Pedagogía: Freud i la pedagogìa antiautoritària

Psicoanálisis. Antropología. Pensamiento. Psicología humana. Explotación de clases sociales

  • Enviado por: Marta Lacalle
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

V. FREUD I LA PEDAGOGIA ANTIAUTORITÀRIA.

V.1. Freud i els seus escrits:

Els pedagogs Lobrot i Rogers no es poden entendre des de simples pressupòssits anarquistes; cal, a més, passar per la intel.lecció de Freud. Per altra banda, la pràctica educadora sempre es realitza comptant amb els mecanismes de l'inconscient humà. Altra vegada esdevé indispensable recórrer a Freud.

El pensament de Freud s'inicia quan sojorna a París (1885) on acompanyà regularment al director d'un manicomi. El captivava el guariment de malalts amb histèria mitjançant hipnosi, i a l' inrevés, la producció, als individus normals, de símptomes d'histèria també amb hipnosi. D'aquesta experiència, Freud va extreure dues conseqüències:

  • Amb la paraula es pot curar la malaltia mental (teràpia).

  • Els símptomes d'una pertorbació poden fer referència a l'acció d'algunes idees (diagnosi).

Més endavant es va convèncer que el neuròtic no està malalt per culpa de records amagats, sinó pr culpa de desitjos reprimits. Els desitjos cerquen la satisfacció: per què, doncs, alguns desitjos no es fan presents a la consciència? Perquè es reprimeixen, i aleshores romanen així, reprimits, a l'inconscient.

El 1892 rebutja el mètode catàrtic en la teràpia dels malalts i comença la lliure associació, i amb ella el psicoanàlisi.

Obres més representatives de Freud:

1900-. La interpretació dels somnis.

1901-. Psicopatologia de la vida quotidiana.

1913-. Tòtem i tabú.

1920-. Més ellà del principi de plaer.

1923-. El jo i l'allò

1927-. El futur d'una il.lusió.

1930-. El malestar de la cultura.

V.2. Dos models d'ésser humà:

Es distingeixen dues etapes separades pel llibre “Més enllà del primcipi de plaer”:

La primera formulació que fa Freud de les forces que mouen el psiquisme humà (dinàmica = pulsions i instints) descobreix dos instints bàsics: la fam (instint de conservació de cadascú) i el sexe (instint de conservació de l'espècie). Els dos comporten la búsqueda del plaer (concepte d'Eros), però també se n'adona que l'home també busca per naturalesa fer el mal al pròxim (concepte de Thanathos).

La segona formulació (tòpica), al primer periòde, diferencia dos àmbits o sectors ben difernets: l'inconscient, allò tan desconegut que mai no es pot expresar amb paraules; i el conscient, allò tan òbviament conegut que permet d'expressar-se sempre amb paraules. Tocant a l'inconscient es troba el preconscient, i una sensura psíquica separa l'inconscient dels altres dos.

Freud, al segón període, elabora una nova imatge dels espais psíquics. L'allò pren contacte amb la realitat del món i es va formant un nou espai psíquic, el jo, que és el conscient. A més, les pautes i les normes socials es van endinsant, des dels primers anys de vida, a l'interior del psiquisme i indiquen la conducta que cal portar. Hi ha normes de les quals ens adonem; altres són inconscients. És el superego.

En el primer periode de Freud no es troba el principi de mort, només es mostra el principi de plaer ( Concepte d'home semblant a Rousseau * pedagogies antiautoritàries); però en el segón periode creu que en l'ésser humà s'hi arrela l'instint d'agressivitat (concepte d'home semblant a Hobbes * pedagogies autoritàries).

V.3. Àmbit inconscient:

Descartes havia definit l'home com a ego pensant, com a consciència o pensament que s'adona que pensa. Freud ho capgira del tot. El més important de l'ésser humà no és precisament allò de què té percepció, sinó, ben al contrari, allò que s'amaga a l'àmbit inconscient. Els somnis són la millor manera d'accedir a l'inconscient.

En qualsevol acte educador intervenen l'inconscient de l'educador i l'inconscient de l'educand. Les pedagogies antiautoritàries ho han tingut ben present.

V.4. El freudomarxista Reich:

Influí sobre Neill, brillant educador de la pedagogia antiautoritària. Tot i que Neill no recollí a la seva obra el vessant marxista de Reich, sinó solament la dimensió freudiana (del primer període de Freud), és ben difícil d'entendre'n el pensament si no se'l relaciona amb Reich, i per tant amb Freud.

