una relació entre la quantitat de numerari i la quantitat de mercaderies:

          • Això es constant ! D'aquesta constant s'en diu Preu

          • PN / PJ = preuN J ! Preu en numerari de la mercaderia J

          • Això vol dir que la relació d'intercanvi entre el numerari i la mercaderia es manté constant.

    Adams Smith

    • Els preus son una mesura excel·lent del Valor en Canvi, però “Els Preus en Numerari” ! Preus Nominals : preus comparant el numerari amb la mercaderia

    • El Sistema d'intercanvis a de ser proporcional i coherent, si tenim aquests sistemes, els preus nominals son la mesura adient per mesurar el Valor en Canvi en aquell moment i en aquell lloc.

    • Els preus nominals son la mesura ideal ara i aquí, per comparar amb mercaderies, no es poden comparar amb mercaderies allunyades ( Xej: Mercaderies d'Espanya amb mercaderies Turkes.

    Valors Reals

          • Els valors nominals o valors en numerari no refelcteixen el valor en canvi real.

          • La distinció entre valor nominal i valor real la fa Adams Smith a la riquesa de les nacions ! “Donat que el numerari no en serveix per augmentar el poder adquisitiu del numerari al llarg del temps, el que convindria seria canviar de dimensió . La dimensió que realment pot servir de canvi al Valor en canvi es la possibilitat d'estalviar esforç (Valor en canvi per Adams Smith), per aconseguir alguna cosa. La possessió d'alguna cosa ens estalvia la feina que hauríem de fer per aconseguir-ne una altre. cada mercaderia pot ser intercanviada per una certa quantitat de treball, aquest treball ens esta donant el valor de l'intercanvi:

          • Així convertim en dimensió base per mesurar el valor real, del valor en canvi ! d'això se'n diu Tª del treball adquirible (Adams Smith).

    • Hi ha 2 teories:

      • Treball Adquirible ! Tª de la Mesura

      • Treball Incorporat ! Com a mesura es incorrecte. Mesura el valor de les coses per la quantitat de treball que porta , però això no te res a veure amb la mesura. No es una Tª adient per mesurar el Valor en Canvi, perquè el mesurament sempre es fa simultàniament, i el treball incorporat d'un objecte no es pot calcular perquè des de que agafen les primeres matèries fins que tu compres el producte , (Xej: una taula) pot passar molt de temps.

    • La mesura del Valor en canvi, per Smith , es fa comparant la quantitat de treball que podem canviar amb la mercaderia ! comparant amb la quantitat de treball adquirible.

    • D'aquesta dimensió se'n diu MERCADERIA PATRO (Segons Ricardo)

    David Ricardo

    • Diu que lo ideal seria comparar la mercaderia amb una mercaderia nominal, que fos invariable al llarg del temps ! Mercaderia Patró , que serviria per calcular el valor real comparant-lo amb la mercaderia patró

    • Ricardo també exigeix a la mercaderia patró que servis com a base, ( com fer Adams Smith), per també l'exigeix que sigui immutable com a dipòsit de valor ( hi ha alteracions que poden fer variar el preu de les coses , però el preu numerari de la mercaderia patró no pot varia)

          • Adams Smith ! Si pugen els salaris , totes les mercaderies pujaran de valor en canvi

          • Ricardo ! Diu que A.S. no te raó, perquè , hi ha 2 elements importants en el Cost: Salaris i Beneficis , per tant la qüestió dels salaris alt o baixos, serveix per distribuir el producte, si els salaris pugen, els treballadors compraran una part important dels productes i quedarà menys pels altres (Capitalistes).

          • La distribució, doncs, del producte, en termes reals, consisteix en la comparació dels salaris amb la taxa de beneficis ! Si augmenten el salaris (W), suposarà una baixada de la taxa de benefici ( " ) per això podem classificar tota la economia pel seu volum de ma d'obra: Hi ha producció o treballs intensius en ma d'obra i intensius en capital !

