Pedagogía: Bruner

Psicopedagogía # Procés d'aprenentatge. Marc teòric. Aportació crítica. Contextualització. Categorització d'objectes. Aprenentatge. Piaget

  • Enviado por: Estudiante Psicologia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

Universitat Rovira i Virgili

Facultat de Ciències de l´Educació i Psicologia

Ensenyament de Pedagogia

Curs 2000-2001

El procés d´aprenentatge des de la

perspectiva de Bruner

Processos d´Ensenyament- Aprenentatge 3er de Psicologia

Manel Fandos 22 - 12 - 00

Índex:

1. Introducció 2

2. Contextualització 3

3. Marc teòric 4

4. La teoria de Bruner 5

5. Aportació crítica 8

6. Conclusions 9

7. Bibliografia 10

1. Introducció

L´aprenentatge ha sigut tractat desde visions i teories molt diverses, són molts els autors que han vollgut aportar la seva perspectiva del tema, ja desde des dels estudis conductistes clàssics de Pavlov i Watson fins a les més actuals, com són les del processament de la informació. Aquestes teories han anat sent madurades i modificades per altres autors i, evidentment, l´aprenentatge no és només l´expressió d´una d´elles sinó més aviat la suma de moltes d´elles.

“ La importància de l´estudi de l´aprenentatge és deguda a la nostra creença que la majoria de conductes que mostrem o comportaments que podem presentar són adquirits, apresos, o constituïts sobre conductes, estructures o comportaments previs que només en última instància podríem considerar com inherent a les estructures fonametntals de que disfruta la persona en nèixer. La importància doncs, del medi en interacció amb l´organisme és notable, i és precisament en aquesta interacció o relació on radica, segons el nostre parer, la clau interpretativa de la naturalesa de l´aprenentatge i també de l´educació” (Martínez, 1987 p. 19)

Les teories de l´aprenentatge clàssiques han tingut molta importància per a l´educació al llarg del temps, però sense treure´ls importància a les clàssiques, prefereixo tractar en l´article una teoria més contemporània.

Davant les múltiples teories de l´aprenentatge que existeixen, el fet que jo hagi escollit la de Bruner recauu en que no volia que aquest article esdevingués una simple ampliació dels apunts, i ha sigut en la consulta bibliogràfica en la que he vist que més enllà de les teories donades a classe, hi ha més autors que fan les seves aportacions.

En el present article em proposo fer un anàlisi del concepte i procés d´aprenentatge des de la teoria de Bruner, ubicant-lo bàsicament en el marc de la psicologia cognitiva . D´aquest autor repassaré les idees fonamentals i una breu explicació de la seva teoria, sobretot en el que fa referència a l´aprenentatge. Finalment aportaré la meva visió sobre el tema i en especial sobre el que hi diu aquest autor. Per acabar-ho amb unes conclusions i la referècia de la bibliografia que he anat referenciant al llarg de l´article.

2. Contextualització

Bruner és un autor que no està molt clarament posicionat, tot i que la majoria d´autors l´ubiquen dins la pscologia cognitiva.

De totes maneres, influeixen en ell tres línies de treball diferents: fins als anys cinquanta, Bruner es troba molt influït pels corrents conductistes. Posteriorment adquirirà les idees fonamentals de Piaget, les quals modificarà degut a la influència de Vygotski.(Martínez, 1987) Bruner parteix d´aquests estudis i els reinterpreta a la llum de la psicologia cognitiva. En tota la importància que dóna a l´entorn social s´apropa a Vygotski principalment i, en certa manera, a Chomsky. (Castellví, 1994)

Els autors cognitius tenen com a pretext fer una psicologia basada sobretot amb els processos mentals, però no podem parlar d´un model únic, sinó de diferents models que, en el seu estudi dels processos mentals, es referencien en autors anterior dels que en prenen molta influència, com ara Piaget, Vigotsky o la toria de la Gestalt (Bruner, 1988). L´element nou que hi afegeixen és la cibernètica i els ordinadors, en la mesura que ens han ajudat a descobrir com processem la informació (Castellví, 1994).

Un cop ubicats ja dins la psicologia cognitiva la definirem segons diu Mayer (1981): “Psicologia cognitiva és l'anàlisi científic dels processos mentals i de les estructures de la memmòria humana a fi de comprendre la conducta hummana”.

