Penja els guants, butxana; Fernand Torrent

Literatura española contemporánea. Narrativa catalana policíaca actual # Argument. Personatges. Aspectes formals. Argot i llenguatge

  • Enviado por: Daniel Rubio Diaz Y Otros
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

penja els guants, butxana

Penja els guants, butxana; Fernand Torrent
de Ferran Torrent

1-Comenteu breuement les característiques formals i temàtiques del gènere policíac a l'obra: el crim, les pistes, l'ambientació, el detectiu, els periodistes, els sospitosos, la femme-fatale.

El crim s'inspira a la ciutat de Valencia en zones marginals com el port, també menciona el barri del Carmen. Aquests barris són barriades marginals, plens de gent a la que no els queda altra sortida que la prostitució i la delinqüencia.

El crim que s'ha comés no és altre que l'assasinat d'un noi d'uns vint-i-quatre anys

L'escriptor manté l'intriga fins al final de la novel·la, a més a més aquest està relacionat amb un tema molt actual com és el de la droga. Aquest crim és va descobrint a poc a poc amb les diferents pistes. La primera pista és descoberta per uns periodistes que desitgen fer un reportatge sobre l'assasinat de Baixauli.Un marí els informa de que l'assassinat treballava a una empresa nomenada PRODUCOSA. Els periodistes descobreixen que l'empresa està descarregant mercaderia sospitosa. Butxana un detectiu comença a buscar a una noia nomenada Sara i aquesta búsqueda l'aproparà a un estrany crim que tindrà molta importància per descobrir la desaparició d'aquesta noia.La primera pista d'on es pot trovar la Sara la trova en les declaracions que fa Marina Aleixandre que impliquen a Hilari Boix, un empresari molt ric.

Butxana és un detectiu brillant, és descrit com una persona desordenada, i molt irónica. Té amics al món de la delinqüència que sovint l'ajuden donant-li informació. Es contractat per Ricard Solapenya per buscar la Sara de la que Solapenya afirma ser pare.

Els periodistes són dos :Hector Barrera i Trilita un fotògraf.En un principi els periodistes sols desitgen fer un reportatge sobre l'assassinat de Baixauli però aquest interès per fer l'article els durà a anar descobrint diverses pistes i interessar-se per una història molt més complexa. Trilita és una persona fantasiosa com ens diu la frase:”Tens més fantasia que Walt Disney”;és una persona bromista i molt adulador amb les dones.Barrera és més seriós pel que respecta al treball, abans era boxeador però es va retirar per unassumpte molt turbi.

El principal sospitòs de Butxana és Hilari Boix, un empresari “Del Consell de l'Administració de la Banca i que mantenia relacions amb Sara abans de la seva desaparició.

El principal sospitòs dels empresaris és l'empresa PRODUCOSA i COPCARNSA, tan per la sospita en un principi de descarregament de mercaderia sospitosa com per la sospita com per l'intent d'assassinar-los quan aquests estàn fent unes fotografies.

La femme fatale d'aquesta novela és Sara. La història gira al seu voltant. És una noia que s'aprofita dels homes per aconseguir tot allò que desitja i que li faria tenir més poder. Al final s'acava descobrint que ella és l'assassina.

2.-En aquesta novel·la hi ha uns personatges que tenen una visió alegre o burleta de la vida.Per exemple, davant del comentari “Els grans perruquers van vestits com astronautes”,Butxana recomana “Pots vestir-te d'apatxe i afaitar amb una destral”a Pepe el Gepa.Recolliu altres exemples que us hagin cridat l'atenció.

A la novel·la apareixen diversos comentaris que hem de nomenar i que no solament estàn ficats a la boca dels protagonistes sinó també a la pròpia del narrador.

-“Intuïció masculina.¿Està bona?

-“Com la mula Francis”

La mula Francis era una mula que sortia per televisió.

-“Steve Wonder tornà a col·locar-se les orelles de la ràdio.”

Es refereix a un cantant ceg i aquesta comparació la fa servir el narrador per burlar-se d'un home que ven cupons.

-“...que t'amolle un hòstia que les orelles et piquen palmes”

-“L'Apolo dotze te'l vaig a fer jo, perquè et vaig a aventar un hòstia que et col·locaré en l'òrbita en un segon.”

3.-Aquesta obra, a quina varietat lingüística (geogràfica, social o històrica) pertany? Justifiqueu la resposta amb una relació de trets lingüístics que ho demostrin.