            • Intensiu en ma d'obra: Quan augmenten els salaris, el preu de la mercaderia disminueix (W gran , " petit)

            • Intensiu en capital: Quan disminueixen els salaris, el preu de la mercaderia augmenta (W petit, " gran) // En aquest cas la raó la te Ricardo.

    • Dins la economia , hi haurà empreses on la seva proporció de W i " estigui en el punt mig i qualsevol augment de la ma d'obra ve compensat ( redueix la taxa de benefici)

    • Ricardo deia que aquesta era la mercaderia patró . Amb cada onada tecnològica la mercaderia patró canvia, cada avenç tecnològic impossibilita que la mercaderia patró segueixi sent la mateixa.

    • Es impossible que existeixi una mercaderia patró que serveixi de dipòsit de valor invariable als augments de salaris i que resisteixi als avenços tecnològics (Ricardo)

    De Quincey

    • Diu “Ricardo te tota la raó al dir que es impossible trobar la mercaderia patró.

    Srafa 1930-1960

    • Fugitiu del regim feixista de Musolini. Anar a Anglaterra on mantenir contacte amb Keynes.

          • La mercaderia patró , en contes de considerar-la simple (1ª merc.) perquè no la considerem composta? (mes de !ª) ! passar + d'un imput pel túnel de la producció i així fer sortir del túnel un output que contingui tots els altres imputs. Els conglomerats d'imputs que automàticament donen lloc a un output compost d'aquests imputs son:

            • La mercaderia composta seria una part del PNB ,producte nacional brut x càpita. Els instituts d'estadística també han adaptat aquesta idea de cabàs de la compra, que redefinit per una certa quantitat de mercaderies es:

          • El cabàs en l'any (0) ! ! Preu any 0 = q1 · p10 + q2 · p20 ... qn · pn0

          • El cabàs en l'any (t) !

          • De l'agrupació d'aquests dos cabassos s'en diu índex de preus

          • Quan això passa hi ha un a canvi de base:

    Preu numerari de J

    (nominal)

    Preu real de J

          • Degut a la impossibilitat de que existeixi una mercaderia patró, per sempre, haurem d'anar canviant de base.

    Pjr (t) = Moment (t)

    Pjr (0) = Moment (0)

    En aquest moment (0) considerem que el Pjr (0) = Pjn (0) ( El preu real coincideix amb el preu nominal (base))

          • Per l'evolució al temps:

    Pjr (t) = · Pjn (t) ·

          • El preu real de qualsevol mercaderia es, el preu real d'aquella mercaderia en un moment determinat , dividit per l'índex de preus

    CAUSES I REGULACIO DEL VALOR EN CAMBI (preg. 5)

    • Hi ha tres tipus d'ingressos ! Salaris, Rendes i Beneficis, dintre de la societat

    • P mercat : Valor en canvi nominal a Curt Termini , sobre la oferta (S) i la demanda (D)

    • P natural : Cost ( 1 +  ) ! La taxa de benefici (), ha de coincidir amb la taxa de creixement natural de la economia

    • Pot haver-hi algun sector on hi hagi una situació de monopoli, i el preu de mercat quedi per sota del preu natural . Si hi ha competència els preus de mercat graviten per sobre dels preus naturals. Els preus de mercat no poden estar molt de temps per sota dels naturals.

    PREU DE MERCAT (a curt termini)

    Adams Smith:

    • Smith distingeix entre Demanda potencial i Demanda factible :

      • Demanda Potencial: Allò que ens passa pel cap demanar.

      • Demanda Factible: La que ve emparada pels ingressos del que s'està demandant. El que converteix la demanda potencial en demanda factible son els ingressos que te darrera.

    La oferta es fixa !

    • Per Smith això no es compleix solament en general, com deia Say, sinó també mercat per mercat -“això es una mica esbojarrat”-(Professor Barber)

          • El primer que corregeix aquesta formula (no es Ricardo que solament es dedicarà a parlar del preu a llarg termini, preu natural i preus de producció, no a curt termini (preu de mercat)), va ser De Quincey.

