Pedra de Tartera; Maria Barbal

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana # Desarrelament d'una dona. Argument. Personatges

  • Enviado por: Nin4
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

PEDRA DE TARTERA

ÍNDEX

1.- Fitxa bibliogràfica…………………………………………………..pàg. 3

2.- Tema del llibre………………………………………………..........pàg. 3

3.- Argument………………………………………………………………….pàg. 4

4.- Aspectes interessants a ressaltar……………………..pàg. 5-10

5.- Biografia…………………………………………………………………..pàg. 11

6.- Opinió………………………………………………………………………..pàg. 12

7.- Bibliografía………………………………………………………………pàg. 13

Pedra de tartera

1.-FITXA BIBLIOGRAFICA

Barbal, Maria: Pedra de tartera, La Magrana, La Magrana butxaca, Barcelona, 2001

2.-TEMA DEL LLIBRE

El que es viu a l'entorn de la dona.

Pedra de tartera

3.-ARGUMENT

Aquest llibre narra la història d'una noia (Conxa) la qual als tretze anys, es veu obligada a anar a viure amb els seus tiets a Pallarès per a ajudar-los amb la feina. Allà en un ball del poble, coneix en Jaume, el seu futur marit. En total tenen tres fills: dues nenes (L'Elvira i l'Angeleta) , i un nen (en Mateu).

Una mica després l'oncle es mor. Després de que en Jaume sigues jutge de pau, comença la guerra on ell mor i les tres dones de la casa passen cinc mesos a la presó. Al tornar a casa, la Conxa es troba amb el seu fill petit més crescudet, i la Delina que li diu que en Jaume ha mort. La seva filla gran (l'Elvira) es casa amb un noi ben plantat i deixa de dependre del camp per a viure, la mitjana (l'Angeleta) es casa amb un noi pagès amb el qual viu en una situació normal i sense deixar de treballar.

Després d'uns quants anys mor la tia de cop i sense que ningú s'ho imaginés. Bastant més endavant, en Mateu es casa amb una xicota , la qual, després de tenir el seu primer fill (Jaume) es comença a trobar malament i tenen que començar a venir metges. L'Elvira té dos fills: en Ramon i la Rita. L'Angeleta, un nen que es diu Agustí. Al final decideixen anar a viure a Barcelona on podran estar prop dels metges i viuran en una porteria juntament amb la mare d'en Mateu: la Conxa.

Pedra de tartera

4.-ASPECTES INTERESSANTS A RESSALTAR

4.1 Justifica per què aquesta novel·la es titula Pedra de tartera? Doneu una resposta argumentada amb exemples del llibre.

Que la protagonista no té decisió pròpia, els altres decideixen per ella. Si algú diu que faci alguna cosa ho farà, però si ningú diu res, es quedarà on estava.

4.2 Quina estructura té aquesta novel·la.

Estructura : Aquest llibre es divideix en:

INTRODUCCIÓ: de la pàgina 11 a la 33

  • La Conxa ens narra el lloc d'origen i ens situa en els llocs que passa a l'obra. Acaba a on ella deixa la casa i arriba a Pallarès.

NUS: de la pàgina 34 a la 100

- El nus es des de que Conxa coneix

a en Jaume, s'hi casa, té els tres

fills, es fa jutge de pau, hi ha

guerra fins que el maten al pont.

DESENLLAÇ: de la pàgina 101 al final

-El desenllaç transcorre des de

que en Jaume resulta mort, en

Mateu es casa i la seva dona es

posa malalta i se'n van la dona el

fill en Mateu i la Conxa a viure en

una porteria a Barcelona.

4.3Descriu els personatges principals de l'obra, fes un descripció psicològica dels personatges. Ajuda't amb fragments del llibre on es pugui exemplaritzar el que hagis comentat.

