Pena de mort

Sociologia. Étique. Mètodes executoris. Posicionaments. Ahorcament. Afusellament. Electrocució. Injecció letal. Execució per gas. Decapitació. Lapidació

  • Enviado por: Don Juan
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad
publicidad

TREBALL DE RECERCA

SOCIOLOGIA

LA PENA DE MORT

ÍNDEX

1. DEFINICIÓ

2. ANTECEDENTS HISTÒRICS

3. MÈTODES EXECUTORIS.

4. POSICIONAMENTS A FAVOR I EN CONTRA

5. SITUACIÓ ACTUAL

5.1 A NIVELL INTERNACIONAL

5.2 PAÏSOS ABOLICIONISTES / RETENCIONISTES

5.3 ESPECIAL ESMENT DE LA SITUACIÓ ALS EUA

5.4 A L' ESTAT ESPANYOL

5.5 DARRERES EXECUCIONS A ESPANYA

6. XIFRES

7. CONSIDERACIONS ÈTIQUES

8. CONCLUSIÓ

1. DEFINICIÓ

Sanció penal que ordena la privació de la vida al delinqüent. Normalment se sol aplicar en els casos en què es determina que aquest és incorregible i, per tant, representa un greu perill per a la societat. L'execució sol tenir moltes variants, però sempre l'objectiu final és aconseguir matar a qui s'aplica.

2. ANTECEDENTS HISTÒRICS

Es pot dir que la pena de mort és aplicada des de temps immemorials. És més, en un principi no hi havia cap mena de polèmica al voltant d'aquest assumpte. Els assajos teòrics més antics que es coneixen procedeixen de Plató que defensava la pena de mort com una manera d'eliminar de la societat els element nocius i perniciosos; aquests posseïen una ànima dolenta i incorregible i la seva execució era el millor que els podia passar a ells i a la societat. És clar que els condemnats no deurien pensar el mateix.

Sèneca afirmava que els criminals eren resultat d'una sèrie d'anomalies mentals i biològiques que només podien eliminar-se amb la seva mort.

Sant Tomàs d'Aquino defensava que tot el poder correctiu i sancionador provenia de Déu i que aquest el delegava als homes. D'aquesta manera justificava totes les sancions jurídiques que defenguéssin la salut de la societat. Així doncs, ni curt ni peretzós, va arribar a dir que de la mateixa manera que era lícit i convenient amputar un membre putrefacte per a salvar la salut de la resta del cos, també ho era eliminar el criminal pervertit mitjançant la pena de mort per a a salvar la resta de la societat.

Amb l'arribada de la ciència moderna però, i més cocretament de les ciències socials es va começar a veure que la pena de mort no era una sanció penal justa ni efectiva. L'home era un element que vivia i interaccionava amb la societat i per tant la seva conducta no podia explicar-se només per innatismes sinó també per la influència que rebia del seu entorn.

3. MÈTODES EXECUTORIS

La forca i l'afusellament son els mes extensos avui en dia. L'ahorcament es du a terme en 78 països contra els 86 que apliquen l'afusellament. 86. Normalment l'afusellament es reserva per l'estat de guerra o per a condemnes dictades pels tribunals militars.
 

Ahorcament

El pres es penja d'una corda lligada entorn el coll i mor degut la força que, per la gravetat,exerceix el pes del os. La inconsciencia i la mort son causades per lesions a la medula espinal, i si això no es suficient, la mort arriba per estrangulament del pres, desgut a la forta pressió que s'aplica a la tràquea.

Afusellament

L'execució la duu a terme una sola persona o un sol batalló. El pres mor per: lesions d'organs vitals, lesions al sistema nerviós, o hemorràgies

Tot i que alguns presos poden mantindres conscient después dels primers trets, algunes execucions han estat concebudes per prolongar el sufriment del pres.

Electrocució

Va surgir als EEUU l'any 1888, alegant que seria més humana que la forca.Pricediment: una cadira construida per aquest fi, on els executors col·loquen en el pres electrodes de cobre humit al cap i als braços. La mort es produeix per paro cardíac i paralisis respiratoria.

La electrocució produeix efectes destructius visibles, al cremar organs interns del cos.

Injecció letal

Aquest metode d'execució consisteix en injectar per una via intravenosa i de manera continua un barbituric d'acció ràpida en combinació amb un producte paralitzant..