    De Quincey:

    • Al 1893, proposa una formula mes moderna i diu:

      • Tª de Quincey: Diu que les mercaderies es classifiquen en 2 menes:

        • Mercaderies reproduïbles: Que es generen cada exercici

        • Mercaderies rares: (Xej), un picasso , l'obtenció o reproducció es impossible

    • Ens diu:

      • Valor en canvi: Sempre es el mínim entre dos components, un component afirmatiu que es la usabilitat i un negatiu que es el cost ! (U,C)

        • Usabilitat: Capacitat que tenen les coses en ser usades. La valoració de la usabilitat la fa aquell que fa l'ús.

        • El Cost: D'obtenció d'una mercaderia rara es " ( C ! " ), el valor en canvi d'una mercaderia rara (preu) be determinat per la usabilitat (C > U )

        • En les mercaderies reproduïbles ( es reprodueixen perquè es pensa que tindran demanda), el cost (C), es inferior a la usabilitat (U) perquè sinó es reproduirien. El mínim es el cost ( C < U ) i el preu be determinat pel cost

    • De Quincey diu que hi ha dos tipus de mercats, encaixats i desencaixats :

      • Mercats encaixats: Fabrica segons comanda - preu (amb pressupostos), en aquest mercat, els preus de mercat coincideixen amb els preus naturals (amb el cost)

      • Mercats Desencaixats: La Oferta i la Demanda van al seu aire i el preu de mercat !

    • El que diu de Quincey el millora J.S. Mill

    J. S. Mill (1948)

    • Diu que:

    QS ! Es fixa

    QD = D (Pm)

      • Quan el preu de mercat puja , la demanda s'encongeix, i si el preu de mercat baixa la demanda augmenta.

    • El preu de mercat es el que fa que la demanda iguali a la oferta:

    S

    D

    • 1920 - “Fenomen de la teranyina”- (exemple de la oferta de cavalls de carreres, baixa el preu quan hi ha molta oferta. Retard entre la oferta i la demanda.

    Marshall

    • Diu que la oferta reacciona tb amb els preus. Si pugen els preus de mercat, puja la oferta:

    qs = S (Pm) La oferta depèn del preu de mercat

    qd = D (Pm)

    S

    D

    PREU NATURAL (a llarg termini)

    Preu natural ! Cost en sentit ampli

    Adams Smith

    · Preu Natural = =

    Ricardo

    • Ricardo si que explica els preus naturals. Es mes precís que Smith i diu:

    · Preu Natural = = W + P

    • Diu que les rendes no han d'entrar perquè , les rendes no son les causants dels preus alts sinó que quan els preus son alts hi ha rendes ( es un efecte, no una causa dels preus)

    • Diu que els beneficis (P) son interessos del capital

    • Diu que el preu natural es pot contar en forma del seu valor treball incorporat ! la causa mes important dels preus es el valor de treball incorporat i pot ser de 2 menes : directe o indirecte:

      • Directe: Xej es el treball que fa un fuster per fer una taula

      • Indirecte: Es tot el treball que porta la fusta de la qual esta feta la taula, desde que es tala a l'arbre fins que arriba a la fusteria.

    • La causa dels preus naturals mes important es el treball incorporat . Lo que passa que el treball indirecte porta amagat un element que es el temps:

    • La quantitat d'hores treballades si que explica els preus naturals , però no al 100%

          • Preus de producció: cost ( 1 +  )

    • Si una mercaderia te 100 h de treball, ha de tenir el mateix preu que un altre mercaderia que tingui 100 h de treball

    Marx

    • Fa com Ricardo ( Ricardo no interessa gens pels preus de mercat.

    • S'interessa pels preus de producció dins del sistema capitalista !

    P: cost ( 1 +  )

    • La causa de que els preus siguin els que son , recau en el treball incorporat (quantitat d'hores de treball directe, e indirecte que te incorporat una mercaderia), i això explica els preus naturals.

    • Es fixa en la Tª de Ricardo.

    • Els neoclàssics no recolzaran la Tª de Marx (189 - 190 )

    • L'esquema de Marx no elabora res propi, tot lo agafa de ricardo:

    NEOCLASICS .