Concepció: És la protagonista i narradora de la història. El seu veritable nom és Concepció, però des de petita li diuen Conxa perquè és més curt. Es tracta d'una noia molt prima i maca. És la cinquena de sis germans i com que no tenen diners l'envien a viure amb la seva tia. És una noia reservada i tímida que no contradeix mai als seus oncles per no falta'ls-hi el respecte, no sap dir que no a res i mai destorba a ningú. No l'importa treballar si cal perquè considera que els oncles necessiten la seva ajuda i que és el mínim que pot fer per ells després de que l'hagin acollit a casa seva. Se sent unida als oncles i sobretot a tia.

Tia: Es diu Encarnació, però la Conxa sempre li diu tia. És una dona de caràcter fort i segura de si mateixa, té molt geni i és la mestressa de casa. Ja és gran per tenir fills i la Conxa se'n va a viure a casa seva per donar'ls-hi un cop de mà en les terres. És feinera i estalviadora, però s'estima a la Conxa com si fos filla seva. No ho demostra massa, però té un afecte especial per ella.

Oncle: És el marit de tia i es diu Ramon tot i que, com a tia, Conxa li diu oncle. És un home més gran que tia i molt callat. Per a ell tan sols existeix la rutina de les terres i el bestiar. És un home murri, de poques amistats i relacions, però treballador i gens fatxenda, per tant, tampoc té enemistats. Ho deixa tot en mans de tia excepte la direcció de les feines del camp i els tractes per raó del bestiar que se'ls reserva per a ell.

Jaume: És el fill del ferrer de Sarri i ell i la Conxa es coneixen un dia per casualitat. Té un somriure lluent, és més baix del que sembla perquè està molt prim, té el cabell castany fosc i una mica ondulat. El seu front és ample, té uns ulls petits, la boca no molt gran però sempre somriu. És el segon de dos germans treballador i espavilat fa de paleta i fuster. Ell i la Conxa s'enamoren i aconsegueixen casar-se

Elvira: L'Elvira és la gran dels tres fills que tenen la Conxa i el Jaume. És una noia dolça i llesta com una guineu. Dels tres germans és la que més s'assembla al pare, és molt treballadora. És petiteta, té els cabells castanys i ondulats. Els ulls són de color de mel i la pell de la cara esta tota pigada amb una boca de llavis prims.

Angeleta: És la segona filla de la Conxa i el Jaume. No té tanta empenta com l'Elvira i se l'ha de manar més, però és molt treballadora i dòcil. Té el cabell arrissat i els ulls petits. És una noia quieta, tranquil·la, agradosa, bonica i treballadora.

Mateu: És el tercer i més petit dels fills del Jaume i la Conxa, l'únic noi. És treballador, com el seu pare. És bondadós i alegre una mica massa prim, però fort té els cabells arrissats i castanys, ulls grossos, un nas llarg i una boca fina. A causa del seu casament canvia de caràcter i passa de ser un noi reposat i alegre a ser més seriós.

Delina: La Delina és la millor amiga de la Conxa. És una minyona alegre i valenta no s'amaga de res. El seu germà vol ser capellà i li diu que ella serà la seva majordoma i que se n'ocuparà de tot. Quan sap això la Delina decideix que no es casarà mai perquè tots els homes són iguals i que la passió els dura només quatre dies.

4.4-Desciru com es l'ambient en el qual es belluguen els personatges. Cita exemples del text que ho justifiquin.

L' Ermita : L'Ermita és un poblet petit on vivia la Conxa fins que se'n va anar a viure a Pallarès amb els seus oncles. Allà s'hi desenvolupa poca part de la història perquè comença quan ella marxa cap a casa dels oncles per tant només surt al principi de la història.

Pallarès : Pallarès és un poble una mica més gran que l'Ermita on viuen els oncles de la Conxa i on viurà ella durant molts anys de la seva vida i els més feliços també. Allà es casa amb el Jaume i té els seus tres fills que creixen en aquell poble, per tant forma part important de la vida de la Conxa.