L'obra de Ferran Torrent com a varietat lingüística pertany al Valencià.També anomenta catalaà meridional per alguns lingüístes.Respecte a la variació geogràfica, cal dir que només és parla en la part més antiga de la Comunitat Valenciana.I les carcterístique més destacables són; en la fonètica: é tancada(i accentuada gràficament) en els verbs, “feu”. Els verb incaotius(model servir) tenen increment amb -isc: agraïsc.

En la morfosintaxi, trobem la desinència -e, en la primera persona singular del present d'indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació: “arribe”, “necessite”.També destaca en la 1ª i 3ª persona del singular del present de subjuntiu o la 3ª persona del singular de l'imperatiu: “no te'n vages”, “fallàs”. L'ús dels posseius femenins tònics i àtons: “la teua Eulàlia”, “la meua filla”, “son pare” i els demostratius: “li diré allò”, “açó no és cosa seua” i els adverbis: “estigues ací”.Restauració de la -n- etimològica en el plural dels noms acabats en -e: “hòmens”, “combinació de pronoms febles de CI +CD: “li ho fas”, “li'l portaré”.La peculiaritat dels numerals: “dèsset”.El darrer tret lingüístic,el lèxic: “eixir”(sortir), “bonico”,”xicot”, “besos”, “xiques”, “sabatilles”.Alguns diminutius com: “nuet”, “anyets”, “xiquets” i “minuta”.

Variació social

L'obra de Ferran Torrent “ Penja els gunats,Butxana”, retrata una societat marginada: prostitutes , gais, delinqüents... per això, la parla utilitzada es manifesta gairebé a tot el llibre, és espontànea i poc refinada, per exemple: “M'hi jugue el que vulgues que tu el toques el cul amb confetti”.Amb aquesta identificació(parla-calsse social), l'autor ens acosta a uns ambients repressius de la societat. Però, a vegades, també apareixen algunes intervencions més treballades com quan parla el comissari García: “Tipus com vosté són els que fomenten la inseguretat ciutadana...” on hi ha un grau mínim de formalitat.

Quasi tots els personatges que sorten a l'obra són persones relativament joves.Fan servir un llenguatge molt més apurat i menys ric que l'utilitzat per la Hilari Boix i el comissari Garcia.Quan Boix fa referència a un prostíbul, diu: “una mena de centre de relacions amoroses entre persones ben situades i dones de bones maneres” (pàg. 115).

4.-Escriviu exemples de l'abús lèxic o fraseologia vulgar que hàgiu observat a la novel·la.

  • “Xafardejar amb les putes del districte”(pàg.17)

  • “La mare que el va parir!”(pàg.25)

  • “T'arreen mil o dos mil peles”(pàg.25)

  • “Caguenlaputa,Butxana, la gent jove és la llet.”(pàg.26)

  • “No m'endinyes ara una de Valentino, que em puc cagar en els pantalons”(pàg.27)

  • “Tanta empresa pública i tanta hòstia ,hala, a tirar-li garrofes al pessebre del Boyer!”(pàg.28)

  • “Vés i que te la pique una foca, mamó” (pàg.43)

  • La beata del collons intentava vendre'm loteria de San Martín de Porres”(pàg.82)

  • “El Titi no falla;fas un glop i ja no pararies de cardar en ta vida”(pàg.92)

  • “Maricons, que sou uns maricons”(pàg.135)

  • “Hòstia, quin braguetasso!”(pàg.172)

  • “La puta realitat”(pàg.180)

  • “Que us lleveu els pantalons,cony!

  • “Com vols que li diguem,cony?

5.-Cerqueu exemples d'argot a l'obra i expilqueu-ne el significat.

El parlar que trobem a “Penja els guants Butxana” es pot definir per una variant estilística que lligada a les capes socials marginals, presenta elements considerats grollers, ordinaris, tot i que l'escriptor Torrent com els personatges de la novel·la, Hèctor Barrera, Trilita o Butxana són persones que han rebut estudis, aquests es decanten cap a la variant lingüística de jovent, un registre col·loquial que força sovint passa la barrera del registre vulgar per l'ús habitual de mots i maneres de dir “baixos”.

Les característiques pròpies són:

-Vocables tabú refenrents a les funcioms fisiológiques(caguenelcopó, caguenlaputa)

-Mots relacionats amb el sexe(collons,puta mare, cony, fotre, cardar)

-Disfemismes (figa de la mare,piu,safanària, panera)

-Renecs(no fotes, i un merda, recony)

-Insults(malparit,mamó, cabronàs,;i latre més suaus com tros de penco,pendonàs)

-Blasfèmies(en que collons estàs treballant, Butxana!)