    • 1870, Anys de transformació en les economies ! Apareixen 3 textos d'economia, un a Suïssa, un a Londres i a Viena:

      • Londres: “Teoria de la economia política” 1871; El text es de W.S. Jevons (1835-1882)

      • Suiza: “Elements d'economia política pura”1874; es de León Walras, es d'origen francès (1834 - 1910)

      • Viena: “Principis d'economia” 1871; es de C. Menger (1840-1921)

    • Aquests tres llibres suposen i caracteritzen la “Llei de les utilitats marginals decreixents” ! petit moviment Marginalista o escola neoclàssica.

    Autors interessants

          • F.Y. Edgeworth: 1881 “Psíquica Matemàtica”

          • Alfred Marshall: (1842-1924) ! Principis d'economia”, el l'autor mes important d'aquests moments. Marshall estrena una paraula molt poc usada “economics”, els altres parlen d'economia política, volent dir que economics es una altre cosa , no economia política

    CARACTERISTIQUES DE L'ECOLA NEOCLASICA .

    • Revolució Marginalista: Es diu marginalista perquè es parla de la darrera unitat produïda que s'incorpora, no es raona en termes mitjans ! El mercat aturarà la producció quan el cost sigui superior al de la darrera unitat produïda.

    Si la utilitat que m'ha donat l'últim producte comprat es decreixent no compraré un altre unitat d'aquest producte, però si la utilitat a sigut gran compraré una unitat .

    • Llei de Weber Fecher: Si nem augmentant els estímuls , les sensacions també augmenten però l'increment de les sensacions van reduint-se per cada increment d'estímul ! Utilitat decreixent

    • Els neoclàssics treballen en l'ultima unitat final (termes marginals),no com els clàssics, que en l'únic moment en que parlen en termes marginals es quan parlen de les parcel·les marginals de les terres ( terres- fèrtils, - rendiments)

    • Els neoclàssics sempre suposen que estan sobre una mateixa boveda política, que es el capitalisme. El capitalisme es allà i la qüestió d'evolució dels sistemes no es interessa gens. Parlen dels preus de Mercat

    Esquema Reproductiu

    • S'ha passat de que la economia buscava lleis o relacions socials a analitzar els comportaments individuals de l'empresari i el consumidor.

    • Definició “economics”: Càlcul de com assignar els recursos escassos per tal d'obtenir la millor situació (optimització)

    • Utilitarisme egoista: La escola clàssica esta basada en això. Els seus matisos humans son 2:

      • Recerca del plaer: buscar utilitats positives

      • Evitacio del dolor: Evitar buscar utilitats negatives

    • Per als Neoclàssics, la economia s'ha de centrar el anàlisi dels intercanvis per tant es centra en l'anàlisi dels mercats (de producte i de factors).

    • Un altre tret es que a l'hora de plantejar d'on be i qui ha finançat la acumulació de capital, diuen ! “L'acumulació de capital va a càrrec dels beneficis i el que decideix posar el beneficis en inversió per que hi hagi acumulació son els empresaris capitalistes”, (per tant els empresaris capitalistes son els bons de la pel·lícula, quan es obvi que no es així (Lluís barber).)

    • Ricardo deia: “Qualsevol augment de salaris disminueix la taxa de benefici “ . Per això els neoclàssics deien que el mercat es on s'harmonitza aquest conflicte , on tens la llibertat de comprar o vendre.

    • En qualsevol intercanvi hi ha un punt d'harmonia i un punt de conflicte. El que els neoclàssics volen es el punt d'harmonia

    • Diuen que; “s'anirà utilitzant un factor fins que la darrera unitat d'aquell factor compensi la unitat que se li paga”

    Trets de la Productivitat marginal del treball

    Aquest valor de la productivitat marginal s'aplica a cada factor

    El valor de la productivitat marginal del capital iguala al valor marginal de la productivitat del treball.

    • La peça clau que separa els clàssics dels neoclàssics es, la Llei de les Utilitats Marginals Decreixents

    HISTORIES DEL VALOR EN US (preg. 6 ex.)