Si el pres ofereix resistencia, pot originar que el veri entri en un muscul o una arteria, cosa que li causaria molt dolor

Execució per gas:

El condemnat es amarrat a una cadira dins d'una camara hermetica.. Se li allibera gas ciuanur a la camera, enverinant el pres quan respira.

El condemnat es queda inconscient en pocs minuts minuts.

Decapitació:

S'aplica sobretot a països de l'orient mitjà. Consisteix en la separació del tronc mitjançant els cops de sable, que en poden ser més d'un.

Lapidació:

L'execucióecució per lapidació es sol durse a terme estant el pres enterrat fins el coll o lligat d'alguna manera. La mort pot ser causada per lesions en el cervell, asfixia o lesions multiples. Com que una persona pot soportar cops forts durant una llarga estona sense perdre el coneixement, la mort per lapidació es llarga, lenta i dolorosa.

 

4. POSICIONAMENTS DAVANT LA PENA DE MORT

A favor:

  • En tant que la sentència provingui d'un tribunal legitimat, la condemna a mort del delinqüent serà un acte racional.

  • Actua com a factor dissuassori per als delinqüents. Així, si s'executa a un criminal farà que els altres delinqüents, per por de perdre la vida, evitin cometre delictes que estiguin penats amb tal sentència.

  • Relació costo-efectiva: un pres que és executat deixa de representar una càrrega social i econòmica per a l'Estat. Si se l'hagués d'empresonar per un llarg període de temps, l'Estat s'hauria de fer càrrec de les despeses que suposen mantenir-lo en captivitat.

  • Els delinqüents que tot i així decideixen matar una altra persona no són rehabilitables i només mereixen morir a mans de l'Estat.

En contra:

  • Condemnar a morir un ésser de la pròpia espècie no diu gens en favor de l'home com a un animal que es distingeix de la resta per la seva racionalitat.

  • L'efectivitat de la pena de mort és molt discutible ja que, al llarg del segle XX, s'han fet nombrosos estudis que ho posen en dubte. Així doncs, als EUA s'han fet estudis de criminalitat en estats abans i després d'instaurar la pena de mort i el nombre de crims segueix en uns nivells molt similars, amb l'agravant que en certs casos en què un cas té molt ressò en l'opinió pública pot actuar com a detonant del què es coneix com a “efecte brutalitzant” i que consisteix en què els criminals es motiven per a reptar la pena de mort quan aquesta rebi l'atenció de les autoritats i del públic. Per tant, es conclou que la pena de mort no redueix la criminalitat i que en certes ocasions pot inclús augmentar-la. De tota manera, en enquestes que s'han fet als EUA es demostra que el 90% dels americans recolzarien la pena de mort encara que no detingués el nombre de crims. Potser en aquest cas impera el lema de “ojo por ojo, diente por diente”.

  • Almenys actualment, la relació costo-efectiva no està tant clar que sigui millor en els països on és vigent la pena de mort. En el cas dels EUA, per exemple, els presos condemnats a mort han tenen un procés judicial molt llarg i costós (apel·lacions, revisions de sentències, …), i poden passar generalment de 10 a 15 anys esperant el moment de la seva execució en presons d'alta seguretat i, per tant, amb un alt cost de manteniment.

  • Si bé s'admet que hi pot haver delinqüents no rehabilitables, no és menys cert que no es pot generalitzar i que els mòbils que impulsen un criminal a matar una persona poden tenir el seu origen en disfuncions psíquiques innates o adquirides. Per tant, poden tenir tractament i, un cop complerta la seva pena, rehabilitar-se per a la societat.

  • En cas que es demostri un error judicial quan el pres ja ha estat executat (cosa que ha passat en vàries ocasions) no es pot fer res per ell, només indemnitzar la seva família, la qual cosa no compensa el mal fet.

En resum, després de veure els arguments que defensen uns i altres és lògic que a una persona que no tingués un estat d'opinió format al respecte se li plantegin una sèrie de dubtes raonables sobre l'efectivitat de tal mesura.