També apareixen paraules, expressions o sufixos que se senten vinculats a llenguatges de sectors socials marginats:

Vocalisme

bòfia. policia

farina: cocaïna

curro: treball

llençol: milió de pessetes

pasta, paperassa: diners

ferreteria: pistola

taco: any

entabanar, endinyar: fer creure una mentida

pencar: treballar

garlar, rajar: parlar sense control

calar: penetrar en una idea.

conya: broma

macarra: delinqüent

hotel: pressó

terrat:cap

goril·la: escolta

conill primerenc,nano: jove

tastar: menjar

fotut:difícil

emprenyar:enfadar

xulo: persona que té massa autoestima i és fprça atrevida.

Expressions

Nyaca: interjecció.Expressa la brusquetat amb la que succeeix alguna cosa.

Reposar la cornamenta dins el taüt: tenir relacions sexuals en la viduïtat.

Tirar les garrofes,donar pel serengue: fastidiar

Amorrar-se al piló, mamar-se el pa: treballar per quanyar-se el dia a dia.

Mollar el míting: interferir en l'acció d'algú.

Dur fregit una persona: empipar

Tirar la mà a la panera: robar.

Ni el copó en bicicleta!: impossible!

Anar al recte, anar al gra: ser directe en la conversa.

Ficar cullerada: provocar.

Tenir la bragueta ràpida: ser un obsés sexual.

Passar pel catre; tirar-se; ventar canya: mantenir relacions sexuals.

Fer la cabra: fer-se el pesat.

Desbaratar els ploms; anar a fer volar: encegar, al·lucinar.

Amollar el mos: parar.

Tenir els morros clivellats: no poder mantenir un secret.

Pasar a I'estat de la panera: tractar el tema de sempre.

Ser prietos-los-culos: no tenir relacions sexuals.

Estar al cap d'ala: estar atent, assabentar-se de tot.

Tenir la cara com un mapa: tenir la cara plena de blaus o massa maquillada.

Baixar la guàrdia: despistar-se.

Ser pura fil·ligrana: tendència a complicar-se en fer les coses.

Deixar I'electrodomèstic: acabar amb la feina de lladre.

Veure el fiambre: contemplar el complex corporal.

Arrugar I'orella prompte: acostar-se aviat.

Amollar la paperassa: pagar.

Tenir mala llet: tenir mal caràcter o estar enutjat.

Parlar amb llet agra: parlar amb to desafiant.

Ser la llet: ser algú extraordinari, poc corrent.

Sufixos

Moraco: musulmà.

Careto: cara.

Argot col·loquial

Tancar el pap: callar-se.

Anar-se del queixal: dir una cosa que no convé per ser confidencial.

Templat i artista: vocables que s'utilitzen per a dirigir-se a algú amb qui tenim una relació d'amistat i volem mostrar-li la nostra afectivitat.

Argot culte

indagar: encercar, explorar, investigar.

Variant estilística científico-técnica 'delirium tremens'., estat de deliri extrem.

Argot boxa

Espantar-se de les cordes: retirar-se de la boxa.

Ser la millor esquerra europea: tenir un cop d'esquerra fulminant.

K.O.: encontre en boxa perdut.

Pes wèlter: boxeador encara no professional.

Remar: fer moviments rítrnics amb les extremitats superiors.

Argot Bleda

Guai: divertit, estar bé.

6.-Heu detectat comparacions a l'obra? Per exemple: "Tens més imaginació que Walt Disney". Una característica expressiva d'alguns personatges és I'exageració a través de comparacions. Cerqueu-ne més exemples.

-El gos acudí a la porta com impulsat per un llamp.

-Estàs més bona que la mula de Francis.

-L'espectacle, el de les putes i els iaios com una representació tercermundista.

-Tenir més forats que la comptabilitat Rumasa.

-Tenir tant de futur com un karateka manco.

-Els perruquers van vestits com astronautes.

-Estar més arruïnat que el xalet de Blasco lbáñez.

-Causar més baixes per incest que un exércit.

-Explicar-se com un missal.

-La redacció és tan plena de pòsters reivindicatius dels drets de la llengua i dels treballadors que sembla I'Exérxit de Salvació.

-Tenir la cara com un poema.

-Estar més avorrit que en un simposi de poetes.

-Temblar la dentadura postissa com un fam.

-Guanyar-se la vida com un Consell Automàtic.

-Tenir la cara com cagalló per séquia.

-Tenir més morro que una tuna de negres,

-Obeïr com un corder.

1

2