    • Hi ha tres tipus d'històries:

    • En la economia cal distingir entre tres tipus de situacions:

      • Situacions Certes: Aquestes que passen necessàriament

      • Situacions sota Risc: Es aquella situació en la que coneguem 2 coses.

        • Els resultats possibles que es poden produir:

        • La probabilitat de treure un d'aquests resultats

    Tenim la utilitat i la distribució de probabilitat.

      • Situació d'incertesa: No saps la distribució possible de probabilitats

    En aquesta situació es poden distingir situacions en que s'enfronta la incertesa contra la naturalesa (si es alguna cosa natural, no la podem evitar, i poden tenir un resultat desconegut)

    Però hi ha incerteses en que saps que ho pots evitar però que no estàs segur del resultat, sent això un enfrontament sense certesa ! “Teoria dels jocs” .

    Sota Risc

    - La utilitat esta en els dos:

    Sota Certesa

    Utilitat sota Risc

    • “El valor moral de la riquesa es decreixent” ! El naixement de la llei de les utilitats marginals decreixents surt en situació de risc ! Daniel Bernouilli, 1738, publica a la revista Papers de la Acadèmia Imperial “Exposició de una nova teoria de la evolució del risc”; planteja la solució a una paradoxa // Paradoxa de Snt Petesburg // consisteix en lo següent:

    • El que raona Bernouilli, la paradoxa; la seva explicació de que la gent es gastarà segons el seu valor de riquesa

    • La paradoxa de St. Petesburg, conte la llei del valor moral de la riquesa que queda com a principi de les utilitats marginals decreixents. (això va aparèixer en el període clàssic

    Utilitat sota Certeza

    • 1780, J. Bentham , llibre; “Introducció als principis de l'ètica i els drets”.

    • “Els ciutadans actuen per axiomes ! tots els motius humans es poden reunir a un solament ! busqueda interessada del plaer i busqueda desinteressada del dolor.

    • Cada persona es l'únic jutge dels seus propis plaers.

    • Bentham diu; Les persones actuen mogudes per la màxima utilitat, magnitud que permet mesurar el plaer o necessitat / dolor , que es procura

    • Bentham creu en la utilitat com a magnitud qualificable

    • S'han de tenir en compte 7 circumstancies

      • Intensitat

      • Durada

      • Certesa o incertesa

      • Proximitat o llunyania

    • Diu que la aversió es l'única emoció possible en el treball. Davant el treball l'únic que hi ha es aversió, l'estimació pel seu propi treball es el que fa a la gent persona.

    • Si la quantitat de plaer es la mateixa tant bona es una cosa com l'altre.

    • J.S. Mill: Va ser un gran defensor de Bentham. Defensava l'Utilitarisme ! El bon govern disposa la màxima utilitat pel màxim numero de ciutadans (Bentham ! Doctrina Utilitarista). Mill, es recolza en la Utilitat ???????

    Marginalistes

    //JEVONS // WALRAS // MARSHALL // EDGEWORTH//

    • Aparentment tots fan servir un concepte d'utilitat cardinal i estan convençuts de que la utilitat es pot mesurar

    EDGEWORTH

    • Llibre 5e de matemàtiques; intenta fer el càlcul de les sensacions : utilitats

    • Admirava molt a Marshall. “Les matemàtiques no serveixen per quantificar en la economia sinó per establir relacions”. El primer que va dir això va ser Cournot.

    Edgeworth fa un aportació molt útil, que diu que la utilitat no ve definida per una sola funció, sinó que es necessiten 4 funcions de producció per fer intercanvis entre 2 persones i 2 bens :

    Però si fos en un mercat:

    Farem un funció d'utilitat per cada persona però depenent de tots els bens:

    UA (x, y , z ...) = Un

    Si fem una funció x 2 bens

    UA = UA (x,y)

    • Això vol dir que el bloc (X0, Y0 ), es indiferent al bloc (X1, Y1 ), perquè tots es torben en la utilitat 1, a l'hora de triar em dona la mateixa utilitat un que l'altre. Aquests dos punts son indiferents

    • Edgeworth va batejar aquestes corbes com a - CORVES D'INDIFERENCIA-

    • Qualsevol punt de la corba d'utilitat dos, es preferent als de la corba d'utilitat 2 i indiferents entre ells.