Reich era Marxista i Freudià i bastí una política sexual proletària. Per oposar-se al Freud del segón periode, l'expulsaren de l'Associació Psicoanalítica Internacional, i per criticar la política d'Stalin l'expulsaren del Partit Comunista.

Considera que la represió sexual és l'explotació més antiga que l'explotació entre classes socials. Per tant, no podrà esdevenir una revolució social continuada si no l'acompanya una revolució sexual.

Segons Reich, el nen interioritza les prohibicions sexuals i se sent culpable quan es fa gran i es rebel.la contra la societat repressiva (antropologia del primer periode de Freud).

Enfront de Marx, Reich defensa que si no s'inicia el canvi amb una revolució sexual, qualsevol revolució social fracassarà perquè no tindrà present l'inconscient humà.

V.5. Antipsiquiatria i contracultura:

La concepció antropològica del primer període de Freud s'ha palesat en les Pedagogies Antiautoritàries, a través del corrent antipsiquiàtric i del corrent contracultural.

La unió de les concepcions de Marx i de Freud ha desenvolupat, a part de la contribució de Reich, el moviment antipsiquiàtric (Lain, Cooper, Gasaglia, Szasz): Les societats reclouen el foll en un manicomi perquè viola les regles de la moral sexual i perquè és improductiu. L'antipsiquiatria es diferencia de la psiquiatria perquè aquella vol esbrinar per què el foll s'hi ha tornat.

  • Principis de la metodologia antipsiquiàtrica:

  • No solament la biologia y la psicologia proporcionen explicacions del morb mental; cal comptar també amb la sociologia.

  • La institució manicomial treballa a fi que el malalt “es curi”; es a dir, a fi que accepti altra vegada les normes socials.

  • El malalt mental és un mecanisme avariat, segons el psiquiatra, i ha perdut, així, la seva personalitat.

Quan el moviment contracultural es radicalitza, vol retornar cap als instints primerencs de l'animal humà i sostreure's les repressions sòcio-culturals. Freud, al segón periode, diu que l'home és un conflicte insuperable entre els seus desitjos fonamentals (plaer i agressivitat) i el funcionament de la societat. Els contraculturals, en canvi, creuen que l'home primigeni és només desig de plaer i que les cultures històriques l'han malmès. Cal retornar a l'estat natural.

V.6. Pedagogs antiautoritaris:

Els autors de l'antipsiquiatria i de la contracultura interpreten el primer període de Freud i, alhora, els influeix l'antropologia anarquista. D'aquí ve que apareguin les pedagogies antiautoritàries.

Neill era pacient de Reich (1937) i va fundar una escola el 1924. En 1960 publica Summerhill, llibre que el farà famós. Considera que el nen mai no és dolent i tots els nens dolents ho són per culpa d'una primera educació desorientada. També considera que l'educació sense llibertat reporta una vida que no es pot viure plenament. Aquesta educació ignora les emocions i només educa el cap.

L'escola de Summerhill deixa els nens en llibertat a di que siguin ellls mateixos. Es bandeja la disciplina, la direcció, la suggestió, l'ensenyament moral i la instrucció religiosa. Pedagògicament Neill era roussonià i psicològicament seguia Reich.

L'objectiu de Neill no és pas adaptar els nens a la societat, sino trencar els condicionaments que els lliguen. Organitza una altra societat: la seva escola. Juntament amb l'individu ideal per a la seva societat, forma un nen d'acord amb la seva naturalitat.

Carl Rogers es dedicà a la reeducació de nens amb problemes.

Bases de la teràpia de Rogers:

  • Comunicació

  • Autenticitat.

  • Implicació.

  • Intimitat.

  • Simpatia.

  • Convivència.

Les idees antropològiques de Rogers prenen el vol des del primer període de Freud, però agresolat amb la psicoanàlisi nord-americana que nasqué després de la guerra 81939-1945)

El terapeuta no ha de dirigir la cura sinó només reflectir-la, acollint el client amb entusiasme, a fi que les emocions del pacient es presentin a la consciència. Aquest enfocament comporta una metodologia que es concentra en l'estudiant. El docent només facilita i afavoreix l'autoaprenentatge.

A més, té diferents arrels:

L' ésser humà té un sí-mateix -existencialisme- que manifesta a través de l'organisme d'una manera global -Gestald. L'home posseeix una individualitat que pot posar-se psicològicament malalta -Psicoanàlisi- i que, per si mateixa, s'obre a les experiències inmediates (Fenomenologia)

Pedagogía: Freud i la pedagogìa antiautoritària