Pavelló Alemany; Ludwig Mies van der Rohe

Arquitectura Moderna. Segle XX. Barcelona. Arquitectes i dissenyadors industrials contemporanis. Bauhaus. Racionalisme. Reconstrucció. Catalogació. Elements materials i tècnics. Anàlisi formal i estilístic. Interpretació

  • Enviado por: Betsy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

1. DOCUMENTACIÓ

1.1 Catalogació

- Nom: Pavelló Alemany

- Arquitecte: Mies Van der Rohe

- Cronología: 1929

- Moviment artístic: Racionalisme

- Localització: Barcelona

1.2 Elements materials i tècnics

- Materials utilitzats: Pedra, acer inoxidable, vidre, marbre travertí i formigó armat.

- Sistema constructiu: arquitravat amb materials industrials nous

- Estat de conservació i modificacions:L'original no s'ha conservat, el que existeix és una reconstrucció exactament igual.

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

- Elements de suport: Pilars visibles

- Elements suportats: Coberta

- Espai interior:

- Planta: Flexible o lliure, el mur no serveix de suport en l'edifici, sinó els pilars. Els murs serveixen només per tancar un espai. S'aixeca sobre un basament. S'accedeix a l'edifici per unes escales. Està format per dos recintes; un més gran i l'altre més petit, dos patis; un gran i l'altre petit amb dos estanys. A la part posterior hi ha un jardí. Els dos recintes estan units per un mur palestí, i a la part interior hi ha un banc. No es tanquen els espais en l'interior, són simètrics. I no hi ha portes.

- Organització i distribució, concepció, il·luminació, decoració i mobiliari: Un petit estany, al fons acull l'estàtua de Georg Kolbe, envoltada d'unes parets d'ònix on les vetes naturals de la pedra formen unes línies abstractes que contrasten amb el figurativisme de l'estàtua. El mobiliari dissenyat per Van der Rohe per l'ocasió; destaca la cadira “Barcelona”, que representa l'inici de la popularització del mobiliari fabricat amb tub metàl·lic.

- Relació entre l'espai interior i exterior: Es difumina la frontera entre l'espai exterior i l'interior, de manera que el visitant es pot moure lliurement per dins.

- Espai exterior:

- Descripció: Predominen les línies horitzontals. No té façana, s'aixeca damunt d'un podi rectangular de marbre travertí. L'accés es fa per una escala lateral de vuit graons, davant de la qual hi ha un estany rectangular que obliga a girar a la dreta per tal d'entrar a l'edifici.

- Relació amb l'entorn: La fira per l'exposició de 1986 innovador, caràcter historicista i noucentista.

- Estil: Racionalisme. Planta flexible, estructures simples, volums geomètrics, línies rectes, s'abandona el caràcter historicista. Està relacionat amb el neoplasticisme que és un moviment artístic que buscava arribar a l'essència d'una realitat. Hi ha línies verticals i horitzontals que es creuen en angle recte. Els colors són els primaris i els no colors. I no té decoració.

3. INTERPRETACIÓ

- Tipus: Pavelló de caràcter públic i oficial.

- Funció: Representar Alemanya.

- Client i destí: Per actes de protocol.

- Símbols i significat: És un dels models principals de l'arquitectura moderna. Té un caràcter auster. S'han utilitzat materials nobles per assolir un elevat grau de bellesa. Volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció), tot marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l'Imperi Alemany. La projecció i construcció d'edificis totalment innovadors era per mostrar al món sencer, a tracés de l'Exposició Universal, els canvis que s'havien produït en la seva societat.

- Context històric: Estaven sota la dictadura de Primo de Rivera. Aquesta exposició va suposar el prestigi i una gran reforma de la ciutat de Barcelona. A la Plaça Espanya s'hi va construir la font, hotels, ... Es van crear molts llocs de treball que van ocupar molts immigrants. I suposava el suport de les classes altes.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ

És un edifici innovador.