    • D'això se'n diu Utilitats Ordinals

    HICKS & ALLEN

    • Van escriure un article i van introduint ordres de preferència entre els diversos blocs ! Relacions D'ordre; han nascut doncs les referències que son les Utilitats Ordinals

    PARETO

    • 1906. Es el que parla de que els nombres que divideixen les corbes indiferència son índex d'utilitat.

    FRANK RAMSEY: Les Utilitats i les Probabilitats

    • Les probabilitats no deuen ser el grau de l'utilitat

    • Tant la probabilitat subjectiva, com la utilitat, es poden observar d'una manera objectiva

    VON NEWMAN & MORGENSTEN: Tª dels Jocs y del comportament econòmic (1944)

    • En els preàmbuls de la Tª dels Jocs es planteja una situació oposada (¿??)

    Tª DE L'INTERCAMBI (preg. 7 ex.)

    Tª DE L'INTERCAMBI DELS CLASICS .

    • Els clàssics van agafar de Turgot la teoria de que qualsevol intercanvi es produeix perquè cadascú que participa en l'intercanvi i surt guanyant ! Guany de Comerç (queda reflectit entre la part compradora i venedora)

    • El Guany de comerç , es la diferencia entre el valor estimatiu ( pels neoclàssics Utilitat ) que dona el comprador a una mercaderia, i el valor estimatiu que dona el venedor a la mateixa mercaderia

    • S'estableix un valor apreciatiu.

    • El preu sempre ha de ser mes petit que el valor estimatiu del comprador i mes gran que el valor estimatiu del venedor

    • El comprador te un guany que es la diferencia entre el valor estimatiu del comprador menys el preu

    • El venedor te un guany que ve donat per el preu menys el valor estimatiu del venedor

    • Es el preu el que permet separar la part de guany de comerç del comprador i el venedor

    • En qualsevol intercanvi se ha de comprovar si hi ha un guany de comerç.

    • A l'hora de fixar els preus hi ha una certa indeterminació:

    • Els clàssics per explicar la Tª de l'intercanvi no la apliquen persona a persona, la apliquen nació a nació ! Tª del comerç internacional

    ADAMS SMITH ! Quan existeix un guany de comerç?

    • Si una mercaderia A costa mes hores produir-la al país x que al país y, i una altre mercaderia B costa mes hores produir-la al país y, que x , seria interessant poder intercanviar-les

    • Hi ha un guany de comerç, al comerç internacional quan hi ha un avantatge comparatiu recíproc !

    Tª de l'aventatge absolut

    Tª DE L'AVENTATGE ABSOLUT

    Tª DE L'INTERCAMBI DELS MARGINALISTES O NEOCLASICS .

    JEVONS -1874-

    • Jevons afirma que la “Ley de variacions de la utilitat”, es com la llei de les utilitats marginals decreixents. El grau final d'utilitat decreixent

    • Es planteja un problema. ¿Com podem distribuir un be S, que te dos usos diferents (x,y)?. (per exemple 100 obrers entre 2 finques)

    • Aquesta distribució es fa:

      • El propietari del be S intentarà treure la seva màxima utilitat.

      • Per Jeavons, la utilitat, es la utilitat marginal màxima !

    U(x) + U(y) ! Utilitat Màxima

      • El propietari del be no passarà S de x a y quan el producte de la finca x coincideixi amb el producte de la finca y

      • Tan la utilitat com la productivitat marginal son decreixents ! això esta en qualsevol raonament neoclàssic. Aquest es el raonament típic de qualsevol economista marginalista.

      • Jevons diu que la equació que marca l'equilibri en qualsevol propietari que te dos sectors ! U'(x)dx = U'(y)dy