Barcelona : Barcelona és admirada per molts d'ells per diferents motius com ara el Jaume que el preocupa el futur del país i la justícia i vol visitar Barcelona per sentir-se més a prop de tots aquells que governen.

La Conxa també hi arriba a anar, però molt més endavant, quan el seu fill, el Mateu, ja és casat i té un fill. La dona d'ell està malalta i decideixen anar-se'n a viure a Barcelona i la Conxa se n'hi va amb ells. Ella veu Barcelona com alguna cosa trista, solitària, que alhora que estàs envoltat de gent veus que ningú et coneix, ni et parla o es fixa en tu. En definitiva, per a la Conxa, Barcelona tan sols és l'últim graó abans del cementiri.

4.5-En quina època es situa l'acció de la novel·la? Està ben ambientada? Busca'n exemples amb els quals puguis il·lustrar la teva resposta.

Temps : El temps ens situa al passat, això ho podem deduir gràcies a les següents dades: pàg. 64 línia 16 en març de 1931. La història transcorreix avanç de la guerra civil espanyola i després poca part d'ella.

4.6-Explica quines característiques té l'estil i el llenguatge utilitzats per l'autora en aquesta novel·la. Cita'n exemples.

Llenguatge : El llenguatge que predomina en l'obra es un

llenguatge amb trets típics de

l'época, ja que hi han moltes paraules de poble i

expressions i paraules mal dites.

Léxic :

- Peperepeps : Flor de primavera de color

vermell, anomenada també com a

rosella, planta amb més de 32

estamps per flor.

- Retranca : Seguir la retranca: seguir el corrent

d'algun fet: “li seguien la retranca”

- Eixien : Verb valencià que significa sortir.

- Sulfurar : Fer enfadar al punt més extrem de

tots.

- Fragues: Fruit dolç i de color vermell similar a les

mores; contenen fenilelamina i un

consum excesiu genera efectes laxants.

4.7- Cita alguns recursos literaris que ha utilitzat l'autora al llarg dels capítols. Il·lustra-ho amb exemples del text.

Personificació: -El cor em va fer un salt. (pàg. 58)

- Les gotes es perseguien enllà del vidre. (pàg. 117)

Metàfora: -Una esporneta a la mirada d'un adéu estrany. (pàg. 96)

- El dies s'enllançaven els uns als altres en un llarg rosari sense misteris. (pàg. 107)

4.8- Quines són les tècniques narratives utilitzades per l'autora en aquesta novel·la? Posa'n exemples.

-El narrador es intern i concorda amb el

protagonista, o sigui, amb la Conxa.

4.9- Quin és el punt de vista utilitzat per l'autora en aquesta obra?

És intern i concorda amb el

protagonista, o sigui, amb la Conxa.

Pedra de tartera

5.- BIOGRAFIA DE MARIA BARBAL

Maria Barbal és una narradora nascuda a prop del Pirineu de Lleida a finals de l'any 1949. Durant molts anys ha treballat a l'ensenyament secundari. La seva obra editada s'agrupa en quatre apartats: Novel·la, gènere en el qual se sent més còmoda i pel qual ha rebut molt de reconeixement. Contes per a lectors adults. Col·laboracions a la premsa i contes infantils. Els temes preferits per l'autora són: la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes: de parella, pares-fills i d'amistat; i els matisos dels sentiments.

Pedra de tartera

6.- OPINIÓ

La part del llibre que ens ha agradat més es la tercera ja que es la part del final en la que s'acaba tot i pots observar la quantitat de coses que els hi han passat a la família.

L'autora intenta reflectir la societat d'un poble en èpoques passades, en part perquè la gent es pugui conformar més amb el que té i concretament nosaltres, els adolescents que Conxa amb la nostra edat ja deixa casa seva.

Es un llibre amb una història maca però realista alhora.

Pedra de tartera

7.-BIBLIOGRAFIA

-Llibre: Pedra de tartera

-Internet: www.google.com

3