3. Marc teòric

Les influències que Bruner ha pres alhora d´elaborar la seva teoria són molt clares, i això vol dir que si volguessim contrastar el que diu amb altres autors, hauríem d´agafar per exemple Piaget i Vygotski. Però si el que volem és veure a quins autors són contemporanis o posteriors a la seva teoria, i als que ha influit són, entre molts d´altres Ausbel amb el que coincideix en el concepte d´aprenentatge significatiu, que Bruner no ho nombra així, però coincideix en la idea. Maslow, en la idea d'aprenentatge extrínsec; Rogers, amb la seva concepció humanista de l´aprenentatge, que està en la base d´una ensenyança no directiva centradaen l´alumne; etc

4. La teoria de Bruner

Els punts de partida de la seva teoria, o idees bàsiques, es poden resumir en els següents punts:

  • Bruner considera que no hi ha dos subjectes iguals.

  • No hi ha, tampoc, dues coses o esdeveniments iguals.

  • La capacitat per establir distincions entre els objectes o esdeveniments es denomina categorització.

  • Tota conducta implica la categorització d´objectes o esdeveniments en base a la personalitat del subjecte.

  • L´aprenentatge implica un procés de categorització i, per consegüent, un procés d´adquisició de conceptes. (Martínez, 1987)

  • Com que el que ens interessa més de la seva teoria és el que fa referència a l´aprenentatge, només comentarem el punt cinc. Passarem a definir el que significa.

    Categoritzar: “Categoritzar és fer equivalents dues coses que es perceben com a diferents, agrupar objectes, esdeveniments i persones en classes i respondre a ells en termes de pertanyença de classe abans que en termes de la seva unicitat”.(Martínez, 1987)

    La categorització és un procés escencial, ja que a través d´ell, trobem de la forma més ràpida i segura, els signes definitoris que donen identitat a un esdeveniment. La categorització no és innata sinó que s´ha d´aprendre.(Martínez, 1987)

    Els objectius de la categorització són: reduir la complexitat de la realitat, identificr els objectes, rduir la necessitat d´aprenentatge constant, ordenar i relacionar esdeveniments i proporcionar direcció a les accions. (Castellví, 1994) Per aconseguir-ho utilitza diferents procediments io estratègies, entre aquests destaca la representació, Bruner parla de: representació enactiva (de l'acció), representació icònica (de la imatge) i simbòlica (del llenguatge). (Bruner, 1978).

    Per Bruner l´aprenentatge és un procés d´adquisició de conceptes. Entenent adquisició de conceptes: “el procés mitjançant el qual s´aprèn quins trets de l´entorn són rellevants per agrupar esdeveniments en classes externament definides” (Martínez, 1987). Per poder veure quins són aquests trets rellevants de l´entorn, cal saber trobar els atributs definitoris, a través dels quals construirem categories mitjançant el procés de categorització.

    Existeixen dos tipus bàsics d´aprenentatges: intrínsecs i extrínsecs, en els primers se sent motivat des del seu interior, i en aquests segons, el nen rep incentius des de l´exterior.

    Bruner elabora una teoria de la instrucció, en la qual relaciona els processos d´aprenentatge amb el desenvolupament, els quals només considera des de la vessant descriptiva, i elabora com a teoria prescriptiva que doni normes per elaborar el rpocés d´instrucció. Per ell aquesta teoria ha d´ocupar-se de:

  • Buscar les experiències més adients per despertar en l´individu la predisposició per aprendre.

  • Analitzar l´estructura i la forma que ha de tenir el coneixement que els alumnes han d' aprendre.

  • La ordenació que han de tenir els materials a aprendre.

  • La forma i el ritma d´aprenentatge. (Martínez, 1987)

  • Bruner va ser el primer psicòleg de renom en implicar-se directament en els problemes de l´aprenentatge escolar, sobretot en els referents a les ciències (Goñi, 1995).

    En la seva proposta, parla d´ensenyança per descobriment i de motivació intrínseca, segons ens diu Goñi (1995), és el que definim com anar més enllà de la informació donada, i ho entenem com l´aprenentatge significatiu, en el sentit d´Ausbel. Els antecedents d´aquest concepte d´aprenentatge significatiu remeten a la tradició puerocentrista dels moviments pedagògics renovadors de principis de segle, que té les seves arrels en Rousseau i a la que pertanyen importants autors. I ja després d´aquest primer antecedent, fem un salt als anys setants amb Bruner, que és dels que defensa que l´alumne adquireixi el coneixement amb els seus propis medis o, millor dit, mitjançant l´ús de la pròpia ment. (Coll, 1996).