5. SITUACIÓ ACTUAL

(Març del 1997)

Classificació

Quantitat

Retencionistes

95

Abolicionistes de fet

26

Abolicionistes només per als delictes comuns

15

Totalment abolicionistes

57

Llevat d'algunes excepcions, com són alguns estats dels EUA, la majoria de països desenvolupats del món no contemplen l'aplicació de la pena de mort per cap mena de delictes. És més, ens trobem amb que més de la meitat dels països del món, en la llei o en la pràctica, tenen abolida la pena de mort. Retencionistes: 95. Abolicionistes llei / pràctica: 98

Segons un informe d'AI, el 1996 van ser executats 4.272 presoners en 39 països, i 7.107 van ser condemnats a pena de mort. El major nombre d'execucions (92%) van correspondre a una minoria de països:

  • Xina: 3500

  • Ucraïna: 167

  • Federació Russa: 140

  • Iran: 110

Especial esment de la situació als EUA

Els EUA té el dubtós “privilegi” de ser un dels pocs països desenvolupats que es manté retencionista; d'altres exemples són els del Japó i la Federació Russa.

Actualment, la pena de mort és vigent en 38 dels 50 estats. D'entre tots ells destaca el de Texas, que es caracteritza per encapçalar any rera any les estadístiques d'execucions. Les xifres són clarificadores: el 1996, als EUA van ésser executats 45 presoners, la qual cosa feia que el nombre total d'execucions des de la restauració de la pena de mort el 1977 fos de 366. A més, a finals del 1996 hi havia més de 3.000 presoners sentenciats a pena de mort i en espera de l'execució.

Situació a Espanya

Amb l'arribada de la democràcia i la conseqüent aprovació de la Constitució es va posar fi un període en què la pena de mort a Espanya no només era vigent, sinó que hi havia hagut execucions:

  • El març del 1974 era executat l'anarquista català Salvador Puig Antich.

  • El setembre del 1975 van ser executats 3 militants del FRAP i 2 d'ETA, prèvia condemna en consells de guerra sumaríssims. Aquestes execucions van provocar una sèrie de protestes internacionals que van incloure la retirada de varis ambaixadors d'altres països a Espanya.

La Constitució de 1978 estableix a l'article 15: “[…] Queda abolida la pena de mort, llevat del que puguin disposar les lleis penals militars en temps de guerra

En un principi, doncs, només s'aboleix la pena de mort per delictes comuns. No és fins l'any 1995 que s'aprova una Llei orgànica que l'aboleix definitivament en qualsevol dels seus supòsits. És des d'aleshores que Espanya es pot considerar com un país plenament abolicionista. No obstant, és cert que en períodes de gran activitat terrorista s'ha donat el cas que alguns sectors minoritaris de la societat han demanat la pena de mort per als delictes de terrorisme. Aquesta petició, però, no ha arribat mai a estudiar-se de manera seriosa pel Govern i, un cop s'han reduït els atemptats, aquestes veus s'han callat.

6. LES XIFRES

En primer lloc farem una classificació dels països segons tinguin o no la pena de mort, i dins d'aquesta classificació , veurem les tipologies de països que trobem. La taula següent ens ho mostra:

Taula 1: Classificació dels països amb relació a la pena de mort

TIPOLOGIA DE PAÏSOS EN RELACIÓ A LA PENA DE MORT

NÚMERO

RETENCIONISTES

 

90

ABOLICIONISTES

Per tots els delictes

70

Només per a delictes comuns

13

Abolicionistes de fet

23

TOTAL (en la pràctica o en la legislació)

106

La classificació és molt clara. En primer lloc, es fa una distinció entre aquells països que encara tenen aplicada la pena de mort, i els que no . Dins dels que no tenen la pena de mort, trobem, tres tipus de països: Els que han suprimit per a tots els delictes, els que han suprimit per a delictes de dret comú i aquells que encara que està aplicada al seu ordenament jurídic no l'han aplicat en un llarg període de temps.

Aquesta taula ens permet fer un balanç positiu sobre les iniciatives que havíem comentat anteriorment. La següent gràfica ens mostra:

Gràfica 1: Número de països que han suprimit la pena de mort (1980-99)

'Pena de mort'

 
 

En aquesta gràfica, podem veure que la evolució ha segut ascendent. Cada any més països passen a suprimir la pena de mort, menys el període 91-92 i 95-96 en el qual veiem un lleuger retrosses. També hem de destacar el gran salt que es veu a finals dels 80s fins al 1990 on es passa de 69 països, que han suprimit la pena de mort, a 88 països. Cal destacar que en els últims anys s'ha seguit aquesta tendència.

Fins ara hem parlat de números i és el moment de parlar de països i zones geogràfiques. En primer lloc, destacarem els països que tenen la pena de mort, que destaquen per ser els que amb més freqüència han dut a terme execucions a l'any 1998. Els hem agrupat a la següent taula.

Taula 2: Països y Execucions 1998