    5. Aportació crítica

    A partir d´una revisió de bibliografia diversa, he pogut veure com la teoria de Bruner no ha arribat a ser molt anomenada per a la psicologia de la instrucció, tot i tenir-ne una teoria pròpia. Però això no vol dir que no hagi sigut rellevant, ja que les seves i dees i aportacions han influit en autors posteriors.

    En el meu punt de vista aquesta, és una teoria complementària a la d´altres autors, ja que no fa un repàs complert de l´aprenentatge, sinó que, bàsicament, es centra en aspectes concrets, que són més aportacions novedoses i que es poden afegir i complementar amb les teories d´altres autors, per ex. Piaget o Vygotski.

    Consedero que Bruner també és un autor important, i sobretot per veure en ell, la confluència de diferents disciplines. Ell parteix dels postulats conductistes, amb influència constructivista i finalment molts autors ubiquen la seva teoria dins el marc de les ciències cognitives. Tota aquesta barreja no té perquè ser negativa, sinó que és una mostra clara de que l´educació es pot beneficiar de les diferents teories i metodologies, i que la utilització d´estratègies d´un tipus no va renyit amb les d´un altre.

    En quan a les propostes i idees de la seva teoria, crec que no és necessari que faci un comentari d´elles, ja que queda prou explícit en la seva teoria. He de dir, però, que bàsicament estic d´acord amb les idees fonamentals de la seva teoria i coincideixo en remarcar la importància de la categorització, estructuració i representació del coneixement per tal que aquest pugui ser objecte d´un aprenentatge significatiu. Diferiria però d´ell en la frase que alguns cops s´ha utilitzat per “definir” la seva teoria i que ell mateix va dir: “qualsevol matèria pot ser ensenyada a qualsevol nen de qualsevol edat en forma a la vegada honesta i eficaç”( Bruner, 1988). Considero que la interpretació d´aquesta frase pot conduir a l´error, perquè podria ser entesa com una variació de la de Watson:”doneu-me una dotzena de nens sans i faré d´aquest un maleant, d´aquell un home respectable...” quan no és aquest el significat al que Bruner es refereix, sinó més el que diu al llarg de la seva teoria: l´educació és una forma de diàleg, en el que el nen aprén a construir conceptualment el món a partir de l´ajuda, “andamiatge” de l´adult (Bruner, 1988).

    6. Conclusions

    Les aportacions d´aquest autor són aplicables als processos d´ensenyança-aprenentatge. Ell mateix n´aporta algunes estratègies dins la seva teoria de la instrucció.

    La seva teoria gira al voltant d´idees fonamentals, que són una ampliació de teories anteriors i que innoven en el sentit d´estar enmarcades en un marc més cognitivista.

    Els punts forts de la seva teoria, i que després seran aplicats al procés d´instrucció, seran que al no haver-hi ni subjectes ni esdeveniments igual, hem de tenir capacitat per establir distincions entre ells, i això Bruner ho anomena categorització, la qual es fa en base a la personalitat del subjecte, i que portarà a un aprenentatge.

    La teoria de Bruner és més extenssa que no això, però he de ressaltar que això és el que ell aporta d´innovador, i que considero més important per al camp des del que ho enfoco -la psicologia de la instrucció-. Seria interessant poder veure la seva teoria al complet, però no és l´objectiu d´aquest article, i també considero que, havent vist teories d´altres autors com són Piaget o Vygotski, el que Bruner aporta no és tant diferent d´ells.

    7. Bibliografia

    • BRUNER, J. (1978): El proceso mental en el aprendizaje. Narcea. Madrid.

    • BRUNER, J. S. (1988): Desarrollo cognitivo y educación.Morata. Madrid.

    • CASTELLVÍ, P. (1994): Teories i models. Biblioteca Universitària. Barcelona.

    • COLL, C. (1996): Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento. Paidós. Barcelona.

    • GOÑI, A. (1995): Psicodidáctica y aprendizajes escolares. Servicio Editorial de la Universidad del País Basco. Bilbao.

    • MARTÍNEZ, M. y GROS, B. (1987): Elements de les teories de l´aprenentatge per a l´estudi del procés educatiu. PPU. Barcelona.